Què tranquil·la està ara la platja, sense turistes que l'omplin. Cel, aigua, arena i... poesia. La natura, el paisatge nuet, salvatge. Rere han quedat les tovalloles esteses, les ombrel·les obertes, la pilota de plàstic, els peus deixant empremta sobre l'arena, els crits i somriures de grans i menuts, els jocs a l'aigua, les parelles estimant-se a l'ocàs del dia... Records de les vacances a la platja. El proper estiu, més. Ara... deixem la platja amb el seu propi silenci.
Ensenada
(Gregorio Castañeda)
Cielo azul
sin una nube.
Mar azul
sin una vela.
Sólo la espuma
sobre la arena.
La il·lustració és de Dave Cutler.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada