Pàgines

28.6.16

El mar més bell, la paraula més bonica... poesia de Nazim Hikmet



El mar s'ompli de poesia, de paraules mai dites o quasi oblidades, d'emocions que s'enfonsen o viatgen sobre les ones. El mar, les paraules, la poesia...

El més bell dels mars
(Nazim Hikmet)

El més bell dels mars:
el que encara no hem travessat.

El més bell dels infants:
el que encara no ha crescut.

Els nostres dies més bells:
els que no hem viscut encara.

I la paraula més bella que et vull dir:
la que encara no t’he dit



La il·lustració és d'Elena Odriozola.

26.6.16

Los prácticos, poesia de Jordi Virallonga



Los prácticos
Son divinos, simpáticos, flamantes,
polis sin sueldo, curas sin sotana,
simpáticos, escépticos con clase
que no beben ni fuman, se divorcian
o no, y se hacen ex de todo lo de antes;

pueden fletar deseos, no soñarlos,
infames que no pasan por infames,
porque la vida es dura y ellos son
aquellos que nos la hacen agradable.

Con los pies en la prensa, lo real,
de entre tanto indecente, inocentes,
patrimonios de la humanidad,
paganos bautizados, mas cristianos,
trajeados, polícromos, púbicos,
crianzas de agua, manzana y ensalada,
follandrines sin par de interés público,
profundan pensamientos, nuevas razas,
algo sobrio, sereno y muy profundo
que calman, con su calma de excesivas
realidades, el límite del mundo.

Errantes, bellos, nómadas de playa,
felices, fatigados laborables,
azules fascinantes, nobles de alma,
princesas sin principios pero llenas
de finales, princesas con principios
de grandes almacenes, sin fisuras;
son todos compañeros de camino,
son los héroes que esperan recompensa
pues la vida les debe un buen destino.
Ya no gritan Dios, Rey, Patria, Familia,
su coraje temático y garrido
es de naturaleza parecida
en todos ellos, seres competitivos,
pues son al fin y al cabo adversarios,
no mucho, hipotéticos amigos,
presuntamente amantes, padres, hijos,
continúan la especie, son como antes,
quizá mejores, oyen, hablan, dicen
y dicen, hablativos absolutos,
que toda opinión es respetable;
que una imagen vale más que mil palabras,
que ninguno está loco, está enfermo,
que todo tiene siempre un responsable
y siempre que no quede otro remedio.

También tienen minutos para sueños:
la paz, la tolerancia, el respeto;
eclécticos, modernos, no afamados,
no ansiosos, tolerantes, tan acordes:
respeto, no comparto pero imparto,-
me importo yo a mí conmigo porque
del mismo modo tú te a ti contigo
y ella le lo lará se sí consigo,
como es de suponer dentro de un orden,
o sea algo lógico y normal.

No se acuerdan ahora, pero saben,
no tienen opinión, pero la tienen,
no saben para qué, pero no paran.
¿Que quieren saber más? hacen gimnasia.
¿Que quieren trabajar? son consultores.
¿Que quieren aspirar? pues se autoaspiran,
y no juegan por ser los vencedores.

Arriesgarse es tirarse desde un puente,
subir ríos, bajar cimas, barrancos,
pantalones, correrse por teléfono,
nunca más ser pequeños, despreciados,
ni jóvenes ni viejos ni burgueses,
correctos, coherentes y equipados;
no feos, no chillones laborantes,
no imprescindibles, pero, desde luego,
irrepetibles sí, inimitables,
superinsuperables, sublimados,
sólo que con recato y compostura:
risas cortas, la cena y al teatro,
los amigos, dos copas con mesura,
luego al sofá de casa elucubrando:
sábado sabadete, i buena está
hoy mi señora, ya era hora, jodamos
sin perder demasiado la cabeza,
con los pies en el suelo y por detrás!



Intachables, maduros, parecidos,
aparentes, que compran mil fascículos
para arreglar enchufes, muebles viejos,
terminar con la gota de los grifos,
enseñar a sus hijos, comprenderlos,
prevenir lo interrupto, y por antojo,
el parto inesperado o el forúnculo
informático que tienen en el culo
(hacendosos, correctos, con sus ojos
rojos, los tres, buscando una salida)
de tanto estar sentados viendo el mundo.
Así que ya no hay que aprender la vida,
la compran comprendida en los quioscos.

En fin, que así es la vida y suenen los timbales,
con curas comunistas, demócratas tribales,
soldados pacifistas, personas reciclables,
fascistas abortistas, tiranos liberales,
café sin cafeína, agentes muy amables,
saciables muy promiscuas, ninfómanas vestales,
artistas de revista, amantes deplorables,
católicos budistas, pero no practicantes,
geniales futbolistas, azar justificable
y pías que repían y bombas que no maten
y nacen muchas niñas a morirse de hambre...

y en fin, que así es la vida, damas y caballeros,
no es verdad ni mentira,
tampoco del color con que la miran
ni la miro; tal témporas, tal mores,
tal culo así las témporas, morimos
por muy buenas razones.

Il·lustracions d'Aoki Tetsuo.

23.6.16

Poemes per sant Joan: celebrem la màgica revetlla amb poesia

Màgica i poètica nit de sant Joan -il. Ilonka Karasz-

Ha aplegat, ja està ací l'estiu i amb ell la nit de sant Joan. Foc i llum per tot arreu, encís i conjurs, ganes de deixar endarre tot allò que no ens ha agradat de l'any i somriures per començar amb esperança i molta energia un nou camí. Màgica nit! Us desitgem a tots i totes una esplèndida revetlla de sant Joan... amb poesia, no s'oblideu!

Celebrem-ho, doncs, amb alguns poemes per sant Joan:

Tres dies abans del sant
va pels pisos la canalla
recollint els trastos vells,
canyes i manats de palla,
i aprofiten la diada,
de que tenen molts veïns,
que desembarassen la casa
de mobles vells i roïns

Encenem el foc, cremem totes les misèries -il.  YORIYUKI, 些細なこと-

Perquè és nit de Sant Joan
hem encès una foguera.
La gent hi dansa a l'entorn,
se sent olor de ginesta
hi ha l'eco d'una cançó
que s'allarga a la verneda.
La flama, sonora, riu
talment un doll d'aigua fresca,
tan alta que no l'apaguen
amb els seus plors les estrelles.

És la nit de Sant Joan,
amiga, és la nit encesa
de corrandes i desig;
mira com la flama espessa
va prenent el fustot vell
i la fullaraca seca.
Dessobre el cant del cuccut
i el respir de la verneda
i el tou relliscar del riu,
la teva veu i la meva.

Festegem junt aquesta màgica nit -il.Jean Corace-


Els focs de Sant Joan la nit perfumen;

                mes de tots els amors, sols un n'alena.

                                              Salten de mont en mont llengües de flama

                                                                          dient el pacte espiritual que ens lliga.

                                                                                                         (Joan Alcover)

A més, teniu un grapat de refranys de sant Joan, doncs la saviesa popular ompli el nostre folklore de dites i folklore fent referència a esta meravellosa i estiuenca nit.

22.6.16

Poesía soy yo. Poetas en español del siglo XX (1886-1960): visibilitzant a les poetesses castellanoparlants


Hem xerrat en aquest blog moltes vegades de la invisibilitat -que no carència- de la poesia creada per dones al llarg de la història de la literatura. Hi ha moltes, com bé ens descriu Clara Janés al seu llibre Guardar la casa y cerrar la boca, però cal investigar i difondre els seus poemes.

Ara tenim l'oportunitat de conèixer a un grapat de poetesses que han escrit en castellà al llarg del segle XX gràcies a una antologia que acaba d'editar Visor. Ana Merino i Raquel Lanseros són les antologistes d'aquest important i interessant llibre i han seleccionat 82 autores rellevants de tots els països hispanoparlants: Poesía soy yo. Poetas en español del siglo XX (1886-1960), editat per Visor.

Han incluido a poetisas de todos los países de habla castellana. “El hispanismo del siglo XXI debe tener vocación transatlántica si quiere crecer. Ser inclusivo y aportar un abanico de posibilidades que nos enriquezcan a todos”, afirma Ana Merino, además de poeta, experta en cómic y dramaturga. “Entiendo la poesía siempre desde un territorio plural que abarque a todos los países hispanoparlantes. Siento innecesaria y ficticia cualquier barrera literaria que separe nuestro idioma”, tercia Raquel Lanseros. -El País-

D'esquerra a detra: Violeta Parra, Gloria Fuertes, Piedad Bonnett, Carmen Conde i Alejandra Pizarnik.
-caricatures de Sciammarella-

Us fiquem un tastet del que podeu trobar:

Cuando las veo pasar alguna vez me digo: qué sentirán
ellas, las que decidieron ser perfectas conservar a toda costa
sus matrimonios no importa cómo les haya resultado el marido
(parrandero mujeriego jugador pendenciero
gritón violento penqueador lunático raro algo anormal
neurótico temático de plano insoportable
dundeco mortalmente aburrido bruto insensible desaseado
ególatra ambicioso desleal politiquero ladrón traidor mentiroso
violador de las hijas verdugo de los hijos emperador de la casa
tirano en todas partes) pero ellas se aguantaron
y sólo Dios que está allá arriba sabe lo que sufrieron.
-
Cuando las veo pasar tan dignas y envejecidas,
los hijos las hijas ya se han ido en la casa sólo ellas han quedado
con ese hombre que alguna vez quisieron (tal vez ya se calmó
no bebe apenas habla se mantiene sentado frente al televisor
anda en chancletas bosteza se duerme ronca se levanta temprano
está achacoso cegato inofensivo casi niño) me pregunto:
-
¿Se atreverán a imaginarse viudas, a soñar alguna noche
que son libres
y que vuelven por fin sin culpas a la vida?
 -Daisy Zamora (Managua, Nicaragua, 1950-)-

*

Usted nunca ha parido
no conoce
el filo de los machetes
no ha sentido
las culebras de río
nunca ha bailado
en un chargo de sangre querida
doctor
NO META LA MANO TAN ADENTRO
que ahí tengo los machetes
que tengo una niña dormida
y usted nunca ha pasado
una noche en la culebra
usted no conoce el río.
-María Auxiliadora Álvarez (Caracas, Venezuela, 1956-)-
Un llibre molt recomanable, fantàstic per a tenir a mà aquestes nits d'estiu.

21.6.16

Benvingut l'estiu, amb poesia / Bienvenido el verano, con poesia!




Arriba l’estiu
i el Sol matiner
cavalca i cavalca
per un blau immens.

L’arena s’escalfa
la mar s’atempera
i els cossos festegen
la llum cridanera.


Llegó el verano
que rima con O.

Sol, canción,
sandía y melón.
El mar suena a risa
y el pueblo a tambor.

[Que no acabe nunca esta canción…]

Helado, pescado
y vestidos de lima limón.

[Que no acabe nunca esta canción…]

¡Cuaderno,
libro de texto
y lápiz del dos!

Qué bonito fue rimar
el verano con la O…


Les il·lustracions són de KaKa Su.

20.6.16

Al cel cabretes... Meteorologia i poesia: poemes, refranys, cançons i informació sobre el clima


La poesia i la meteorologia s'han unit i el resultat és un llibre sorprenent: Al cel cabretes..., de la poetessa Lola Casas i el meteoròleg Alfred R. Picó, amb unes delicioses il·lustracions de Mercè Galí, publicat per Barcanova.

Una combinació perfecta entre informació i poesia (amb música inclosa):

La pluja canta mentre estima la terra.
El vent xiula fent voleiar fulles, cabells i roba estesa.
El fred adorm la natura amb silenci.
La neu embolcalla i bressola el paisatge.
La calor balla amb el sol i la nit curta.
Els núvols ressegueixen la partitura del cel.
El cel és un escenari ple de sorpreses.
Si l’observeu sense presses,
descobrireu que la meteorologia
és plena de curiositats i, també,
de poesia i música.



En casdascún dels apartats, que podeu veure en la imatge de dalt (punxeu al damunt i la podreu veure-la millor), trobem, a doble pàgina, poemes i informació, incloent un refrany, i al final una proposta musical.

Us fiquem un ecemple sobre els núvols baixos:


Ens interessant mirar al cel -a ser possible no contaminat- i descobrir com va canviant i cóm i per què en afecta tant la meteorologia. Un llibre molt recomanable per aquestes vacances que s'apropen. A més, en Spotify podem escoltar cadascuna de les propostes musicals que se'ns fa.




17.6.16

Adivinanzas: llibre d'endevinalles dels personatges dels contes, d'Ana Alonso



Ana Alonso ens proposa jugar amb els personatges dels contes per mig de les endevinalles. Adivinanzas, amb il·lustracions de  Leticia Ruifernández és un llibre d'endevinalles editat per Oxford. És una proposta lúdica, sobretot visual, que a més ens ajuda a reconèixer els contes clàssics. Els encantarà als més menudets.

Les pistes que va donant per esbrinar el personatge són senzilles, però, per si de cas, també es troben al llibre. Us fiquem un tastet per a explicar-nos millor:




16.6.16

La rueda de la paz: unidos en corro con la poesía / Fem la rotllana de la pau i la poesia


És temps d'anar finalitzant el curs escolar -que ha passat volant, volant- i amb aquesta climatologia tan bona i estiuenca que estem tenint aquests dies segur que abelleix sortir al pati i jugar. Us proposem, doncs, agafar-se de la mà i fer una rotllana, tots junts, companys/es i amics/gues, en harmonia. Fem la rotllana de la pau, seguint aquests versos (vosaltres podeu ficar l'acompanyament musical que us semble, que la pau pot tenir moltes músiques)


La rueda de la paz

A la rueda
del pipirigayo.

Niños de la tierra,
unid vuestras manos.

A la ruda rueda
del ajonjolí.

Unid vuestras manos
para no morir.

A la rueda rueda
del miramelindo.

Si la guerra viene
morirán los niños.

A la rueda rueda
que no rueda más.

Paz para los niños.
Paz.

14.6.16

Mediterrani de sang: versos contra la injustícia


Volem una mar de flors blanques, no de sang i de mort -il. Rose Wong-

És una autèntica amoralitat i indecència el que està passant amb el refugiats que venen a Europa. Creuen el Meditarrani amb vaixells que són fèretres navegant. El Mare Nostrum és ara un mar de sang i de mort, brama amb el silènci del ofegats. Mentrestant el països europeus fiquen fronteres al vent, posen barreres a les ones, amaguen la seua poca vergonya amb eufemismes grandilocuents plens de falsa solidaritat mentres abanderen la llibertat i els drets humans -!!!?-. Què estem fent!?

Vergonya em dona de sentir com es copeja la vida sense cap mirament. Quina injustícia social! Mentre uns moren altres miren cap a altre costat. No esperem que la història els jutge, cal que actuem ara per aturar aquest mar de sang.

Avui la mar és roig a la llongada
d'un cor que no batega ni somriu.
Potser l'atzur li agomboli de nou
els vells passos i les noves pregàries
quan tot l'hemisferi esdevingui plany
i llisqui la sang vermella a la sorra,
o quan la nit sigui llum i no pas por.

Mar de mort, mar de sang -il. Alexander Jansson-

Entre les petjades sobre el mar,
pas a pas, enmig de plors i silencis,
hi manquen les d'un infant en braços
i d'altres que no van poder salpar.
Ara, una via ampla, curta i planera,
se'ls obre davant la mirada innocent.
                                             El miratge es perd en l'horitzó
                                              i el somni perd la seva llibertat.

13.6.16

Amapola, frágil y poética



Una vez que se ha pronunciado
la palabra amapola
hay que dejar pasar algo de tiempo
para que se recompongan
el aire
y nuestro corazón.
(Edith Vera / Yodaka, il.)

10.6.16

Brindem, amb poesia, per les dones / Brindemo por las locas, por las inadaptadas... poesía reivindicativa con los versos de Jack Kerouac.


Davant de tanta injustícia contra les dones, de llegir i escoltar un dia rere altre les contínues accions de violència de gènere, de veure que malgrat haver-hi avançat en uns camps resta molt encara per aconseguir una igualtat real entre gèneres... hui -i tots els dies de l'any- estem reivindicatives i expressem la nostra opinió en els versos de Jack Kerouac. Un brindis per totes les dones!

Brindemos por las locas, por las inadaptadas
por las rebeldes, por las alborotadoras,
por las que no encajan,
por las que ven las cosas de una manera diferente.
No les gustan las reglas y no respetan el status-quo.
Las puedes citar, no estar de acuerdo con ellas,
glorificarlas o vilipendiarlas.
Pero lo que no puedes hacer es ignorarlas.
Porque cambian las cosas.
Empujan adelante la raza humana.
Mientras algunos las vean como locas,
nosotras vemos el genio.
Porque las mujeres que se creen tan locas
como para pensar que pueden cambiar el mundo son las que lo hacen.


La il·lustració és de Kelly McKernan.

8.6.16

Refranys de la muntanya: se n'anem d'excursió amb el nostre folklore



Està fent en aquestes darreries de la primavera un temps molt bo per a sortir, de matinet, a la muntanya. Nosaltres ho fem avui: agafem la motxilla, amb un bon esmorzar, i se n'anem de passejada a la muntanya, que la tenim ben propera. Això si, en una de les butxaques portem un grapat de refranys muntanyenc que compartim amb tots vosaltres.

Refranys de la muntanya:

Amic de muntanya, qui el perd el guanya.
Ase carregat d'or, puja lleuger la muntanya.
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya
Boirina a la vall, pagès al treball. Boirina a la muntanya, pagès a la cabanya.
Fred en es Pla, neu a sa muntanya.
La merda a la muntanya no fa pudor, encara que la remenis amb un bastó.
Neu a la muntanya, fred a la plana.
Pel juny, falziots a muntanya i falzies a la plana.
Quan la lluna porta banya, brunz el vent a la muntanya.
Quan la muntanya plora, la plana riu.
Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d'anar.
Si cau neu a la muntanya, la plana serà ventada
Si la pluja, pel setembre, la terra banya, puja la baciva a la muntanya.
Si per l'octubre, vas a la muntanya a passejar molts ocells veuràs passar.
Si vas a la muntanya i no agafes romer no tens l'amor vertader.

Podeu llegir en aquest mateix blog refranys de juny, refranys sobre sant Joan i refranys de l'estiu per anar refrescant ja aquests dies calorosos.

La il·lustració és de Michael Austin.

5.6.16

Metafisiqueos: poema d'amor d'Amado Nervo



 Per aquest diumenge primaveral tan bonic hem pensat compartir amb vosaltres un preciós y original poema de amor, tot amb o sense metafísica...

 Metafisiqueos
¡De qué sirve al triste la filosofía!
Kant o Schopenhauer o Nietzche o Bergson...
¡Metafisiqueos!

                       En tanto, Ana mía,
te me has muerto, y yo no sé todavía
dónde ha de buscarte mi pobre razón.
¡Metafisiqueos, pura teoría!
¡Nadie sabe nada de nada: mejor
que esa pobre ciencia confusa y vacía,
nos alumbra el alma, como luz del día,
el secreto instinto del eterno amor!

No ha de haber abismo que ese amor no ahonde,
y he de hallarte. ¿Dónde? ¡No me importa dónde!
¿Cuándo? No me importa..., ¡pero te hallaré!
Si pregunto a un sabio, "¡Qué sé yo!", responde.
Si pregunto a mi alma, me dice: "¡Yo sé!"


La il·lustració és de Paul Garland.

4.6.16

Chu-cu-chú, chu-cu-chú: nos subimos al tren de los versos

Hui pugem al tren dels versos i poc a poc avancem per la poesia, des de menudets, per un camí ple de paraules.
Chu-cu-chú, chu-cu-chú
 
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

Yo soy un trenecito
que sube la montaña
que vuela por el aire
que nada por el agua.

Yo llevo mis vagones
cargados de ilusiones
de pájaros y flores
de gatos y ratones.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

Veo una cabaña
una cabra loca
una cucaracha
una mariposa.

En mi maquinita
me falta un botón
por mi chimenea
canto mi canción.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

He visto una gamba
bailando una samba
he visto un delfín
haciendo pipí.

Una pescadilla
un beso me da
después se ha marchado
me he puesto a llorar.

Chu-cu-chú, chu-cu-chú
Chu-cu-chú, chu-cu-chú.

La il·lustració és de Kakel.

3.6.16

Haiku de primavera



Primavera

Ved, bajo la lluvia de primavera,

la entrevista de ese abrigo

y ese paraguas.


(Basho / Romongshu  로몽슈, il.)

2.6.16

Red de Poetas: Arxiu audiovisual de grans poetes



Hi ha llocs web poètics que ens són molt útils per a difondre la poesia, aixi que ens agrada enlairar-los. Doneu-li una llarga ullada a Red de Poetas i al seu arxiu audiovisual. trobarem un grapat de vídeos de poetes i poetesses recitant les seues obres. L'ACEC -Associació Col·legial d'Escriptors Catalans- és l'rganització responsable de la web (aprofitem per donar-los l'enohorabona per aquest projecte).

Podem fer una recerca:

                        -Per ordre alfabètic

                        -Per idioma

Us fiquem un tastet del que podeu trobar:








1.6.16

Menú d'astronauta amb versos


Ens encanta l'espai i estaríem molt contentes de visitar-lo, però després de veure aquest menú gastronòmic setmanal que tenen els astronautes... se'ns empassen les ganes. Llegiu, llegiu el poema i a veure si a vosaltres us agrada ( tot versionant la cançó de la masereta i els dies de la setmana).

Menú d'astronauta

El dilluns, cápsules de llegums,
el dimarts, xarop de cards
(i ja en comencem a estar farts),
el dimecres, polsim de nespres,
el dijous, somni de truita de dos ous,
el divendres, pastilles de mongetes tendres,
el dissabte, olor de coca de recapte.
i el diumenge...
                                                                 és el dia que no es menga.

Il·lustració d'Andrew Kolb.