4.10.10

Filiberto, el drac cantant: poesia de Liliana Cinetto


Pobre drac Filiberto! Li agrada cantar, però... les seues flames espanten al públic. 

El dragón Filiberto

El dragón Filiberto 
quiere dar un concierto
e invita a sus amigos
a escucharlo cantar
pues ha ensayado tanto
en su clase de canto
que cree que está listo
para un gran recital.

Nadie falta a la cita
en un claro del bosque.
Filiberto nervioso
se dispone a cantar.

Pero entonces ocurre
que enormes llamaradas
le salen por la boca
sin poderlo evitar
y le quema las plumas
a un gorrión distraído,
le chamusca la oreja
a un conejo haragán.

A una ardilla coqueta
se le enciende el vestido
y le incendia la cola
a un zorro charlatán.

Todos los invitados
huyen despavoridos
y el pobre Filiberto
¡BUAH! se pone a llorar.

Patalea en el suelo
y no tiene consuelo:
-No hay caso.¡Qué fracaso!
Nunca podré cantar.

Al verlo deprimido
y descorazonado
una vieja lechuza
lo quiere consolar
y le dice en secreto
que le dará un consejo
para que sin peligro
pueda por fin cantar.

Otra vez Filiberto
organiza un concierto
aunque no es en el bosque
sino en otro lugar.

Pues siguiendo el consejo
de la lechuza sabia
dentro de una bañera
el dragón cantará.

Y así mientras lo escuchan
cantar bajo la ducha
el dragón Filiberto
su sueño cumplirá.

La il·lustració és de César Samaniego.

3.10.10

Viure i sentir la poesia: visió poètica de María Eloy-García

 La quotidianitat de la poesia, el seu sentit de viure-la en tot moment, per tot arreu... la realitat vista amb ulls poètics... així ho veu i ho viu la poetessa malaguenya María Eloy-García. Podem veure un exemple al seu poema La cajera Muriel. Us recomanem el seu llibre Cuanto dura cuando (El Gaviero Ediciones).

La cajera Muriel
estoy pensando en la cajera sedente 
ella es lo verdadero de la sincronía del mundo 
con su rayo láser ávido de códigos 
me murmura complacida las ofertas 
y cómo suma los dígitos arrastrando 
entre lo dócil y el hastío 
el tesoro precioso de mi dulce integral 
a través de la máquina que le computa 
el precio exacto de toda mi tarde 
dice tres 
y nunca nunca fue este número más mágico 
la cajera extraordinaria teclea el sumatorio 
de la monotonía y dice tres 
y mira entonces justo antes de que se produzca 
el cotidiano milagro de que mi dulce integral 
sea mío para siempre 
de repente ella mira otra tarde 
sale de lo mío a lo del otro 
le susurra las mismas ofertas 
le marca el tetrabrik con el ojo de su láser 
abriendo en fin el cajón místico del hiper 
con un movimiento suyo de mercado 
los billetes ordenados repiten la cara de ella sin gestos 
y me voy por esas puertas 
que se abren sólo con el aura 
dejándola mientras su láser que suena 
va marcando otra tarde.

La il·lustració és de Xavi Sepúlveda.

Convocatòria del III Certamen de Literatura L’Aljamia: Haikus


El consell de redacció de Llibres de L’Aljamia, per tal de dinamitzar en la xarxa el fet literari, ha decidit organitzar el III Certamen de Literatura L’Aljamia. En aquesta segona edició la modalitat triada és el Haiku. Us animem a participar! Trobem interessant tots aquests esdeveniments literaris que s'organitzen a les xarxes socials i que ajuda a descobrir a molts autors novells.

Bases:

1. Podran participar-hi obres escrites en català, originals i inèdites.

2. L’obra es penjarà en el mur del grup L’Aljamia (en Facebook).

3. El premi consistirà en l’enviament per correu certificat dels llibres “El joc” (Brosquil Edicions) i “L’altura i les circumstàncies” (Llibres de L’Aljamia), de Vicent Penya. Les obres finalistes i guardonades es penjaran al blog “Un riu” (http://unriu.blogspot.com/) publicació digital de microtextos.

4. Les obres es penjaran en el mur de l'Aljamia (al facebook) abans del 31 d’octubre del 2010.

5. El jurat estarà format pel consell de redacció de Llibres de L’Aljamia.

6. El veredicte s’emetrà abans del 5 de novembre del 2010.

7. Totes les qüestions no previstes en aquestes bases seran resoltes pel jurat de manera inapel·lable.

8. La presentació a aquests premis implica l’acceptació de les bases.
 
La fotografia és de Anton and Nina.

1.10.10

Poemes de tardor per començar octubre


Varem començar el mes de setembre inaugurant-lo amb poemes de la tardor / poemas del otoño. Ara volem fer el mateix al mes d'octubre (il. de Gabee Meyer)

Tardor
Bufa el vent
despullant els arbres
Una catifa de fulles seques
ens recorda que ha arribat

Canvien els colors
Canvien els sons
Canvia la claror

Tot d'una
ens adonem
que és temps de tardor
*
Tardor
(Núria)
Espirals de fulles
grogues
vermelles
lluents.

Giren perdudes
encalçant-se
abraçant-se,
lliscant
pel pendent.
*
Tardor
La tardor a la ciutat
representa en miniatura
un troçet de la natura
però és tardor de veritat!
*
Mantells de foc
(Alba Panisello)
Us esperava feia hores
sense cap pressa ni neguit,
sabent que no fallaríeu
al vostre encontre complit.
Ara cobriu camps i boscos
amb el vostre color enrogit.

Aquest versos tardorencs estan copiats del llibre Versos de tardor, un llibre digital (que podem trobar a Issuu) editat  per Petròpolis, a cura de JM Tibau, que us recomanem li doneu una llegida. Este llibre recull les obres presentades a un concurs en línia realitzat al bloc Tens un racó dalt del món i el bloc Els 5 sentits, en què els participants havien de crear un poema inspirat en la tardor, dins de les activitats de la Tardor Literària de Tarragona. És curiós com quasi tots els poemes fan referència a la caiguda de les fulles, deixant de banda altres elements propis de la tardor.

La il·lustració és d'Hedekel.

30.9.10

Barquito de papel: solcant els mesos amb poesia amorosa


Deixem el mes de setembre navegant damunt d'un vaixell de paper, solcant els dies i els mesos, amb l'escuma de les ones de la poesia. Paraules d'amor que naveguen per tot arreu.

Barquito de papel
(Edith Mabel Russo)
Este barco lo plegué con fino papel de seda.
Andará por el arroyo del cordón de mi vereda.
Lleva en su carga un poema, un caramelo, una flor.
Los dejará silencioso en la casa de mi amor.
Cuando ella lo descubra lo secará con un beso,
con un “te quiero” bordado lo mandará de regreso.
Yo lo veré aparecer.
Mis manos serán el puerto,
los sueños haciendo ronda y mi corazón abierto.
Si lo ves, no lo detengas,
un barquito enamorado,
tiene permiso especial
para andar por cualquier lado.

La il·lustració és d'Alejandra Karageorgiu.

29.9.10

Colors i olors per a cada moment: poesia d'Isabel Barriel


Cada dia té una fragància

Cada dia té una fragància,
cada hora, un color
i les nits aromes de somnis
que apaivaguen la foscor.

Dilluns fa olor de llapis
dimarts de pèsols fins,
dimecres exhala núvols de tempesta
dijous és pintura a l'oli i vernís,
divendres, preludi airós de festa
i dissabte té l'aroma del paradís.
Diumenge fa olor de dolces pomes
que van perdent, ai!, el seu encís...

La il·lustració és d'Olya Kolyadina.

28.9.10

Serra de Mariola: destrucció intencionada del nostre entorn. Per què?


Create your own video slideshow at animoto.com.


A principis d'aquest mes de setembre la Serra de Mariola, la nostra serra (Cocentaina està a les faldes d'aquesta serralada), va sofrir un gran atemptat: un fort incendi va arrasar tot el que trobà al seu pas. Les conseqüències són aterradores. Allà on hi havia vida -arbres, flors, animals- ara és un desert de pedra. Allà on eren els flaires de les famoses herbes medicinals d'aquest indret, de les flors, ara hi ha pudor de socarrimat. Allà on explosionava el color, ara regna la foscor i la grisor.

Un incendi intencionat que ens ha afectat a tots. I és que cada vegada que destruïm els nostres ecosistemes, per incendis o altres motius -que malauradament hi ha molts-, estem matant part del futur. Caldrà prendre consciència, tots i totes, de la importància de salvaguardar la natura i de que nosaltres formem part d'ella.

De la cançoneta de la Serra de Mariola "...tota a floretes" resten sols les paraules perquè les floretes ja no hi són. A dalt hem ficat un vídeo de l'exposició de fotografia, Els colors de la serra, que Toni Bra va fer al Palu Comtal de Cocentaina -2009- on el protagonisme era la flora de la Mariola. Mireu els colors que han desaparegut

Des del blog Poesia de trinxera, l'amic i poeta Agustí Campos ens ha enviat un poema que ben bé reflexa la impotència davant de tanta destrucció, versos que volem compartir amb tots vosaltres. Gràcies, Agustí.

Serra de Mariola

I callaran els arbres
i les flors i tota la muntanya
callaran els animals
i callarem nosaltres.

Les flames s'ho emportaran tot
fins i tot la nostra dignitat
i serem tristos,
és una part de nosaltres.

La Serra de Mariola es crema
i cremen els nostres cors
amb l'espurna del dessolador paisatge
morim a poc a poc.

Ens apaguem i el foc continua.

 Us fiquem un vídeo de Paco Muñoz, en un concert a Bocairent (població molt afectada per aquest incendi) amb la cançó Serra de Mariola (us dic, per curiositat, que les "socarrades" a les que fa referència la cançó són les xiques i les dones de Cocentaina).

27.9.10

Para Miguel: llibre de poesia infantil per apropar la poesia de Miguel Hernández al lectors més xicotets


Fa poc s'ha editat un llibre molt interessant per apropar la figura y la poesia de Miguel Hernández al més menudets: Para Miguel, de M. Dolores Roca. L'edició està a càrrec de la pròpia autora (ens estranya que un àlbum poètic com aquest, de molt bona qualitat, no l'hagi publicat alguna de les editorials de llibres infantils, però... de vegades les qüestions editorials son inescrutables). Podem adquirir el llibre mitjançant dos distribuïdores: Bellaterra (info@ed-bellaterra.com) i, per la Comunitat Valenciana, en Mora Distribuciones (distribucionesmora@distribucionesmora.com).

Al llibre podem llegir sis bonics poemes que M. Dolores li ha dedicat al poeta oriolà. Els versos, amb un llenguatge senzill i molta musicalitat, ens dona xicotetes pinzellades de l'entorn del poeta: la seua infància, els seus primers poemes, el paisatge d'Oriola. Els poemes s'arrodoneixen amb unes il·lustracions poètiques i de molta qualitat, de Juliana Javaloy. Un homenatge, més que merescut, que li fa l'autora a aquest gran poeta de la nostra terra.

Cal remarcar que aquest llibre és un apropament a la vida i poesia de Miguel Hernández per als més menudets, com un joc introductori als seus poemes. Està molt interessant. Felicitem a les autores pel seu projecte i haver-lo portat endavant. És una excel·lent forma de fomentar la poesia des de xicotets.
Un tastet del que podeu llegir:

Una cabrita bala
a la Luna llena.
Le cuenta que hay un poeta
que sabe de lunas y de poemas.

26.9.10

Novembre poètic amb Joana Raspall: homenatge dels xiquets i xiquetes

Ens sembla genial la idea que des del blog de Bib.Botó (blog del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya) han llençat per a fer-li un més que merescut homenatge a la poetessa Joana Raspall: Novembre poètic amb Joana Raspall. Joana té dos grans passions que giren al voltant de la paraula: els llibres -és bibliotecària- i la poesia -és escriptora-; ambdós s'uneixen pel seu amor als xiquets i els resultats són uns poemes intel·ligents i encisadors que atrapen als lectors joves i adults. La felicitem, des d'ací, per la seua trajectòria personal i professional i li donem les gràcies per ajudar-nos a gaudir de la poesia.
La pròpia Joana té uns versos preciosos dedicats als lectors de poesia, en homenatge a tots nosaltres:


Al lector de poemes
(Joana Raspall)

Llegeix a poc a poc.
El vers té pes i ales;
endinsa al fons del cor
i forja les sagetes
que vencen temps i espai.
Respira a poc a poc
l’embruix de les paraules,
i fes-te’n un tresor
de ritme i harmonia
que ja no et prendran mai.

Ara ens toca a nosaltres rendir-li un xicotet homenatge. Cóm? De la millor manera possible: llegint i difonent la lectura de la seua poesia entre els xiquets i xiquetes. Us fiquem la proposta que ens fan des de Bib.Botó:

La poetessa Joana Raspall (Barcelona, 1913) ha dedicat gran part de la seva vida a escriure poesia per als infants. Des de les escoles s’ha treballat molt perquè la seva obra arribi a tots els nois i noies de casa nostra. I moltes biblioteques també han dedicat exposicions, guies i activitats per difondre la seva poesia.

Ara bé, des del Bib.Botó (Grup de Treball de Biblioteques Infantils i Juvenils del COBDC) ens queda la recança de si la poesia és la gran oblidada de gran part de les biblioteques infantils i si realment hem sabut transmetre a poetesses com la Joana Raspall el nostre agraïment i admiració.

És per això que us convidem a sumar-vos a un petit homenatge que des de les Biblioteques voldríem fer a la Joana Raspall i a la poesia per a infants en general.
No es tracta de grans muntatges, ni de grans pressupostos. Només pensàvem amb la possibilitat de dedicar el mes de novembre del 2010 a la Poesia de Joana Raspall.

Com? Doncs com cadascú vulgui: fent un recital amb els infants, repartint poemes a les escoles, fent un punt de llibre, un taller de poesia, una hora del conte, un espectacle poètic, regalant paraules, llegint poesia a la biblioteca, al carrer, a les cases...

COM PODEU PARTICIPAR?
Només cal que envieu la vostra adhesió a l’adreça jimboto@cobdc.org
I un cop sapigueu quina activitat fareu, doncs també ens la feu arribar. La idea és que a mitjans del mes d’Octubre ja poguem penjar per la xarxa i els webs de poesia, etc. Informació de totes les accions que durant el mes de novembre acolliran les biblioteques infantils i escolars.

Animeu-se a participar! En aquest mateix blog podeu trobar poemes i enllaços sobre Joana Raspall que us ajudaran a difondre la seua poesia i participar en aquest homenatge.

La il·lustració és de Marina Marcolin.

25.9.10

Petit vals: ball d'amor al ritme dels segles



Fa poc varem llegir al blog Bibliopoètiques un poema, Petit vals, que ens va encantar i que volem compartir amb tots vosaltres.

Petit vals

Dorm en la teva pell
la pau del món.
Jo m'hi embolico, jo,
mentre m'enredes, tu,
amb els teus braços
plens del ritme dels segles,
quan reclamen un vals
en vers d'amor.

La il·lustració és de Julie Morstad.

24.9.10

A los niños les gusta..., un poema-regal per a totes les mestres d'Infantil


Hui volem regalar un poemeta, de Nilda Zamataro,  a tots i totes les mestres d'Educació Infantil que amb tanta il·lusió i imaginació dia a dia van obrint nous camins de saviesa i enriquiment personal a cadascun dels seus alumnes.

A los niños les gusta...
sentarse a tu lado
y observar tus dulces gestos
con ojitos asombrados.

A los niños les gusta...
cuando te acercas despacio
y les regalas caricias
y les das un fuerte abrazo.

A los niños les gusta...
cada cosa que enseñas,
cuando calmas su llanto,
cuando un cuento le cuentas.

A los niños les gusta...
regalarte un ruidoso beso
y el dibujo de un corazón enorme,
con su nombre y el tuyo impresos.

A los niños les gusta...
que les enseñen a conjugar,
con estos pequeños gestos,
el verbo amar.

La il·lustració és de Mauricio Maggiorini.

23.9.10

Poesía y educación poética, un llibre per a introduir la poesia en l'aula


Ja hem començat el curs escolar i no ens hem d'oblidar, tampoc aquest any, que la poesia deu formar part del dia a dia de les aules. De vegades no sabem ben bé com fer-ho i açò ens fa anar, poc a poc, oblidant-se dels versos, que deixem tancats en un calaix amb pany i clau. La paraula necessita respirar, volar, comunicar... els versos s'han d'enlairar, sobretot entre els menuts i joves, per a que s'arrelen entre les seues vivències quotidianes. La poesia és vida i ha d'estar viva. Però si no la fomentem, si no forma part dels quefers escolars, si no la sentim i la fem sentir, difícilment podrà ser viscuda pels nostres alumnes.

Per a que aquesta tasca poètica ens siga més senzilla us aconsellem que llegiu el llibre de Pedro Cerrillo i Ángel Luis Luján, Poesía y educación poética, editat pel Servei de Publicacions de la UCLM. Un llibre que ens ajuda a portar endavant el foment de la lectura i l'escriptura de la poesia en l'escola, que ens ens fa reflexionar sobre la seua importància, que ens obri camins lectors i ens ofereix propostes d'activitats. Un llibre que cal tenir a totes les biblioteques escolars.

Us fiquem l'índex del llibre per a que es feu una millor idea del seu contingut:

1. ¿Qué es la poesía y dónde se encuentra?

2. El género lírico y sus modalidades

3. Poesía, verso y ritmo

4. El lenguaje poético y la estructura del poema

5. Hacer lectores de poesía. Sobre la enseñanza de la poesía

6. ¿Quién habla en el poema?

7. Poesía y creatividad

8. Algunos textos comentados

9. Bibliografía seleccionada

La il·lustració és de Cécile Bercé-Busson.

22.9.10

Paraules del vent: escoltem com s'enlairen els versos


Paraules del vent

El vent em diu coses
que jo no les sé explicar;
coses dolces i boniques
que fan de bon escoltar:
com si cantessin els àngels
amb arpes i violins;
com si les flors hi vessessin
el nèctar que duen dins;
com si em gronxessin les ones
sobre un mar meravellós
dins d'una barca de somni
on fóssim nosaltres dos...

...perquè sé que tu hi vindries,
al mar de l'encantament,
a escoltar bruixeries
de les paraules al vent.

La il·lustració és d'Ignasi Blanch.

21.9.10

Canto a la libertad, de Labordeta: celebrem el Dia Mundial per la Pau

Són curioses  aquestes coincidències de celebracions mundials: hui, dia de l'entrada de la tardor o la primavera -segons en quina part de l'hemisferi visquem- coincideix amb el Dia Mundial per la Pau; el 21 de març, dia d'entrada de la primavera o la tardor, és també el Dia Mundial de la Poesia. Dos dates que marquen la renovació de la natura, el canvi, els pas del temps: i dos celebracions, la pau i la poesia, ambdues vivencials per a totes les persones que poblem aquest llogaret que anomenem món.
Un dia carregat de bones intencions i sentiments, de paraules importants, d'esperança. Volem celebrar-ho amb la veu d'una gran persona que fa uns dies ens ha acomiadat, José Antonio Labordeta, un gran home que sempre ha lluita per la llibertat. No hi ha pau sense llibertat!

Canto a libertad
(José Antonio Labordeta)

Habrá un día en que todos
al levantar la vista
veremos una tierra
que ponga libertad (bis)

Hermano aquí mi mano
será tuya mi frente
y tu gesto de siempre
caerá sin levantar
huracanes de miedo
ante la libertad

Haremos el camino
en un mismo trazado
uniendo nuestros hombros
para así levantar
a aquellos que cayeron
gritando libertad

Sonarán las campanas
desde los campanarios
y los campos desiertos
volverán a granar
unas espigas altas
dispuestas para el pan

Para un pan que en los siglos
nunca fue repartido
entre todos aquellos
que hicieron lo posible
para empujar la historia
hacia la libertad

También será posible
que esa hermosa mañana
ni tú, ni yo, ni el otro
la lleguemos a ver
pero habrá que empujarla
para que pueda ser

Que sea como un viento
que arranque los matojos
surgiendo la verdad
Y limpie los caminos
de siglos de destrozos
contra la libertad

 

La il·lustració és de Citlalinushka.

Bienvenida, primavera: aleteo de poesía para los amigos del hemisferio sur



Un saludo poético para todos los amigos del hemisferio sur. Queremos celebrar vuestra primavera con uno de sus símbolos más preciados: la mariposa. Regalo de la naturaleza, colores en movimiento, brisa suave que aletea... todo ello envuelto con una poesía de Jorge Luján.

Levanté un tallo seco
y en el aire
                                   se hizo flor

Aspiré su aroma
y la vi alejarse
                                 mariposa.

La il·lustració és d'Olimpia Zagnoli

Una tardor amb poesia / Un otoño con poesía


Continuem amb el cicle de la natura que hui dona pas a la tardor. Benvinguts els grocs, rojos, marrons, ocres, ...; benvinguda la boira, la pluja, el vent... els jerseis de llana, les botes d'aigua,... Benvinguda siga la tardor.

Otoño

Las hojas de los chopos se murmuran
secretos al oído
y el tronco les advierte cada tarde
que va a llegar el frío.

Las hojas de los chopos se columpian
cuando las mueve el viento
y las noches de otoño van pintando
de amarillo su cuerpo.

Las hojas de los chopos se desprenden
del calor de la rama
y ponen en el verde de la hierba
una alfombra dorada.

La il·lustració és Vera Rosenberry.

20.9.10

Cuéntame, de Pedro Villar: àlbum poètic il·lustrat per endinsar-se en els misteris dels somnis


Acaba d'editar-se un preciós àlbum poètic, d'aquest que considerem una joieta. Parlem de Cuéntame, un llibre de poesia infantil de Pedro Villar, amb il·lustracions de María Wernicke, publicat per l'editorial Fineo.

El llibre és una invitació a endinsar-se al món del somnis d'una forma molt dolça i poètica i, una vegada dins d'ells, van prenent vida, van jugant i volant, ens fan pessigolles... i, de vegades, ens porten damunt de les ones, suaument ens arrosseguen per l'arena mentre escoltem la misteriosa música d'una caragola. I és escoltant esta música meravellosa  com acabem atrapats en la lectura... o és per la lluna que ens acompanya al llarg de tot el viatge?

Pedro Villar ha aconseguit amb les seues paraules crear fils que van donant puntades en la nostra imaginació i enredant-se en els sentiments. María Wernicke fica forma i colors als somnis, arrodonint el bell text. Els resultat és espectacular. És un d'aquests àlbums poètics que cal ficar a les mans, ulls i orelletes de tots el xiquets i xiquetes. Un regal per a menuts i fadrins!

Todos soñamos.

Algunos
sueños
nos 
acompañan
siempre,
cerramos los ojos
y aparece un rostro
que nos mira,
unos labios
que nos besan
o una manos
que nos llenan
de caricias.

Pero
los
sueños
se mueven,
cambian
de persona
y de lugar,
van
y vienen
por los caminos
como las nubes
o las mariposas.

Hay
sueños dulces
y otros amargos.
...

19.9.10

Arcoíris, poesia de Manuel Muñoz




El sol mira de reojo
los últimos montes del ocaso.

Mudos de asombro
los relojes acumulan instantes extraviados
en surcos del huerto
junto a los naranjos.

Entre mis manos tengo un sueño que he olvidado
y lo derramo bajo el agua de la lluvia
para que no salga cierto.

Dicen que a pesar de todo mañana habrá buen tiempo
mientras dibujo un arcoíris en el espejo.

18.9.10

La llengua, vehicle de comunicació i transmisió de cultura


Els lectors d'aquest blog sabeu que des del seu inici escrivim en català, però això no exclou el anar pujant i difonent poemes en totes les llengües del nostre país i, també, llengües foranies. Per unes i per altres tenim un gran respecte, doncs darrere de cada llengua hi ha tota una cultura i la història de un poble. Aquesta difusió ens ha dut a conèixer paraules que fins ara desconeixíem i que han anat filant-se en el nostre imaginari omplint la maleta de la nostra vida.

Les paraules són claus que ens obrin portes de comunicació, per damunt de les distàncies i les diferències. Hi ha llengües que són parlades per milions de persones i altres que són minoritàries, llengües que tenen arrels comuns i altres que són pròpies i particulars. Hi ha llengües vives i altres que ja estan mortes i llengües que estan en perill d'extinció. Cada vegada que mor una llengua mor tota una cultura de la que, d'una manera o altra, tots formem part. La millor manera de mantenir viva una llengua és parlar-la i, encara millor, transmetre-la gràficament, escrivint-la i llegir-la.  Per això ens ha agradat llegir el poema de Bernardo Atxaga, que compartim amb vosaltres, parlant del basc -euskera-.

Escribo en una lengua extraña

Escribo en una lengua extraña. Sus verbos,
la estructura de sus oraciones de relativo,
las palabras con que designa las cosas antiguas
-los ríos, las plantas, los pájaros-
no tienen hermanas en ningún otro lugar de la Tierra.
Casa se dice etxe; abeja erle; muerte heriotz.
El sol de los largos inviernos, eguzki o eki:
el sol de las suaves y lluviosas primaveras,
también eguzki o eki, como es natural;
Es una lengua extraña, pero no tanto.
Nacida, dicen, en la época de los megalitos
sobrevivió, lengua terca, retirándose,
ocultándose como un erizo en este lugar
que ahora, gracias precisamente a ella,
muchos llamamos País Vasco o Euskal Herria.
Sin embargo, su aislamiento no fue absoluto:
gato es katu; pipa es pipa; lógica es logika.
Como concluiría el príncipe de los detectives,
el erizo, querido Watson, salió de su madriguera
y visitó muchos lugares, y sobre todo Roma.
Lengua de una nación diminuta,
lengua de un país que no se ve en el mapa,
nunca pisó los jardines de la Corte
ni el mármol de los edificios de gobierno;
no produjo, en cuatro siglos, más que un centenar de libros:
el primero en 1545; el más importante en 1643;
el Nuevo Testamento, calvinista, en 1571;
La Biblia completa, católica, allá por 1860.
El sueño fue largo, la biblioteca breve;
Pero en el siglo veinte, el erizo despertó.


Les il·lustracions són de Stanislawa Kodman.

17.9.10

L'avioloncel vola pel blog i sobre el cabells dels infants



L'avioloncel

Aquest matí
hem sentit un gran retruny,
tots hem mirat amunt
i hem vist
un avioloncel
rascant la panxa del cel.
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.
Tots hem dit miracle, miracle!
¿Com pot ser que un borinot de plata
voli així per dins la nata?
¿Com pot ser que un ocell de llautó
faci tanta remor?
Bum barrum bum bubum bum bum bum
bum barrum bum barrum bum bum.       

La il·lustració és de Christina Tsevis.

16.9.10

Jorge Guillén a l'aula / Jorge Guillén en el aula


Cada vegada trobem més facilitats, utilitzant internet, per introduir la poesia a les aules. Per exemple, la pàgina de Jorge Gillén, dins de Lectura y Educación -del MEC-. molt pedagògicament ens introdueix a la vida i obra d'aquest gran poeta, amb propostes d'activitats per portar endavant a l'aula. Trobem en aquest lloc:

-L'autor a l'abast dels lectors infantils (Educació Primària, per cicles)

Perfección
(Jorge Guillén)

Queda curvo el firmamento, 
compacto azul, sobre el día.
Es el redondeamiento 
del esplendor: mediodía.
Todo es cúpula. Reposa, 
central sin querer, la rosa,
a un sol en cénit sujeta.
Y tanto se da el presente 
que al pie caminante siente
la integridad del planeta.

La il·lustració és de Roberto Weigand.

15.9.10

Poemes amagats en llenguatge "versecret": juguem amb la poesia / Poemas escondidos en lenguaje "versecreto": juguemos con la poesía


Hi ha poemes que poden convertir-se en embarbussaments. Tenim l'exemple de Rapa Tonpo Cipi Topo, de José Sebastián Tallón.

RAPA TONPO CIPI TOPO
(Canción en jerigonza)

Sipi sepe duerpe mepe
Gapa topo lopo copo,
Rapa tonpo cipi topo
quepe sopa ropo epe.

Peperopo tanpa topo
quepe sopa ropo epe
quepe sepe duerpe mepe
Rapa tonpo cipi topo.

¡Opa japa lapa quepe
Gapa topo lopo copo
duerpe mapa maspa quepe
Rapa tonpo cipi topo!

Es molt senzill passar qualsevol poema curt a aquest llenguatge "secret" i convertim un poema en "versecret". Sols tenim que separar les paraules per sil·labes i afegir-li la lletra "p" amb la mateixa vocal que la síl·laba precedent. Així, el poema:

Con todos mis amigos
haremos una ronda,
que me da mucha risa, 
porque es toda redonda.

Conpo topo dospo mispi apa mipi gospo
hapa repe mospo upu napa ronpo dapa,
quepe mepe dapa mupu chapa ripi sapa
porpo quepe espe topo dapa repe donpo dapa.

Proveu a recitar en veu alta el primer poema, primer poc a poc, després molt ràpid. Després proveu de llegir el segon poema molt lentament i repetim la seua lectura cada vegada amb més velocitat. Ui!, la llengua és tot un embolic. Resulta molt divertit. Tothom pot jugar, pares i fills, mestres i bibliotecàris, avis i amics. 

Cada alumne pot triar un poemeta i després passar-lo al llenguatge de versecret. Finalment podem organitzar una audició poètica de versos en llenguatge versecret (els pares també poden participar) i aplicar música que ens servirà per acompanyar el ritme del nou poema. Si gravem als xiquets i xiquetes llegint-ho i ho pugem al blog o a la nostra web pot resultar encara més divertit. Ens agradaria que si realitzareu aquesta activitat ens la enviareu o ens diguéreu l'enllaç per a poder-ho veure.

Es poden crear tans llenguatges secrets com vulguem i, ja sabeu, els resultats sempre seran... versecrets. Si volem complicar-ho més podem crear cadascú un parell de rodolins i passar-ho pel tamís del versecret.

La il·lustració és de Cristina Quiles.

14.9.10

El diablo en el paraíso / Refranívocos: Mario Benedetti y Daniel Viglietti


Aquesta primavera passada varem tenir el plaer d'assistir a Cocentaina a un recital de Daniel Viglietti en homenatge al seu company i amic Mario Benedetti (hui és el seu aniversari). Va ser excel·lent, emocionant. D'entre totes les cançons volem compartir amb vosaltres El diablo en el paraíso - Refranívocos, tot un món al revés. Antirefranys de Benedetti junt a les paraules de Viglietti. Un joc de mentides o una il·lusió de la reatitat?

El diablo en el paraíso - Refranívocos
(Mario Benedetti y Daniel Viglietti)

Si a uno le da palos de ciego,
la única respuesta eficaz
es dar palos de vidente.

ojo por
ojo
lente
por
lente.

El hombre se come el pasto
el burro los caramelos
la nieta manda al abuelo
y la sota al rey de bastos
l'agua la llevo en canasto
me duermo debajo el catre
todo lo endulzo con natre
bailo en la tumba del muerto
mentira todo lo cierto
gritaba desnudo un sastre

dime
con quién
andas
y te diré
go home

Los pajes son coronados
los reyes friegan el piso
el diablo en el paraíso
y presos van los soldados
se perdonan los pecados
fusilamiento de jueces
en seco nadan los peces
será un acabo de mundo
cuando en los mares profundos 
los árboles florecen.

un torturador
no se redime suicidándose
pero algo es algo

Los justos andan con grillos
y libres van los perversos
noventa cobres un peso
seiscientos gramos un kilo
los futres andan pililos
los gordos son raquíticos
brincaba un paralítico
sobre un filudo machete
ocho por tres veintisiete
divide un matemático

a enemigo 
que huye
presente
de lata

De asiento tienen el piano
tocan música en la silla
Caín es la maravilla
para el Abel de su hermano
caminar es con las manos
los santos son pendencieros
bendicen a los rateros
se acuesta el perro en la cuna
debajo'e blanca luna
la guagua muerde el rondero.

desde que los hijos
educan a los padres
se acabaron los complejos de Edipo

Aquí termina el ejemplo
fue por el mundo al revés
y con la venia de usted
al teatro lo llaman templo
muy plácido te contemplo
dice el bandido a su presa
es más hereje el que reza
los viejos van a la escuela
los niños a la rayuela
ya nadie tiene cabeza.

o sea
que contra el optimismo
no hay vacuna





La il·lustració és de Toni Demuro.

13.9.10

Las estaciones / Les estacions de l'any, poesia per a rebre-les amb alegria


Poc a poc anem deixant la calor de l'estiu al darrere i quasi estem a punt d'encetar una nova estació, la tardor -i la primavera per a l'hemisferi sud-. Per a celebrar la benvinguda i l'adéu de cadascun d'aquests equinoccis us invitem a llegir el següent poema:

Las estaciones

Por la verde pradera
una niña va con flores
¡PRIMAVERA!

Mucha luz hay en cielo y océano.
El sol brilla ufano.
¡VERANO!

Las hojas caen de sus troncos.
Mi madre coge frutos en el huerto.
¡OTOÑO!

Lluvia y niebla oscurecen el pueblo.
Mi abuelo se peina el blanco cabello.
¡INVIERNO!

La il·lustració és de Patricia Gutiérrez  Fischman.

12.9.10

Ciudad de arena, construcción de sueños / Construïm somnis en ciutats d'arena


Ciudad de arena
(Esther María Ossés)

Mientras juegan los otros
trabajaremos,
construyendo ciudades
sobre la arena.

Una casita haremos
a cada niño,
con su ventana al patio
y su patio limpio.

Una torre muy alta
para la luna
un camino muy corto
para la estrella.

Para todos un poco,
si somos muchos,
la arena es infinita,
la playa inmensa. 
La il·lustració és de Martin La Spina

11.9.10

Convocatòria del III Premi "Ciudad de Orihuela" de Poesía para Niños


Esteu a temps de presentar-se a la convocatòria del III Premi "Ciudad de Orihuela" de Poesía para Niños, que organitzen l'editorial Kalandraka i l'Ajuntament d'Oriola. És un dels premis més importants de poesia infantil que es convoca al nostre país. Els anys passats varen guanyar el premi  Beatriz Osés García, pel poemari El secreto del oso hormiguero i Pedro Peña, per Ciudad Laberinto. Enguany, per tal d'unir-se a la celebració del centenari del naixement de Miguel Hernández, s'ha incrementat el premi fins a 14.000 euros, el més important dins d'aquest apartat de poesia infantil. Cal dir que els dos poemaris guardonats tenen una gran qualitat, així que han ficat un llistó ben alt per als participants d'enguany.

El cartell de les bases, com l'altre any, correspon al poemari premiat l'any anterior.

Animeu-se a participar! Aquestes son les bases:


Bases de la convocatoria:
1. Podrá optar al III Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela» cualquier persona mayor de edad con un libro inédito, en castellano, no premiado antes en ningún otro certamen, y dedicado a poesía para niños. Quedan excluidos los empleados de la editorial Faktoría K.

2. Las obras se presentarán por quintuplicado, mecanografiadas a doble espacio, y escritas por una sola cara. Tendrán un mínimo de 300 versos y un máximo de 500.

3. En las obras no podrá aparecer en ningún caso el nombre del autor, y sí un lema o seudónimo. Los datos personales de los participantes se adjuntarán en un sobre cerrado, en el exterior del cual se escribirá el título de la obra y el lema o seudónimo, y en cuyo interior se hará constar el nombre completo, dirección, teléfono de contacto, correo electrónico y se incluirá el número del DNI o pasaporte, así como una breve reseña biográfica.

4. Las obras serán remitidas o entregadas en el Registro General del Excelentísimo Ayuntamiento de Orihuela, C/Marqués de Arneva nº 1, 03300 Orihuela, especificando en el sobre Para el III Premio de Poesía para niños «Ciudad de Orihuela». En los envíos que se entreguen a través de agencias de transportes, no podrá figurar el nombre del autor.

5. El plazo de presentación de originales se inicia con la publicación de estas bases, 16 de marzo de 2010, y finaliza el 20 de septiembre de 2010, a las 12:00 horas. El fallo del jurado se hará público el 29 de octubre de 2010, coincidiendo con el aniversario del nacimiento de Miguel Hernández.

6. El jurado del premio estará compuesto por personas de reconocido prestigio en el área de la literatura para niños. Actuará de secretario o secretaria una persona que designen las entidades organizadoras. El premio podrá declararse desierto y el fallo del jurado será inapelable.

7. Con motivo de celebrarse el centenario del poeta Miguel Hernández, excepcionalmente en la presente edición se dobla la dotación económica del único premio establecido, que percibirá 14.000 euros en concepto de adelanto por los derechos de autor. La obra galardonada se publicará por la editorial Faktoría K en torno al 21 de marzo de 2011, Día de la Poesía y, a tal efecto, se firmarán los correspondientes contratos de edición. Asimismo, la editorial tendrá prioridad en la publicación de aquellos originales que hayan recibido mención especial del jurado. Este derecho tendrá vigencia durante un año, pasado el cual, los autores podrán disponer libremente de sus obras.

8. Los originales no seleccionados se podrán recoger por los autores que así lo soliciten, en un plazo no inferior a un mes de producirse el fallo, en las dependencias municipales. Los originales no reclamados podrán ser destruidos pasados dos meses.

9. Si en estas bases quedase alguna cuestión sin precisar, le corresponderá al jurado establecer dicha cuestión y, si así no se hiciese, a los organizadores del certamen. La participación en este premio implica el conocimiento y la aceptación íntegra de las presentes bases.