Avui, 21 de març, celebrem el Dia Mundial de la Poesia. És bonica la coincidència amb l’entrada de la primavera. Aquesta commemoració fou impulsada per la UNESCO en l’any 2000 amb l’objectiu de reconèixer les activitats poètiques que es realitzen en diferents països com una forma de cultura essencial.
Des d’aquesta organització es considera que el món contemporani té necessitats en el terreny de l’estètica, que la poesia pot cobrir sempre i quan es reconegui el seu paper social. Per aquest motiu és necessari crear un dia específic per cridar l’atenció vers la poesia entre l’opinió pública.
Penso que, igual que dediquem altres dies específics per celebrar determinats “fets”, açò denota que les coses no van molt bé. La poesia deuria de formar part de la nostra vida diària, des de menuts. Cada vegada es publica menys llibres de poesia, amb una tirada quasi ridícula. Per què? Per què entre les publicacions infantils i juvenils hi ha tan pocs llibres de poesia? Per què quan es parla d’animació lectora quasi sempre es redueix a les narracions i contes? Per què al joves es fan estudiar i examinar-se de poesia i no llegir-ne per tal de trobar el plaer de gaudir de la paraula? Per què no es fomenta allò que tots els pares fan des del primer dia de naixement que es cantar i jugar amb la poesia? Per què de vegades es pensa que la poesia és per a un grup selecte de gent? Per què a les biblioteques públiques la secció de poesia sol tenir un fons bibliogràfic escàs? Per què no s’aprofiten els cantautors actuals per tal de fer lligam entre la poesia i els joves? Per què hi ha un gran desconeixement de la poesia més enllà de les paraules en suport paper, deixant de banda la poesia visual i digital? Per què hi ha tan pocs premis escolars de poesia o, simplement, premis de poesia? Per què els alumnes coneixen a Rowling i desconeixen a Francisco Ayala, el poeta més centenari que hi tenim? Per què...?
Són reflexions en veu alta..., reflexions que em porten a pensar que sí, que fa falta un dia al menys per a celebrar la poesia? Celebrem-ho en tots els idiomes, dins de totes les cultures i GAUDIM DE LA FESTA.
En Educared hi ha una proposta didàctica per tal de celebrar aquest dia que us aconsellem. La il·lustració és d'Escher (papallones com fulles de llibres, que volen en llibertat).
Des d’aquesta organització es considera que el món contemporani té necessitats en el terreny de l’estètica, que la poesia pot cobrir sempre i quan es reconegui el seu paper social. Per aquest motiu és necessari crear un dia específic per cridar l’atenció vers la poesia entre l’opinió pública.
Penso que, igual que dediquem altres dies específics per celebrar determinats “fets”, açò denota que les coses no van molt bé. La poesia deuria de formar part de la nostra vida diària, des de menuts. Cada vegada es publica menys llibres de poesia, amb una tirada quasi ridícula. Per què? Per què entre les publicacions infantils i juvenils hi ha tan pocs llibres de poesia? Per què quan es parla d’animació lectora quasi sempre es redueix a les narracions i contes? Per què al joves es fan estudiar i examinar-se de poesia i no llegir-ne per tal de trobar el plaer de gaudir de la paraula? Per què no es fomenta allò que tots els pares fan des del primer dia de naixement que es cantar i jugar amb la poesia? Per què de vegades es pensa que la poesia és per a un grup selecte de gent? Per què a les biblioteques públiques la secció de poesia sol tenir un fons bibliogràfic escàs? Per què no s’aprofiten els cantautors actuals per tal de fer lligam entre la poesia i els joves? Per què hi ha un gran desconeixement de la poesia més enllà de les paraules en suport paper, deixant de banda la poesia visual i digital? Per què hi ha tan pocs premis escolars de poesia o, simplement, premis de poesia? Per què els alumnes coneixen a Rowling i desconeixen a Francisco Ayala, el poeta més centenari que hi tenim? Per què...?
Són reflexions en veu alta..., reflexions que em porten a pensar que sí, que fa falta un dia al menys per a celebrar la poesia? Celebrem-ho en tots els idiomes, dins de totes les cultures i GAUDIM DE LA FESTA.
En Educared hi ha una proposta didàctica per tal de celebrar aquest dia que us aconsellem. La il·lustració és d'Escher (papallones com fulles de llibres, que volen en llibertat).
6 comentaris:
Per què? Doncs moltes vegades per què el propi professorat ignora la poesia, desconeix el seu poder lector, no ens formen en aquests temes, repetim allò que hi coneguem més, és un terreny que ens pareix difícil, ...
Llucia (Pego)
Ayer estuve escuchando en Radio Nacional una entrebvista a los ganadores del premio Hiperión de poesia y ellos mismos apuntaron algunos por qués: la poesia se considera en España como parte de una élite intelectual, mientras que en Hispanoamérica "se vive" la poesia en la calle, de manera cotidiana. Un gran cambio, de elitismo a populismo. Quizás ahí radique uno de los por qués!
Paco Echanove, Madrid
Per què les grans editorials sols aposten "pel cavall guanyador", no s'arrisquen. Tal vegada si s'espavilaren se n'adonarien que entre el públic infantil hi ha un gran mercat, sementer d'un futur.
Lola Carrús Bondia
Por qué la poesia es la hermana pobre de la lietratura en la actualidad, y la poesia infantil su "cenicienta".
Roberto Martín, de Tijuana
Por qué como dice Celaya "La poesia es un arma" que va directamente al alma y...quizás...conviene más que la sociedad duerma en el limbo televisivo o acunada por Dan Brow.
Antonia Cudeiro (Lugo)
Por qué hay tantos poetas y tan pocos lectores de poesia?
Paco Méndez (Sevilla)
Publica un comentari a l'entrada