Avança la tardor i les últimes fulles dels arbres van ballant, mentre a l'arbre van despullant. L'arbre nu tindrà fred? Estarà trist? Restarà dormit tot l'hivern? Abrigallem-lo amb poesia.
Danzan las hojas
Bailan las hojas,
las hojas bailan
y juega el viento
para que caigan.
Hay una hoja
muy pequeñita
que se negó,
y el viento
de un soplido
la arrancó.
Sin bailes,
sin risas,
sin hojas,
el árbol
desnudo
quedó.
La il·lustració és de Lisette Spapens.
ResponEliminaQue dansin les fulles
Que dansin les fulles
quan les mogui el vent,
entre pampallugues
i un riure discret.
Que baixin corpreses
fins el terra fred,
que hagin promeses
per passar l’hivern.
I, com s’escau,
hauré de dir:
Que cerquin palau
per anar a dormir!
Així, sense atura,
desem l’aventura.
Un poema de lo más hermoso! el otoño sin duda inspira nuestras almas
ResponElimina