Cóm s'imagineu al poeta davant de la fulla o de la pantalla en blanc? Sol d'avant del perill de la paraula, dels versos? Sol davant de tots els lectors? Sol davant de la seua responsabilitat? Ens aclareix el dubte el gran poeta Juan Carlos Martín Ramos i encetem així la celebració del Dia de la Poesia.
Solo ante el peligro
¡Ay, pobre poeta!,
solo ante el peligro
de la tinta negra.
Solo ante el peligro
de mirar de cerca,
de poner en verso
todo lo que piensa.
Solo ante el peligro
de sacar la lengua,
de decir verdades
con todas sus letras.
Solo ante el peligro
de izar la bandera
de la paz, en medio
de todas las guerras.
¡Ay, pobre poeta!,
solo ante el peligro
de salvar la Tierra.
Il·lustració d'Olaf Hajek.
ResponEliminaPermeteu-me participar amb aquest poema.
Escriure un xic
Poseu-me, al plat,
la més dolça paraula,
puix sóc a taula
com convidat.
Escriure un xic,
lluny d’atonia,
vol alegria
i ésser eixerit.
Per navegar,
només un full
i nau lleugera.
El port espera,
vol sentir el brull
d’un nou demà.
Feliç dia per a tu, Joan Josep i gràcies mil per aquest poema.
ResponEliminaMoltes besadetes