La calle del gato que pesca, de Maria Elena Walsh

Els gats sempre fan entremaliadures, són molt juganers i independents. Però hi ha alguns que... vaja, vaja... amos del carrer i pescadors de barrets.

La calle del gato que pesca

(María Elena Walsh)

Peligroso es
andar por la Ca,
la Calle del Ga,
del Gato que Pes,
que Pesca y después
se esconde y escá-
pa pa pa pa.

¿Lo ves o no lo ves
al Gato que Pes?
Allí, allí,
sentado en su ventaní.

A la gente que
pasa distraí,
el Gato bandí
con caña y anzué
les pesca el sombré,
sombrero y el mo-
ño ño ño ño.

El Gato francés,
con tanto sombré,
nadie sabe qué
qué hace después,
y el asunto es
es que se disfrá-
za za za za.

Pero el Gato un dí
salió disfrazá
con gorra de la
de la policí.
Disfrazado así
dio una caminá-
ta ta ta ta.

Así disfrazá
oyó la denún-
cia de un transeún
contra un Gato ma
porque le ha robá
robado el boné-
te te te te.

El Gato no pue
decirle: Soy yo.
Confundido, no
tiene más remé
que llevarse pre,
preso al calabó-
zo zo zo zo.

La il·lustració és de Marcela Calderon.

Nota: gràcies a Maite (que ens ha deixat una nota) hem conegut la cançó cantada per Rosa León. La fiquem:

Perquè fa bon dia! Cantarem, jugarem i "poemarem"

Diuen que a l'estiu, tot el món viu... afegim que també riu!? Segur que els xiquets i xiquetes que estan de vacances riuren molt i desitgem que també "poemen" i llegeixin molt.

Perquè fa bon dia

(Marià Manent)

Ara tot somriu:

la flor i l'ombradiu.

Gatets vora el riu,

tenen el Sol per companyia.

Ajugar veniu,

perquè fa bon dia!

Pilota i cavall,

barret i plomall,

saltarem avall,

prou cantarem, si gent venia.

Quin riure i quin ball

perquè fa bon dia!

La il·lustració és d'Elina Ellis.

Breus o llarges nits d'estiu? Sempre... amb poesia

breves noches de estío:

aunque parece un dulce atardecer,

ya llegó el alba,

pero ¿dónde, en qué nube,

se ha escondido la luna?

(Kiyowara No Fukayabu)

Collarets de llum: on serà l'amor? En la poesia!

Collarets de llum

(Miquel Martí i Pol, cantat per Paco Muñoz)

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

Un estel petit

obre l'ull i parla:

- On serà l'amor

que no puc trobar-la?...

... I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de ses traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina...

... Se'n riuran els camps

i les ribes pures,

i els pollancs i el riu,

i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills

i els ocells cantaires,

i el vent remorós

i els follets rondaires.

- On serà l'amor?

- fa la lluna bruna.

L'he buscat pertot,

que n'estic dejuna.

I ell, entaforat

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina

La il·lustració és d'Irena Shklover.

Amor i informàtica: poesia infantil de Carmen Gil

El desordenador

(Carmen Gil)

Anda el ordenador
subido de color
y algo desordenado
desde el martes pasado.

Navega en un mensaje
sin pasaje ni viaje.
Vaga etéreo y errático
por el mar informático.

Una computadora
cubana lo enamora,
atravesando el charco
sin avión y sin barco.

Lo conquista despacio
por el ciberespacio.
Al cabo le da coba,
entre arrobo y arroba..

Con un abracadabra,
de palabra en palabra,
lo vuelve del revés:
la cabeza en los pies.

Padece hipertensión,
se le mueve el ratón,
se le abre una carpeta,
se vuelve majareta...

Archiva corazones
por todos los rincones.
Imprime sólo flores
de todos los colores.

Y vive enamorado,
día y noche colgado
del hilo telefónico, 

en su cielo electrónico.

La il·lustració és d'Iratxe López.

Nit de sant Joan: encís i màgia / Noche de San Juan: magia y poesía

Fem la rotllana al voltant del foc, cantant i ballant (il. Elena Kudryashova)

Nit de sant Joan

(Jaume Sisa)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba
de mans d’un follet que li fa de guia.
Primavera mor, l’hivern es retira.
Si arribes l’amor, mai més moriria.

Les flames del foc la nit tornen dia, 
si arribes l’amor, que dolç que seria.
La nit de Sant Joan, és una frontissa.
La porta de l’any, tan grinyoladissa.
Comença a tancar-se. Doneu-me xampany!
Que és la nit més curta i el dia més gran.
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!
Doneu-me xampany, doneu-me xampany!

Imitarem al sol amb grans fogates.
Llevem-nos el calçat damunt les brases.
Al cel van de berbena ocells i astres.
I augment les virtuts d’herbes i agües.

Com la terra que gira al voltant del sol.
Farem lentes rodones encerclant el foc.(Bis)

La nit de Sant Joan, és nit d’alegria
Estrellat de Flors, l’estiu ens arriba 
de mans d’un follet que li fa de guia.
Qui és aquest follet? Que li fa de guia?
Qui és aquest follet? Qui el coneixeria?
Al bell mig del foc té la seva fira.

Follet de la nit, déu de l’enganyifa 
cada any per Sant Joan ens fa una visita.
-Adorno els infants i faig que somniïn, 
enamoro als grans i faig que s’odiïn.
Destapa secrets, escampa misteris.
Fa anar del revés els somnis eteris.
Provoco adulteris, records, enyorances
Petons i venjances, ensenyo encanteris
a les jovenetes i porta perfums
dels altres planetes.

Si mireu les flames del foc de sant Joan
li veureu les banyes, el barret i els guants. (Bis)

Quan vol és tan alt com la catedral.
Quan vol és petit com l’ungla d’un dit.
No és home ni dona, ni àngel ni infant.
Per passar l’estona potser un comediant
És jove i no ho és, geniüt i immoral.
Astut i què més?
Sóc immortal

Si mireu les flames del foc...

Un dissabte de poesia per a mamàs / Un sábado de poesía para mamás

Las mujeres saben

cómo educar a los niños (para ser justos).

Conocen un truco simple, alegre y tierno

para atar ceñidores, poner zapatos de bebé,

y para hilar preciosas palabras sin sentido

y para introducir con un beso

algo muy razonable en palabras vacías,

cosas que son corales con los que cortar la vida...

(Elizabeth Barrett Browning)

La il·lustració és de Pierre Lohner.

L'estiu: enredra't amb la poesia i gaudeix

Ja està ací l'estiu i amb ell les vacances, el temps de joc i lectura, de rialles i banys, d'excursions i viatges, de descans... Ballant, ballant ve l'estiu i sempre riu.

L'estiu

(Sàlvia del Berri)

Riu, riu

que ve l'estiu

ballant altiu.

Vesteix...

de roig,

de sol;

de blau,

de cel;

de verd,

de mar;

de groc,

de blat;

de blanc,

de cranc.

No,

el crac no va de blanc,

però també ve ballant.

La il·lustració és de Francesca Cavallaro.

Guarda'm el secret: llibre de poesia de Xelo Llopis

Guarda'm el secret és un llibre de poesia de Xelo Llopis que està acabat de publicar en l'editorial Germania, dins de la seua interessant col·lecció Mil poetes i un país. Casualment hui es presenta a la llibreria La Costera de Xàtiva ( a les 8 de la vesprada i esteu tots invitats).

Xelo ens descriu en aquest preciós poemari els sentiments, des de la profunditat, brevetat i senzillez d'una persona que es despulla a cop de ploma (o teclat d'ordinador). Cada poema és com un pessic al mapa dels sentiments. Ben cert que us agradarà aquest llibre, però especialment sabem que al joves, tan necessitats de poesia, camí d'expressió literària d'allò que senten i no saben ben bé com explicar, de retrobament amb les seues emocions, els encantarà.

Un llibre molt recomanable del que cal prendre nota i gaudir, sentir, viure. Us fiquem un tastet (però podeu llegir molts més poemes de Xelo al seu bonic i poètic blog)

Un cafè

(Xelo Llopis Roca)

Asseu-te al meu costat
ens prendrem un café,
vull dir-te que eres per mi.
Un esclat de llum
que s'esmuny entre núvols,
un bon brou calent
en un dia de fred intens,
l'oli que greixa
un cor rovellat,
el desig enyorat,
l’empenta renovada,
un batec diferent
pel goig de trobar-te,
l'espurna que revifa el foc,
pluja fresca un dia d’agost,
i molt més, però…
no digues res ,
acaba't el café,
només volia que ho saberes.

La il·lustració és de Susan Rudat.

Un arco iris de poesía / Un arc de sant Martí de poesia... juguem amb els colors

Hui quin temps fa? Ens uns lloc fa sol i en altres plou, segur. Però en cada raconet del món hi ha un arc de sant Martí vestit amb els seus preciosos colors per a ornar els nostres sentiments.

Llueve, llueve, llueve

llueve y hace sol
y un gran arco iris,
con siete colores,
llama a mi balcón.

No pude por menos
que abrir la ventana:
guirnaldas de fiesta
eran sus colores
y olía a manzana.

De un salto muy grande
al rojo llegué...
¡Cientos de amapolas
allí me encontré!

El anaranjado
quiso presumir
de hermosas petunias
que había en el jardín.

Bajé al amarillo,
narcisos hallé
y, media docena,
tan solo encontré.

Viajé por el verde
y allí pude ver
a la enredadera
cubrir la pared.

Saludé al azul,
el color del cielo
y, dándole un beso,
le dije: -¡te quiero!

Tobogán de abril,
sueño de colores,
me llevó al añil
colmado de flores.

Vi un extenso prado
donde los poetas
escribían sus versos
con tinta violeta.

El bello arco iris,
de siete colores,
me acompañó a casa
con la cesta llena,
colmada de flores.

Solo cuando llueve
y despierta el Sol,
un gran arco iris,
con siete colores,
llama a mi balcón.

(Carlos Blanco Sánchez)

La il·lustració és de Sasha Ivoilova-Саши Ивойловой

Obri la porta... a la vida i a la poesia

Para ver

la puerta abierta

has de pensar que la puerta

puede abrirse

(Jorge Reichmann)

La il·lustració és de Walter Vélez.

El ogro y la bruja, cançó infantil d'amor de Rosarinos

Cal llevar tòpics, l'amor  també sorgeix entre els éssers més monstruosos i l'amor ho pot tot. Escolteu aquesta cançó, El ogro y la bruja, i ho comprovareu.

El ogro y la bruja 

Ella era una bruja fatal,
su hermosura y su soledad.
Caminaba en la niebla sin ver
que un ogro muy triste la seguía.

Este amigo tarareaba una canción
y la bruja ocultaba su emoción.

“En los cuentos de hadas
las brujas son malas
y en los cuentos de brujas
las hadas son feas…”

…así decía la canción
que el ogro cantaba

En el bosque, un día de sol
se encontraron frente a frente los dos:
le clavó su mirada la bruja malvada
para ver si podía con su magia ahuyentarlo

pero el ogro sonriendo y cantando
el hechizo rompió…

…la tomó de la mano, las lechuzas callaron
se miraron un rato largo
y la bruja y el ogro se amaron bajo el sol.

“En los cuentos de hadas
las brujas son malas
y en los cuentos de brujas
las hadas son feas…”

…así decía la canción
que el ogro cantaba.

¡la la ra lara la la ra larala!

¡No hay mejor brujería SOL que el amor!

¡la la ra lara la la ra larala!

Para ayudar a dormir a una chica mayor: nana de José Agustín Goytisolo

Para ayudar a dormir a una chica mayor

(José Agustín Goytisolo)

Si son las tres y no puedes dormir

y ves en la pared la sombra de una bruja

u oyes cómo en tu baño se duchan los espíritus

si los muebles comienzan a gruñir

y el viento en el postigo recita tus mentiras

no te pongas nerviosa ni despiertes a nadie

piensa en la vida fúmate un cigarro

lo mismo no te mueres nunca más

y alguien te compra unas braguitas nuevas

las cosas son así todo es extraordinario

peor sería que tuvieras hambre

o que en la calle te dijeran fea

lee un ratito escríbeme un recado entérate

de las noticias por la radio canta

non non cuenta corderos muy despacio así

non non duerme mi amor corderos y corderos...

La il·lustració és de Liz Amini-Holmes.

La nana del a, b, c: llibre de poesía infantil

La nana del a, b, c és un llibre fantàstic, de poesia infantil, que podem descarregar-se gratuïtament. Melba Nidia Fernández Olivares és la seua autora y està editat per Publicatuslibros. Trobem poemes de diferent temàtica i diversos tipus d'estrofes, originals i simpàtics.

Us fiquem un taste per anar obrint boca:

Amor y fantasia

(Melba N. Fernández)

Un cohete muy puntiagudo
hasta el cielo fue cargado
de personajes y cuentos
de mi castillo encantado.

Dicen que Wendy cantaba
durmiendo a la Cenicienta
Gullivert en Liliput
regalos nuevos inventa.

Caperucita y el Lobo
jugaban con los colores
y a la malvada brujita
la vestían con muchas flores.

El enanito del bosque
en aquella noche reía
pensando en aquel momento
lo que Pinocho decía.

Hablaba la realidad
y el amor del Universo
que todo el cariño cabe
en la belleza de un verso.

*

La rica nube

(Melba N. Fernández)

Aquella nube tan blanca
que corre sin decir nada
hace figuras bonitas
si miras por la mañana.

La nube tan vaporosa
en avión se convirtió
para llevarse de viaje
al niño que la miró.

Es una nube tan linda
Tan dulce, tan juguetona
¡Si fuera algodón de azúcar!
!Ay ! ... me la comería toda.

Bébete un tentempie de poesia y desmundízate...con Mario Benedetti

Benedetti, és el gran poeta Mario Benedetti el que fica les paraules justes per marcar-nos el camí cap endavant, vigilant el present i ficant optimisme cap al futur. Canviem el nosre "chip mental" alimentant-se de poesia:

Bébete un tentempié pero sentada

arrímate a tu sol si eres satélite

usa tus esperanzas como un sable

desmundízate a ciegas o descálzate

desmilágrate ahora / poco a poco

quítate la ropita sin testigos

arrójale esa cáscara al espejo

preocúpate pregúntale prepárate

sobremuriente no / sobreviviente

desde el carajo al cielo / sin escalas

y si no vienen a buscar tu búsqueda

y te sientes pueril o mendicante

abandonada por tu abandoneón

fabulízate de una vez por todas

métete en tu ropita nuevamente

mundízate milágrate y entonces

apróntate a salir y a salpicarte

calle abajo / novada y renovada

pero antes de asomar la naricita

bebe otro tentempié / por si las moscas

(Mario Benedetti)

La il·lustració és de Diego Fernández.

Caputxeta, el llop i un pastís amb poesia

Eixia el llop de casa

per buscar-se el menjar

i es trobà a una xiqueta

cantant a tot cantar.

Com que era tan bonica

es va enamorar

i el llop li duia llaços

i ella pastís i flam

(Carmen Díez)

La il·lustració és d'Ayumi Makita.

Limericks de Maria Elena Walsh, il·lustrats per Eugenia Nobati

Un hipopótamo tan chiquitito

que parezca de lejos un mosquito,

que se pueda hacer pupa

y mirarlo con lupa,

debe de ser un hipopotamito.

Aquest i altres limericks de la poetessa María Elena Walsh -en Zooloco- han estat il·lustrats per Eugenia Nobati en una campanya per al canal televisiu argentí Paka-Paka.

 Si cualquier día vemos una foca

que junta margaritas en la boca,

que fuma y habla sola

y escribe con la cola,

llamemos al doctor: la foca está loca!!!

Un gato concertista toca Liszt,

una lechuza va y le dice: -"Chissst!!!"

Me aburre por demás,

cambía ya de compás

que tengo ganas de bailar el twist!!!

Maleta de poesías y poetas: article de Mariano Coronas

Maletes per viatjar amb la poesia per les aules (il·lustració de Fiona Purves)

 Maleta de poesía y poetas és un article del nostre amic, mestre i gran difusor de la poesia infantil, Mariano Coronas. En ell descriu l'activitat de les maletes de poesia i com al anar viatjant per les classes van difonent la poesia, no sols la seua lectura, també l'escriptura.

L'activitat es va fer al seu col·legi, el CEIP Miguel Servet de Fraga, impulsada des de la Biblioteca

Escolar. Llegiu-lo perquè estem segures que us interessarà i podeu anar prenent nota per a preparar les activitats per al proper curs escolar.

D'aquest article hem copiat alguns dels poemetes que han creat els seus alumnes:

Mi madre es

como una mariposa

como una flor

como un hada

como la felicidad

(Nerea)

*

Voy al parque

¡me gusta jugar!

Estoy en el recreo

¡me gusta jugar!

Me voy a la playa

¡me gusta jugar!

(Marta)

*

En la clase hay una pizarra,

en la pizarra hay letras,

en las letras hay una palabra.

La palabra es borrador

y el borrador borra la pizarra

(Ousmane)

Grillo cibernauta: poesia infantil de Javier Villegas

Grillo cibernauta
(Javier Villegas)

El grillo de mi jardín,
cambió de trabajo,
quería estar afín,
el grillo muy majo.

No toca el violín,
no ensaya con la flauta,
el grillo saltarín,
se volvió cibernauta.

Ya no da serenata,
a la luna, a la cigarra,
el grillo cibernauta,
se olvidó de la farra.

Su corazón ya estalla,
por un dama galana,
la conoció en la pantalla,
una clara mañana.

El grillo trasnochador,
cambió de oficio,
por un ordenador,
¡qué sacrificio!

Ordena corazones,
almacena afanes,
en todos los rincones,
donde van los galanes.

Todas las noches,
el grillo violinista,
carga los reproches,
de renegado artista.

Grillo, grillo, grillo,
olvidaste el violín,
se extraña tu estribillo,
repicando en el confín.

La il·lustració és d'Eugenia Nobati.

Pateras: poesia contra la injustícia

Les pateres són una mostra de la desigualtat que existeix en el món. Desigualtat i injustícia social, econòmica, política. Desigualtat que interessa als més poderosos. Són els més necessitats els que arrisquen la seua pròpia vida per aconseguir viure millor, ells i la seua família. Però la mirada vigilant del "primer món" sempre guaita per a que els que estan a sota no alcen el cap, per a que depenguen de la seua "misericòrdia", que siguen agraïts amb la mà que els dona menjar -però que per altra banda els furta els seus propis recursos-. Què hipòcrites que som!

Veiem als passatgers d'aquestes minúscules pateres com si fossin l'enemic, però obrim els braços per donar la benvinguda als lladres i explotadors de guant blanc i carteres negres. Per què? Què estem fent? Se'ns manipula per veure negre on és blanc i a l'invers. Amb aquest rotllo de la crisi segur que aquest estiu tindrem menys pateres, però no és símptoma que per a ells les coses es vagin millor, és que saben que ací les coses van malament i que la mirada està més centrada en ells, els "forans", els que "ens furten la feina", els que "no són nostres"... Quina llàstima ser com som! Tanta cultura i anem cap enrere. Malauradament la història ens demostra que les civilitzacions sols avancen a cop de guerres i crisis, de violència i explotació... això si, tot embolicats amb preciosos i bonics papers plens de ideologia i bones voluntats, de necessitats imperants i imprescindibles...quanta falsedat i hipocresia!

Pateras

(Julie Sopetrán)

Se balancea en el mar
corazón como semilla;
es un granito de arcilla
que no cesa de vagar.
Ya de tanto navegar
desjace la confianza
aquello que era bonanza
ni es barco ni tiene vela,
es un vaivén que desvela
el sueño de la esperanza.

La il·lustració és de Martín León Barreto.

Contagiós somriure poètic / Contagiosa sonrisa poética

Si llora un niño

es como si lloraran

todos los niños.

Ríe, Judit,

por si todos los niños

ríen así.

( José Corredor-Matheos)

La il·lustració és de Moises Braga

Comiendo poesía... en la biblioteca

Comiendo poesía

(Mark Strand)

La tinta se resbala de las comisuras de mi boca.
No hay felicidad como la mía.
He estado comiendo poesía.

La bibliotecaria no cree en lo que ve.
Sus ojos están tristes
y camina con las manos en los bolsillos.

Los poemas ya no están.
La luz es opaca.
Los perros están en el sótano y suben.

Sus ojos se desorbitan,
sus blancas patas queman como la maleza.
La pobre bibliotecaria se pone a patear el suelo y llora.

Ella no entiende.
Cuando me arrodillo y lamo su mano,
ella grita.

Soy un hombre nuevo.
Le gruño y ladro.
Retozo alegremente en la libresca penumbra.

la il·lustració és de Selçuk Demirel.

Contigo: poema d'amor de Luis Cernuda

En l'amor, moltes vegades, sobren les paraules. Però hi ha altres vegades que una única paraula ho diu tot i un poema viu el propi amor.

Contigo

(Luis Cernuda)

¿Mi tierra?

Mi tierra eres tú.

¿Mi gente?

Mi gente eres tú.

El destierro y la muerte

para mi están adonde

no estés tú.

¿Y mi vida?

Dime, mi vida,

¿qué es, si no eres tú? 

La il·lustració és de George Tooker

Alfabeto Maluco: abecedari poètic, en portuguès

 Fomentem la lectura i l'escriptura de la poesia (il. de Matt Leyen)

Hem comprovat ja moltes vegades que si veritablement es fomenta la poesia infantil als xiquets i xiquetes els resultats creatius són sorprenents. Poc a poc, amb alegria i un pessic d'entusiasme, ficant al seu abast molts i diferents poemes, gaudint junt a ells de la seua lectura... Tenim tot un estiu per davant per a jugar amb la poesia, el grans amb els menuts. Aprofitem el temps i no deixem que l'avorriment ens ens envaeixi.

Mireu, com exemple, aquest Alfabeto Maluco. Les poesies estan en portuguès, però es lligen fàcilment. És un abecedari poètic i està realitzat per les alumnes de 3ra. Etapa de l'Intituto Estadual de Educação Elisa Valls, de Uruguaiana -Brasil-

Open publication - Free publishing - More curso normal

En aquest bonic alfabet poètic hi trobareu molts poemes bonics. Llegiu-ho i ho comprovareu. Amb la lletra "R" hi ha dos poemes que ben bé ens poden servir de mostra del que comentem:

Receita de um educador

(Rúbia)

Reúna as melhores histórias de conto

de fadas, príncipes e princesas,

misture com um punhado de criatividades.

Solte a imaginaçao e deixe que o 

amor seja o fermento; acrescente

tolerância, humildade e vontade de

transformar o velho em novo.

Para decorar e deixar nosso prato

apetitoso, cubra com muito sorrisos,

um tanto de afeto e, assim como

Emília de Monteiro Lobato, derrame

muito, mas muito pó de pirilimpimpim

e está pronto: é só servir e saborear

cada nova descoberta!

*

Com R escrevo várias palavras.

Como assim?

Tu queres saber?

Rio, regar, renovar, recreaçao...

Com R escrevo, tambén,

Responsabilidade comigo mesma,

Respeito pelas pessoas.

E nesse simples poema

Escrevo a palavra que se chama

Recordaçao!

(Rosângela)

Yo, mi, me conmigo: llibre de poesia infantil

 María Jesús Jabato rendeix un homenatge a tots els xiquets i xiquetes, fills de pares treballadors que no poden anar a arreplegar-los al col·le, que des de menuts porten una clau penjant al coll; són els que s'anomenen "xiquets-clauer" / "niños-llavero". En Yo, mi, me conmigo, editat per Hiperión, ens mostra una realitat dura: el temps que aquests xiquets passen sols, amb una sensació que oscil·la entre llibertat i abandonament, entre la importància de tenir la clau de casa perquè són majors i la necessitat de protecció.

Tota aquesta reflexió va sorgint en la lectura dels poemes. Us fiquem un tastet:

Mola mazo

(María Jesús Jabato)

Cuelga la llave en mi pecho.

Ya puedo darme el pegote

y aunque no tengo bigote

como Dalí o don Quijote,

soy un niño hecho y derecho.

Me quema como un balazo

de plata bajo la ropa,

es un metal que galopa,

un calambrazo, un pinchazo.

Llevar llave mola mazo.

*

Yo, mi, me, conmigo

(María Jesús Jabato)

Ya soy un niño mayor:

Subo solo en ascensor

y no soy aquel pringado

que ahogado y asfixiado

boqueaba como un pez,

al pisar la planta diez.

Ahora en casa... ¡Como un rey!

Solo yo impongo la ley:

Como galletas de coco,

veo los Simpsons un poco,

oigo música, vagueo,

juego al fútbol, brujuleo,

voy descalzo como un rayo,

hago de mi capa un sayo,

entro en internet y ligo;

Estoy yo, mi, me, conmigo

 

Arrúllame: nana para los mayores, de Gloria Fuertes

No sols els bebés i els més menudets necessiten cançons per a bressolar-se i dormir, també els adults. Els majors tenim orelles que absorbeixen la música directament al cor i ens ajuda a passar per damunt de tota la càrrega diària i a encarar les pors de la nit i els malsons. Però... qui ens bressola als majors?

Nadie nos acuna a los mayores.
Llegan noches cuajadas de silencio,
miedo a la Oscuridad,
tierna regresión y,
nadie nos canta nanas a los mayores.

Aprende a soñar, como yo,
sin que nadie nos acune.
-Duérmete en nana, nene.
Duérmete en nana, nena.
Volveremos a vernos en la otra Orilla.
Será de azúcar la arena.
Volveremos a vernos en la otra Vida
-menos perra-.
Duérmete en nana, nene.
Duérmete en nana, nena.

Il·lustració de Diana Aristizabal Durán.

Adivina adivinanza... poesía de Joaquín Sabina

Adivina adivinanza

(Joaquín Sabina)

Eran dos hermanas,
la noche y el día,
una tramontana,
otra gota fría.

Eran dos hermanas,
el sol y la luna,
una de avellanas,
otra de aceituna.

Eran dos hermanas,
lija y terciopelo,
eran dos cristianas
huérfanas de cielo.

Eran dos hermanas,
el llanto y la risa,
una marijuana,
otra yerbaluisa.

Eran dos hermanas,
pensión y viaje,
fines de semana,
corazón salvaje.

Eran dos hermanas,
agosto y febrero,
una tengo ganas,
otra ya no quiero.

Eran dos hermanas,
gusanas de seda,
vírgenes fulanas,
sálvese quien pueda.

La il·lustració és de Marco Cazzato.

Cireres i poesia per als infants, amb Josep Carner

Tot sol, amb les cireres s'alegra el més infant,

i en ses mans bellament saltironen i dansen,

¡i quin obrir-se els ulls que miren, i no es cansen,

les joies de l'estiu que tenen al davant!

(Josep Carner)

Versos de colores: llibre de poesia infantil de Carlos Reviejo

Recent publicat està el llibre de poesia infantil Versos de colores, de Carlos Reviejo, amb il·lustracions de Xavier Salomó, editat per SM.

Versos que juguen amb els colors i que són fantàstics per endinsar als xiquets i xiquetes en el món de la poesia. Cada color cobra vida en el nostre entorn, en els nostres sentiments i, sense adonar-se'n, en influeixen. Llegint el llibre els més menudets aniran descobrint com el color marquen la nostra vida. Versos curts, senzills; poemes que es presenten a doble pàgina.

Us fiquem un tastet:

El trigal

(Carlos Reviejo)

Un mar de paja

es el trigal.

Olas de espigas,

vienen y van.

Olas de trigo,

mañana pan.

Un mar de oro

es el trigal. 

 *

Llueve lento y azul: poesia en color per a dies de primavera

La pluja de primavera de un caire especial...

LLueve lento y azul

desde los jacarandas.

Cada año es lo mismo

pero siempre sorprende.

Esos charcos morados

a los pies de los árboles

nos señalan el tiempo

en su paso fugaz.

Llueve lento y azul

desde los jacarandas.

(José Manuel Mora)

La il·lustració és de Laura Príncipe.

La siesta, placer del verano: haiku de junio

En juny comença l'estiu: les vacances, el descans, la calor, l'allargament del dia,... i la "siesta", tot un plaer agafar un llibre després de dinar, ficar-se en una hamaca i deixar que la lectura ens endinse poc a poc en la sopor de la son.

Siesta en el huerto.

Para mover la hamaca

basta la brisa. 

*

Desvaneciéndose

a mis pies el manzano.

Siesta en la hamaca.

La il·lustració és de Carlos C. Laínez.

Impossible la rialla quan els xiquets pateixen: poesia solidària

Impossible la rialla
(M. Dolors Pellicer)

Impossible la rialla
si pensem en criatures
de països on la gana
és de pa i d'altres queviures,
és d'escoles,
és de llibres,
de jugar i créixer lliures,
és de riures i somriures.

La il·lustració és de Holly Clifton-Broun.

Fronteras... de amor: poesia de Claribel Alegría

Fronteras
(Claribel Alegría)

Fui la nube
y la lluvia
y el mar
y quiero ser la tarde
y la muralla
y tú.

Il·lustració de David Pintor.