Mediterrani de sang: versos contra la injustícia

Volem una mar de flors blanques, no de sang i de mort -il. Rose Wong-

És una autèntica amoralitat i indecència el que està passant amb el refugiats que venen a Europa. Creuen el Meditarrani amb vaixells que són fèretres navegant. El Mare Nostrum és ara un mar de sang i de mort, brama amb el silènci del ofegats. Mentrestant el països europeus fiquen fronteres al vent, posen barreres a les ones, amaguen la seua poca vergonya amb eufemismes grandilocuents plens de falsa solidaritat mentres abanderen la llibertat i els drets humans -!!!?-. Què estem fent!?

Vergonya em dona de sentir com es copeja la vida sense cap mirament. Quina injustícia social! Mentre uns moren altres miren cap a altre costat. No esperem que la història els jutge, cal que actuem ara per aturar aquest mar de sang.

Avui la mar és roig a la llongada

d'un cor que no batega ni somriu.

Potser l'atzur li agomboli de nou

els vells passos i les noves pregàries

quan tot l'hemisferi esdevingui plany

i llisqui la sang vermella a la sorra,

o quan la nit sigui llum i no pas por.

Mar de mort, mar de sang -il. Alexander Jansson-

Entre les petjades sobre el mar,

pas a pas, enmig de plors i silencis,

hi manquen les d'un infant en braços

i d'altres que no van poder salpar.

Ara, una via ampla, curta i planera,

se'ls obre davant la mirada innocent.

                                         El miratge es perd en l'horitzó

                                          i el somni perd la seva llibertat.