De vegades un ratolí ens pot ajudar a introduir als xiquets a la poesia. Això és el que succeeix al llibre Valentín, el ratón poeta, d'Artur Navarro i amb unes excel·lents il·lustracions de Marta Lafuente (editat per Lumen).
La narració ens conta la vida de Pia, una gateta molt artista a qui li encantava dibuixar i pintar ratolins ...Cogía lápices de colores, rotuladores, pinturas, pinceles y pintaba los ratoncitos más divertidos que jamás se hayan visto: altos, barbudos, bajitos, elegantes, atletas... Una gateta amb una gran sensibilitat, però... el seu pare, Nicéforas Marramiau era tot el contrari, era el cap d'una banda de gats especialitzats en caçar ratolins. Pero Nicéforas tenia un secret: li agradava la POESIA... Cuando leía o escuchaba una poesía, su expresión perdía ferocidad, sus rasgos se suavizaban, sus ojos penetrantes se volvían más dulces; SONREÍA, y la emoción le convertía en un gato más amable, más alegre, más bondadoso...
No us volem contar res més del llibre, doncs no ens agrada desvetllar les bones històries. Si que volem recomanar-vos la seua lectura doncs entre gats poetes i ratolins poetes va el joc. Un llibre amb una gran sensibilitat, textual i il·lustrativa i que, com he dit abans, ens pot servir a més per a introduir la poesia i el seu concepte i significat entre els menuts.
Què és la poesia? Com ens influeix? Per què la seua lectura ens facilita el descobriment de noves sensacions? ...? Per què al escoltar Nicéforas al ratolí poeta recitant aquest poema -que podeu llegir a continuació- desapareix la seua agressivitat?
Las hojas del árbol se agitan, se estremecen, tiemblan,
y al verlas,
sentimos ese temblor en el interior de nuestra mirada,
¿qué ha sucedido entre nosotros y el árbol?
Todo cuanto te sorprende
te alncanza y toca,
descubrealgo dentro de ti;
Así reconoces en tu temblor el árbol.
Ese contacto,
es la emoción.
Se abre paso hacia nosotros,
alumbra nuestro corazón
y en ese lugar encuentra
Un recuerdo,
un sueño,
la voz de quien nos ama.
A la biblio de l'escola estava aquest llibre omplint-se de pols. Des d'ara passa d'un alumne a l'altre a correcuita. Gràcies per la recomanació.
ResponEliminaEnric Briva, des d'Alfafar
Un argument molt interessant per a que els nens se n'adonen de la importància de la poesia a les seues vides. les il·lustracions també són molt bones. Gràcies per la recomanació. Un petó, de Carme.
ResponElimina