El mar s'ompli de poesia, de paraules mai dites o quasi oblidades, d'emocions que s'enfonsen o viatgen sobre les ones. El mar, les paraules, la poesia...
El més bell dels mars
(Nazim Hikmet)
El més bell dels mars:
el que encara no hem travessat.
El més bell dels infants:
el que encara no ha crescut.
Els nostres dies més bells:
els que no hem viscut encara.
I la paraula més bella que et vull dir:
la que encara no t’he dit
La il·lustració és d'Elena Odriozola.
ResponEliminaEl mariner
És, en fer la mar el primer singlot,
quan el gran déu del tot s'esvellega
ha estat sinistre, cargolat i tot
pensant en guarnir castells de tempesta.
Surt el mariner deixant, a taverna,
la meitat dels deures amb la poca sort,
com fa cent negocis, somia i s'adreça
a la casa vella guarnida de flors.
Allí, passen, mansoies, les fosques
amb els dos marrecs jugant a callar
i la gran mestressa prenyada de feina.
Dalt de tot, els núvols fan osques
a un cel tan blau que fa mal tallar,
mai sabrà el gran déu: trobar bona eina.