Guerra
El dedo tembloroso de una mujer
recorre la lista de víctimas
la noche de la primera nevada.
La casa está fría y la lista es larga.
Todos nuestros nombres están incluidos.
La il·lustració és de Tanya Tkacheva.
24.2.22
21.2.22
Carnestoltes: desfilant amb poesia
Dins de l'esborrajada festa de Carnestoltes, divertida i musical, tal vegada el més xulo de tot és la desfilada de totes i tots, amb les seues disfresses, seguint el ritme de la música amb els seus balls. La poesia també està present en aquest festiu i acolorit cercavila.
Carnestoltes
Un riu de festa,
llum i colors,
hui ha fet niu
en els nostres cors.
Bruixes, fades,
princeses i nans,
bombers i lleons
i spidermans.
Pirates, robots,
indis i vaquers,
mags, vampirs
i uns quants cuiners.
Un riu de festa,
llum i colors,
hui ha fet niu
en els nostres cors.
18.2.22
Cobles infantils / Coplas infantiles
Les cobles són composicions poètiques d'estil tradicional, de 4 versos, que generalment tenen molts anys d'antiguitat i que es transmeten de generació en generació. Els temes són variats, des de sentimentals, diferents costums, reflexius, absurdes. Les cobles van sorgir a Espanya al segle XVIII però s'han popularitzat molt a tot Amèrica Llatina. Estan relacionades amb la músicam perquè en general són cantades o serveixen de lletra per a cançons populars pel fet que són fàcils de recordar.
Des d'un punt de vista formal, la cobla es pot classificar en dos:
- Cobles d'art major. Aquelles que consisteixen en versos de més de vuit síl·labes cadascun, generalment dodecasíl·labs. Aquest tipus de cobles solen ser cobles d'autor, és a dir, cultivades per escriptors. La tradició popular prefereix, en canvi, les d'art menor.
- Cobles d'art menor. Aquelles que consisteixen en versos de huit síl·labes o menys cadascun, generalment octasíl·labs. Com expliquem abans, poden ser de tres tipus reconeguts: quartetes de romanç, seguidilles o rodones.
Hi ha cobles d'estil infantil que als xiquets i xiquetes els encanten, especialment perquè moltes d'elles tenen rimes que enganxen. Podem dir que les cobles són una mena de cançó infantil amb rima ideal per jugar en dates com el carnaval per exemple. Formen part del folklore infantil.
Exemples de cobles infantils:
Un elefante se balanceaba
sobre la tela de una araña
como veía que resistía
fue a llamar a otro elefante.
*
Esta mariposa
anda por la plaza
se posa en las flores
vuela hasta su casa.
*
Palomita blanca
del peregrino
llévale una copla
para el camino.
*
Que suene dulce tu canto
como el dolor del zorzal.
El crespín llora cantando,
es la forma de llorar.
*
El respeto es primordial
en la vida del ser humano
porque respetando encontraremos
un mundo más humano.
*
Mamá te cantaba
la nana más bella.
Naciste de noche
como las estrellas.
*
La luna sale de noche
el sol, en cambio, de día;
es por eso que la luna
vive con la cara fría.
*
Naranjita dulce
gajo de sandía,
traigan para el niño
toda su alegría
*
El respeto y la puntualidad
es algo muy importante
que nos sirve en la vida
para seguir adelante.
*
Tírame la lima
tírame el limón
tírme las llaves
de tu corazón.
Les il·lustracions són de Nguyen Thanh Nhan.
17.2.22
Lavaba diez calcetines y otros poemas del mundo: llibre de poesia infantil de Beatriz Giménez de Ory
Podem fer una aventura pel món a llom de la poesia. Aquesta és la proposta que ens fa Beatriz Giménez de Ory al seu llibre de poesia infantil, Lavaba diez calcetines y otros poemos del mundo, editat per SM i amb il·lustracions de Laufer.
Soy comerciante, soy marinero,
yo soy el príncipe de este bazar.
Guardo tesoros del mundo entero.
¿Quieres mirarlos? Puedes pasar.
Vendo este libro con los poemas
que en mil viajes yo recogí:
vienen del Sáhara, también de América...
¿Quieres leerlos? ¡Son para ti!
Viatjarem a Brasil i a Japó, a Kènia i a Grècia... fins i tot a Austràlia, i coneixerem algunes de les seues pecualiritats, com el mariachis de Mèxic, les babushkas de Rússia, el vals de Austria o el carnaval de Brasil. Una proposta ben divertida per recòrrer, per mig de la poesia, diferents llocs del món (si el viatge el fem acompanyats, encara millor). Un llibre molt recomanable, tant pels seu contingut poètic com il·lustrat.
Us fiquem un tastet del seu contingut:
Haiku de otoño (Japón)
Tiembla el cerezo
desnudo de sus hojas:
¿vergüenza o frío?
*
Siete babushkas (Rusia)
Siete babushkas me dio mi abuelo.
En fila esperan que empiece el juego.
Una es de escarcha,
la otra es de hielo,
una es de nieve
y la otra de invierno,
una es de frío
y la otra de viento.
La más pequeña,
esa es de leño.
La más pequeña...
¡con ella duermo!
*
Samba de carnaval (Brasil)
Vente a bailar la samba,
todo el mundo la baila.
Lleva un traje de fiesta,
deja la pena en casa.
Baja a la playa y mira
a la mar disfrazada:
lentejuelas terrestres,
olas con plumas blancas.
Ve después por las calles,
el birimbao te llama,
que el corazón replique
la alegre batucada.
Vente a bailar la samba
con tus mejores galas.
Deja la pena en casa,
deja la pena en nada.
Aventurem-se a viatjar amb la poesia.
16.2.22
Bromas de carnaval: poesia de Gianni Rodari
Compte enrere per a la festa de carnestoltes.
Disfresses, música, bromes...
disbauxa poètica, aquesta vegada sota la ploma de Gianni Rodari.
Bromas de carnaval
(Gianni Rodari)
En carnaval,
no hay broma que nos siente mal.
Me pondré un disfraz
de Polichinela,
y diré que fui yo quien inventé
la mozzarella.
Me pondré un disfraz
de Pantaleón,
y diré que mi estornudo
vale un millón.
Me pondré un disfraz
de payaso
para hacer creer a todos
que el sol cabe en un vaso.
Me pondré un disfraz
de emperador,
tendré un imperio
aunque sea de quita y pon:
y por orden mía tendrá
que quitarse el disfraz
la gente que lo lleva
tapándose siempre la faz...
Y será un carnaval
de lo más riente,
viendo de verdad la cara
de alguna gente.
La il·lustració és de Jelka Reichman.
15.2.22
Les vocals en poesia: versos de Marc Granell
Hui anem a jugar poèticament, o a cantar, o amb dues coses, tot aprofitant aquests simpàtics versos infantils, de Marc Granell, en que cada vocal té una cançó.
Cançó de la A
La a és una casa,
una muntanya
quan l'escrius alta,
i quan s'abaixa,
un caragol
que va deixant
per allà on passa
un reguerol
de tinta i bava
sense esperar
que faça sol.
*
Cançó de la E
La e no sona
sempre igual.
A vagades s'obri
i el so s'envola,
d'altres en gàbia
el té tancat.
*
Cançó de la I
La i és la lletra
que més em mola.
Porta un barret
sempre a la moda
i així no es banya
per molt que ploga
ni li fa mal
mai cap ni gola.
La i és la lletra
que més em mola.
Res no separa,
tot sempre ho uneix
quan va ella sola.
*
Cançó de la O
La o du sempre
la boca oberta
com si de tot
se sorprenguera.
Roda que roda,
dubta i confessa
que no sap mai
si plou o neva.
*
Cançó de la U
La u és la lletra
que més por fa
quan bufa el vent
veloç, bramant
com un fantasma
d'aquell d'abans
amb les cadenes
i el llençol blanc
que feia uuuhhhh!
per espantar.
12.2.22
¿Quién?, poesia infantil de María Elena Walsh
¿Quién?
(María Elena Walsh)
¿Quién pinta, quién pinta
la flor con rocío
y el cielo con tinta?
¿A quién se le pierde
encima del árbol
su pintura verde?
¿Quién mueve, quién mueve
la cola del viento
y la de la nieve?
¿Quién marcha, quien marcha
con gorro de nube,
con capa de escarcha?
(María Elena Walsh)
¿Quién pinta, quién pinta
la flor con rocío
y el cielo con tinta?
¿A quién se le pierde
encima del árbol
su pintura verde?
¿Quién mueve, quién mueve
la cola del viento
y la de la nieve?
¿Quién marcha, quien marcha
con gorro de nube,
con capa de escarcha?
11.2.22
Los números enamorados: amor, poesia i matemàtiques
L'aritmètica de l'amor... els números també s'enamoren i ho podem comprovar en aquest simpàtic poema. És que l'amor racionalitza i numera allò que és més irracional.
Los números enamorados
(Liliana Cinetto)
(Liliana Cinetto)
Por la calle de la cuentas,
camina apurado el Nueve
porque le lleva a su novia
una gota de agua nieve.
El Ocho espera en la esquina
de una multiplicación,
y en cada parte del moño
se dibuja un corazón.
Trepa el Siete hasta el cuaderno
por una escala ascendente
y va a buscar a su amada
en la página de enfrente.
Después de peinarse el rulo,
el Seis sonríe travieso
porque guarda en su bolsillo
una docena de besos.
Con flores en el sombrero,
viajando por un renglón
acude el Cinco a la cita
que tiene en la división.
El Cuatro con traje recto
tatarea una canción
porque lo está esperando
debajo de una fracción.
El Tres salta al pizarrón
con sus dos dedos media sonrisa,
para deletrear el nombre a de su
amor con una tiza.
El Dos llama a su pareja
a la hora de la siesta
y le pide que se encuentren
a la suma de una resta.
El Uno que está solito,
duerme sobre un resultado
soñando con un amor,
con un amor numerado.
Y asomado a su ventana
bajo la luz de la luna,
esperando que lo cuenten
suspira el Cero en la suma.
La il·lustració és de Gogi Eom.
10.2.22
Fulles amb endevinalles: activitat per jugar-ne a classe
A la biblioteca ens ha sortit un misteriós arbre. Està ple de fulles i cada fulla porta una paraula. Després de molt investigar he descobert que, justament, ha crescut damunt d'un llibre infantil d'endevinalles, per això cada fulla és una solució a les mateixes. Aleshores, cal esbrinar a quina endevinalla pertany cada fulla. Per exemple, la fulla que porta la paraula "poma":
Groc, verd o roig
és el meu vestit,
però per dins
sols el blanc ha florit.
Ho sabra Blancaneus?
I si la paraula és "ratolí":
D'orelles rodones
i gran bigotí,
menjo formatge
quan el Gat amb Botes beu el vi.
Sóc qui?
O la paraula "sirena"
Cos de dona
i cua de peix,
viatge entre les onades
fins que arribo a Cophenague.
És una activitat que ens permet jugar amb les endevinalles. Podem fer-la molt senzilla, tan sols que s'inventen una endevinalla partint de que ja coneixen la solució. Podem complicar-la, com he fet en les endevinalles de dalt, i unir la solució amb personatges de contes. També podem aprofitar per buscar-ne en els llibres d'endevinalles i que se n'adonen que, per norma general, estan les solucions a les últimes fulles, ordenades temàtica i/o alfabèticament).
Aquesta activitat pot incloure's dintre d'un projecte de treball que estem portant a l'aula. Imagineu-se que estem investigant sobre l'univers, aleshores l'arbre s'ompliria de fulles amb paraules clau relacionades amb esta temàtica:
Sóc molt gran, molt gran,
molt calent i poderós;
porte a la meua cort celestial,
8 astres siderals.
Endevina qui sóc,
t'ho pregunte ple de foc.
O podem dedicar, ara que tenim la primavera a prop i que surten les fulles noves dels arbres, a jugar i gaudir de les paraules i dels seus diferents significats. Us animeu a jugar?
8.2.22
M'estimes? Poema d'amor de Joana Raspall
Ai, de vegades l'amor no és correspost i tan sols un dels dos és l'enamorat. Això crea una gran inseguretat o indiferència, depèn de qui sigui l'enamorat... Ai, l'amor!
Amb la cartera a l'esquena,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
braços plegats sobre el pit,
mig noia gran i mig nena
camina amb pas decidit.
Passant, de reüll es mira
a tots els aparadors
i portes envidriades
amb un esguard neguitós.
No veu el cel ni la terra,
ni si fa sol o si plou,
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui ennamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall / Dani Torrent, il.
ni si volen orenetes
i els arbres treuen brot nou...
Només mira si és prou alta
i té l'aire prou bonic
perquè pugui ennamorar-se'n,
quan la vegi, el seu amic.
Però l'amic no s'hi fixa,
quan la troba pel camí;
està pendent de no caure
corrent amb monopatí.
Joana Raspall / Dani Torrent, il.
6.2.22
Febrerillo, el loco: versos de febrero / Versos de febrer
Un poemeta per aquest mes de febrer... 28 dies de poesia hivernal, per a gaudir dels versos amb molta fantasia.
Febrerillo, el loco
A la sombra de febrero...
el niño, un gato y un perro.
A la sombra del loquillo...
un árbol de sueños vivo.
A la sombra de la rama...
¡mirlos de luz! la mañana.
A tu sombra, verso nuevo
comienza a andar...
el sendero.
La il·lustració és de Line Katrin Moe.
5.2.22
El celular: poesia de denúncia social del poeta Ernesto Cardenal
No soms conscients, quan xerrem per telèfon o quan l'utilitzem via internet, del que hi ha al seu darrere. De vegades un poema, com aquest d'Ernesto Cardenal, ens fa obrir els ulls i denunciar-ho socialment. La poesia també dona cops de puny davant la pobresa i les injustícies.
El celular
(Ernesto Cardenal)
Hablas en tu celular
y hablas y hablas
y ríes en tu celular
sin saber cómo se hizo
y menos cómo funciona
pero qué importa eso
lo grave es que no sabes
como yo tampoco sabía
que muchos mueren en el Congo
miles y miles
por ese celular
mueren en el Congo
en sus montañas hay coltán
(además de oro y diamantes)
usado para los condensadores
de los teléfonos celulares
por el control de los minerales
corporaciones multinacionales
hacen esa guerra inacabable
5 millones de muertos en 15 años
y no quieren que se sepa
país de inmensa riqueza
con población pobrísima
80% de las reservas mundiales
del coltán están en el Congo
yace el coltán desde hace años
tres mil millones de años
Nokia, Motorola, Compak, Sony
compran el coltán
también el Pentágono y también
la corporación del New York Times
y no quieren que se sepa
ni quieren que se pare la guerra
para seguir agarrando el coltán
niños de 7 a 10 años extraen el coltán
porque sus pequeños cuerpos
caben en los pequeños huecos
por 25 centavos al día
y mueren montones de niños
por el polvo del coltán
o martillando la piedra
que les cae encima
también The New Yor Times
que no quiere que se sepa
y así es que no se sabe
ese crimen organizado
de multinacionales
la Biblia identifica
justicia y verdad
y el amor y la verdad
la importancia pues de la verdad
que nos hará libres
también la verdad del coltán
coltán dentro de tu celular
en el que hablas y hablas
y ríes en tu celular.
La il·lustració és de Cathal Duane.
4.2.22
Poémame: revista abierta de poesía
(il·lustracions de Joanne Taylor)
Ja sabeu els/les seguidors·es del blog que ens agrada molt difondre els bons projectes poètics i donar-los a conèixer, doncs la poesia -infantil o d'adults- necessita molta difusió. Hui us portem una revista de poesia, digital, que estic segura que us interessarà: Poémame.
Trobem diferents apartats:
-Poemas, que a la vegada es subdivideix en Poeta del mes, Poetas del mundo, Poetas mujeres y Poemareflexiona.
-Actualidad, amb un apartat de Concursos literarios.
Us fiquem un tastet del que trobareu:
La vida es un viaje
(Sandesh Ghimire)
La vida es un viaje con recuerdos
logros junto a fracasos y rupturas
sigue caminando
es un viaje de aprendizaje y formación
hallarás lo mejor de ti
con la edad, brotará la sabiduría
sigue caminando
es un camino de prosperidad y apogeo
muchos fueron y vinieron
muchos sintieron que nunca caerían
sólo vive feliz
no sabes cuándo terminará tu tiempo
la vida es un viaje con recuerdos
amigos junto a enemigos y némesis
sólo reza por cada alma bondadosa
alcanzarás tus metas en la vida
alcanzarás tus metas en la vida.
Canción de amor
(Mahua Das)
Eran dos amigos
conversaban
el cielo los contemplaba,
la hierba les tendía alfombras.
Esas pequeñas flores amarillas
decoraban sus pétalos
para que escribiesen poemas en ellas.
Las mariposas leyeron sus poemas,
el río entonó canciones de amor para ellos.
Las flores recibieron amor y apoyo
de todos sus amigos.
Ya no viven,
Pero su historia se convirtió en una canción de amor.
***
En el día de San Valentín
(Jüri Talvet)
se deja un regalo en la puerta.
Se toca el timbre con fuerza y se huye.
Me asomo y miro
de un lado a otro con agradecida
sorpresa: ¿quién pudo haber sido?
Y luego vuelvo y fluyo en ti –
como la lluvia, el sentido y la belleza.
Entreu, remeneu, llegiu i poetitzeu-se.
3.2.22
Del amor al desamor, con poesía
En tus manos sostienes
todos mis futuros que creí
eran contigo,
juegas con ellos entre tus dedos
con la agilidad de un malabarista
y la torpeza de quien confía demasiado.
(...)
(Pablo Rodríguez González / Holly Warburton, il.)
2.2.22
A Caperucita le dan gato por lobo: llibre de poesia infantil de Carlos Reviejo
Sembla que les versions de la Caputxeta estan de moda. Hui us portem un llibre de poesia infantil ben divertit i imaginatiu, on la Caputxeta Roja protagoniza unes aventures al país dels contes. Escrit per Carlos Reviejo, A Caperucita le dan gato por lobo, de l'editorial SM, amb simpátiques i molt modernes il·lustracions d'Elena Hormiga.
És un llibre genial per als primers lectors, per endinsar-se en la poesia per mig de personatges que ja coneixen, donant un pas del conte clàssic als versos i un altre pas de la versió original a la versió imaginativa i moderna de Carlos Reviejo. Cada pàgina del llibre té una estrofa -del conte poètic- acompanyada d'una il·lustració. Els poemes estan plens de musicalitat i bon ritme.
No s'espereu una adaptació a l'ús de la Caputxeta. En aquest cas ella porta una sudadera roja, en lloc de la capa; va en bicicleta pel bosc, molt ecològicament; s'acompanya d'un gat amb botes, al que en un principi avorreix, però poc a poc es fan amics, sobretot perquè el gat destaca les seues habilitats felines -un gat amb una autoestima ben alta-.
Una versió molt joganera d'un dels contes més famosos del món.
Por los senderos del bosque
sube deprisa las cuestas
una tal Caperucita
para visitar a su abuela.
Pero, fíjate, qué raro...
¡Viste una sudadera!
¿Qué fue de su caperuza?
¿Por qué va en bicicleta?
¿Y qué pasa con el lobo?
¿Acaso se puso en huelga?
Este cuento no es el mismo,
¡y el final no te lo esperas!
I vosaltres, s'animeu a fer la vostra versió de la Caputxeta?
1.2.22
Pensem... amb la poesia
A pensar, a reflexionar, a meditar... també s'aprèn, des de menudets. És molt important per opinar i prendre decisions tenir l'hàbit de pensar. Sembla una ximpleria, però dia a dia comprovem que no ho és. Pensem amb la poesia.
Pensar
Què és per a tu pensar?
Repuntar,ajuntar
i cosir idees!
I per què pensar?
Per deixar de badar,
per poder opinar
i la veritat buscar
La il·lustració és de Laia Albareda.
31.1.22
Pescadores: poètics somnis infantils
Pescadores
Hay un pueblo esquimal
en el que todos saben pescar
en los sueños. Desde niños
aprenden a hacerlo. Al principio
despiertan y traen en las manos
piedras, botones, algas.
Cuando al fin lo dominan se hunden
en las aguas heladas y salen
con sombrillas, botas nuevas, extraños
instrumentos de cuerda.
La il·lustració és d'Anna Bazhenova.
30.1.22
Poemes per al Dia Escolar de la No-Violència i la Pau / Poemas para el Día Escolar de la No-Violencia y la Paz
El 30 de gener es celebra, des de 1964 (any de la mort de Mahatma Ganghi), el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP) arreu del món. L’objectiu d’aquesta diada és promoure la cultura de la pau, la no-violència i la resolució pacífica dels conflictes entre els infants i joves.
Des d'aquest raconet poètic ho volem celebrar amb poesia per la pau, per a xiquets i joves, en castellà i català.
Quiet, cor meu
(Johannes Robert Becher)
Dorm, fill meu, tot era broma.
Els fusells no anaven carregats.
El pare ha sortit amb ells a nedar.
No fan mal a ningú.
Dorm, fill meu, tot era un somni
El pare ni tan soIs ha cridat.
Homes bons l'aguantaven.
No ha fet més que una tombarella.
El pare tornarà aviat.
Ha anat al prat a caçar papallones.
N'ha caçada una de molt bonica per a tu.
Quan seràs gran et diré
el que va passar, per què el pare no hi és.
Aleshores, fill meu, vull que estiguis ben quiet...
Quiet, cor meu, ben quiet, fill meu!
*
Hay muchas maneras de matar
(Bertolt Brecht)
Hay muchas maneras de matar.
Pueden meterte un cuchillo en el vientre.
Quitarte el pan.
No curarte de una enfermedad.
Meterte en una mala vivienda.
Empujarte hasta el suicidio.
Torturarte hasta la muerte por medio del trabajo.
Llevarte a la guerra, etc...
Sólo pocas de estas cosas están prohibidas en nuestro Estado.
*
El poblet
(Apel.les Mestres)
...
Ja emboca el carrer major
la llorda corrua armada;
l'infant obre més els ulls
i més gran la boca bada.
No sap pas, allò que veu,
si són homes o fantasmes,
o soldats de plom gegants
que en somni ha vist tal vegada.
D'un salt engamba el portal
i al bell mig del carrer es planta,
mira fit els invasors
i l'escopeta els encara.
El general no ha rigut;
el marrec no li ha fet gràcia.
I així parla al comandant
que a la vora d'ell cavalca:
"Avui és un mamadits
i l'escopeta és de canya;
demà serà un home fet,
destre en el maneig de l'arma.
El fusell serà d'acer,
i hi encaixarà una bala;
lo que ara fa per jugar,
demà ho farà per venjança."
El comandant crida: "¡Foc!"
Quatre fusells se disparen,
i el noiet cau desplomat,
traspassat per quatre bales.
I per damunt del seu cos
passa la riuada humana.
Són mils i mils, i més mils,
tot un exèrcit en massa.
*
Poema al NO
(Gloria Fuertes)
No a la tristeza.
No al dolor.
No a la pereza.
No a la usura.
No a la envidia.
No a la incultura.
No a la violencia.
No a la injusticia.
No a la guerra.
Sí a la paz.
Sí a la alegría.
Sí a la amistad.
*
Nadie está solo
(José Agustín Goytisolo)
En este mismo instante
hay un hombre que sufre,
un hombre torturado
tan sólo por amar
la libertad. Ignoro
dónde vive, qué lengua
habla, de qué color
tiene la piel, cómo
se llama, pero
en este mismo instante,
cuando tus ojos leen
mi pequeño poema,
ese hombre existe, grita,
se puede oír su llanto
de animal acosado,
mientras muerde sus labios
para no denunciar
a los amigos. ¿Oyes?
Un hombre solo
grita maniatado, existe
en algún sitio. ¿He dicho solo?
¿No sientes, como yo,
el dolor de su cuerpo
repetido en el tuyo?
¿No te mana la sangre
bajo los golpes ciegos?
Nadie está solo. Ahora,
en este mismo instante,
también a ti y a mí
nos tienen maniatados.
La il·lustració és de Lana Shislovskaya Wynne.
29.1.22
Dona, poesia i llibertat
La barca
La llibertat és
el tirant d'una samarreta que du l'altre,
és la tecla del portàtil que prem l'altre,
és el mòbil de l'altre.
Els ulls dels altres, el cor dels altres.
Potser hi ha algú que pensa
que llibertat és a la mà,
la mà que se li escapa
i a tu et crema la pell i l'endemà.
Llibertat és una barca
que t’espera al port de mar
i és alçar-se i pronunciar-se,
poder escollir a qui estimar.
Llibertat és dir la teva,
romandre en aquesta gleva
on tu hi sents la llibertat.
Lliure és haver estat valenta
i denunciar la violència
que et prohibia fer un sol pas.
La il·lustració és de Bo Bartlett.
28.1.22
Los doce meses: versos de Gianni Rodari per a cada mes de l'any
Estem finalitzant gener, el primer mes de l'any. Encara ens resten onze mesos de singladura pel 2022 i anem a omplir-los de poesia. Comencem per un poema de Gianni Rodari en el que dedica uns versos per a cada mes de l'any.
Us desitgem un poètic, alegre, dolç i bonic caminar pel 2022.
Los doce meses
Enero, mes de enero,
qué feliz es el día primero
hecho solo de esperanza:
vive mucho quien con ella avanza.
Febrero viene las vides a podar
con dedos entumecidos de cortar:
va sin guantes y tiene sabañones
y un agujero en los zapatones.
Marzo loco y de corazón contento
se despierta una mañana de viento.
Llega esa noche la golondrina primera
con el expreso de primavera.
Abril esquilador
lleva la lana al viejo pastor,
desnuda a las ovejas y al cordero
para hacerte una capa y un sombrero.
Mayo aparece hermoso y atrevido
con un clavel en el ojal ceñido,
con muchas banderas en el cielo dorado
para la fiesta del trabajo sagrado.
lleva la lana al viejo pastor,
desnuda a las ovejas y al cordero
para hacerte una capa y un sombrero.
Mayo aparece hermoso y atrevido
con un clavel en el ojal ceñido,
con muchas banderas en el cielo dorado
para la fiesta del trabajo sagrado.
Junio, en cambio, es segador;
el heno desprende un dulce olor,
a lo alto, a lo alto la alondra vuela,
nuestro bedel cierra la escuela.
Julio siega el rubio trigo,
la mano cansada, el corazón festivo.
Canta el cuco entre las ramas:
hay quien trabaja y nada gana.
Agosto sacude el trigo en la era,
hincha los sacos, llena la fanega:
con la de harina que el mundo tendrá,
¿un poco de pan para todos no habrá?
Septiembre septembrino
madura la uva y se hace el vino,
madura la uva de moscatel:
¡colegial, prepara el papel!
Octubre, gran sembrador:
en la tierra la semilla sueña la flor,
bajo tierra el brote oscuro sabe ya
que el sol mañana lo calentará.
En el bosque noviembre leñador
se adentra solo entre el verdor,
y la última hoja de un árbol sin tacha
cae con el primer golpe del hacha.
Llega diciembre suave y leve,
hay peleas de bolas de nieve:
el muñeco se derrumba en la tierra
¡y así cae el que desea la guerra!
Les il·lustracions són d'Elichkata.
27.1.22
De vegades la pau: cançó de Raimon
De vegades la pau és una buida paraula per a no dir res. No, no volem així la pau. Volem un compromís social que estiga contra la violència, contra la guerra, contra les injustícies, contra les mentides, contra els abusos de poder,...
De vegades la pau
(Raimon)
De vegades la pau
no és més que por:
por de tu, por de mi,
por dels homes que no volem la nit.
De vegades la pau
no és més que por.
De vegades la pau
fa gust de mort.
Dels morts per sempre,
dels que són només silenci.
De vegades la pau fa gust de mort.
De vegades la pau
és com un desert
sense veus ni arbres,
com un buit immens on moren els homes.
De vegades la pau
és un desert.
De vegades la pau
tanca les boques
i lliga les mans,
només et deixa les cames per fugir.
De vegades la pau.
De vegades la pau
no és més que això:
una buida paraula
per a no dir res.
De vegades la pau.
De vegades la pau
fa molt més mal;
de vegades la pau
fa molt més mal.
De vegades la pau.
La il·lustració és de Dean Stuart.
26.1.22
Poejocs: proposta d'activitats poètiques a l'aula
Poejocs és una proposta que ens fan des del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears, per a jugar amb la poesia els xiquets i xiquetes. El recull de poemes i el suggeriments didàctics estan a càrrec de Maria Rosa Roig Rodríguez i podem llegir-ho on line gratuitament.
L'objectiu d'aquesta publicació queda patent en les primeres paraules del llibre:
ABANS DE COMENÇAR
El professorat d’educació primària és conscient de la importància del treball de llengua a l’escola i de la preocupació gairebé generalitzada per l’adequada adquisició d’eines i habilitats com l’expressió i la comprensió orals, la lectura, l’escriptura, la creativitat, etc.
El llenguatge és, sens dubte, l’eix fonamental de tots els aprenentatges i ocupa una gran part de la tasca diària a les aules. Hi ha cap dia en què no es treballi el llenguatge? Hi ha cap moment en què no s’utilitzi?
En canvi, si plantejàssim aquestes preguntes respecte de l’educació literària o, concretament, respecte del tractament de la poesia a l’escola, podríem observar que, enmolts de casos, a l’educació primària aquest gènere hi és present només d’una manera puntual i asistemàtica.
Un dels aspectes que pot desanimar el professorat de primària a l’hora de treballar la poesia és que el seu ensenyament s’ha reduït en moltes ocasions a l’estudi de les característiques i l’estructura del text, amb la consegüent manca d’interès de l’alumnat com a resposta. I és que, així com l’ensenyament de la lectura i l’escriptura no es pot limitar a l’adquisició de destreses per a la descodificació de signes, l’apropament a la poesia no es pot circumscriure a l’estudi de l’estructura, la mètrica, el tipus de rima, etc.
La poesia és poc habitual en moltes aules de primària i inexistent a la gran majoria de biblioteques familiars de l’alumnat. Tampoc no es representen ni se senten poemes en els mitjans de comunicació, ni s’inclouen, ara per ara, en les programacions per a infants.
Per tant, si l’escola, en la seva funció compensatòria, ha d’apropar l’alumnat als aspectes culturals que l’entorn quotidià no li aporta, necessàriament haurem d’obrir les portes i finestres de les aules i permetre l’entrada a l’oratge poètic. Alenarem sense pors, escoltarem, parlarem, recitarem, jugarem, crearem... i ho farem plegats, així la tasca serà un veritable camí de roses (...).
Com sempre us diem, aquestes son unes propostes que ens donen pistes per a jugar amb la poesia en l'aul,a però vosaltres -estic segura- se'n podreu inventar moltes més (...)
Barcarola
(Mateu Obrador)
Trescant la mar salada
va el pescador,
al compàs de les ones
canta cançons.
El mariner cantava
cançons d’amor
i una veu responia
del mig del fons.
—Mariner de la barca,
que vas cantant,
jo som la donzelleta
dels ullets blaus.
Mariner, vine, vine,
lleuger nedant!
Amor jo et donaria
si vols baixar.
—Donzella de les aigües,
ton cant és dolç,
tu d’esperança ets l’àngel
que tant enyor.—
I cantant se n’anava
del mar al fons
i en els braços moria
del dolç amor.
Poetes ja clàssics com Ponç Pons, Marc Granell, Mateu Obrador, Pere Gomila, Andreu Vidal, Òscar Bagur, Joan Brossa, Silvia Pons, Bernat Vidal i Tomàs, Cèlia Viñas, Marià Villangómez, Joana Raspall, Gumersind Riera, Pere Quart, Miquel Forteza, Josep Carner, etc. es donen a conèixer jugant amb la poesia.
Doneu-li una ullada! Estic segura que us interessarà.
Polls venturers
(Maria Antonia Salvà)
La llocada venturera
ja pastura fent piu-piu,
i els pollets sense barrera
s’encalcen per la carrera
com si fossin d’argent viu.
Són agradosos
i vivarrons,
rossets, sedosos,
i tremolosos
i petitons.
Pertot se fiquen,
graten i piquen
d’aquí i d’allà;
quan els esmiquen
molles de pa,
la lloca els crida
i, engelosida,
si qualcú els toca
pega envestida...
Que si la lloca
no em digués res,
jo bé els prendria
i els besaria
de tres en tres.
Són tan sedosos,
tan petitons,
tan agradosos
i tremolosos
i vivarrons!...
Il·lustracions de Tania Yakunova.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)