Pare i mare: una poesia infantil de Núria Albó

La família és molt important per als xiquets. De menuts, el pare i la mare són tot el seu món. Sovint hem comentat al blog que per apropar la literatura als menuts cal començar per allò que els és més proper. Però, curiosament, dins de la poesia infantil hi ha molts pocs poemes que fan referència a l'entorn familiar i, més concretament, als pares. No s'expliquem el per què d'açò. És que la proximitat i quotidianitat no fa lliga amb la poesia? Són els pares motiu de besadetes i abraçades, però de pocs poemes. La poesia és un excel·lent camí per a expressar sentiments i, és evident, que els menuts focalitzen els seus sentiments més forts en els seus pares.

Després de llegir el poema de Núria Albó, Pare i mare, ens sembla important, des d'ara, anar recopilant aquests poemes temàtics, més enllà d'aprofitar-los per a celebrar els "Dies de... el pare o de la mare".

Pare i mare
(Núria Albó)

Els ulls de la mare
no els té ningú més.
Són com les onades
que gronxen els vaixells.

Les mans del meu pare
són com les arrels
que aguanten els arbres
i els fan crèixer drets.

La il·lustració és d'Angelo Ruta.

Una mujer está sola: poesia d'Aida Cartagena

Un nou poema de dones, aquesta vegada de la poeta dominicana Aida Cartagena Portalatín (1918-1994), que ens parla de la solitud de les dones, des de la veu de l'esperança.

Una mujer está sola
(Aida Cartagena Portalatín)

Una mujer está sola. Sola con su estatura.
Con los ojos abiertos. Con los brazos abiertos.
Con el corazón abierto como un silencio ancho.
Espera en la desesperada y desesperante noche
sin perder la esperanza.
Piensa que está en el bajel almirante
con la luz más triste de la creación
Ya izó velas y se dejó llevar por el viento del Norte
con la figura acelerada ante los ojos del amor.
Una mujer está sola. Sujetando con sus sueños sus sueños,
los sueños que le restan y todo el cielo de Antillas.

Seria y callada frente al mundo que es una piedra humana,
móvil, a la deriva, perdido el sentido
de la palabra propia, de su palabra inútil.
Una mujer está sola. Piensa que ahora todo es nada
y nadie dice nada de la fiesta o el luto
de la sangre que salta, de la sangre que corre,
de la sangre que gesta o muere en la muerte.
Nadie se adelanta ofreciéndole un traje
para vestir una voz que desnuda solloza deletreándose.
Una mujer está sola. Siente, y su verdad se ahoga
en pensamientos que traducen lo hermoso de la rosa,
de la estrella, del amor, del hombre y de Dios.

La il·lustració és de Paulette Insall.

El tren: vaivé de versos pels rails de la poesia

El tren també és tema per a versificar. Al fòrum E.P.I.T. Enfermos de Parkinson de Inicio Temprano, Campanilla, una poeta espontània ha escrit aquest poemeta del tren, que ens ha encantat. Esperem que a vosaltres també us agrade.

El tren
Corre por los campos,
cruza las fronteras,
se esconde en los túneles,
sube por las laderas.
Como una serpiente
que va zigzagueando,
lleva incertidumbre,
dicha amontonando.
También la tristeza,
la dulce inocencia,
la vejez tranquila,
sonrisa lozana
de dulce juventud.
Cuántos largos rieles
de afectos humanos,
como en una caja
los recoge aquel tren.

La il·lustració és de Toru Fukuda.

I Festival Internacional de Poesia de Valencia

Hui comença el I Festival Internacional de Poesia de València, organitzat per Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) amb la voluntat de recuperar la tradició del recital i donar al públic l'oportunitat d'escoltar els poemes de la veu dels propis poetes. Aquest festival poètic coincideix amb la commemoració de centenari de la mort del poeta valencià Ausias March.

Poetes de totes les edats i de diferents estil. Recitaran en les seues pròpies llengües: Rosa Alice Branco (Portugal), Marc Granell (València), Saskia de Jong (Països Baixos), Felipe Juaristi (Gipuzkoa), Nikola Madzirov (Macedònia), Carlos Marzal (València), Jean Portante (Luxemburg), Ponç Pons (Menorca), Sussana Rafart (Ripoll) i Lars Söderberg (Suècia). Els poemes de Lars han estat traduïts al català i es regalaran als assistents en un llibret.

La idea dels organitzadors es donar-li continuïtat al festival i celebrar-ho anualment la primera setmana de març (el dia 3 d'aquest mes és la data de la mort d'Ausias March).

Quedeu tots invitats a participar!

Com que aquests dies estem celebrant amb poesia el Dia de la Dona volem aprofitar per a gaudir dels poemes de Rosa Alice Branco.

-->

Dos palabras para la noche

(Rosa Alice Branco)
Ahora soy el día. He ordenado las ropas
del último viaje, tu voz
en el cajón junto a la cama.
¿En qué lengua oigo las primeras vocales
de nuestro alfabeto, el olor de las sábanas
después de dormir? Viene despacio
por la calle estrecha donde se abre una flor
siempre que pasamos. Eres tú quien lo dice,
eres tú quien te abres cuando la flor. Cuando abres
el pan. El aceite en el plato y nuestros dedos
surcando los caminos de la boca y todo el cuerpo
camino uno del otro. También el vino.
El rojo de la noche. También la lengua.
Siento que la gastronomía y el amor
son dos palabras para la misma cosa.
No me acuses de plagio. ¿Cómo puedo
decir lo que todavía no has dicho?

*

Duas palavras para a noite

(Rosa Alice Branco)
Agora sou o dia. Arrumei as roupas
da última viagem, a tua voz
na gaveta junto à cama.
Em que língua ouço as primeiras vogais
do nosso alfabeto, o cheiro dos lençóis
depois do sono? Vem de mansinho
pela rua estreita onde uma flor abre
sempre que passamos. És tu que o dizes,
és tu que abres quando a flor. Quando abres
o pão. O azeite no prato e os nossos dedos
sulcando os caminhos da boca e todo o corpo
a caminho um do outro. Também o vinho.
O vermelho da noite. Também a língua.
Sinto que a gastronomia e o amor
sãos duas palavras para a mesma coisa.
Não me acuses de plágio. Como posso
dizer o que ainda não disseste?

La il·lustració és d'Aida Emart.

Poemario de mujeres: web de dones poetes

 

Fa un temps que varem parlar d'un interessant blog, Térbol atzur, de la nostra amiga i poeta Júlia Costa; un blog dedicat a les nostres poetesses, totes elles d'àmbit dels països catalans. Ara un volem recomanar una altra web dedicada exclusivament a la poesia en femení: Poemario de mujeres trobem, ordenats alfabèticament, una interessant selecció de poemes de dones. Segons ens diu la pròpia web el seu objectiu és difondre a les dones creadores i la seua obra. Poetes d'abans i d'ara, conegudes i desconegudes. Veus de dones que cal escoltar, que cal traure a la llum.

Totes les dones poetes podeu enviar els vostres poemes per anar ampliant la col·lecció, siga la que siga la llengua en que s'expreseu. Una web de poesia que us recomanem.

D'aquest lloc hem copiat un poema, de Teresa Irastortza:

-Eta badakit hitzak zailten direna
entzulerik asma ezin dutenean,
eta bihotzak gogortu direna
taupadarik entzun ezinda-
*
-Y bien sé que las palabras se endurecen
cuando no pueden encontrar quien las oiga,
y que los corazones acaban petroficándose
si no pueden escuchar otro latir-

La il·lustració és de Nancy-Ribard.

Dites populars i refranys dels dies de la setmana

Cada mes té les seues dites i refranys (per exemple el mes de març i de la primavera ), però també els dies de la setmana. Ací teniu una selecció de cinc refranys per a cada dia. Ja sabeu... la setmana passa volant, si és bona, celebrem-ho; si és dolenta, fiquem-li bona cara (mira per on m'acaba de sortir un nou refrany).

Dites populars i refranys dels dies de la setmana:

Dilluns
A dilluns; peresa, vés-te'n
De dilluns a diumenge, qui no fa feina, no menja
Dilluns és el diumenge dels ganduls
Dilluns no és lluner
Quan el dilluns comença, torna la feina

Dimarts
Cada dimarts té el seu diumenge
Del dimarts encara te'n riuràs, però el divendres, no pas
Dimarts, a mercat me'n vaig
Pluja de dimarts, mal a grapats
Somni de dimarts, fes-ne força cas

Dimecres
De gràcia de dimecres, no te'n meravelles
Dimecres, dia tot sol
El dimecres lluna nova, per tot l'any és desastrosa
El dimecres té el seu estil; el sol es pon al vespre i es lleva al matí
La lluna plena en dimecres, boira i tempesta

Dijous
Al mig, com el dijous
Dijous amb el sol tapat, al tres dies mullat
Dijous passat, setmana a terra
La setmana dels tres dijous, que la dotzena tindrà tretze ous
Negoci de dijous, porta bons sous

Divendres
Divendres i dia tres, dolent mes
Divendres i dimarts, dies de buixes i de males arts
El divendres és cavaller: tal com comença, acaba
Els mesos que comencen divendres són variables
Qui riu divendres, plora diumenge

Dissabte
Dissabte es dia redó
Dissabte sense sou, dissabte sense sol
No hi ha dissabte sense sol, ni romaní sense flor
Qui dissabte balla, diiumenge dorm
Si el dissabte es pon tapat, pluja aviat

Diumenge
Els diumenges porten cua
Joia de diumenge, pena de dilluns
L'endemà de diumenge, hauria de ser diumenge
Qui fa festa en dia de feina, te feina en diumenge
Qui treballa de gust tota la setmana, el diumenge treballa de mala gana

La il·lustració és de Jenny B Harris.

Dualisme de gènere: poesia d'Anfisa Osinnik

Un poema de la poetessa russa Anfisa Osinnik (Siberia, 1957), el tercer poema d'aquest àlbum poètic sobre poemes de dones que estem fent enguany.

DUALISMO

(Anfisa Osinnik)

Digo el ave
Dices el canto
Digo el mar
Dices el ancla
Digo el camino
me cortas: hacia la casa.

Superficie es tu cuerpo,
superficie sin secretos ni mareas
un secreto es mi cuerpo
a todos tus barcos el naufragiodices el ave
Digo la bala
Dices el mar
con la ola a la palabra derribo.
Dices el camino.
El mar no tiene caminos.

La il·lustració és de Nicoletta Tomás.

Adivina quién soy i Adivina dónde voy: dos llibres digitals d'endevinalles

És important que abans de saber llegir comencem a jugar amb la poesia i una bona manera és fer-ho amb les endevinalles.

Us recomanem dos llibres digitals d'endevinalles per a començar a jugar amb els xiquets més menuts, ambdós de l'editorial Imaginarium: Adivina quién soy i Adivina dónde estoy. Aquests dos llibres uneixen unes il·lustracions molt boniques -i adients per a l'edat a qui van adreçades- amb endevinalles, senzilles i divertides. A més, va donant-se pistes per a facilitar la resposta encertada. La solució es dona en un "clic" de ratolí.

Els autors de Adivina quien soy són Carlos Granada, responsable del text i Silvia Bautista, autora de les il·lustracions.

Adivina donde estoy és de Carlos Salinas i les il·lustracions són de Christian Inaraja. El llibre, en format digital, té 15 endevinalles, amb text rimat, que a més els ajudarà a estimular el sentit del ritme i descobrir la musicalitat del llenguatge.

Buscant la solitud: Sopar a soles, poesia de Gemma Gorga

Un nou poema per avui, d'una dona jove, Gemma Gorga i López (Barcelona, 1968), amb una visió de la solitud molt interessant, al voltant de la taula per sopar. Una gran poema d'una gran poeta nostra.

Sopar a soles
(Gemma Gorga i López)

M'assec a taula amb la flor del gessamí
i el perfum esglaonat de la violeta
nocturna. M'acompanya la sagacitat
del mosquit, amagat al revers de les ones
acústiques. Percebo el mastegar estellós
del corc, la parpella atenta de la mort
que vigila el pas de les culleretes de plata.
I la set, que s'aboca al vertigen ritual del vi.
I la nostàlgia, que de tant en tant agita les cortines
amb un remoreig de paraules irremeiables.

No volia compartir aquest vespre amb ningú,
però cada racó de solitud estava habitat d'abans.

La Il·lustració és de Brenda York.

Tot per una sabateta / Todo por un zapatito: poesia de Matilde Alba Swan

 

Hui comencem, fins el dia 8 de març, a pujar al blog, cada dia, un poema de dones. Hem volgut començar per la poeta argentina Matilde Alba Swann, pseudònim de Matilde Kirilovsky de Creimer (1912-2000). Un poema a la vegada tendre i punyent.

Pobreza de los diez años

Toda mi angustia tuvo la forma de un zapato, de un zapatito roto, opaco, desclavado. El patio de la escuela... Apenas tercer grado... Qué largo fue el recreo, el más largo el año. Yo sentía vergüenza de mostrar mi pobreza. Hubiera preferido tener rotas las piernas y entero mi calzado. Y allí contra una puerta recostada, mirando, me invadía el cansancio de ver cómo corrían los otros por el patio. Zapatos con cordones, zapatos con tirillas, todos zapatos sanos. Me sentía en pecado vencida y diminuta, mi corazón sangrando... Si supieran los hombres cuánto a los diez años puede sufrir un niño por no tener zapatos... Que anticipo de angustia. Todavía perdura doliéndome el pasado. El patio de la escuela y aquel recreo largo... Mi piececito trémulo, miedoso, acurrucado. Mi infancia entristecida, mi mundo derrumbado. Un pájaro sin alas, tendido al pie de un árbol. La pobreza no tiene perdón a los diez años.

La il·lustració és de Minna Immonen.

Poema de març, de Josep Carner: poesia per a un mes de canvi

Encetem març amb poesia, de la ploma d'un gran poeta català, Josep Carner.

Març

(Josep Carner)

Oh gran frisament

lluent!

S'acluca l'esguard,

covard...

Ja gosa sortir

el bri,

i ve en l'aire dolç

la pols

que fa, tortejant,

un cant.

Damunt el més pur

futur

que, encara enterrat,

s'esbat,

jo penjo camins

divins,

oh dia roent

de vent,

oh núvols espars

de març!

La il·lustració és de Daria Palotti.

El perro y el cocodrilo: faula de Samaniego

S'acomiadem de febrer a pas de cocodril, amb aquesta faula poètica de Félix María de Samaniego.

Bebiendo un perro en el Nilo
al mismo tiempo corría.
—Bebe quieto—le decía
un taimado cocodrilo.
Díjole el perro prudente:
—Dañoso es beber y andar,
¿pero es sano el aguardar
a que me claves el diente?.
¡Oh, qué docto perro viejo!
Yo venero tu sentir
en esto de no seguir
del enemigo el consejo.

La il·lustració és de Bill Brown.

Noves edicions: El cançoner de Ripoll i la traducció al castellà dels poemes de Joan Vinyoli

Dos notícies ens han cridat l'atenció en aquests darrers dies en un sentit positiu. La primera és que s'acaba de presentar l'edició del Cançoner de Ripoll -Carmina Rivipullensia-, en la seua traducció al català. Ja sabeu, un monjo de Ripoll, aprofitant els pergamins en blanc d’un llibre de la biblioteca –un glossari de termes, comparable als actuals diccionaris– va escriure una vintena de poemes en llatí de caire amorós, o directament eròtic, tot allà per l'any 1170. L'edició està a càrrec d'Adesiara. La traducció l'ha feta Jordi Raventós –que a més de filòleg i romanista és el responsable de l’editorial–.

Per altra banda, els poetes Carlos Marzal i Enric Sòria han traduït al castellà una selecció de les peces més significatives de l'autor català Joan Vinyoli; amb el suport econòmic de l'Institut Ramon Llull, l'editorial valenciana Pre-Textos ha publicat aquest llibre: Y que el silencio queme por los muertos. Aquesta és la primera antologia monogràfica del poeta barceloní que s'ha traduït a la llengua castellana i que es publica en els darrers 10 anys.

Dos bones notícies per als lectors de poesia.

De vespre
(Joan Vinyoli)
El dia va extingint-se
darrera les muntanyes,
l'última llum alegra l'infinit;
tot calla i lentament va recollint-se,
però les aigües, riu avall, estranyes,
mormolen ja paraules de la nit.

La il·lustració és de Mirian Luchetto.

Poetes infantils i poetes adults: poetes

Nen que juga amb lletres.
Li surt un mot com a alguns
que es fan dir poetes.
(Daniel Wi-Ye)

La il·lustració és de Kim Roberti.

I Concurso internacional de Videopoemas

Tal vegada us interesse aquesta informació que ens ha aplegat, doncs estem assabentats que el blog el lligen molt poetes. La idea ens sembla molt original:

I Concurso internacional de Videopoemas.

La asociación Mosayco Mediterráneo en colaboración con la oficina de la capitalidad cultural “Córdoba 2016” del Excmo. Ayuntamiento de Córdoba, presenta para su edición 2010 del festival de Cosmopoética, el I Concurso Internacional de Videopoemas. Entendiendo el videopoema como una forma de expandir las fronteras del papel, aventurándonos en la combinación entre poesía e imagen.

El Festival de Cosmopética presenta para su edición 2010 el I Concurso internacional de Videopoemas. Entendiendo el videopoema, como una forma de expandir las fronteras del papel y de aventurarnos en la combinación entre poesia i audiovisual.

Pueden participar personas de cualquier edad y país, con un máximo de dos videopoemas por participante. Podrán estar realizados en cualquier formato, la temática será libre y la duración no podrá superar los 4 minutos.

La Ficha de inscripción podrá ser cumplimentada a modo on-line en la Web del concurso: www.cosmopetica.es. El plazo de admisión de los videopoemas se cerrará el día 15 de marzo de 2010
Para esta edición del 2010 se han establecido dos categorías de premios para los videopoemas ganadores, local e internacional de 1000 y 2000 euros respectivamente y un premio del público consistente en una videocámara. (Solamente en categoría local)

El jurado estará compuesto por profesionales del medio audiovisual, la poesía y la comunicación.

La celebración del concurso tendrá lugar en la Filmoteca de Andalucía (Córdoba), el día 5 de abril de 20 h a 22 h. En dicha sesión, se proyectarán únicamente los 16 videopoemas preseleccionados, (8 por categoría) entre los que se incluirán los ganadores.

Así mismo, los videopoemas preseleccionados y ganadores se proyectarán del 12 al 17 de Abril, en el Espacio 3 de la Filmoteca de Andalucía.
Se pone a disposición de cualquier consulta este correo: video.poema@hotmail.com
Para más información: www.cosmopoetica.es

La il·lustració és de David Ho.

Salto i volo: poesia d'un gat

Salto i volo

(Joan Josep Roca Labèrnia)

No parlo perquè miolo,
no ploro perquè me'n ric,
diríem que salto i volo,
poc costa ser l'eixerit.
Surto de casa al capvespre,
si fa calor per la nit,
com traspasso, sense pressa,
teulades d'un barri antic.
M'estarrufo quan la miro,
la mixina del meu cor,
ella em dóna mitja vida,
ella em posa mal d'amor.
Tinc les ungles arreglades,
les orelles sempre a punt
i sé donar queixalades
sense pausa, sense ensurt.
No tinc amics a la plaça
ni al capdavall del carrer,
tinc un gos de mala cara,
gruny i borda quan em veu.
Primer deixo que s'acosti,
sense pressa, sense por,
quan ja som, de frec a frec,
m'enfilo com sé fer jo.
Diria que li faig ràbia,
no ho sé perquè és així,
només li trec quatre mossos
d'un pinso que fa morir.

La il·lustració és de Juana Martínez-Neal.

Universo de palabras: llibre de poesia infantil d'Eduardo Carreras

 

El llibre que hui comentem és del poeta argentí Eduardo Carreras, Universo de palabras, i està publicat per Ediciones el Naranjo (ja sabeu, és una magnífica editorial mexicana, però que té ací distribució dels seus llibres).

El llibre està organitzat en quatre apartats diferents on els versos s'agrupen per temàtica. Axí tenim:

-Universo: poemes sobre l'univers, la lluna, la nit, la pluja, el cel...
-Sueños: sobre els somnis; és l'apartat amb menor número de poemes
-Con mis alas de papel: poemes al voltant d les papallones i la seua metamorfosi
-Bichos confidentes: animalets i animalots caminen per entre espais de versos

El conjunt del llibre és molt interessant. En si el llibre forma un cos amb personalitat, un tot diversificat. Les il·lustracions de Cecilia Varela complementen estèticament el missatge dels poemes (són força enriquidores).

Us fiquem un tastet per a que se n'adoneu del que estem parlant:

Flor de cielo
(Eduardo Carreras)

El cielo,
la nube,
el trueno,
la lluvia;
el agua,
la tierra,
el surco,
la siembra;
el brote,
la planta,
la flor;
la flor:

aroma del cielo.

Puerto Mascotas
(Eduardo Carreras)

En el país de los sueños
con fronteras de bostezos
habitan monos, sabuesos,
y hasta piojitos pequeños.

Hay un puerto dibujado,
al que arriban cada noche,
desde Alaska a Bariloche,
mascotas a puro nado.

Este es el Puerto Mascotas,
puerta de entrada a los sueños,
donde no hay jaulas ni dueños,
sino el vuelo de gaviotas.

Luciendo colores varios
puercoespín su pelo alacia;
lo retocaron con gracia
pinceles imaginarios.

El tigre / The tiger: poema de William Blake

Hi ha poemes que al llarg del temps s'han convertit en clàssics, com aquest que hui us invitem a llegir, del poeta anglès William Blake: The Tiger / El tigre.

El tigre

(William Blake)

¡Tigre! ¡Tigre! ardiendo brillante
En los bosques de la noche,
¿Qué ojo o mano inmortal
Pudo idear tu terrible simetría?
¿En qué abismos o cielos lejanos
Ardió el fuego de tus ojos?
¿Con qué alas osó elevarse?
¿Y qué mano osó ese fuego sujetar? ¿Y que hombro y qué arte
Torció las fibras de tu pecho?
Y al comenzar tu corazón a latir,
¿Qué mano terrible o pie terrible?
¿Qué martillo? ¿Qué cadena?
¿En cuál horno tu cerebro?
¿Qué yunque? ¿Qué puño terrible
osó ceñir su terror letal? Cuando los astros arrojaron sus lanzas
Y humedecieron sus lágrimas el cielo,
¿Sonrió al contemplar su obra?
¿Aquel que creó al Cordero, te creó a ti?
Tigre! ¡Tigre! ardiendo brillante
En los bosques de la noche,
¿Qué ojo o mano inmortal
Pudo idear tu terrible simetría?

*

The tiger

Tiger, tiger, burning bright

In the forests of the night,

What immortal hand or eye

Could frame thy fearful symmetry?

In what distant deeps or skies

Burnt the fire of thine eyes?

On what wings dare he aspire?

What the hand dare seize the fire?

And what shoulder and what art

Could twist the sinews of thy heart?

And when thy heart began to beat,

What dread hand and what dread feet?

What the hammer? what the chain?

In what furnace was thy brain?

What the anvil? What dread grasp

Dare its deadly terrors clasp?

When the stars threw down their spears,

And water'd heaven with their tears,

Did He smile His work to see?

Did He who made the lamb make thee?

Tiger, tiger, burning bright

In the forests of the night,

What immortal hand or eye

Dare frame thy fearful symmetry?

*

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿Quin immortal ull o mà
tan bell i fer t'emmarcà?

¿En quins cels o mars distants
el foc dels teus ulls cremava?
A tals ales Ell pujà?
Prendre el foc la mà gosava?

¿Quina espatlla o art podia
del teu cor tendons torçar?
Quan el cor bategaria,
quin temible peu i mà!

Quina cadena i martell?
De quin forn surt el cervell?
Quina enclusa? ¿Quina garra
Por mortal cenyir gosava?

Quan estels deixant les llances
mullaven el cel amb llàgrimes,
a l'obra seva Ell somreia?
Qui et forjà, va fer l'ovella?

Tigre! Tigre! Foc brunyit
en les selves de la nit,
¿quin immortal ull o mà
emmarcar-te fer gosà?

(Traducció d'A. Turull)

Després de llegir el blog Segon de BAT Paco Mollà, gràcies a l'enllaç que ens ha recomanat Oreto, podem ampliar el post amb la traducció del poema al català i aquest videoclip. Moltes gràcies. Oreto.

La il·lustració és de Patrick Gannon.

TYGER - Animation inspirée d'un poème de W. Blake
por noriko75

Homenatge a Salvador Espriu: un home, un poble, una llengua

Hui fa 25 anys de la mort de Salvador Espriu, un dels més gran escriptors del segle XX, un poeta universal. Des d'aquest raconet volen donar-li un merescut homenatge emprant la seua pròpia ploma, deixant que els seus versos continuen obrint-se pas, donant veu a les paraules que ens han deixat forta empremta per a que altres caminants les recullen en el seu viatge.

El meu poble i jo

(Salvador Espriu)

A la memòria de Pompeu Fabra,

Mestre de tots.

Bevíem a glops

aspres vins de burla

el meu poble i jo.

Escoltàvem forts

arguments del sabre

el meu poble i jo.

Una tal lliçó

hem hagut d'entendre

el meu poble i jo.

La mateixa sort

ens uní per sempre:

el meu poble i jo.

Senyor, servidor?

Som indestriables

el meu poble i jo.

Tenim la raó

contra bords i lladres

el meu poble i jo.

Salvàvem els mots

de la nostra llengua

el meu poble i jo.

A baixar graons

de dol apreníem

el meu poble i jo.

Davallats al pou,

esguardem enlaire

el meu poble i jo.

Ens alcem tots dos

en encesa espera,

el meu poble i jo.

Roser Caño, des del seu blog, Antaviana, ha fet una convocatòria per a que aquest esdeveniment tinga ressò a la catosfera. Una idea molt bona a la que ens volem unir. Doneu-li una ullada als blocaires participants.

La il·lustració és de Laura Medei.

Néixer al món, néixer a la poesia / Nacer al mundo, nacer a la poesía

Sempre ens agrada que ens regalen coses, però si el que ens regalen són poemes... ens encanta. L'amic Román Belmonte, del blog de literatura infantil Donde viven los monstruos, ens ha regalat uns poemes preciosos (aprofitem per a recomanar-vos aquest espai que edita Román, un lloc que nosaltres visitem i llegim amb freqüència). Ací teniu un dels poemes que ens ha regalat, doncs els regals si els comparteixen encara donen més plaer. Gràcies Román.

Venir al mundo

(Román Belmonte Andújar)

Nací desnudo,

de culo,

huesudo.

Nací despacio,

solito,

boca abajo.

Nací sin más,

sin menos,

con ganas,

con esmero.

Nací,¡ya está!

Sin quererlo

ni evitar.

Nací,

¿Lo ves?

De todas formas

y una vez.

Convocatòria: Premio Nacional de Poesia Infantil Charo González

Una vegada més, la tercera, ha sortit la convocatòria del Premi Internacional de Poesia Infantil "Charo González". Animeu-se a participar!!!

Bases:

1-Podrán concurrir a este premio aquellos autores, mayores de 18 años, que lo deseen, con un solo poema por autor.

2-Los poemas, presentados en lengua castellana, serán originales e inéditos y no habrán sido galardonados en ningún otro concurso. NO se admitirán los poemas que sean adaptación o traducción de otros originales.

3-Se concursará con un poema de tema libre, cuya extensión máxima será de 60 versos. Se enviará por quintuplicado, bajo plica, a la siguiente dirección: APARTADO DE CORREOS Nº 7524080-LEÓN ( ESPAÑA).

4- No se admitirán los trabajos enviados por correo electrónico ni se mantendrá ningún tipo de correspondencia durante la convocatoria.

5-Se establecen dos premios:

1º -1500 euros

2º - 500 euros

6-El plazo de presentación finalizará el 15 de junio de 2010. Los trabajos recibidos con posterioridad a esta fecha no serán admitidos.

7- El jurado que procederá a abrir la plica de los galardonados, una vez acordado éste,estará compuesto por especialistas en literatura infantil y críticos literarios.

8-Se publicarán los poemas premiados. El fallo del jurado se hará público a través de los distintos medios de difusión durante la primera quincena del mes de julio de 2010.

9-El Patrocinador del Premio se reserva el derecho de no devolver los originales presentados y no premiados.

10 -El hecho de presentar el poema al concurso, supone la conformidad con las presentes bases.

Febrero 2010

La il·lustració és de Noe Bofarull.

Berenar poètic / Merienda poética

Hui, com que és divendres, és un dia magnífic per a juntar-se i berenar, xerrar i menjar, alimentar el cos i els somnis. Clar, no tots els berenars són iguals, els ingredients poden canviar en funció d'on estem o del nostre estat d'ànim. Us invitem a un berenar poètic i l'anfitrió és Ángel González.

Meriendo algunas tardes

(Ángel González)

Meriendo algunas tardes:

no todas tienen pulpa comestible.

Si estoy junto al mar

muerdo primero los acantilados,

luego las nubes cárdenas y el cielo

-escupo las gaviotas-,

y para postre dejo las bañistas

jugando a la pelota y despeinadas.

Si estoy en la ciudad

meriendo tarde a secas:

mastico lentamente los minutos

-tras haberles quitado las espinas-

y cuando se eme acaban

me voy rumiando sombras,

rememorando el tiempo devorado

con un acre sabor en la garganta.

La il·lustració és d'Anna Silivonchik.

Haikus: una web i proposta d'activitats

 

Cada vegada trobem llocs més especialitzats en poesia, com aquest que hui us volem recomanar, El rincón del haiku. Què trobem en aquesta web? De tot al voltant de l'haiku:

-Què és un haiku i ls seua història
-Bibliografia
-Fòrum sobre l'haiku
-Antologia del haiku
-La pissarra, on van penjant-se continuament haikus nous
-Publicacions digitals
-Enllaços
-Llibreria digital

Molt complet i interessant, no sols per als amants dels haikus, també per als que desconeixen aquest tipus de poesia i volem començar a gaudir d'ella (trobareu bon material que us enganxarà a llegir).

Donar-li una ullada a aquesta web ens pot animar a jugar amb els xiquets i joves amb els haikus, llegir-ne i crear-ne (us recordem que per a comptar les síl·labes, 5+7+5, podeu utilitzar Syllyo, que us facilitarà la tasca)

Pobre cienpiés
le falta un zapatito.
No puede bailar.

(M.D.I.)

Les il·lustracions són del japonès Yamauchi Kazuaki.

Poesia amorosa latinoamericana: llibre de poemes d'amor

Cada vegada són més el llibres de poesia que podem llegir per internet i això ens ajuda a descobrir determinades obres que d'altra manera tindriem difícil accès. Hui us volem recomanar l'obra Poesía amorosa latinoamericana, amb pròleg i selecció de Manuel Ruano, editat per la Fundación Biblioteca Ayacucho. Interessant l'estudi preliminar i la selecció de poetes i poemes, doncs ens dona una amplia visió de la poesia d'amor a llatinoamerica.

Epígrama

(Ernesto Cardenal)

Al perderte yo a ti tú y yo hemos perdido

yo porque tú eras lo que yo más amaba

y tú porque yo era el que te amaba más.

Pero de nosotros dos tú pierdes más que yo:

porque yo podré amar a otras como te amaba a ti

pero a ti no te amarán como te amaba yo.

Cantos de sirena: poesia des de Mèxic de Manuel Becerra

Cantos de sirena
(Manuel Becerra)

I
Oigo tu canto, sirena,
lo escucho quedo y con calma,
lo siento apoyarse en mi alma
con apariencia terrena.
Tu voz se me enrosca y llena
de paraíso mi oído.
Tras el disfraz del gemido
oigo tu voz que me canta,
y, sirena, en tu garganta
quedo en zozobra y herido.

II
Gemas de oro en tus cuerdas
me atan de piernas y manos
y con tus cantos tiranos
espero que no me pierdas
si en el camino recuerdas
que ya iba por mal sendero
desde antes que tu bolero,
desde antes que tú, sirena,
cantaras, ya estaba en pena
y perdido al aguacero.

La il·lustració és de Sam Hyuen Kim.

La poesia vista per una jove: Zoe Gascó / La poesía vista por una joven: Zoe Gascó

Parlem continuament al blog de la importància que té el foment de la poesia entre els xiquets i joves, de com influeix en la seua educació sentimental; però poques vegades tenim l'oportunitat de assabentar-se del seu punt de vista.

Hem trobat un preciós poema de Zóe Gascó (IES Arabista Ribera de Carcaixent), en el llibre Realitats fictícies, que publica l'Ajuntament de Carcaixent i l'editorial Bromera, com a resultat dels Premis Literaris Ciutat de Carcaixent 2009. Aquests versos formen part del poemari guardonat amb el segon premi.

Què és per a una jove la poesia? Com brollen els versos? Llegiu els següents versos i tindreu la seua resposta:

Poemes

(Zoe Gascó)

Són el més forts sentiments

els que mouen la tinta,

bé siga per amor, pàtria o fe,

sens importar qui ho sent.

Per a mi són somnis de paper,

la cura de molts problemes

i un immortal refugi

per qui no tem conèixer-se.

Flocs de neu i poesia: diumenge hivernal

Cauen volves de neu, flocs blancs amb poemes, que han embolicat ea meu poble, Cocentaina, de cotó-en-pèl. Núvols tous plens de versos ens miren aquest matí.

Ha nevat
(Isabel Barriel)

Ha nevat ja vora mar,
les vinyes s'emblanquinen
i les branques de pins i alzines
s'arquegen sota el blanc.

Volves fredes des del cel,
imatge gèlida, és hivern.

La il·lustració és de Jo Sinclair.

Inventario de lugares propicios al amor: poesia d'Ángel González

Inventario de lugares propicios al amor

(Ángel González)

Son pocos.

La primavera está muy prestigiada, pero

es mejor el verano.

Y también esas grietas que el otoño

forma al interceder con los domingos

en algunas ciudades

ya de por sí amarillas como plátanos.

El invierno elimina muchos sitios:

quicios de puertas orientadas al norte,

orillas de los ríos,

bancos públicos.

Los contrafuertes exteriores

de las viejas iglesias

dejan a veces huecos

utilizables aunque caiga nieve.

Pero desengañémonos: las bajas

temperaturas y los vientos húmedos

lo dificultan todo.

Las ordenanzas, además, proscriben

la caricia ( con exenciones

para determinadas zonas epidérmicas

-sin interés alguno-

en niños, perros y otros animales)

y el "no tocar, peligro de ignominia"

puede leerse en miles de miradas.

¿Adónde huir, entonces?

Por todas partes ojos bizcos,

córneas torturadas,

implacables pupilas,

retinas reticentes,

vigilan, desconfían, amenazan.

Queda quizá el recurso de andar solo,

de vaciar el alma de ternura

y llenarla de hastío e indiferencia,

en este tiempo hostil, propicio al odio.

La il·lustració és de Chun Eun Sil.

Cartas que vienen y van: llibre de cançons infantils

De vegades l'originalitat en la presentació d'un tema és el que va que un llibre ens agrade més. El llibre que hui us volem recomanar és un llibre de cançons infantils que es presenten com a cartes a diferents personatges.

Cartas vienen y van és de Susa Herrera y Mamá Cabra, està editat per Primerapersona i destaca per la seua atraïent innovació il·lustrativa i lúdica. Trobem 10 cançons (el llibre a més inclou un CD) que s'acompanyen de dites i refranys, embarbussaments, endevinalles. Cada cançó està dins d'un sobre, amb la seua lletra i una sèrie de recomanacions d'activitats a realitzar mentre estem escolatant. Cada sobre va dirigit a un o més animals animal diferent: elefant, os, llop, gat, polls, vaca, rateta... Les il·lustracions de María Lires li donen un encant afegit al llibre. Podem també llegir i escoltar el llibre en galleg.

Un llibre fantàstics per als prelectors i primers lectors. Molt divertit!

La ratita curiosa

Yo soy la ratita curiosa,

y me gustaría saber

donde vive el señor oso,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo en una cueva!

Yo soy...

dónde vive el pez,

diga: ¿dónde vive usted?

Yo soy...

donde vive la serpiente,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo entre la hierba!

Yo soy...

donde vive la tortuga,

diga: ¿dónde vive usted?

¡Yo vivo con mi casa a cuestas!

Ja veieu que la cançó pot donar pasa a perllongar-se amb la creativitat dels nostres alumnes. Poden sorgir un grapat d'animals, relacionant-los en el lloc on viuen.

Poemas de amor / Poemes d'amor: poesia per a regalar

Ja està prop el dia de Sant Valentí i no estaria gens malament aprofitar-ho per a regalar poesia: un bes i un poema. Al blog hem ficat molts poemes d'amor, en castellà i en català -i en altres llengües-, així que ho teniu ben fàcil i a la mà. També podeu trobar llibres de poesia d'amor (que de vegades són poc romàntics).

Però, a més, hem editat un slideshare, Poe+ de amor / Poe+ d'amor, amb 10 poemes de grans poetes com Amado Nervo, Carles Fages de Climent, Federico García Lorca, Aroa Piña, Susana Reyes, Tomàs Garcés, Joaquim Brustenga-Etxauri -amb un poema visual-, Pedro Salina, Ovidi Montllor, Alejandra Pizarnik i Clementina Arderiu.

Desitgem que us agradi i us siga útil.

Poemas de Amor / Poemes d'amor

View more presentations from Salvia.

El libro: poesia de José Hierro

El libro

(José Hierro)

Irás naciendo poco
a poco, día a día.
Como todas las cosas
que hablan hondo, será
tu palabra sencilla.


A veces no sabrán
qué dices. No te pidan
luz. Mejor en la sombra
amor se comunica.


Así, incansable,
hila que te hila.

Llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández / Libros de poesía infantil sobre Miguel Hernández

Ja sabeu que aquest any celebrem el centenari del naixement del gran poeta Miguel Hernández. Són molts els llibres que enguany sortiran adreçats als lectors infantil i adults, però per si de cas voleu començar a llegir-ne i treballar-ho a l'aula hem fet una selecció dels llibres sobre Miguel Hernández adreçats als xiquets i xiquetes. Llibres que inclouen la seua biografia i poemes. Esperem que us siga útil.

Llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández / Libros de poesía infantil sobre Miguel Hernández

-Alberto Urcaray. El sueño de Miguel Hernández. Ed. Brosquil

-Javier Sobrino / Ulises Wensell. Las nanas de Miguel Hernández. Ed. SM

-José Luis Ferris / Max Hierro. Mi primer libro sobre Miguel Hernández. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

-José Luis Ferris / Max Hierro. Miguel Hernández, pastor de sueños. Ed. Anaya Infantil y Juvenil

-Lola González / Ignacio González. Miguel Hernández y los niños. Editorial Everest 

-María Dolores Roca / Jualiana Javaloy. Para Miguel. Edita la pròpi autora

-Miguel Hernández. 25 poemas ilustrados. Editorial Kalandraka

-Miguel Hernández / Lorenzo Olaverri. Miguel Hernández para niños. Ediciones de la Torre

-Miguel Hernández. El silbo del dale. Antología. Editorial Edelvives

-Miguel Hernández. 4 Poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna. Ed. Versos y trazos

-Miguel Hernández / Miguel Tanco. Me ha hecho poeta la vida. Poemas de Miguel Hernández. Ed. SM (amb CD)

-Miguel Hernández / José Ramón Alonso. Miguel Hernández para niños. Ed. Susaeta

-Miguel Hernández. Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos. Ediciones de la Torre

-Pedro Villar / Pedro Villarejo. Miguel Hernández en 48 estampas. Editorial Libro de Notas

-Rosa Navarro Durán / Jordi Vila Delclós. La vida y poesía de Miguel Hernández. Ed. Edebé

La il·lustració és de Sciammarella.