Collarets de llum: on serà l'amor? En la poesia!

Collarets de llum

(Miquel Martí i Pol, cantat per Paco Muñoz)

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina.

Un estel petit

obre l'ull i parla:

- On serà l'amor

que no puc trobar-la?...

... I l'amor ocult

entre satalies

riu que riu content

de ses traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina...

... Se'n riuran els camps

i les ribes pures,

i els pollancs i el riu,

i el pla i les altures.

Se'n riuran els grills

i els ocells cantaires,

i el vent remorós

i els follets rondaires.

- On serà l'amor?

- fa la lluna bruna.

L'he buscat pertot,

que n'estic dejuna.

I ell, entaforat

entre satalies,

contarà a la nit

noves traïdories.

Collarets de llum

quan la tarda fina;

si el rostoll s'adorm

tot és de joguina

La il·lustració és d'Irena Shklover.