Tenim un grapat de llibres de poesia infantil que hem llegit, ens han encantat, però que encara no hem comentat al blog. Hui ja s'hem decidit a pujar i anar difonent aquest llibres, doncs el curs escolar ha començat i tenim que omplir la motxilla poc a poc.
Començarem per un llibre que està acabat d'editar, adreçat als més menudets: Animales de compañia, de Manuel Lourenzo González, amb il·lustracions d'Óscar Villán i que està editat per Kalandraka.
Es tracta d'un relat, en forma poètica, que juga amb les paraules, que invita, a més, a que nosaltres també juguem i en creem de noves. I tot perquè la senyora Maria, una vella molt vella, dona una passejada per la muntanya i arreplega en una capseta uns bitxets. La seua veïna, que la troba tan contenta, li pregunta que du en la capsa i ella li ho conta. La veïna, xafardera, va enlairant el que li ha dit, però donant la seua versió del que ha escoltat. Uns van dient-ho als altres i, com els bons rumors, tot acaba transformat. Així, el caracol passa a ser un caramontes i després un garramontes i finalment un camamontes; cadascú dona una versió diferent, adaptant-la a la seua manera, que acaba sent monstruosa. És el que té la rumorologia i el xafardeig, que escoltem a mitges i la resta s'ho inventem.
Tot amb un divertit joc de paraules, barrejades entre elles, que ens dona peu a inventar-se'n més. Un llibre molt divertit, fantàstic per a jugar amb la poesia i la il·lustració -Óscar Villán, amb el seu estil tan personal, en fa traure un bon somriure llegint les seues il·lustracions, que arrodoneixen el text-.
Què, juguem amb la poesia? Us animem a llegir el llibre i fer-ho junts, grans i menuts, a casa, a classe i a la biblioteca. Llegim, juguem, poemem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada