Dos notícies ens han cridat l'atenció en aquests darrers dies en un sentit positiu. La primera és que s'acaba de presentar l'edició del Cançoner de Ripoll -Carmina Rivipullensia-, en la seua traducció al català. Ja sabeu, un monjo de Ripoll, aprofitant els pergamins en blanc d’un llibre de la biblioteca –un glossari de termes, comparable als actuals diccionaris– va escriure una vintena de poemes en llatí de caire amorós, o directament eròtic, tot allà per l'any 1170. L'edició està a càrrec d'Adesiara. La traducció l'ha feta Jordi Raventós –que a més de filòleg i romanista és el responsable de l’editorial–.
Per altra banda, els poetes Carlos Marzal i Enric Sòria han traduït al castellà una selecció de les peces més significatives de l'autor català Joan Vinyoli; amb el suport econòmic de l'Institut Ramon Llull, l'editorial valenciana Pre-Textos ha publicat aquest llibre: Y que el silencio queme por los muertos. Aquesta és la primera antologia monogràfica del poeta barceloní que s'ha traduït a la llengua castellana i que es publica en els darrers 10 anys.
Dos bones notícies per als lectors de poesia.
De vespre
(Joan Vinyoli)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
(Joan Vinyoli)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.
La il·lustració és de Mirian Luchetto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada