Les pateres són una mostra de la desigualtat que existeix en el món. Desigualtat i injustícia social, econòmica, política. Desigualtat que interessa als més poderosos. Són els més necessitats els que arrisquen la seua pròpia vida per aconseguir viure millor, ells i la seua família. Però la mirada vigilant del "primer món" sempre guaita per a que els que estan a sota no alcen el cap, per a que depenguen de la seua "misericòrdia", que siguen agraïts amb la mà que els dona menjar -però que per altra banda els furta els seus propis recursos-. Què hipòcrites que som!
Veiem als passatgers d'aquestes minúscules pateres com si fossin l'enemic, però obrim els braços per donar la benvinguda als lladres i explotadors de guant blanc i carteres negres. Per què? Què estem fent? Se'ns manipula per veure negre on és blanc i a l'invers. Amb aquest rotllo de la crisi segur que aquest estiu tindrem menys pateres, però no és símptoma que per a ells les coses es vagin millor, és que saben que ací les coses van malament i que la mirada està més centrada en ells, els "forans", els que "ens furten la feina", els que "no són nostres"... Quina llàstima ser com som! Tanta cultura i anem cap enrere. Malauradament la història ens demostra que les civilitzacions sols avancen a cop de guerres i crisis, de violència i explotació... això si, tot embolicats amb preciosos i bonics papers plens de ideologia i bones voluntats, de necessitats imperants i imprescindibles...quanta falsedat i hipocresia!
Pateras
Se balancea en el mar
corazón como semilla;
es un granito de arcilla
que no cesa de vagar.
Ya de tanto navegar
desjace la confianza
aquello que era bonanza
ni es barco ni tiene vela,
es un vaivén que desvela
el sueño de la esperanza.
corazón como semilla;
es un granito de arcilla
que no cesa de vagar.
Ya de tanto navegar
desjace la confianza
aquello que era bonanza
ni es barco ni tiene vela,
es un vaivén que desvela
el sueño de la esperanza.
La il·lustració és de Martín León Barreto.
Calen poemes-denúncia com aquest. La il·lustració molt bona. Felicitats, artistes!
ResponEliminaGracias amigos, por traer mi poesía a vuestras páginas. Mi abrazo.
ResponEliminaTambién gracias por la magnífica ilustración a Martín León Barreto. Con vuestro permiso,
ResponEliminala traslado a mi blog para el poema de Pateras. Muchas gracias.
Si, Núria, la poesia també es denuncia social i calen poemes com aquest que en ajuden a reflexionar.
ResponEliminaBesadetes
Gracias a ti, Julie, por compartir este magnífico poema. Necesitamos mucha poesía, sobre todo los niños y jóvenes, y necesitamos, además, poemas como el tuyo que nos golpee directamente la conciencia, que nos haga ver la cruda realidad. Me encantó el poema desde la primera vez que lo leí y quise compartirlo con todos los lectores de este blog. La ilustración creo que viene perfecta para tus versos. Me alegra que te guste.
ResponEliminaUn abrazo poético y... moltes besadetes :)