No m'estranya gens ni mica que el "dilluns" estiga molt enfadat. Totes les protestes recauen sobre ell, el primer dia de la setmana, el primer dia de treball o d'escola, el primer per tornar a la feina i les obligacions. Els dilluns pel matí tot són males cares i remugons. No m'estranya que hi proteste, a qui corresponga i...
La protesta de dilluns
Dilluns està ja molt fart
que la gent, només desperta,
l'insulte com si fos l'únic
culpable que hi ha a la terra
de tots els mals que al món passen
perquè s'acaba la festa.
Indignat, escriu i firma
una carta de protesta
que envia a qui correspon.
I qui correspon contesta
dient-li que la setmana
està ja del tot completa
i que el dilluns va nàixer
per sempre dilluns es queda.
La il·lustració és de Gurihiru.
El dia de la lluna
ResponEliminaEl dia de la lluna,
del tot inapetent,
haurà de ser conscient:
qui mana?, qui el belluga?
I si la lluna és nova
accepta un tou somrís
i posa el paradís
un xic lluny de l'escola,
però si, ara, és vella
ni vol fer mitja part
i parla, amb desgrat,
del sol i del planeta.
Dilluns se sent confós
no vol anar el primer,
amb caire matusser,
s'enfila com un gos,
però com Mart el crida,
de dalt del cel estant,
accepta sobrietat
i torna a la fatiga.
Joan Josep Roca Labèrnia