Una de les millors maneres de enlairar la poesia entre els xiquets i els joves és recitar-la en veu alta. Recitar el mestre/a, els pares, els xiquets i joves. La paraula feta veu. Però llegim molt poc en veu alta i encara menys recitem. Per què?
De vegades quan els xiquets i xiquetes venen a les sessions d'animació lectora a la biblioteca els pregunte si lligen als pares en veu alta. Un percentatge molt alt de lectors infantils -que ja saben llegir- contesten "no". El motius són variats, però podem resumir-los: per a què?, tinc vergonya, a ells no els interessa el que llig, no m'escolten, ara ja sóc major i no els necessite, sempre estan rectificant el que llig, és un rotllo, això és cosa de menudets,...
La mateixa pregunta els he fet als pares -en els taller de foment de la lectura per a pares que organitza la Biblioteca de Cocentaina- i les respostes són molt semblants a la dels xiquets, però amb unes connotacions especials: això és cosa de l'escola, ara que sap llegir és una tonteria llegir-li jo, no tinc temps, quin rotllo si no m'escolta, no sé que llegir-li, llegir en veu alta és per a gent que no sap llegir, tinc vergonya de fer el ridícul, no hem deixa perquè diu que als amics/amigues no els lligen els pares, ja és massa fadrí per contar-li contes o recitar-li poemes,...
També a l'aula està perdent-se la lectura en veu alta i la lectura coral -no està de moda?, sols ens interessa per als més menudets que no saben llegir?, la lectura és un fet individual que no devem compartir? ...?-.
Què us sembla? Estic a favor de enlairar la paraula en veu alta. Recitar i cantar poemes a casa, al col·le, a la Biblioteca. L'encís de la sonoritat de la paraula és meravellós per a fomentar la lectura.
Us invitem a que mireu i escolteu aquest vídeo promocional que des de el govern de Xile han realitzat per tal de promoure la lectura en veu alta. Ens agradaria que ens deixareu la vostra opinió en l'apartat de comentaris. Gràcies.
És cert, jo comence les meues clases llegint en veu alta i no se sent ni respirar... És un moment màgic.
ResponEliminaMaría
La lectura para mi tiene un efecto mágico, un efecto que está muy unido al efecto que producen las palabras con su sonido. Cuento una anécdota, mi madre, modista de profesión me hizo disfrutar de la lectura en voz alta, ella o escuchaba la radio o me escuchaba leer. Disfrutamos juntas de cuentos, novelas, y libros. Las dos comentabamos y analizabamos cada capítulo. Me hizo sentirme útil, me hizo amar la lectura, no hubo silencios.Tanto leí en voz alta que cuando fui a la universidad y deje de vivir en casa, me costó leer. Necesitaba escuchar el sonido mágico de las palabras. Ahora, vuelvo a disfrutar de su sonido, porque desde que tube a mi hija dentro de mi, volví a leer en voz alta, ya hace 5 años. Quiero hacerle el mismo regalo que mi madre me hizo.Muchas gracias mama. Animo a todos a leer y sobretodo a leer en voz alta.
ResponEliminaEl fet de començar les classes llegint, un poc cada dia, és tota una gran activitat d'animació lectora, María.
ResponEliminaBesadetes
Me encanta esta anécdota lectora de tu vida, Maria José, es preciosa. Compartir la lectura, sobre todo en familia, es fundamental: une a través de lazos sentimentales y fomenta a tope la lectura.
ResponEliminaGracias por compartir con todos tu bonita experiencia y... lee, léele mucho a tu hija en voz alta, transmite aquello que se te enseñó.
Moltes besadetes