El perro y el cocodrilo: faula de Samaniego

S'acomiadem de febrer a pas de cocodril, amb aquesta faula poètica de Félix María de Samaniego.

Bebiendo un perro en el Nilo
al mismo tiempo corría.
—Bebe quieto—le decía
un taimado cocodrilo.
Díjole el perro prudente:
—Dañoso es beber y andar,
¿pero es sano el aguardar
a que me claves el diente?.
¡Oh, qué docto perro viejo!
Yo venero tu sentir
en esto de no seguir
del enemigo el consejo.

La il·lustració és de Bill Brown.

Noves edicions: El cançoner de Ripoll i la traducció al castellà dels poemes de Joan Vinyoli

Dos notícies ens han cridat l'atenció en aquests darrers dies en un sentit positiu. La primera és que s'acaba de presentar l'edició del Cançoner de Ripoll -Carmina Rivipullensia-, en la seua traducció al català. Ja sabeu, un monjo de Ripoll, aprofitant els pergamins en blanc d’un llibre de la biblioteca –un glossari de termes, comparable als actuals diccionaris– va escriure una vintena de poemes en llatí de caire amorós, o directament eròtic, tot allà per l'any 1170. L'edició està a càrrec d'Adesiara. La traducció l'ha feta Jordi Raventós –que a més de filòleg i romanista és el responsable de l’editorial–.

Per altra banda, els poetes Carlos Marzal i Enric Sòria han traduït al castellà una selecció de les peces més significatives de l'autor català Joan Vinyoli; amb el suport econòmic de l'Institut Ramon Llull, l'editorial valenciana Pre-Textos ha publicat aquest llibre: Y que el silencio queme por los muertos. Aquesta és la primera antologia monogràfica del poeta barceloní que s'ha traduït a la llengua castellana i que es publica en els darrers 10 anys.

Dos bones notícies per als lectors de poesia.

De vespre
(Joan Vinyoli)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.

La il·lustració és de Mirian Luchetto.

Poetes infantils i poetes adults: poetes

Nen que juga amb lletres.
Li surt un mot com a alguns
que es fan dir poetes.
(Daniel Wi-Ye)

La il·lustració és de Kim Roberti.

I Concurso internacional de Videopoemas

Tal vegada us interesse aquesta informació que ens ha aplegat, doncs estem assabentats que el blog el lligen molt poetes. La idea ens sembla molt original:

I Concurso internacional de Videopoemas.

La asociación Mosayco Mediterráneo en colaboración con la oficina de la capitalidad cultural “Córdoba 2016” del Excmo. Ayuntamiento de Córdoba, presenta para su edición 2010 del festival de Cosmopoética, el I Concurso Internacional de Videopoemas. Entendiendo el videopoema como una forma de expandir las fronteras del papel, aventurándonos en la combinación entre poesía e imagen.

El Festival de Cosmopética presenta para su edición 2010 el I Concurso internacional de Videopoemas. Entendiendo el videopoema, como una forma de expandir las fronteras del papel y de aventurarnos en la combinación entre poesia i audiovisual.

Pueden participar personas de cualquier edad y país, con un máximo de dos videopoemas por participante. Podrán estar realizados en cualquier formato, la temática será libre y la duración no podrá superar los 4 minutos.

La Ficha de inscripción podrá ser cumplimentada a modo on-line en la Web del concurso: www.cosmopetica.es. El plazo de admisión de los videopoemas se cerrará el día 15 de marzo de 2010
Para esta edición del 2010 se han establecido dos categorías de premios para los videopoemas ganadores, local e internacional de 1000 y 2000 euros respectivamente y un premio del público consistente en una videocámara. (Solamente en categoría local)

El jurado estará compuesto por profesionales del medio audiovisual, la poesía y la comunicación.

La celebración del concurso tendrá lugar en la Filmoteca de Andalucía (Córdoba), el día 5 de abril de 20 h a 22 h. En dicha sesión, se proyectarán únicamente los 16 videopoemas preseleccionados, (8 por categoría) entre los que se incluirán los ganadores.

Así mismo, los videopoemas preseleccionados y ganadores se proyectarán del 12 al 17 de Abril, en el Espacio 3 de la Filmoteca de Andalucía.
Se pone a disposición de cualquier consulta este correo: video.poema@hotmail.com
Para más información: www.cosmopoetica.es

La il·lustració és de David Ho.

Salto i volo: poesia d'un gat

Salto i volo

(Joan Josep Roca Labèrnia)

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me'n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d'un barri antic.
M'estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d'amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s'acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m'enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d'un pinso que fa morir.

La il·lustració és de Juana Martínez-Neal.

Universo de palabras: llibre de poesia infantil d'Eduardo Carreras

 

El llibre que hui comentem és del poeta argentí Eduardo Carreras, Universo de palabras, i està publicat per Ediciones el Naranjo (ja sabeu, és una magnífica editorial mexicana, però que té ací distribució dels seus llibres).

El llibre està organitzat en quatre apartats diferents on els versos s'agrupen per temàtica. Axí tenim:

-Universo: poemes sobre l'univers, la lluna, la nit, la pluja, el cel...
-Sueños: sobre els somnis; és l'apartat amb menor número de poemes
-Con mis alas de papel: poemes al voltant d les papallones i la seua metamorfosi
-Bichos confidentes: animalets i animalots caminen per entre espais de versos

El conjunt del llibre és molt interessant. En si el llibre forma un cos amb personalitat, un tot diversificat. Les il·lustracions de Cecilia Varela complementen estèticament el missatge dels poemes (són força enriquidores).

Us fiquem un tastet per a que se n'adoneu del que estem parlant:

Flor de cielo
(Eduardo Carreras)

El cielo,
la nube,
el trueno,
la lluvia;
el agua,
la tierra,
el surco,
la siembra;
el brote,
la planta,
la flor;
la flor:

aroma del cielo.

Puerto Mascotas
(Eduardo Carreras)

En el país de los sueños
con fronteras de bostezos
habitan monos, sabuesos,
y hasta piojitos pequeños.

Hay un puerto dibujado,
al que arriban cada noche,
desde Alaska a Bariloche,
mascotas a puro nado.

Este es el Puerto Mascotas,
puerta de entrada a los sueños,
donde no hay jaulas ni dueños,
sino el vuelo de gaviotas.

Luciendo colores varios
puercoespín su pelo alacia;
lo retocaron con gracia
pinceles imaginarios.

El tigre / The tiger: poema de William Blake

Hi ha poemes que al llarg del temps s'han convertit en clàssics, com aquest que hui us invitem a llegir, del poeta anglès William Blake: The Tiger / El tigre.

El tigre

(William Blake)

¡Tigre! ¡Tigre! ardiendo brillante
En los bosques de la noche,
¿Qué ojo o mano inmortal
Pudo idear tu terrible simetría?
¿En qué abismos o cielos lejanos
Ardió el fuego de tus ojos?
¿Con qué alas osó elevarse?
¿Y qué mano osó ese fuego sujetar? ¿Y que hombro y qué arte
Torció las fibras de tu pecho?
Y al comenzar tu corazón a latir,
¿Qué mano terrible o pie terrible?
¿Qué martillo? ¿Qué cadena?
¿En cuál horno tu cerebro?
¿Qué yunque? ¿Qué puño terrible
osó ceñir su terror letal? Cuando los astros arrojaron sus lanzas
Y humedecieron sus lágrimas el cielo,
¿Sonrió al contemplar su obra?
¿Aquel que creó al Cordero, te creó a ti?
Tigre! ¡Tigre! ardiendo brillante
En los bosques de la noche,
¿Qué ojo o mano inmortal
Pudo idear tu terrible simetría?

*

The tiger

Tiger, tiger, burning bright

In the forests of the night,

What immortal hand or eye

Could frame thy fearful symmetry?

In what distant deeps or skies

Burnt the fire of thine eyes?

On what wings dare he aspire?

What the hand dare seize the fire?

And what shoulder and what art

Could twist the sinews of thy heart?

And when thy heart began to beat,

What dread hand and what dread feet?

What the hammer? what the chain?

In what furnace was thy brain?

What the anvil? What dread grasp

Dare its deadly terrors clasp?

When the stars threw down their spears,

And water'd heaven with their tears,

Did He smile His work to see?

Did He who made the lamb make thee?

Tiger, tiger, burning bright

In the forests of the night,

What immortal hand or eye

Dare frame thy fearful symmetry?

*

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿Quin immortal ull o mà
tan bell i fer t'emmarcà?

¿En quins cels o mars distants
el foc dels teus ulls cremava?
A tals ales Ell pujà?
Prendre el foc la mà gosava?

¿Quina espatlla o art podia
del teu cor tendons torçar?
Quan el cor bategaria,
quin temible peu i mà!

Quina cadena i martell?
De quin forn surt el cervell?
Quina enclusa? ¿Quina garra
Por mortal cenyir gosava?

Quan estels deixant les llances
mullaven el cel amb llàgrimes,
a l'obra seva Ell somreia?
Qui et forjà, va fer l'ovella?

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿quin immortal ull o mà
emmarcar-te fer gosà?

(Traducció d'A. Turull)

Després de llegir el blog Segon de BAT Paco Mollà, gràcies a l'enllaç que ens ha recomanat Oreto, podem ampliar el post amb la traducció del poema al català i aquest videoclip. Moltes gràcies. Oreto.

La il·lustració és de Patrick Gannon.

TYGER - Animation inspirée d'un poème de W. Blake
por noriko75

Homenatge a Salvador Espriu: un home, un poble, una llengua

Hui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge.

El meu poble i jo

(Salvador Espriu)

A la memòria de Pompeu Fabra,

Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d'entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

Roser Caño, des del seu blog, Antaviana, ha fet una convocatòria per a que aquest esdeveniment tinga ressò a la catosfera. Una idea molt bona a la que ens volem unir. Doneu-li una ullada als blocaires participants.

La il·lustració és de Laura Medei.

Néixer al món, néixer a la poesia / Nacer al mundo, nacer a la poesía

Sempre ens agrada que ens regalen coses, però si el que ens regalen són poemes... ens encanta. L'amic Román Belmonte, del blog de literatura infantil Donde viven los monstruos, ens ha regalat uns poemes preciosos (aprofitem per a recomanar-vos aquest espai que edita Román, un lloc que nosaltres visitem i llegim amb freqüència). Ací teniu un dels poemes que ens ha regalat, doncs els regals si els comparteixen encara donen més plaer. Gràcies Román.

Venir al mundo

(Román Belmonte Andújar)

Nací desnudo,

de culo,

huesudo.

Nací despacio,

solito,

boca abajo.

Nací sin más,

sin menos,

con ganas,

con esmero.

Nací,¡ya está!

Sin quererlo

ni evitar.

Nací,

¿Lo ves?

De todas formas

y una vez.

Convocatòria: Premio Nacional de Poesia Infantil Charo González

Una vegada més, la tercera, ha sortit la convocatòria del Premi Internacional de Poesia Infantil "Charo González". Animeu-se a participar!!!

Bases:

1-Podrán concurrir a este premio aquellos autores, mayores de 18 años, que lo deseen, con un solo poema por autor.

2-Los poemas, presentados en lengua castellana, serán originales e inéditos y no habrán sido galardonados en ningún otro concurso. NO se admitirán los poemas que sean adaptación o traducción de otros originales.

3-Se concursará con un poema de tema libre, cuya extensión máxima será de 60 versos. Se enviará por quintuplicado, bajo plica, a la siguiente dirección: APARTADO DE CORREOS Nº 7524080-LEÓN ( ESPAÑA).

4- No se admitirán los trabajos enviados por correo electrónico ni se mantendrá ningún tipo de correspondencia durante la convocatoria.

5-Se establecen dos premios:

1º -1500 euros

2º - 500 euros

6-El plazo de presentación finalizará el 15 de junio de 2010. Los trabajos recibidos con posterioridad a esta fecha no serán admitidos.

7- El jurado que procederá a abrir la plica de los galardonados, una vez acordado éste,estará compuesto por especialistas en literatura infantil y críticos literarios.

8-Se publicarán los poemas premiados. El fallo del jurado se hará público a través de los distintos medios de difusión durante la primera quincena del mes de julio de 2010.

9-El Patrocinador del Premio se reserva el derecho de no devolver los originales presentados y no premiados.

10 -El hecho de presentar el poema al concurso, supone la conformidad con las presentes bases.

Febrero 2010

La il·lustració és de Noe Bofarull.

Berenar poètic / Merienda poética

Hui, com que és divendres, és un dia magnífic per a juntar-se i berenar, xerrar i menjar, alimentar el cos i els somnis. Clar, no tots els berenars són iguals, els ingredients poden canviar en funció d'on estem o del nostre estat d'ànim. Us invitem a un berenar poètic i l'anfitrió és Ángel González.

Meriendo algunas tardes

(Ángel González)

Meriendo algunas tardes:

no todas tienen pulpa comestible.

Si estoy junto al mar

muerdo primero los acantilados,

luego las nubes cárdenas y el cielo

-escupo las gaviotas-,

y para postre dejo las bañistas

jugando a la pelota y despeinadas.

Si estoy en la ciudad

meriendo tarde a secas:

mastico lentamente los minutos

-tras haberles quitado las espinas-

y cuando se eme acaban

me voy rumiando sombras,

rememorando el tiempo devorado

con un acre sabor en la garganta.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

Haikus: una web i proposta d'activitats

 

Cada vegada trobem llocs més especialitzats en poesia, com aquest que hui us volem recomanar, El rincón del haiku. Què trobem en aquesta web? De tot al voltant de l'haiku:

-Què és un haiku i ls seua història
-Bibliografia
-Fòrum sobre l'haiku
-Antologia del haiku
-La pissarra, on van penjant-se continuament haikus nous
-Publicacions digitals
-Enllaços
-Llibreria digital

Molt complet i interessant, no sols per als amants dels haikus, també per als que desconeixen aquest tipus de poesia i volem començar a gaudir d'ella (trobareu bon material que us enganxarà a llegir).

Donar-li una ullada a aquesta web ens pot animar a jugar amb els xiquets i joves amb els haikus, llegir-ne i crear-ne (us recordem que per a comptar les síl·labes, 5+7+5, podeu utilitzar Syllyo, que us facilitarà la tasca)

Pobre cienpiés
le falta un zapatito.
No puede bailar.

(M.D.I.)

Les il·lustracions són del japonès Yamauchi Kazuaki.

Poesia amorosa latinoamericana: llibre de poemes d'amor

Cada vegada són més el llibres de poesia que podem llegir per internet i això ens ajuda a descobrir determinades obres que d'altra manera tindriem difícil accès. Hui us volem recomanar l'obra Poesía amorosa latinoamericana, amb pròleg i selecció de Manuel Ruano, editat per la Fundación Biblioteca Ayacucho. Interessant l'estudi preliminar i la selecció de poetes i poemes, doncs ens dona una amplia visió de la poesia d'amor a llatinoamerica.

Epígrama

(Ernesto Cardenal)

Al perderte yo a ti tú y yo hemos perdido

yo porque tú eras lo que yo más amaba

y tú porque yo era el que te amaba más.

Pero de nosotros dos tú pierdes más que yo:

porque yo podré amar a otras como te amaba a ti

pero a ti no te amarán como te amaba yo.

Cantos de sirena: poesia des de Mèxic de Manuel Becerra

Cantos de sirena
(Manuel Becerra)

I
Oigo tu canto, sirena,
lo escucho quedo y con calma,
lo siento apoyarse en mi alma
con apariencia terrena.
Tu voz se me enrosca y llena
de paraíso mi oído.
Tras el disfraz del gemido
oigo tu voz que me canta,
y, sirena, en tu garganta
quedo en zozobra y herido.

II
Gemas de oro en tus cuerdas
me atan de piernas y manos
y con tus cantos tiranos
espero que no me pierdas
si en el camino recuerdas
que ya iba por mal sendero
desde antes que tu bolero,
desde antes que tú, sirena,
cantaras, ya estaba en pena
y perdido al aguacero.

La il·lustració és de Sam Hyuen Kim.

La poesia vista per una jove: Zoe Gascó / La poesía vista por una joven: Zoe Gascó

Parlem continuament al blog de la importància que té el foment de la poesia entre els xiquets i joves, de com influeix en la seua educació sentimental; però poques vegades tenim l'oportunitat de assabentar-se del seu punt de vista.

Hem trobat un preciós poema de Zóe Gascó (IES Arabista Ribera de Carcaixent), en el llibre Realitats fictícies, que publica l'Ajuntament de Carcaixent i l'editorial Bromera, com a resultat dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent 2009. Aquests versos formen part del poemari guardonat amb el segon premi.

Què és per a una jove la poesia? Com brollen els versos? Llegiu els següents versos i tindreu la seua resposta:

Poemes

(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments

els que mouen la tinta,

bé siga per amor, pàtria o fe,

sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,

la cura de molts problemes

i un immortal refugi

per qui no tem conèixer-se.

Flocs de neu i poesia: diumenge hivernal

Cauen volves de neu, flocs blancs amb poemes, que han embolicat ea meu poble, Cocentaina, de cotó-en-pèl. Núvols tous plens de versos ens miren aquest matí.

Ha nevat
(Isabel Barriel)

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquegen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gèlida, és hivern.

La il·lustració és de Jo Sinclair.

Inventario de lugares propicios al amor: poesia d'Ángel González

Inventario de lugares propicios al amor

(Ángel González)

Son pocos.

La primavera está muy prestigiada, pero

es mejor el verano.

Y también esas grietas que el otoño

forma al interceder con los domingos

en algunas ciudades

ya de por sí amarillas como plátanos.

El invierno elimina muchos sitios:

quicios de puertas orientadas al norte,

orillas de los ríos,

bancos públicos.

Los contrafuertes exteriores

de las viejas iglesias

dejan a veces huecos

utilizables aunque caiga nieve.

Pero desengañémonos: las bajas

temperaturas y los vientos húmedos

lo dificultan todo.

Las ordenanzas, además, proscriben

la caricia ( con exenciones

para determinadas zonas epidérmicas

-sin interés alguno-

en niños, perros y otros animales)

y el "no tocar, peligro de ignominia"

puede leerse en miles de miradas.

¿Adónde huir, entonces?

Por todas partes ojos bizcos,

córneas torturadas,

implacables pupilas,

retinas reticentes,

vigilan, desconfían, amenazan.

Queda quizá el recurso de andar solo,

de vaciar el alma de ternura

y llenarla de hastío e indiferencia,

en este tiempo hostil, propicio al odio.

La il·lustració és de Chun Eun Sil.

Cartas que vienen y van: llibre de cançons infantils

De vegades l'originalitat en la presentació d'un tema és el que va que un llibre ens agrade més. El llibre que hui us volem recomanar és un llibre de cançons infantils que es presenten com a cartes a diferents personatges.

Cartas vienen y van és de Susa Herrera y Mamá Cabra, està editat per Primerapersona i destaca per la seua atraïent innovació il·lustrativa i lúdica. Trobem 10 cançons (el llibre a més inclou un CD) que s'acompanyen de dites i refranys, embarbussaments, endevinalles. Cada cançó està dins d'un sobre, amb la seua lletra i una sèrie de recomanacions d'activitats a realitzar mentre estem escolatant. Cada sobre va dirigit a un o més animals animal diferent: elefant, os, llop, gat, polls, vaca, rateta... Les il·lustracions de María Lires li donen un encant afegit al llibre. Podem també llegir i escoltar el llibre en galleg.

Un llibre fantàstics per als prelectors i primers lectors. Molt divertit!

La ratita curiosa

Yo soy la ratita curiosa,

y me gustaría saber

donde vive el señor oso,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo en una cueva!

Yo soy...

dónde vive el pez,

diga: ¿dónde vive usted?

Yo soy...

donde vive la serpiente,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo entre la hierba!

Yo soy...

donde vive la tortuga,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo con mi casa a cuestas!

Ja veieu que la cançó pot donar pasa a perllongar-se amb la creativitat dels nostres alumnes. Poden sorgir un grapat d'animals, relacionant-los en el lloc on viuen.

Poemas de amor / Poemes d'amor: poesia per a regalar

Ja està prop el dia de Sant Valentí i no estaria gens malament aprofitar-ho per a regalar poesia: un bes i un poema. Al blog hem ficat molts poemes d'amor, en castellà i en català -i en altres llengües-, així que ho teniu ben fàcil i a la mà. També podeu trobar llibres de poesia d'amor (que de vegades són poc romàntics).

Però, a més, hem editat un slideshare, Poe+ de amor / Poe+ d'amor, amb 10 poemes de grans poetes com Amado Nervo, Carles Fages de Climent, Federico García Lorca, Aroa Piña, Susana Reyes, Tomàs Garcés, Joaquim Brustenga-Etxauri -amb un poema visual-, Pedro Salina, Ovidi Montllor, Alejandra Pizarnik i Clementina Arderiu.

Desitgem que us agradi i us siga útil.

Poemas de Amor / Poemes d'amor

View more presentations from Salvia.

El libro: poesia de José Hierro

El libro

(José Hierro)

Irás naciendo poco
a poco, día a día.
Como todas las cosas
que hablan hondo, será
tu palabra sencilla.


A veces no sabrán
qué dices. No te pidan
luz. Mejor en la sombra
amor se comunica.


Así, incansable,
hila que te hila.

Llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández / Libros de poesía infantil sobre Miguel Hernández

Ja sabeu que aquest any celebrem el centenari del naixement del gran poeta Miguel Hernández. Són molts els llibres que enguany sortiran adreçats als lectors infantil i adults, però per si de cas voleu començar a llegir-ne i treballar-ho a l'aula hem fet una selecció dels llibres sobre Miguel Hernández adreçats als xiquets i xiquetes. Llibres que inclouen la seua biografia i poemes. Esperem que us siga útil.

Llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández / Libros de poesía infantil sobre Miguel Hernández

-Alberto Urcaray. El sueño de Miguel Hernández. Ed. Brosquil

-Javier Sobrino / Ulises Wensell. Las nanas de Miguel Hernández. Ed. SM

-José Luis Ferris / Max Hierro. Mi primer libro sobre Miguel Hernández. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

-José Luis Ferris / Max Hierro. Miguel Hernández, pastor de sueños. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

-Lola González / Ignacio González. Miguel Hernández y los niños. Editorial Everest 

-María Dolores Roca / Jualiana Javaloy. Para Miguel. Edita la pròpi autora

-Miguel Hernández. 25 poemas ilustrados. Editorial Kalandraka

-Miguel Hernández / Lorenzo Olaverri. Miguel Hernández para niños. Ediciones de la Torre

-Miguel Hernández. El silbo del dale. Antología. Editorial Edelvives

-Miguel Hernández. 4 Poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna. Ed. Versos y trazos

-Miguel Hernández / Miguel Tanco. Me ha hecho poeta la vida. Poemas de Miguel Hernández. Ed. SM (amb CD)

-Miguel Hernández / José Ramón Alonso. Miguel Hernández para niños. Ed. Susaeta

-Miguel Hernández. Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos. Ediciones de la Torre

-Pedro Villar / Pedro Villarejo. Miguel Hernández en 48 estampas. Editorial Libro de Notas

-Rosa Navarro Durán / Jordi Vila Delclós. La vida y poesía de Miguel Hernández. Ed. Edebé

La il·lustració és de Sciammarella.

Riure i poemar, tot és començar / Reir y poemar, todo es empezar

!Me gusta reír!
(Douglas Wright)
¡Qué risa! ¡Qué risa!
¡Me gusta reír!
Reírme en voz alta,
reírme sonoro,
reírme ruidoso:
reír por reír.

Reírme con todo,
reírme un montón
y que cada risa
sea una explosión.

¡Qué risa! ¡Qué risa!
¡Qué lindo reír!
Reír con los dientes,
reír con los ojos,
reír con la panza:
reír y reír.

Reírme conmigo,
reírme contigo,
reír con mi hermano,
reír con mi amigo.

¡Qué risa! ¡Qué risa!
¡Me encanta reír!
Reírme parado,
reírme corriendo,
reírme saltando:
reír por reír.

Reírnos de mí,
reírnos de vos,
y a las carcajadas,
reírnos los dos.

¡Qué risa! ¡Qué risa!
¡No hay como reír!
Reír de mañana
y al atardecer,
y hasta por la noche:
reír y reír.

Reírme de nada,
reírme de todo,
sin ningún motivo
y de cualquier modo.

Febrer: poesia infantil i dibuix per a coloretjar / Febrero: poesía infantil y dibujo para colorear

Els lectors del blog ja sabeu que tots els mesos solem ficar un poema referent a dit mes. Per aquest mes volem aprofitar el poema i la il·lustració per a que s'ho pugau descarregar i us serveixca dirèctament per a jugar en la classe.

Febrero

Pum, pum. -Quién es?

-Soy el mes más chiquitín.

-Dime tu nombre si quieres

que la puerta pueda abrir.

-Todos me llaman febrero

y mi traje es un disfraz:

si te pones la careta,

nos iremos a jugar.

Soy un mes muy pizpireto,

salto y brinco sin parar:

con mi nariz de payaso,

yo te anuncio el carnaval.

Carrozas de mil colores

desfilan por la ciudad,

y los sueños se convierten

este mes en realidad.

Disfrázate de astronauta

y la luna tocarás:

vestida de princesa

al sol iluminarás.

Susurros de poesía: joves poetes escriuen versos

De vegades quan llegim algun poema escrit pels xiquets o joves ens sorprenen molt gratament. Nosaltres hem parlant molt sovint de la importància que té l'ensenyament de la poesia a l'aula i a casa, el foment de la seua lectura i escriptura, com una espècie d'educació literària i sentimental. La llavor la fiquem els adults i els fruits donen resultat. Xiuxiuetgen versos al vent que s'enlairen per tot arreu.

Llegiu aquest poema de la jove almeriense Mª Isabel Rodríguez Romera, de 12 anys, i comprendeu millor el que us volem dir.

Un susurro

(Mª Isabel Rodríguez Romera)
¡Tengo ganas de susurrarte una canción!,

algo sincero, dulce y tierno,

que haga estremecer todo tu cuerpo,

y te muestre todo el cariño que te tengo

toda la vida y más aún.

La il·lustració és de Shelley Wiebe.

IV Convocatòria del premi de poesia infantil "El príncipe preguntón"

Ja ha sortit la IV convocatòria del premi internacional de poesia infantil El príncipe preguntón. Us animem a participar!

IV PREMIO DE POESÍA PARA NIÑOS EL PRÍNCIPE PREGUNTÓN

Bases
1. Podrán participar en el premio autores de cualquier nacionalidad, mayores de edad, con un único libro inédito y no premiado antes en certamen alguno. Quedan excluidos los ganadores de anteriores convocatorias.

2. Pueden concurrir exclusivamente libros de poesía para niños escritos en español.

3. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, escritas por una sola cara en formato A4 y debidamente encuadernadas. Su extensión puede oscilar entre los 300 y los 600 versos aproximadamente. El participante deberá remitir, junto a su obra, sus datos personales: una breve nota bio-bibliográfica, fotocopia del DNI o pasaporte, domicilio, teléfono y correo electrónico.

4. La convocatoria queda abierta desde la fecha de publicación de estas bases hasta el día 26 de febrero de 2010 inclusive. Los originales irán dirigidos al Excmo. Sr. Presidente de la Diputación de Granada. Podrán enviarse por correo o entregarse en el Registro General de la Diputación de Granada (calle Periodista Francisco Barrios Talavera, 18014 Granada) o presentarse en cualquiera de las otras formas previstas en el artículo 38.4 de la Ley 30/1992, de 26 de noviembre, de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común. En su exterior deberá constar claramente que optan al IV Premio de poesía para niños El Príncipe Preguntón. No se admitirán originales enviados por correo electrónico. Se entenderán dentro de plazo los recibidos antes del 27 de febrero de 2010 o aquellos cuyo matasellos de Correos sea anterior a esa fecha.

5. El jurado del premio estará formado por cinco miembros y será presidido por el titular de la Diputación de Granada o persona en quien delegue. Formarán parte de él personas dedicadas al mundo de la cultura.

6. El premio está dotado con 3.000 euros y la publicación de la obra ganadora en la colección Ajonjolí, de la editorial Hiperión, que se encargará de la difusión y distribución del libro como parte de su catálogo. El premio puede ser declarado desierto. El fallo del jurado se hará público el día 4 de mayo de 2010 y se comunicará personalmente al ganador.

7. Los originales no seleccionados podrán ser retirados en la sección de Publicaciones (plaza de Mariana Pineda, 10, 4º, 18009 Granada) entre los días 17 de mayo y 31 de julio de 2010, plazo a partir del cual la Diputación de Granada procederá a su destrucción.

8. El hecho de concurrir a este premio significa la aceptación de sus bases. El fallo del jurado es inapelable. Todas las incidencias no previstas en estas bases serán resueltas por la Junta de Gobierno de la Diputación de Granada o por el jurado cuando éste quede constituido.

La il·lustració és de Verónica Cendoya.

El Club degli Autori: Poeti: base de dades de poesia italiana

 

Cada vegada són més els organismes i institucions que confeccionen i editen bases de dades especialitzades. Són recursos molt útils a l'hora de tenir a mà un ampli ventall d'informació sobre un tema determinat. Hui us volem recomanar una base de dades de poesia italiana, i en italià: El Club degli Autori: Poeti.

La web ens permet fer recerques per autors d'altres gèneres literaris, però en aquest cas a nosaltres ens interessa la poesia. Els autors estan ordenats alfabèticament pel seu cognom. Doneu-li una ullada!

Un tastet amb el poema Il bacio -El bes / El beso-, de Carla Leonard.

Il bacio

(Carla Leonard)
Il bacio è una carezza del cuore,

magia di dolce sensazione,

attimo che respira con le labbra

mentre i minuti proiettano al tuo cuore

l’aria di battiti dolce e decisi.

È un gesto d’amore,

è un gesto fraterno

dal sapore naturale.

I baci sono parole non dette

Che ci uniscono e ci comprendono,

ci svelano i nostri segreti.

I baci sono gioie di momenti

Che desideriamo sempre avverarsi,

sono sorrisi eterni ed intensi

che volano, reprimono altri gesti,

si gettano inconsapevoli,

ti donano calore e corpo

e con un piccolo gesto di labbra

effondi la tua anima ad altri.

Il bacio è solo un’essenza pura

Di profumo d’amore.

La il·lustració és de Leonor Pérez.

Mago Goma: un àlbum poètic il·lustrat per als lectors infantils

 

Hui us volem recomanar un llibre que pel seu contingut poètic i il·lustratiu el considerem com una joieta per als lectors més menuts: Mago Goma. El llibre està editat per Kalandraka i els seus autors són Toño Núñez i el il·lustrador català Adrià Fruitós. L'obra la podem llegir en castellà, galleg i portuguès. 

 

El llibre és un conte rimat que ens narra la originalitat i singularitat d'un mag molt especial, Mago Goma. Estrambòtic, imaginatiu, humorístic, encantador... un mag que tots voldriem trobar-se cada dia al nostra voltant. Un mag que reparteix felicitat i il·lusió entre els seus lectors. 

 

A doble pàgina trobem una magnífica il·lustració i quatre versos de rima assonant que va descrivint al personatge i tot allò que li passa, esdeveniments que de vegades el fiquen en més d'un problema que ressòl amb la seua màgia. Les il·lustracions d'Adrià Fruitos li afegeixen un toc d'intel·ligència humorística als versos. 

 

Tota una oda a la imaginació i l'autoestima! 

 

 Os presento al Mago Goma,

un mago muy singular,

un mago que guarda sueños

en su caja de cristal.

La nariz de zanahoria,

dos orejas muy inquietas,

una boca tipo foca

y dos bigotes por cejas.

Y aunque os parezca mentira,

bien me lo podéis creer;

tiene un ojo de piojo

y una pipa de papel.

...

Mitomania poètica en The Archive Poetry: regalar poemes d'amor recitats pels teus actors favorits

Sembla una tonteria, però no ho és. Fomentar la lectura aprofitant als "nous herois" (actors, esportistes, cantants, etc.) té un impacte immediat. Saber que el teu actor favorit llig i que li agrada, per exemple, determinat llibre, fa que l'index de lectures d'aquest llibre augmente considerablement. Tot per mimetisme. Tal vegada els adults lectors trobem aquests exemples un tant "xorres", però és la realitat. Així que cal aprofitar aquesta corrent mimètica per a fomentar la lectura. Per què no? Cal aprofitar tots els recursos al nostre abast per a difondre la lectura entre els joves, també la poesia.

Això també ha pensat The Poetry Archive i per a Sant Valentí han gravat poemes d'amor recitats per diferents actors per a regalar per telèfon a la persona estimada. Un dels que tenen més èxit entre els joves és Daniel Radcliffe, el protagonista de la saga de Harry Potter. Concretament ha gravat el sonet número 130 de William Shakespeare:

A woman's face with nature's own hand painted

Hast thou, the master-mistress of my passion;

A woman's gentle heart, but not acquainted

With shifting change as is false women's fashion;

An eye more bright than theirs, less false in rolling,

Gilding the object whereupon it gazeth;

A man in hue all hues in his controlling,

Which steals men's eyes and women's souls amazeth:

And for a woman wert thou first created,

Till nature as she wrought thee fell a-doting,

And by addition me of thee defeated,

By adding one thing to my purpose nothing.

But since she pricked thee out for women's pleasure,

Mine be thy love and thy love's use their treasure.

*
Los ojos de mi amada no parecen dos soles,

y el coral es más rojo, que el rojo de sus labios.

Siendo blanca la nieve, sus senos son oscuros,

y si el cabello es negro en ella es hierro negro.
He visto rosas rojas, blancas y adamascadas,

mas nunca en sus mejillas encuentro tales cosas.

Y en algunos perfumes, existe más deleite,

que en ese dulce aliento que emana de mi amada.
Amo escuchar su voz y sin embargo, entiendo,

que la música tiene un sonido más grato.

No he visto caminar por la tierra a una diosa,

pero al andar mi amada, va pisando la tierra.
Mas juro y considero a mi amada tan única,

que no existe en el mundo, ilusión que la iguale.

Carnaval versificat pels petits poetes

Al blog podeu trobar un grapat de webs i llibres, cançons i poemes sobre Carnestoltes, però hui us invitem a llegir dos poemes, creats pels xiquets del col·legi CRA de Benavides (amb els que treballem conjuntament l'animació poètica través del blog Poemem -ja us contarem en altre moment aquesta interessant experiència-).

Alegria per Carnestoltes

(Guzman, 6è Educació Primària)

És un día del mes de febrer,

en que tots ens disfressem,

perquè és un día molt fester

i a més perquè tots ho celebrem.

Hi han disfresses molt originals,

d’altres no cal ni parlar.

Hi han algunes que semblen pardals,

i d’altres que més val callar.

Axí és carnestoltes al nostre carrer,

quasi res a vore amb el brasiler,

on la gent, amb poca roba, balla pel carrer.

*

Carnestoltes

(poema col·lectiu alumnes 3r. Primària)

Arribarem a la classe,

deixarem les motxilles,

es posarem les carasses,

i ens disfressarem de bruixes.

Hui hi ha diversió,

amb els sorolls dels xiulets,

lluint la disfressa amb emoció,

i l'alegria que tenim els xiquets.

Varem berenar,

que bona estava la ensaimada.

No vaig ni sopar,

de tanta xocolatada.

La il·lustració és de Marina Turró.

Per cert, aprofitem per a recomanar-vos el fantàstic àlbum il·lustrat de javier Sobrino, Carnaval, editat per La Galera.

Dites populars i refranys de Carnestoltes

Nou mes, nous refranys. Aquest mes de febrer és ben curiós vist des del punt de vista religiós i festiu: celebrem amb gran aldarull, música i alegria la festa de Carnestoltes, per a després donar pas a l'austeritat de la Quaresma. Que ens diu el nostre refranyer? Doncs hi ha un grapat de dites populars parlant-ne i ací hem fet una selecció (basant-se en el Refranyer temàtic).

Si us interessa llegir més refranys podeu fer-ho en aquest mateix blog: refranys de febrer, refranys de l'hivern i refranys de la Quaresma.

Dites populars i refranys de Carnestoltes

A Carnestoltes, bones voltes

Al Carnaval, tot s'hi val

Alegria, carnestoltes, que demà és cendra

Amor de Carnaval, és el que més val

Amors de Carnestoltes, amors (o casaments) de revoltes

Cara de Dijous Sant i fets de Carnestoltes

Carnaval amb la dona, Pasqua amb el capellà

Carnaval gelat, espiga granada

Carnaval se'n va, sembra ton all

Carnestoltes fredes de poca virtut, sempre n'hi ha que ballen amb el ventre buit

Carnestoltes i Dijous Sant sense lluna mai no es veuran

Carnestoltes mullades, Pasqües assolellades

Carnestoltes quinze voltes i Nadal fos cada mes, que cada dia fos Pasqua i Quaresma mai vingués

Carnestoltes, quinze voltes!

Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; Pasqua, de vuit en vuit dies; Quaresma, no tornis més

Carnestoltes, quinze voltes, i Nadal de més a més; tots els dies fossin festa i la Quaresma mai vingués

Casament de Carnaval, casament que res val

De Nadal a Carnaval, set setmanes per igual

De Nadal a Carnestoltes, tot el món va en tretze voltes

De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer

Del Carnaval, no en facis cabal

Després de la Candelera, Carnestoltes ve al darrera

Després de Sant Anton Carnestoltes són

El dimarts de Carnestoltes n'és un dia divertit: ens escura les butxaques i ens fa anar contents al llit

El qui és carcamal, tot l'any fa carnaval

Els pecats de carnaval surten per Tots Sants

La carn que no es remou per Carnestoltes, no és carn, que és fang

La neu de Sant Andreu, fins a Carnestoltes la veureu

Més tard o més matiner, carnaval, dins del febrer

Moltes caretes pel carnaval, però encara n'hi ha més la resta de l'any

Ni Nadal sense nevada, ni Quaresma sense pluja, ni Carnestoltes sense lluna

Núvia amb cabells blancs fa Carnestoltes

Pel boig, tot l'any és Carnestoltes

Pel Carnaval, tot se val

Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer

Pel temps de les Carnestoltes, molt vi i moltes poca-soltes

Per als boigs tot l'any és Carnestoltes

Per Carnaval tothom és igual

Per Carnaval, més vi que pa

Per Sant Anton, carnestoltes som

Planta el cep per Carnestoltes i tindràs bones redoltes

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma

Qui per Carnestoltes s'assolella, per Pasqua crema la llenya

Rialles de Carnestoltes, ploralles de Tots Sants

Sant Matias i Carnestoltes poc es porten

Si plou per la Concepció, plou per Carnestoltes, per Setmana Santa i per Resurrecció

Si plou per Nadal, plou per Setmana Santa i per Carnaval

La il·lustració és d'Andrés Meixide Gayoso.