Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana

Amb setembre tornem a la rutina, a les tasques habituals: tornem al col·le de la feina. També tornem amb la nostra selecció de refranys i dites populars. Aquest setembre s'enceta la tardor i amb ella els seus refranys, també la tornada a l'escola té el seu refranyer educatiu; és un mes en que la verema és protagonista i els refranys l'acompanyen... i és que són molts i molts anys que el nostre folklore s'ha nodrit de la saviesa popular.

-Refranys populars sobre setembre
-Refranys sobre l'educació i la tornada al col·le
-Refranys de la tardor
-Refranys de la pluja
-Refranys del vent
-Refranys sobre la verema i el vi
-Refranys de bolets
-Refranys sobre la caça i els caçadors

Hui hem fet una selecció de refranys que parlen sobre les persones, les seues actuacions i la condició humana. Esperem us siguen útils.

Refranys i dites populars sobre les persones i la condició humana

Abans de burlar-te d'algú, mira bé com ets tú.
Abans d'ensenyar, aprèn.
Abraçats en caritat, quatre coixos i un baldat.
Actua com cal que amb la moneda que paguis et pagaran.
A la millor roba s'hi veuen les taques.
Al món hi ha molta gent, pero poques persones.
A la panxa del bou ni neva ni plou.
A la vellesa, bonys i verrugues.
Al qui no vol albarda, bast.
A qui vulgues mal, fes-lo alcalde o jutge municipal.
Amb paciència i una canya. peix.
Aprenent de molts oficis, mestre de res.
A Sant i a minyons, no promets si no dóns.
A tots els porcs els hi arriba el seu Sant Martí.
Avorrir-se i envellir és el pitjor que et pot succeïr.
Beata bruixa, que amaga el peu i mostra la cuixa.
Bèstia assenyalada, ¡¡liberamus domine!!
Bona cara, bon semblant, fes-te fotre i endavant!
Cadascú sap on li estreny la sabata.
Caga el rei, caga el papa, i de cagar ningú s'escapa.
Com més cosins, més endins.
Com més gran, més animal.
Cornut i pagar el beure.
D'amics, pocs i bons.
De bregues i de plets, qui fuig és el discret.
De desagraïts, l'infern n'és ple.
De jove, fins els parracs vesteixen.
De les grans cases, surten els grans ases.
De rics, el cementiri n'és ple.
Descansa Anton, que el que es queda ja es compon.
De vell ningú passa.
Dona i sardina, com més petita, més fina.
D'un savi humil, cada paraula en val mil.
Dos cops BO és "BOBO".
El bisbe al palau, i el mariner a la nau.
El darrer que l'enterrin dret.
El diable en sap més per vell que per diable.
El llaurador entre advocats, sembla un ocell entre gats.
El llaurador sempre erra, si aparta els ulls de la terra.
El llegir, li va fer perdre l´escriure.
El mentider ha de tenir molta memòria.
El més net és qui no embruta.
El que no hi és, fia; i el que hi és, no fia.
El que no vulguis per a tu, no ho vulguis per a ningú.
El qui és desgraciat amb els collons entropessa.
El qui fa el que pot no està obligat a més.

El qui no plora no mama.
El qui viu d'esperances, mor dejú.
El sabater és el més mal calçat.
El savi sap més per vell que per savi.
Em trates com sac de roba de corsari.
En casa del dolçainer tots són balladors.
És com el cul d'en Jaumet, que no pot estar ni quiet ni dret.
És pitjor el remei que l'enfermetat.
Et falta un bull com les guixes.
Excuses d'un malalt, que es "pixa" al llit i diu que sua.excusa per sortir ben parats.
Estàs més penjat que una figa a l'estiu.
Fent i desfent, aprèn l'aprenent.
Fuig de l'ussurer com del mateix Lucifer.
Gent boja, campana de fusta.
Gran església, pocs perdons.
Home de pocs oficis, home de pocs beneficis.
Home dixaraxer, gos i malfaener.
Home petit, carregat de punyetes.
Hostes vingueren que de casa ens tregueren.
Infant i ca qui bé li fa.
Ja fa prou qui als seus s'assembla.
La curiositat va matar al gat; però va morir saben.
La vestidura fa la figura.
Les aparences enganyen.
Les mitges al garró no fan senyor.
Les visites sempre fan plaer: si no és quan arriben, és quan se'n van.
Mals d'altres, rialles són.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val llapis curt que memòria llarga.
Més val boig conegut, que savi per conèixer.
Més val un veí a la porta que un parent a Mallorca.
Millor tenir un amic bó, que mil de dolents.
Mira't a tu i no diràs mal de ningú.
No diguis mai d'aquesta aigua no en beuré, ni aquest capella no és el meu pare
No donis faves a qui no te barram.
No és boig qui a casa torna.
No és més ric qui més té, sinó qui menys necessita.
No et fïis mai dels homes que porten nas a la cara.
No hi ha millor sord, que qui no vol escoltar.
Per la gola, farigola.
Pescador de canya ni perd ni guanya.
Pescador o caçador, o fam o fred o calor.

Quan a casa hi ha un vell, no hi faltarà consell.
Quan el mal ve d'Almansa, a tots "alcança".
Quan un home està de pega, "hasta" amb els collons ensopega.
Quan un pobre menja lluç, és que un dels dos està fotut.
Què fan els infants? El que veuen fer als grans.
Qui amb oli tracta, els dits se'n unta.
Qui arracona un centim quan pot, pot gastar-se un euro quan vol.
Qui bada cau.
Qui calla, atorga.
Qui canta els seus mals espanta.
Qui de jove menja sardines, de vell caga les espines.
Qui de jove no treballa, de vell dorm a la palla.
Qui diu mal de l'estiu, no sap el que diu!
Qui diu versos de "repent" sol morir de mal de ventre.
Qui d'un coix s'acompanya, al cap de l'any en són dos.
Qui es colga amb al·lots, s'aixeca amb pixerades.
Qui et fa petons i no te n'ha de fer, o et vol mal o t'ha de menester.
Qui frissa, tropissa.
Qui guarda quan té, menja quan vol.
Qui juga amb foc es crema.
Qui juga per necessitat, perd per obligació.
Qui la fa, la paga.
Qui llança un fesol no menja quan vol.
Qui maltracta als vells, serà maltractat com ells.
Qui matina, fa farina.
Qui menja sopes, se les pensa totes.
Qui merda envia, pets espera.
Qui no adoba la gotera, ha d'adobar la casa sencera.
Qui no arrisca no pisca.
Qui no corre, vola.
Qui no ho guarda quan ho té, no ho té quan ho ha de menester.
Qui no té cap que tengui cames.
Qui no té feina el gat pentina.
Qui no treballa en tot l'any, treballa per cap d'any.
Qui no vol creure a la bona mare, haurà de creure a la pell de cabra.
Qui parla és esclau de las sevas paraules, i qui calla és amo dels seus silencis.
Qui perd no pot pas riure.
Qui sembra, recull.
Qui sembra vents, recull tempestats.
Qui sigui frare, que prengui candela.
Qui té boca s'equivoca i qui té nas es moca.
Qui té bon amic, té bon abric.
Qui té cua de palla, s'encen.
Qui té el cul llogat no seu quan vol.
Qui té fam, somia truites.
Qui té força, aixeca pes!
Qui té gana, pa somia.
Qui té mare menja coca i qui no, es fa refotre.
Qui té padrins el bategen.
Qui té un amic té una mina.
Qui té un duro a la butxaca i no el gasta, és com si tingués una pedra.
Qui tira pedretes, tira amoretes.
Sap més un boig a casa seva que un savi a casa dels altres.
S'atrapa abans a un mentider que a un coix.
Sense vestit, tant és el pobre com el ric.
Si has de ser emmascarat, ho seràs sempre per un paellot.
Si la gent no sopés, els metges no dinarien.
Si vols ben parlar, aprén a callar.
Si vols que diguin bé de tu, no diguis mal de ningú.
Tal faràs, tal trobaràs.
Tothom és amo del que pensa i esclau del que diu.
Una bona capa tot ho tapa.
Un mal veí, és un mal matí.
Uns tenen la fama, i els altres carden la llana.
Val més callar i semblar tonto que parlar i confirmar-ho.
Val més un que sap que tres que cerquen.

Les Il·lustracions són d'Ale Giorgini.