La tardor a la ciutat
representa en miniatura
un trosset de la natura
però és tardor de veritat!
(Assumpta)
La il·lustració és de Kristina Mirvoda.
28.9.17
27.9.17
Fantasía en poesía: llibre de poesia infantil de Marisa Alonso Santamaría
Quant que ens agrada comentar novetats de llibres de poesia infantil!. Acaba de sortir al carrer el llibre de Marisa Alonso Santamaría, Fantasía en poesía, amb il·lustracions d'Elizabeth Aguillon, editat per la mateixa autora (podeu adquirir el llibre ficant-se en contacte amb ella per correu electrònic: marisa_alsa@hotmail.com )
Trobem un bon grapat de poemes infantils sobre animals ben diferents -gats, gossos, ratolins, aranyes i pingüins, etc.- que ens inviten a participar de la seua vida amb la poesia. Poemes juganers, divertits i amb ritme, per llegir a casa i a l'escola. Versos animals que busquen orelletes inquietes per ficar-se ben a dins. Els animals sempre són molt propers al món de la infància i la literatura infantil se n'aprofita per empatitzar amb ells/es.
Són poemetes que us encantaran i des d'aquest raconet felicitem a Marisa Alonso Santamaría per haver-hi aconseguit aquest somni de veure publicats els seus poemes (en podeu llegir molts més al seu blog Poesía infantil).
Un llibre molt recomanable, tant per la forma com pel contingut. Les il·lustracions d'Elizabeth Aguillon arrodoneixen, d'una manera molt simpàtica i lúdica, el versos de Marisa. Us fiquem un tastet per a que ho comproveu:
El regalo del ratón
(Marisa Alonso Santamaría)
«Vengo a traerte un regalo,
-dice el ratón a la gata-
un bonito cascabel
con campanilla de plata».
La gata muy presumida
al cuello se lo colgó,
y el ratón se fue tranquilo
cuando oyó cómo sonó.
(Marisa Alonso Santamaría)
«Vengo a traerte un regalo,
-dice el ratón a la gata-
un bonito cascabel
con campanilla de plata».
La gata muy presumida
al cuello se lo colgó,
y el ratón se fue tranquilo
cuando oyó cómo sonó.
Benavente
(Marisa Alonso Santamaría)
Este perro es diferente,
le faltan todos los dientes.
solo come arroz y pasta,
pan y leche caliente.
Este perro es diferente,
tiene dos grandes orejas,
pero hay que gritarle fuerte,
es sordo por accidente.
( ... )
le faltan todos los dientes.
solo come arroz y pasta,
pan y leche caliente.
Este perro es diferente,
tiene dos grandes orejas,
pero hay que gritarle fuerte,
es sordo por accidente.
( ... )
26.9.17
La luna se esconde: poema de Antonio García Teijeiro
La luna se esconde
Se esconde la luna
detrás de las casas.
¡Qué casas tan grises!
¡Qué luna tan blanca!
No hay luz en la calle
ni viento
en la plaza.
La luna se esconde.
La brisa se apaga.
Y sueñan las nubes
con risas de plata.
El cielo está serio.
La luna no canta.
La lluvia pregunta.
Las aves se callan.
Ya nadie sonrie.
La luna se alarga.
¡Qué muros tan tristes!
La il·lustració és de Catrin Welz-Stein.
25.9.17
Pel carrer, un refredat busca algú delicat: comproveu-ho amb la poesia de Nuria Albertí
Amb aquests canvis de temps és fàcil agafar un bon refredat. Tot perquè pel carrer van els refredats buscant-nos. Amb compte! Fugiu si podeu, no us atrape.
Pel carrer, un refredat
busca algú delicat.
Un coll desprotegit,
un guant d’on surti un dit.
Una jaqueta oberta.
Algú l’ha descoberta?
Un forat al mitjó…
S’ha colat! Oh, no, nooo!
Ploren els ulls i el nas.
Un virus eficaç.
Sóc al llit estirat.
Mare, quin refredat!
La il·lustració és de Nanda Corrêa.
24.9.17
Dialectos de animales: lenguaje poético
Tots els animals tenen un llenguatge, un mig per a comunicar-se entre ells i amb els demés. Les vaques i el sue muuu, les ovelles i el seu beeeee, les granotes i el croac-croac, els porquets i l'oink, els gats miolant i els gosos bordant. Podem afirmar que cada espècie animal tenen els seus dialectes i amb la poesia podem jugar amb tots ells.
Dialectos
Dialectos, muchos dialectos,
en el mundo de los animales,
para expresar sus afectos,
para comunicar sus rencores.
para comunicar sus rencores.
El dialecto de balidos
es propio de las ovejas
para todo dicen beee,
sean jóvenes o viejas.
Beee, beee, vendemos lana,
de la última trasquiladura,
para tejer frazadas, polleras,
ponchos, mitones y bufandas
y aplacar los estragos,
de la lluvia y las nevadas.
Miau, miau dicen los gatos,
por la sala y los tejados,
cuando los gatos dialogan,
temerosos los ratones, tiritan,
sigilosos platican, en los agujeros.
Miau, miau dicen los gatos,
con idioma de maullidos,
estén robustos o estén tullidos.
Cuando están enamorados,
se mantienen encandilados,
durmiendo en los sofás,
maullando en los tejados.
Con guau, guaus,
ruidosamente parlan los canes,
de todas las estirpes y naciones:
belgas, afganos, pekineses,
daneses y pastores alemanes.
Guau, guau, es el habla
de los sabuesos, sin importar color,
procedencia, tamaños y religiones.
Para entenderse mejor,
no necesitan traducciones.
Cri, cri, cri,
monótono idioma de los grillos,
no tienen otros recursos,
para enriquecer sus estribillos.
Cri, cri, cri,
No aprendieron otras sílabas,
menos el abecedario,
solo aprendieron la cri,
en la escuela de Juanjuí.
Muuu, muuu, en los potreros,
charlan vacas y terneros.
Su lenguaje es bronco, sonoro,
muuu, muuu acredita el toro.
Quiquiriquí, quiquiriquí,
se escucha en los gallineros,
comunican que viene el alba
apagando la luna y los luceros.
La il·lustración és de Jake Tebbit.
23.9.17
Canción del tiempo, de David Chericián / Soterrem el temps acompanyat de poesia
Corre, vola, para, poc a poc, desapareix, bota,... són moltes les sensacions que cadascú tenim del temps en cada moment. El temps es relativitza, malgrat que les manilles del rellotge van marcant el seu pas. Però... qué passaria si el temps desapareguera? Doncs tenim una cançó infantil amb el seu soterrament.
Canción del tiempo
El tiempo,
el tiempo,
el tiempo se murió
y lo van a enterrar
dentro de un gran reloj
con las manos cruzadas
a las diez y a las dos;
que sí,
que no,
que el tiempo se murió
y nadie sabe, nadie,
a qué hora sucedió;
que sí,
que no,
que el tiempo se murió.
La il·lustració és de Stefano Arici.
21.9.17
Un poema infantil sobre el Alzheimer
21 de setembre, Dia Mundial de l'Alzheimer, primer dia de la tardor: cauen les fulles de la memòria... les acompanyem amb poesia per a xiquets i xiquetes i, a més, demanant més inversió en investigació per a curar esta terrible malaltia.
Veo, Veo
Veo…
veo…
¿ Qué ves, abuela ? ¿ Qué ves ?
Una cosita…
¿ Con qué letrita ?
Y yo que sé.
¿ Será con té ?
Será.
¿ Será con ce ?
Será.
! Camafeo !
!Quiá!
En la punta de la lengua
tengo lo que veo,
es…
es…
! Pues saca la lengua, abuela,
20.9.17
Benvinguda la tardor amb poesia, de Jordi Pinyol / Bienvenido el otoño con poesía, de Rafael Alberti
Ja està ací la tardor, li donem la benvinguda amb molta poesia. Cada fulla que cau porta un poemeta o una cançó. Estigau ben atents/es... que ballen poemes.
Bufa el vent
despullant els arbres.
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat.
Canvien els colors.
Canvien els sons.
Canvia la claror.
Tot d’una
ens adonem
que és temps de tardor
Todavía el verano
hinca con sed su espada enfebrecida
en el cuerpo naciente del otoño.
*
Lucha el otoño por entrar, inicia,
dulce y maravilloso, sus primeros
tenues y delicados amarillos.
*
Lucha el otoño por entrar, inicia,
dulce y maravilloso, sus primeros
tenues y delicados amarillos.
Les il·lustracions són de Danielle Duer.
18.9.17
Pugem amb globus: recital poètic a la Biblioteca de Cocentaina. Llibre de poesia infantil, amb CD, de M. Dolors Pellicer
Amb el començament del nou curs escolar, també arranquem les activitats de foment lector -per a menuts i majors- a la Biblioteca de Cocentaina. Comencem amb molta i bona poesia, per això volem compartir amb tots/es vosaltres els poemes de M. Dolors Pellicer, cantats per Rubén Suárez, i presentats en un magnífic, divertit, poètic i superxulo, recital que el propi Rubén Suárez ens farà.
Aleshores, us espere a la Biblioteca de Cocentaina el proper dijous dia 21 de setembre de 2017, a les 17:30 hores, en la sala infantil de la biblio, en que tindrà lloc la presentació de Pugem amb globus, un llibre de poesia infantil, amb CD de les cançons, i un format súperbonic i espectacular, que farà les delícies dels menuts i joves lectors/es. Podreu adquirir el llibre en la presentació.
No s'ho podeu perdre, grans amb menuts. Us esperem a la biblio per a gaudir de la paraula, feta poema i cançó i, perquè no, també ball.
Canta, juga, balla... poesia!
Canta, juga, balla... poesia!
17.9.17
Las hojas empiezan a bailar, aunque el otoño está por llegar: poesia de la tardor
Sembla que aquest any la tardor entrarà com cal, al seu temps i amb el seu clima propi. Resta molt poquet per a donar-li la benvinguda, però per ací les primeres fulles ja comencen a ballar, ja se sent el sorollet de la seua sequedat i hi ha una especial que sembla voltejar amb la poesia.
Hoja de pájaro
(Mª Rosa Serdio)
Hay una hoja de plátano
al borde de mi tejado.
Hace días que la miro
¡y creo que está ensayando!
Hoy se ha puesto de puntillas,
y se ha agitado despacio.
El viento pasó enfadado,
con prisas, como buscando
cabellos que revolver,
arenas para ir jugando
a remolino en desierto
y pasar así un buen rato.
La hoja bailó sardana
con sus lados en lo alto
mas, luego, le dio vergüenza
y se terminó agachando.
Cuando la miro sonríe
allá solita en lo alto.
Yo la comprendo y la animo.
Sé que tiene alma de pájaro.
Cualquier día no estará.
Ya se habrá ido...¡volando!
(Mª Rosa Serdio)
Hay una hoja de plátano
al borde de mi tejado.
Hace días que la miro
¡y creo que está ensayando!
Hoy se ha puesto de puntillas,
y se ha agitado despacio.
El viento pasó enfadado,
con prisas, como buscando
cabellos que revolver,
arenas para ir jugando
a remolino en desierto
y pasar así un buen rato.
La hoja bailó sardana
con sus lados en lo alto
mas, luego, le dio vergüenza
y se terminó agachando.
Cuando la miro sonríe
allá solita en lo alto.
Yo la comprendo y la animo.
Sé que tiene alma de pájaro.
Cualquier día no estará.
Ya se habrá ido...¡volando!
Il·lustració d'Irene Amaro
14.9.17
Animales de compañía: llibre de poesia infantil de Manuel Lourenzo González
Tenim un grapat de llibres de poesia infantil que hem llegit, ens han encantat, però que encara no hem comentat al blog. Hui ja s'hem decidit a pujar i anar difonent aquest llibres, doncs el curs escolar ha començat i tenim que omplir la motxilla poc a poc.
Començarem per un llibre que està acabat d'editar, adreçat als més menudets: Animales de compañia, de Manuel Lourenzo González, amb il·lustracions d'Óscar Villán i que està editat per Kalandraka.
Es tracta d'un relat, en forma poètica, que juga amb les paraules, que invita, a més, a que nosaltres també juguem i en creem de noves. I tot perquè la senyora Maria, una vella molt vella, dona una passejada per la muntanya i arreplega en una capseta uns bitxets. La seua veïna, que la troba tan contenta, li pregunta que du en la capsa i ella li ho conta. La veïna, xafardera, va enlairant el que li ha dit, però donant la seua versió del que ha escoltat. Uns van dient-ho als altres i, com els bons rumors, tot acaba transformat. Així, el caracol passa a ser un caramontes i després un garramontes i finalment un camamontes; cadascú dona una versió diferent, adaptant-la a la seua manera, que acaba sent monstruosa. És el que té la rumorologia i el xafardeig, que escoltem a mitges i la resta s'ho inventem.
Tot amb un divertit joc de paraules, barrejades entre elles, que ens dona peu a inventar-se'n més. Un llibre molt divertit, fantàstic per a jugar amb la poesia i la il·lustració -Óscar Villán, amb el seu estil tan personal, en fa traure un bon somriure llegint les seues il·lustracions, que arrodoneixen el text-.
Què, juguem amb la poesia? Us animem a llegir el llibre i fer-ho junts, grans i menuts, a casa, a classe i a la biblioteca. Llegim, juguem, poemem.
13.9.17
Si no és alegria, no vull poesia
Si
Si no és alegria
no vull poesia.
Res de res.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Per aquelles places,
per aquelles nits.
Et mossegaria
els llavis i els pits,
uns mossos petits.
Ara et diria
que et vull molt més.
Ara tornaria
per aquells carrers.
Ara et faria
un bes innocent,
els llavis, les dents.
Si no és alegria,
no vull poesia.
La il·lustració és d'Arianna Floris.
12.9.17
Muchachas sencillas: un poema de dones d'Eduardo Llanos
Muchachas sencillas
(Eduardo Llanos)
Las muchachas sencillas
dudan que el mundo sea un balneario
para lograr bronceados excitantes
y exhibirse como carne en la parrilla
de una hostería al aire libre.
Las muchachas sencillas
no cultivan el arte de reptar hacia la fama
ni confunden a las personas con peldaños
ni practican ocios ni negocios
ni firman con el trasero contratos millonarios.
Las muchachas sencillas
estudian en liceos con goteras,
trabajan en industrias y oficinas,
rehuyen las rodillas del gerente,
hacen el amor con Luis González
en hoteles, en carpas, en cerros, en lugares sencillos.
Las muchachas sencillas
sé convierten en madres, en esposas sencillas,
luchan largos años como sin darse cuenta,
llenándose de canas, de várices y nietos.
Y cuando abandonan este mundo
dejan por todo recuerdo sus miradas
en fotos arrugadas y sencillas.
Il·lustració de Catherine Edlinger-Kunze.
11.9.17
Caja de lluvia y poesia / Capseta de pluja i poesia
La tardor toca la porta i per endavant van colant-se unes gotes de pluja que fins ara estaven guardades en una capseta màgica, com ens diu el poema de María Cristina Ramos. Obrim la capseta i surten les gotes de pluja, de colors i carregades de poesia.
Agua fría
Dentro de una caja muy chica
había
un largo, largo charco de agua fría.
Era un largo, largo charco
que tenía
en su corta, corta orilla,
una mata muy verde y muy blanca
y una flor amarilla.
Y en la flor habitaba
la niña mariposa
que sabía
los números secretos
de una lluvia que llovía.
Una gota, dos gotas y tres gotas,
y después al revés
la niña los decía,
para salvar de la creciente
a la caja muy chica
donde había
un largo, largo charco de agua fría.
Era un largo, largo charco
que tenía
en su corta, corta orilla,
una mata muy verde y muy blanca
y una flor amarilla.
Y en la flor habitaba
la niña mariposa
que sabía
los números secretos
de una lluvia que llovía.
Una gota, dos gotas y tres gotas,
y después al revés
la niña los decía,
para salvar de la creciente
a la caja muy chica
donde había
un largo, largo charco de agua fría.
La il·lustració és de Kate Dudnik.
9.9.17
Canciones infantiles de Buenos Días / Cançons infantils de Bon Dia
S'enceta el temps d'escola i cal donar la benvinguda al dia i als companys. Obrim la porta a la llum, donem pas al dia, saludem als companys, cantem amb poesia. Cançonetes, en castellà i català, per donar 'bon dia'.
Bon dia, bon dia
Bon dia al dematí
la lluna s'amaga
i el sol deixa sortir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí,
fem fora la mandra
i saltem corrents del llit
Bon dia, bon dia
bon dia al dematí
bon dia a tothom
bon dia jo us vull dir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí
el gall ja ha cantat i el dia ha començat
Bon dia, bon dia
bon dia a tothom
Bon dia, bon dia
bon dia a tothom
bon dia, bon dia
bon dia al dematí,
fem fora la mandra
i saltem corrents del llit
Bon dia, bon dia
bon dia al dematí
bon dia a tothom
bon dia jo us vull dir
bon dia, bon dia
bon dia al dematí
el gall ja ha cantat i el dia ha començat
Bon dia, bon dia
bon dia a tothom
Bon dia, bon dia
bon dia a tothom
*
Buenos días,
ricos días
vamos todos a empezar.
Buenos días,
ricos días
nos vamos a saludar.
Mira el cielo,
mira el Sol
mira los árboles,
mira su verdor.
Llena tu vida
de luz y color
estudia con alegría
para que aprendas con amor.
Bon dia, dia,
bon dia, sol,
bon dia, nens i nenes,
bon dia a tothom
*
Buenos días canto yo,
el sol dice “hola” y la luna dice “adiós”.
Buenos días canto yo;
el gallo cantó: es mi despertador.
Buenos días canto yo;
hay que levantarse;
el día ya empezó.
Buenos días canto yo;
si cantas con ganas será un día mejor.
Buenos días canto yo,
buenos días, cantar es lo mejor (bis).
Cada dia al dematí,
surt el gall quiquiriquí.
I la gent mig adormida
es desperta de seguida,
Cada dia al dematí,
surt el gall quiquiriquí.
Quiquiriquí!
*
Buenos días, ya salió el sol;
entra el viento y me saluda
y me salta el corazón.
Buenos días, nubes de algodón,
hoy empieza un nuevo día
y me lleno el corazón.
Buenos días, amigos;
buenos días, gorrión;
buenos días, juguetes;
buenos días con amor.
Por la tarde voy a pasear,
disfrutar del aire fresco,
de la lluvia y mi cantar.
Cada dia surt el sol,
i tot recomença,
I la fosca de la nit,
amb força hem de vèncer,
Tots volem un món millor,
on hi visqui la claror
(ple de pau i de claror),
Res no ens pot fer por!
Res no ens pot fer por! No!
*
Buenos días, saludar,
buenos días, saludar.
Vamos todos a cantar;
bailaremos todos juntos
antes de ir a trabajar.
Te doy los buenos días
y danzo y danzo.
Te doy los buenos días
y danzo sin parar.
Yo en el cole quiero estar:
río, canto, bailo
y juego sin parar.
Il·lustracions de Marie Desbons.
8.9.17
Llegim, a l'ombra de l'arbre de la poesia / Leemos, a la sombra del árbol de la poesia
Suposem que gran i menuts heu llegit un grapat de llibres estes vacances d'estiu. Ara comença un nou curs escolar i tenim a l'abast un grapat de llibres per a llegir, incloent els llibres de poesia infantil. Llegir ens fa imaginar, volar amb el pensament... com bé descriu aquest poema de Margarita del Mazo, a qui també pertany la il·lustració.
A la sombra de un gran árbol
daba la niña un paseo.
Saludó al dragón Eulalio,
comió con el Rey Tadeo.
Subida en una gaviota
sobrevoló el mar Egeo.
Vio un león de color rosa
que vivía en un sombrero.
Volaban las mariposas
en campos de terciopelo.
daba la niña un paseo.
Saludó al dragón Eulalio,
comió con el Rey Tadeo.
Subida en una gaviota
sobrevoló el mar Egeo.
Vio un león de color rosa
que vivía en un sombrero.
Volaban las mariposas
en campos de terciopelo.
7.9.17
Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana
Amb setembre tornem a la rutina, a les tasques habituals: tornem al col·le de la feina. També tornem amb la nostra selecció de refranys i dites populars. Aquest setembre s'enceta la tardor i amb ella els seus refranys, també la tornada a l'escola té el seu refranyer educatiu; és un mes en que la verema és protagonista i els refranys l'acompanyen... i és que són molts i molts anys que el nostre folklore s'ha nodrit de la saviesa popular.
-Refranys populars sobre setembre
-Refranys sobre l'educació i la tornada al col·le
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent
-Refranys sobre la verema i el vi
-Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors
-Refranys sobre l'educació i la tornada al col·le
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent
-Refranys sobre la verema i el vi
-Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors
Hui hem fet una selecció de refranys que parlen sobre les persones, les seues actuacions i la condició humana. Esperem us siguen útils.
Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana
Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tú.
Abans d'ensenyar, aprèn.
Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat.
Actua com cal que amb la moneda que paguis et pagaran.
A la millor roba s'hi veuen les taques.
Al món hi ha molta gent, pero poques persones.
A la panxa del bou ni neva ni plou.
A la vellesa, bonys i verrugues.
Al qui no vol albarda, bast.
A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal.
Amb paciència i una canya. peix.
Aprenent de molts oficis, mestre de res.
A Sant i a minyons, no promets si no dóns.
A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí.
Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeïr.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!!
Bona cara, bon semblant, fes-te fotre i endavant!
Cadascú sap on li estreny la sabata.
Caga el rei, caga el papa, i de cagar ningú s'escapa.
Com més cosins, més endins.
Com més gran, més animal.
Cornut i pagar el beure.
D'amics, pocs i bons.
De bregues i de plets, qui fuig és el discret.
De desagraïts, l'infern n'és ple.
De jove, fins els parracs vesteixen.
De les grans cases, surten els grans ases.
De rics, el cementiri n'és ple.
Descansa Anton, que el que es queda ja es compon.
De vell ningú passa.
Dona i sardina, com més petita, més fina.
D'un savi humil, cada paraula en val mil.
Dos cops BO és "BOBO".
El bisbe al palau, i el mariner a la nau.
El darrer que l'enterrin dret.
El diable en sap més per vell que per diable.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra.
El llegir, li va fer perdre l´escriure.
El mentider ha de tenir molta memòria.
El més net és qui no embruta.
El que no hi és, fia; i el que hi és, no fia.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
El qui és desgraciat amb els collons entropessa.
El qui fa el que pot no està obligat a més.
El qui no plora no mama.
El qui viu d'esperances, mor dejú.
El sabater és el més mal calçat.
El savi sap més per vell que per savi.
Em trates com sac de roba de corsari.
En casa del dolçainer tots són balladors.
És com el cul d'en Jaumet, que no pot estar ni quiet ni dret.
És pitjor el remei que l'enfermetat.
Et falta un bull com les guixes.
Excuses d'un malalt, que es "pixa" al llit i diu que sua.excusa per sortir ben parats.
Estàs més penjat que una figa a l'estiu.
Fent i desfent, aprèn l'aprenent.
Fuig de l'ussurer com del mateix Lucifer.
Gent boja, campana de fusta.
Gran església, pocs perdons.
Home de pocs oficis, home de pocs beneficis.
Home dixaraxer, gos i malfaener.
Home petit, carregat de punyetes.
Hostes vingueren que de casa ens tregueren.
Infant i ca qui bé li fa.
Ja fa prou qui als seus s'assembla.
La curiositat va matar al gat; però va morir saben.
La vestidura fa la figura.
Les aparences enganyen.
Les mitges al garró no fan senyor.
Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van.
Mals d'altres, rialles són.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val llapis curt que memòria llarga.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Millor tenir un amic bó, que mil de dolents.
Mira't a tu i no diràs mal de ningú.
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré, ni aquest capella no és el meu pare
No donis faves a qui no te barram.
No és boig qui a casa torna.
No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.
No et fïis mai dels homes que porten nas a la cara.
No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar.
Per la gola, farigola.
Pescador de canya ni perd ni guanya.
Pescador o caçador, o fam o fred o calor.
Quan el mal ve d'Almansa, a tots "alcança".
Quan un home està de pega, "hasta" amb els collons ensopega.
Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.
Què fan els infants? El que veuen fer als grans.
Qui amb oli tracta, els dits se'n unta.
Qui arracona un centim quan pot, pot gastar-se un euro quan vol.
Qui bada cau.
Qui calla, atorga.
Qui canta els seus mals espanta.
Qui de jove menja sardines, de vell caga les espines.
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu!
Qui diu versos de "repent" sol morir de mal de ventre.
Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos.
Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades.
Qui et fa petons i no te n'ha de fer, o et vol mal o t'ha de menester.
Qui frissa, tropissa.
Qui guarda quan té, menja quan vol.
Qui juga amb foc es crema.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.
Qui la fa, la paga.
Qui llança un fesol no menja quan vol.
Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells.
Qui matina, fa farina.
Qui menja sopes, se les pensa totes.
Qui merda envia, pets espera.
Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa sencera.
Qui no arrisca no pisca.
Qui no corre, vola.
Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester.
Qui no té cap que tengui cames.
Qui no té feina el gat pentina.
Qui no treballa en tot l'any, treballa per cap d'any.
Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a la pell de cabra.
Qui parla és esclau de las sevas paraules, i qui calla és amo dels seus silencis.
Qui perd no pot pas riure.
Qui sembra, recull.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui sigui frare, que prengui candela.
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Qui té bon amic, té bon abric.
Qui té cua de palla, s'encen.
Qui té el cul llogat no seu quan vol.
Qui té fam, somia truites.
Qui té força, aixeca pes!
Qui té gana, pa somia.
Qui té mare menja coca i qui no, es fa refotre.
Qui té padrins el bategen.
Qui té un amic té una mina.
Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra.
Qui tira pedretes, tira amoretes.
Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres.
S'atrapa abans a un mentider que a un coix.
Sense vestit, tant és el pobre com el ric.
Si has de ser emmascarat, ho seràs sempre per un paellot.
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
Si vols ben parlar, aprén a callar.
Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.
Tal faràs, tal trobaràs.
Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu.
Una bona capa tot ho tapa.
Un mal veí, és un mal matí.
Uns tenen la fama, i els altres carden la llana.
Val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho.
Val més un que sap que tres que cerquen.
Les Il·lustracions són d'Ale Giorgini.
6.9.17
Poema de amor para la Cenicienta / Poema d'amor per a la Ventafocs
Cenicienta
Yo te voy a regalar
mil zapatos de cristal.
Y una carroza de besos
y dos cocheros traviesos
y tres largos pajes tiesos
que te sepan resguardar.
También te he de regalar
completa mi sed de amar.
Il·lustració d'Anna Berezovskaya
5.9.17
Colors de setembre al riu de la poesia
Cada mes té els seus colors, les seues olors i els seus poemes. Setembre és un mes que cavalga entre dos estacions de l'any i això l'impregna d'unes característiques especials. Color de setembre, verd de riu, pas als rojos i ocres.
No hi ha verd com el verd que dorm
al llit del riu en setembre, jaspiat
de cel als bassals, flairant
com un rovelló acabat de collir.
La il/lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой.
4.9.17
Playa, paisaje desnudo... con poesia / Platja nua, tranquil·la, amb poesia
Què tranquil·la està ara la platja, sense turistes que l'omplin. Cel, aigua, arena i... poesia. La natura, el paisatge nuet, salvatge. Rere han quedat les tovalloles esteses, les ombrel·les obertes, la pilota de plàstic, els peus deixant empremta sobre l'arena, els crits i somriures de grans i menuts, els jocs a l'aigua, les parelles estimant-se a l'ocàs del dia... Records de les vacances a la platja. El proper estiu, més. Ara... deixem la platja amb el seu propi silenci.
Ensenada
(Gregorio Castañeda)
Cielo azul
sin una nube.
Mar azul
sin una vela.
Sólo la espuma
sobre la arena.
La il·lustració és de Dave Cutler.
1.9.17
Solar del amor escondido... poemant el nou mes que estrenem
Comencem setembre amb un preciós poema d'amor... per anar poemant-se després de les vacances.
Solar del amor escondido
Escribo en papel de luz
una canción seminublada,
una canción para encontrar
la luna nueva en su mirada.
una canción seminublada,
una canción para encontrar
la luna nueva en su mirada.
Escribo en papel de azar
una canción que no lo nombra;
y toma sed mi corazón
en los charquitos de su sombra.
una canción que no lo nombra;
y toma sed mi corazón
en los charquitos de su sombra.
Colgarse un sol entre los dedos,
abrir un bosque en cada esquina,
sembrar un faro en la razón
que cada miedo se imagina.
abrir un bosque en cada esquina,
sembrar un faro en la razón
que cada miedo se imagina.
Por no saber cómo decir
la te del tú de estar contigo,
escribo en papel de sol
este solar para mi amigo.
la te del tú de estar contigo,
escribo en papel de sol
este solar para mi amigo.
La il·lustració és de Andrea Travezaño Zavala