Avança la tardor i les últimes fulles dels arbres van ballant, mentre a l'arbre van despullant. L'arbre nu tindrà fred? Estarà trist? Restarà dormit tot l'hivern? Abrigallem-lo amb poesia.
Danzan las hojas
Bailan las hojas,
las hojas bailan
y juega el viento
para que caigan.
Hay una hoja
muy pequeñita
que se negó,
y el viento
de un soplido
la arrancó.
Sin bailes,
sin risas,
sin hojas,
el árbol
desnudo
quedó.
La il·lustració és de Lisette Spapens.
Sóc dona
(Maria Aurèlia Capmany)
Sóc una dona, ja ho veus una dona,
sóc una dona i no hi puc fer res.
Sóc una dona, res més que una dona
no seré mai, no, un carrabiner.
Sóc una dona ben ferma i redona
sóc una dona ja ho deus haver clissat
sóc una dona i això és cosa bona,
no seré mai un barbut magistrat.
Sóc una dona amb dos pits i una poma
sóc una dona amb l'hormona que cal,
sóc una dona i això ja no és broma
no seré mai capità general.
Sóc una dona i n’estic ben contenta
sóc una dona no hi trobo entrebanc
sóc una dona i això ja m’orienta:
cal no seré mai director d'un banc.
Sóc una dona i amb bona harmonia
sóc la mestressa del meu propi cos.
No seré mai bisbe i tampoc policia
cosa que em posa de molt bon humor.
La il·lustració és de Joanna Wędrychowska.
Hui és el Dia Universal dels Xiquets i Xiquetes, però cal dir que tots els dies són seus i nosaltres, els adults, el que tenim que fer és defensar els seus drets i fer-los complir.
Des d'ací un poema, de Silvia Beatriz Zurdo, per a omplir d'alegria tots els seus rostres.
Després d'una llarga experiència fomentant la poesia entre els xiquets i les xiquetes, continuo pensant que si a casa i a l'aula no es difòn és per la seua desconeixença, tant de llibres de poesia infantil com la manera de poder jugar amb ella. Les avantatges de sentir, jugar i viure la poesia des de menudets són enormes per al desenvolupament integral dels menuts (d'això ja hem parlat moltes vegades al blog). L'objectiu principal d'aquest blog, des del seu naixement, és difòndre-la amb diferents propostes: llibres, activitats, refranys, cançons, etc.
No hi ha recetes màgiques que ens asseguren gaudir de la poesia, però si que podem ajudar-vos a difondre bons llibres de poesia infantil, de molts tipus i temes diferents, per a que us siga més fàcil accedir-hi. També anar proporcionant-vos activitats i jocs per gaudir de la poesia a l'aula i a casa.
Hui us recomanem que li doneu una llarga mirada a un llibre que està pensant específicament en jocs poètics, ¡A jugar con los poemas! Taller de poesia para niños, de Carmen Gil, editat per CCS. Si punxeu sobre el títol us portarà a la seua lectura digital (gratuïta). Segons ens diu la pròpia autora en la introducció del llibre, està pensat per a xiquets de 7 a 11 anys, però segur que si ho llegiu us surten noves idees per adaptar-ho per a altres edats.
El llibre està dividit en tres capítols:
1.- Poesía oral y folklore
2.- Juegos con poemas
3.- Un cuento en verso, La Bruja Pimienta.
Teniu un grapat d'interessants propostes per a portar a l'aula. Per exemple, fem criptogrames poètics. Es tracta d'agafar un poemea i ficar-li un codi secret (com pot ser anar corrent les vocals un pas a la dreta, l'a per la e, l'e per l'i, l'i per l'o...) i desxifrar l'autèntic poema:
Cumu an sapirhirui suy,
u ane sapirhiruone,
cun mo sapircepe vuy
dil selun e le cucone.
Llegiu-ho en veu alta i voreu que divertit, sembla un embarbussament. Després escriviu aquesta estrofa correctament. Podem anar fent-ho amb altres codis críptics que s'inventem, per exemple afegir-li cada sìl·laba duplicada amb la lletra "s".
Cosomoso unsu susuperserhéseroesoe soysoy,
oso usunasa susuperserheserosoísinasa,
conson misi susupersercasapasa voysoy
delsel sasalonsón asa lasa cosocisinasa.
I tants que hem podem crear. S'animeu? Vinga, va, anem a jugar amb aquest preciós poema de Carmen Gil, ¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!, que ha creat en homenatge a tots els xiquets i xiquetes que han estat confinats a casa (esperem que no necessiten passar altra vegada per lo mateix) i han portat aquest tancament amb valentia, solidaritat i molta imaginació.
¡Soy un Superhéroe!¡Soy una Superheroína!
( Carmen Gil)
Como un superhéroe soy,
o una superheroína,
con mi supercapa voy
del salón a la cocina.
Poseo un superpoder,
el de viajar, de repente,
a cualquier sitio y volver,
con la fuerza de mi mente.
Puedo dar un beso alado
a mi abuelo y a mi abuela,
aunque no estén a mi lado,
que mi superbeso vuela.
Mi labor es de importancia,
¡es una supertarea!,
dar cariño en abundancia
a todo el que me rodea.
Con mi superfantasía,
es posible lo imposible
y recibo cada día
una visita invisible.
La del duende Ceferino,
que está un poco turulato,
porque vuela haciendo el pino
y se ríe todo el rato.
O la de mi amiga Rita,
hada madrina novata,
que está estrenando varita
y mete mucho la pata.
Por si no fuera bastante
con tanta misión secreta,
soy el supervigilante
de la flor de una maceta.
Mi superpotencia viene
del requeteenorme amor
que mi familia me tiene.
¿Hay otro elixir mejor?
Les il·lustracions són d'Andy Fairhurst.
Hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil en que el versos s'atresoren com en un cofre màgic. Dijo el ratón a la luna és un poemari d'Antonio García Teijeiro, però a més és una espècie d'antologia de la seua obra poètica infantil, doncs els versos han estat seleccionats per Fran Alonso. El llibre està editat per Anaya Infantil i Juvenil.
El llibre comença amb poemes extrets del primer llibre de poesia infantil que publicà Antonio García Teijeiro, Nenos (1988) i acaba amb versos del seu últim llibre Poemar o mar (2016).
Dijo el ratón a la luna:
-Nunca te fijas en mí;
por esos vivo en la calle
metido en un calcetín.
Trobem poemes que juguen entre el món imaginari i real, on volen oronetes ballant al so del vent, les ones cavalquen sobre trenen de xiquetes, la música deixa al seu pas un ritme que en invita a somiar i ballar, els arbres parlen, el calamars neden sobre terra, la pluja deixa remor de melancolia, les muntanyes ploren... Tot amanit amb una gran bellesa poètica, plena de musicalitat i ritme, de joc i rialla, de paraules que s'amaguen ben endins de les orelletes infantils per arrelar en les seues vivències.
Las olas marinas tallan
estatuas de agua y de sal.
Las sonrisas de las niñas
Una preciosa mostra del bon fer poètic d'Antonio García Teijeiro, de la gran tasca de difusió lectora i creació poètica que al llarg de més de 30 anys ha fet i està fent. Una joieta de llibre que cal tenir a casa i a totes les biblioteques escolars i públiques per a difondre la poesia infantil des de la diversió, la tendresa, la imaginació, la solidaritat, el lirisme...
Una barquita dorada
navegaba por el monte.
Iba buscando una estela,
erdida en el horizonte.
La barquita despistada,
lejos, muy lejos del mar,
encontró por fin su cuna
en las manos de un chaval.
Les il·lustracions de Xosé Cobas formen un tàndem perfecte amb els poemes, doncs estan plenes de bella imaginació que ens invita a llegir i enriqueix la mirada de poesia amb les seues pinzellades.
Mi niñito canta y canta
y no deja de cantar.
Los pájaros le hacen coros
bajo la luz de metal.
*
Caminan por la montaña
y caminan por los prados,
unos amores perdidos,
unos amores callados.
Amores de niña rubia,
amores de niña clara.
Caminan entre los prados,
caminan por la montaña.
Yo veo muy bien la luna
sentadita entre las nubes.
Si tú también quieres verla,
apaga todas las luces.
*
Uno, dos, tres,
vuelan palomas al bies.
Cuatro, cinco, seis,
llegan al balcón del rey.
Siete, ocho, nueve,
vuelan y vuelan y llueve.
Nueve, nueve y diez.
¡Lo contamos otra vez!
