7.6.09

Poemes de Rosa Alice Branco: poesia juvenil portuguesa

La il·lustració és de Flossy-Particles
Rosa Alice Branco és una gran poetessa portuguesa que ens agrada. Diu molt amb molt poc. Us invitem a llegir dos dels seus poemes, en castellà i portuguès.


O ROSTO DA MATÉRIA
(Rosa Alice Branco)
Parece simples
a simplicidade que vem das coisas
e nos encontra a meio do caminho
entre o que nao fizemos
e o que nao faremos.
Também elas percorrem os círculos
do poço em que se afunda
ma boca negra de onde sai a tinta
e espalha a luz do dia
igual á luz da noite.
Tratam-se por tu as coisas
e esta intimidade
flutua no ar do papel
onde crianças voam com as cores
de un papagaio /
pois nao é assim que o vento faz o vento
desde todo o sempre?
Sempre as crianças brincaram com a chuva
corsários da terra enlameada
sujos de uma alegria
que ninguém despe
mas desfaz o tempo e tudo o que pensamos
da simplicidade das coisas.
Essa lama que vive no rosto da criança
é a única matéria do traço
é a limpidez do ar.

El ROSTRO DE LA MATERIA
(Rosa Alice Branco)
Parece simple
la simplicidad que viene de las cosas
y nos encuentra en medio del camino
entre lo que no hicimos
y lo que no haremos.
También ellas rodean los círculos
en que se hunden
la boca negra de donde sale la tinta
y esparce la luz del día
igual que la luz de la noche.
Se tutean las cosas
y esta intimidad
fluctúa en el aire del papel
donde niños vuelan con los colores
de una cometa,
pues no es así que el viento hace el viento
desde siempre?
Siempre los niños jugaron con la lluvia
corsarios de la tierra embarrada
sucios de una alegría que nadie desviste
pero que deshace el tiempo y todo lo que pensamos
de la simplicidad de las cosas.
Ese barro que vive en el rostro del niño
es la única materia del trazo
es la limpidez del aire.


SÓ OS GATOS
(Rosa Alice Branco)
Hoje os gatos não comeram.
Foram-se juntando aos poucos no telhado
e nem a chuva os fez abrir a língua.
Nem a água desaguou a voz, ou os gatos miaram.
Aquelas passadas que só os gatos sabem
afastaram-nos das palavras incisas em mármore
ou no granito deitado. Do plástico florido.
Das flores que a ausência perpetua.
Hoje as campas estão silenciosas
e os gatos com as garras espalmadas contra as telhas,
com o olhar que só os gatos olham,
não sabem ainda se perderam a fé na vida
ou mais na morte. Sentem um nó
inominado na garganta como todos nós.
No cimo do telhado dizem não ao céu.
Querem afirmá-lo de perto.

SOLAMENTE LOS GATOS
(Rosa Alice Branco)
Hoy los gatos no comieron.
Se fueron juntando poco a poco en el tejado
y ni la lluvia les hizo abrir la lengua.
Ni el agua desaguó la voz, ni los gatos maullaron.
Aquellos pasos que solo saben los gatos
los alejaron de las palabras incisas en mármol
o en el granito tumbado. Del plástico florido.
De las flores que la ausencia perpetúa.
Hoy los túmulos están silenciosos
y los gatos con las garras aplastadas contra las tejas,
con la mirada con que solo miran los gatos,
no saben todavía si perdieron la fe en la vida
o aún más en la muerte Sienten un nudo
innominado en la garganta como todos nosotros.
En la cima del tejado le dicen no al cielo.
Quieren afirmarlo de cerca.

6.6.09

Espace poemes: web de poesia francesa




Espace poemes és un lloc francès on trobem molts poemes. Amb una classificació ben senzilla podem conèixer alls grans i joves poetes francesos i els seus poemes. Podem fer la recerca seguint aquests apartats

Poètes Célèbres
Poètes par siècles
Par école littéraire
Poètes Etrangers
Poètes Contemporains
Poésies par thèmes
Vos Poèmes

Un lloc d'aquests per afegir als nostres favorits. D'aquesta web em copiat el poema L'oreiller d'un enfant, de la poetessa Marceline Desbordes-Valmore.


L'oreiller d'un enfant( Marceline Desbordes-Valmore)

Cher petit oreiller, doux et chaud sous ma tête,
Plein de plume choisie, et blanc, et fait pour moi !
Quand on a peur du vent, des loups, de la tempête,
Cher petit oreiller, que je dors bien sur toi !
Beaucoup, beaucoup d'enfants, pauvres et nus, sans mère,
Sans maison, n'ont jamais d'oreiller pour dormir;
Ils ont toujours sommeil, ô destinée amère !
Maman ! douce maman ! cela me fait gémir ...
La il·lustració és d' Ani Castillo.

5.6.09

Invitació per als lectors del blog: Lucho Roa i Vicent Camps canten i reciten a "La Casona" de Benimaclet (València)


Hem rebut una invitació del nostre amic i poeta, Vicent Camps i volem compartir-la amb tots vosaltres, sobretot la gent que viu a València o prop d'ací.

El cantautor xilé Lucho Roa i qui vos escriu, hem triat este espai singular que és LA CASONA de Benimaclet, per a oferir temes dels nostres últims discos i llibres, així com del programa conjunt que portem treballant esta temporada, sobre l'obra de Miguel Hernández i Pablo Neruda, d'una manera informal i entre amics. A estes dos trobades amb la poesia, mentres prenem una copa en un lloc especial, esteu invitats tots els nostres amics i tots els amics de la poesia i la cançó, fins a omplir LA CASONA. Vos esperem.

La casona està al Carrer Greses, 4 de Benimaclet -València-. La trobada poètica-musical tindrà lloc aquest divendres, 5 de juny, a les 11 de la nit i el dissabte, 6 de juny, a les 7 de la vesprada.

Quedeu tots invitats i us desitgem que s'ho passeu d'allò més bé -segur que si!-. A la fresca i amb poesia... perfecta nit de divendres.

Mentres, podem gaudir, via You Tube, d'algunes de les seues recitacions conjuntes:




4.6.09

Poesia infantil a la mosca




Amb la calor ja han tornat les mosques, pesades i fastigoses, empalagoses i molestes. Insectes insignificants i que ens acompanyen tot l'estiu. Un poemeta per a elles, a veure si els agrada i ens deixen tranquils.


LA MOSCA
(María Sanz)
La mosca se pasea
en el ventilador,
da vueltas y más vueltas
huyendo del calor.

Es hora de la siesta,
no hay nadie en el salón,
pero la mosca inquieta
se posa en el reloj.

Aire sí,
aire no,
mosca mosqueada
mira alrededor.
También se ha dormido
el ventilador.


La i·lustració és de Martin Leon Barreto.
 

Pàgines d'escriptura / Páginas de escritura / Pages d'écriture / Esercizio di scrittura: poema animat, de Jacques Prévert

Il·lustració d'Adam Pekalski

Al llarg del diferents post del blog hem vist com de vegades un poema es transforma en cançó, altres com mitjançant la imatge podem gaudir de la poesia. Hui volem mostrar-vos com de vegades un sol poema pot convertir-se en tota una animació, a més, molt bona. Cal arofitar tots els recursos al nostre abast per a difondre la poesia entre els xiquets i aquest recurs ben cert que els agradarà.

Gràcies al blog No solo libros hem descobert aquest vídeo animat que és la plasmació estètica i il·lustrada del poema de Jacques Prévert Page d'écriture. Tot un poema plasmat en imatges. Les noves tecnologies aplicades a la difusió poètica. Us fiquem el poema i el vídeo per a que ho comproveu.
Us agrada?
 
Página de escritura
(Jacques Prevert)

Dos y dos cuatro
cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis…
¡Repitan! dice el maestro
Dos y dos cuatro
cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis.
Pero ahí está el ave lira
que pasa por el cielo
el niño lo ve
el niño le oye
el niño le llama:
¡Sálvame
juega conmigo
pájaro!
Entonces el pájaro baja
y juega con el niño
Dos y dos cuatro…
¡Repitan! dice el maestro
y el niño juega
y el pájaro con él…
Cuatro y cuatro ocho
ocho y ocho son dieciséis
¿Y dieciséis y dieciséis cuántas son?
No son nada dieciséis y dieciséis
y mucho menos treinta y dos
de ningún modo
y se marchan.
Y el niño ha escondido el pájaro
en su pupitre
y todos los niños
oyen la música
y ocho y ocho a su vez marchan
y cuatro y cuatro y dos y dos
a su vez se largan
y uno y uno no son ni uno ni dos
uno a uno marchan igualmente.
Y el ave lira toca
y el niño canta
y el profesor grita:
¡Cuándo acabaréis de hacer el payaso!
Pero los demás niños
escuchan la música
y las paredes de clase
se desploman tranquilamente.
Y los cristales vuelven a ser arena
la tinta vuelve a ser agua
los pupitres vuelven a ser árboles
la tiza vuelve a ser acantilado
el portaplumas vuelve a ser pájaro

Page d'écriture
(Jacques Prévert)
Deux et deux quatre
quatre et quatre huit
huit et huit font seize...
Répétez! dit le maître
Deux et deux quatre
quatre et quatre huit
huit et huit font seize.
Mais voilà l'oiseau-lyre qui passe dans le ciel
l'enfant le voit
l'enfant l'entend
l'enfant l'appelle:
Sauve-moi joue avec moi oiseau!
Alors l'oiseau descend
et joue avec l'enfant
Deux et deux quatre...
Répétez! dit le maître
et l'enfant joue
l'oiseau joue avec lui...
Quatre et quatre huit
huit et huit font seize
et seize et seize qu'est-ce qu'ils font?
Ils ne font rien seize et seize
et surtout pas trente-deux de toute façon
et ils s'en vont.
Et l'enfant a caché l'oiseau dans son pupitre
et tous les enfants entendent sa chanson
et tous les enfants entendent la musique
et huit et huit à leur tour s'en vont
et quatre et quatre et deux et deux
à leur tour fichent le camp
et un et un ne font ni une ni deux
un à un s'en vont également.
Et l'oiseau-lyre joue
et l'enfant chante
et le professeur crie:
Quand vous aurez fini de faire le pitre!
Mais tous les autres enfants écoutent la musique
et les murs de la classe s'écroulent tranquillement
Et les vitres redeviennent sable
l'encre redevient eau
les pupitres redeviennent arbres
la craie redevient falaise
le porte-plume redevient oiseau.





3.6.09

Nuestra poesía en el tiempo: antologia juvenil de poesia en castellà

Les vacances ja estan prop i podem aprofitar per a donar-li una ullada a la història de la poesia. L'editorial Siruela ha editat el llibre Nuestra poesia en el tiempo (una antologia), amb poemes seleccionats per l'escriptor i poeta Antonio Colinas.
El llibre està adreçat als lectors juvenils, però sense dubte serà un plaer la seua lectura per a tot tipus de lectors. La claredat, l'emoció i la intensitat són les característica que destaquen de la seua lectura.
Acompanya el llibre una interessant carta-pròleg al lector i una guia per a endinsar-se en la poesia, sentir-la i comprendre-la. El nous lectors de poesia gaudiran de la seua lectura, dons la selecció de poemes és variada, amb molta qualitat i interessant; els bons lectors de poesia podran donar de nou un repàs, un retrobrament, amb la crème de la crème de la poesia escrita en castellà.
Caldrà anotar-se'l per a gaudir aquest estiu.

Escritores de Extremadura: una web amb molta i bona poesia




Ens agrada que des de les institucions públiques es fomente la lectura (que falta fa!). Hui en dia no sols cal fomentar-la presencialment, també aprofitant les noves tecnologies. Això és el que fa Extremadura, que dins del seu Plan de Fomento de la Lectura, té una web per a donar a conèixer els seus autors: Escritores de Extremadura. Podem fer una recerca per autors (ordenats alfabèticament), per moviments literaris, per gèneres, i per cronologia. Un portal molt interessant, fàcil de navegar i amb informació detallada.

Fent referència a la temàtica d'aquest blog, sobre la poesia, trobem una completa selecció d'autors extremenys que han escrit o escriuen poesia, amb les seues dades biogràfiques, bibliogràfiques i exemples dels seus escrits, dels seus poemes. Podem fer la recerca, si coneixem l'autor, directament pel seu nom a l'apartat d'autors. Però si volem escorcollar sobre la poesia d'Extramadura, entrem a l'apartat de gènere i consultem la Lírica Tradicional (endevinalles, cançonetes amoroses, per a iniciar jocs,... i embarbussaments), Poesía (ordenat alfabèticament pel nom de l'autor) i el seu Romancero.

Us fiquem una xicoteta mostra del contingut poètic d'aquesta web:

Canción de siega
De tres manadas, gavilla;
de tres gavillas, brazado;
de tres brazados, morena;
de tres morenas, un carro.
El segar en agosto
dicen que es vicio;
a la sombra estaba
la que lo dijo.
¡Arre ya, ya.!

-Gerineldo, Gerineldo,
Gerineldito pulido,
quién te pudiera tener
tres horas a mi albedrío.
-Como soy criado vuestro,
señora os burláis conmigo.
-No me burlo, Gerineldo,
que de veras te lo digo.
-¿A qué hora podrá venir,
señora, a lo prometido?
-Entre las doce y la una,
cuando el rey esté dormido.
Entre las doce y la una,
para el palacio se ha ido,
y en la puerta de la infanta
ha dado un fuerte silbido...

Por aprender del aire
Por el azul
sin riesgo hasta el agua
iluminada.
Vendrán desde la tarde
los pájaros sedientos.
*
Brizna en el aire.
Es una partitura
el leve pétalo
de la flor o el del pájaro
que a tu reclamo acude.
*
Algarabía
de pájaros prendidos
en red del aire.
Acudían al agua,
y ya no regresaron.

La il·lustració és de Jacek Yerka.

2.6.09

Festa i poesia al fons del mar: el ball dels animals



Música, cant, ritme i ball al fons del mar. També els peixos noten la vinguda de l'estiu i volen fer festa. Que no s'ho creeu? Llegiu aquest poema infantil i ho comprovareu.


Cuatro pececitos rojos
ensayan una canción,
la langosta és la maestra
y el delfín el director.

El pez sierra compungido
nada buscando un violín:
toca cangrejos y conchas
y nadie le quiere abrir.

El pulpo es el hombre orquesta,
si quiere puede tocar:
platillos, bombos, maracas
castañuelas y timbal
aunque siempre se reserva
dos patas para bailar.



La il·lustració és d'Amy Weber.

Concurs d'haikus interactius



El món evoluciona una barbaritat i més encara en les comunicacions: d'aquells primers coloms missatgers fins a la missatgeria electrònica; i aquests canvis apleguen també a la poesia. S'ha convocat el primer concurs interactiu de poesia del món: un concurs d'haikus. Els haikus s'envien a través de la red social Twitter i es projecten en una pantalla gegant instalada en l'estació ferroviaria londinense de King's Cross.

El poema guanyador serà elegit per l'artista japonesa Yoko Ono, vídua de John Lennon, i per l'escriptora britànica Jackie Kay.

Nos ha sorprendido el gran número de personas que se han presentado. Siempre pensamos que era una bonita idea, pero ha fascinado a mucha gente, ens diu Peter Millican, director del centre d'arts visuals King's Place.

La il·lustració és de Rich Deas.

1.6.09

Dites populars i refranys de l'estiu, Sant Joan i del mes de juny


Comencem el mes amb dites i refranys. Per aquest mes de juny hi ha molts refranys, doncs comença l'estiu i, a més, tenim la nit de Sant Joan, nit màgica que en la nostra cultura sempre ha donat pas a una saviesa popular per explicar el canvi al solstici d'estiu.

Podeu conèixer més dites i refranys de juny, de l'estiu i de Sant Joan en aquest mateix blog.

Dites i refranys de l'estiu

A casa de ton germà, no hi vagis a estiuejar
A l'estiu filosa no diu
A l'estiu menjar calent no és gaire bon aliment
A l'estiu tot bitxo viu
A l'estiu tot el món viu
A l'estiu tot reviu
A l'estiu, el sol viu, i fa dibuixos sobre el riu
A l'estiu, els marges pasten
A l'estiu, els ocells fan son niu
A l'estiu, la formiga surt del niu
A l'estiu, la perdiu xiula i canta dins del niu
A l'estiu, per l'ombra, i, a l'hivern, pel sol
A la vora del riu, no faces niu, ni en hivern ni en estiu
Aigua d'estiu, xirriu, xirriu!
Al juny, l'estiu no és lluny
Cuca d'estiu, mentre té sol, fa la viu-viu
D'amoretes no es veiu a l'estiu ni de mal govern a l'hivern
D'estiu ni d'hivern, mai se'n queda cap al cel
Del sol de l'hivern i dels núvols de l'estiu, enganyats eixiu
Estiu calorós, hivern rigorós
Estiu que dura, tardor assegura
Infant i pasta a l'estiu es gasta
Ira d'amic és així com pluja d'estiu
La pasta i el xiquet a l'estiu tenen fred
Llangardaix encauat, estiu acabat
Ni sol d'estiu ni confiança en el qui escriu
Paraules d'estiu, segons qui les diu. Paraules 'loques', respostes poques
Plata líquida en l'estiu és l'aigua p'a'l regadiu, plata que se deixa anar per els rius capa la mar
Quan la granota comença a cantar l'estiu vol començar
Qui diu mal de l'estiu, no sap què diu
Si vols salut plena, dorm a l'hivern de cara i, a l'estiu, d'esquena
Terra de regadiu, dolenta per l'estiu
Xàfec d'estiu fa la meitat del que diu



Dites i refranys de Sant Joan

A Sant Joan (l'oliva), com la sal; a Sant Pere, com lo pebre
A Sant Joan i Sant Pere, en la mar t'ofegues
A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres
Aigua de Sant Joan s'emporta el blat
Aigua de Sant Joan, all buit i molta fam
Bany de Sant Joan, salut per tot l'any
Baralles per Sant Joan, pau per tot l'any
Boires per Sant Joan a l'ametller fan molt mal; fan caure la fulla i corquen la fruita
Boires per Sant Joan, tramuntana portaran
D'olives, una per Sant Joan i cent per Nadal
De llana de Sant Joan, fes ton abrigall
De Sant Joan a Tots Sants passa el pastor sos afanys
El bon menestral, conill per Sant Joan i pollastre per Nadal
El dia de Sant Joan, a mitja nit, s'obren les mines d'or i plata
El lli, primerenc o tardà, fins per Sant Joan no florirà
El matí de Sant Joan totes flors tenen virtut, també aquelles donzelletes que als malalts donen salut
Entre juny i juliol, Sant Joan posa son coll
Faves sembra quan voldràs, per Sant Joan segaràs
Fins a Sant Joan, tot vi és rabadà
Foc de Sant Joan, passa-li al davant; foc de Sant Pere, passa-li darrere
L'oli de Sant Joan, tira i cura
La migdiada de Sant Joan porta molt dany
La nit de Sant Joan, la més curta de l'any
La nit de Sant Joan, la més tronera de l'any
Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa
Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca
Pagant, Sant Pere canta i Sant Joan fa esclops
Per Sant Joan al joc, per Nadal al foc
Per Sant Joan, carn a la mar
Pluja de Sant Joan dura tot l'any
Sant Joan en dimecres, només dura un vespre
Verd o madur, Sant Joan ho duu



Dites i refranys del mes de juny

A juny, com vull
A juny, corbella al puny
Acabat el juny, no canta el cucut
Al juny, l'estiu no és lluny
De la pluja del juny, la terra en gruny
D'espelt de juny, fruita com el puny
El juny diu al juliol: jo he plogut; tu fes bon sol
El juny és blader i el setembre raïmer
El sol de juny encén els sembrats
Juny i juliol, ni col ni cargol
Les aigües de juny, mal solen dur
Pel juny calor farà i son tindràs
Sant Pere treu juny enrere 

Les il·lustracions són d'Edit Szalma.

31.5.09

Rodolinem: Taller de poesia infantil de la Biblioteca de Cocentaina


Ahir per la vesprada la Biblioteca de Cocentaina va participar en la Trobada d'Escoles Valencianes de l'Alcoià-El Comtat, que es van celebrar a Cocentaina, amb un taller de poesia infantil: Rodolinem.
Ja us contarem l'activitat pas a pas. Varem enlairar els versos entre els xiquets i joves. S'ho hem passat molt divertit!

30.5.09

Parlem de poesia? Un blog de poesia juvenil interessant


 

Solem llegir aquest blog Parlen en poesia? que aprofitem per a recomanar-vos. El pes del blog el porten Qui sap si.. i Maria Varu, a qui els felicitem pel contingut del blog. Com ells mateix diuen, anem enfilant poemes que neixen d’aquí i d’allà i que d’alguna manera s’entrellacen uns amb els altres. Doneu-li una ullada!

D'aquest blog hem copiat el següent poema:

No hi ha millor poema

NO S'ACABA (II)

No hi ha millor poema,
que mirant-te de perfil endevinant
el teu mirar d’ulls verds,
clars, com les maragdes
dels vells contes de Simbad,
engalzades en aquell rostre
de blanquinós marbre
que sembla esculpit
pel mateix autor del David.
No hi ha millor vers
que cadascuna de les línies
que formen el teu cos,
totes elles rinxolant paraules
i pell en tirabuixons d’amor inacabat.
És ell, el sentiment,
un rellotge perenne de circular retorn,
cap i cua en el mateix lloc,
palpitant incessant glopades de sang
que acoloreixen de sobte galtes i llavis,
encenen també de cop l’alegria
d’uns ulls que es fan estimar
tan sols de notar sa presència.
D’enveja moren els estels
que et volen igualar,
els altres surten més tard.

La il·lustració és d'Arianna Floris.

29.5.09

Arte Poética: web de Antología de Poesía Universal

 

A la web de Arte Poética podem trobar una antologia poètica universal molt interessant i profitosa per a conèixer a a molts i diferents poetes i poetesses, sobretot hisanoamericans. Estan ordenats alfabèticament el seu nom i tan sols en un clic de ratolí podem conèixer les seues obres.

Trobem:
- Nueva poesía, poetes joves

Us fiquem un tastet:

Después

después de ti

después de ti
tendré
una catedral de arena
para grabar los besos
que se quedaron en deseo
un pájaro angustiado
para decirle adiós
al tren de las promesas
y una llama de amor
en el recuerdo
para llorar a solas
y beberme la lluvia junto al fuego

*


Al que madruga
no lo ayuda nadie. Solo,
con su pan bajo el brazo
con su manzana brillante en el bolsillo
con las rodillas que le suenan
llena la calle vacía,
a las seis de la mañana
ladrillo sobre ladrillo asegura
con las manos partidas cementosas
la manzana madura de mañana.
La il·lustració és de Daniela Tieni.

28.5.09

La Lola, poesia de García Lorca il·lustrada per Nuria Feijoo

De vegades són els propis il·lustradors els que, després de llegir un poema el sorgeix la imaginació il·lustrativa. Això és el que comprovem que ha passat amb Nuria Feijoo o la seua magnífica il·lustració La Lola, inspirada en un poema de Federico García Lorca i que podem llegir al seu blog.

La Lola
Bajo el naranjo lava
pañales de algodón.
Tienes verdes los ojos
y violeta la voz.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!
El agua de la acequia
iba llena de sol,
en el olivarito
cantaba un gorrión.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!
Luego, cuando la Lola
gaste todo el jabón,
vendrán los torerillos.
¡Ay, amor,
bajo el naranjo en flor!

27.5.09

Pescadillas... pesadillas: il·lustració i poesia


Pescadillas
Nadan, nadan en la mar
y te traen malos sueños,
se te cuelan por los huecos
del miedo a soñar.

Todo es poesia, menos la poesia: vídeos poètics a Literalia Televisión

Molt interessant el curtmetratges que Literalia TV ha realitzat sobre la poesia: Todo es poesía, menos la poesía.
Al llarg de dotze capítols, breus i molt interessants, Gonzalo Escarpa va demostrant com la poesia es troba per tot arreu. El vídeo de baix pertany al seu capítol 12, el Manifiesto de Nicanor Parra. De la mà i la bonica veu de l'actriu Alejandra Torrae i del propi Gonzalo Escarpa podem gaudir de la dramatització del poema.
No se'l perdeu!




Manifiesto
(Nicanor Parra)
Señoras y señores
Esta es nuestra última palabra.
-Nuestra primera y última palabra-
Los poetas bajaron del Olimpo.

Para nuestros mayores
La poesía fue un objeto de lujo
Pero para nosotros
Es un artículo de primera necesidad:
No podemos vivir sin poesía.

A diferencia de nuestros mayores
-Y esto lo digo con todo respeto-
Nosotros sostenemos
Que el poeta no es un alquimista
El poeta es un hombre como todos
Un albañil que construye su muro:
Un constructor de puertas y ventanas.

Nosotros conversamos
En el lenguaje de todos los días
No creemos en signos cabalísticos.

Además una cosa:
El poeta está ahí
Para que el árbol no crezca torcido.

Este es nuestro mensaje.
Nosotros denunciamos al poeta demiurgo
Al poeta Barata
Al poeta Ratón de Biblioteca.
Todos estos señores
-Y esto lo digo con mucho respeto-
Deben ser procesados y juzgados
Por construir castillos en el aire
Por malgastar el espacio y el tiempo
Redactando sonetos a la luna
Por agrupar palabras al azar
A la última moda de París.
Para nosotros no:
El pensamiento no nace en la boca
Nace en el corazón del corazón.

Nosotros repudiamos
La poesía de gafas oscuras
La poesía de capa y espada
La poesía de sombrero alón.
Propiciamos en cambio
La poesía a ojo desnudo
La poesía a pecho descubierto
La poesía a cabeza desnuda.

No creemos en ninfas ni tritones.
La poesía tiene que ser esto:
Una muchacha rodeada de espigas
O no ser absolutamente nada.

Ahora bien, en el plano político
Ellos, nuestros abuelos inmediatos,
¡Nuestros buenos abuelos inmediatos!
Se refractaron y se dispersaron
Al pasar por el prisma de cristal.
Unos pocos se hicieron comunistas.
Yo no sé si lo fueron realmente.
Supongamos que fueron comunistas,
Lo que sé es otra cosa:
Que no fueron poetas populares,
Fueron unos reverendos poetas burgueses.

Hay que decir las cosas como son:
Sólo uno que otro
Supo llegar al corazón del pueblo.
Cada vez que pudieron
Se declararon de palabra y de hecho
Contra la poesía dirigida
Contra la poesía del presente
Contra la poesía proletaria.

Aceptemos que fueron comunistas
Pero la poesía fue un desastre
Surrealismo de segunda mano
Decadentismo de tercera mano
Tablas viejas devueltas por el mar.
Poesía adjetiva
Poesía nasal y gutural
Poesía arbitraria
Poesía copiada de los libros
Poesía basada
En la revolución de la palabra
En circunstancias de que debe fundarse
En la revolución de las ideas.
Poesía de círculo vicioso
Para media docena de elegidos:
«Libertad absoluta de expresión».

Hoy nos hacemos cruces preguntando
Para qué escribían esas cosas
¿Para asustar al pequeño burgués?
¡Tiempo perdido miserablemente!
El pequeño burgués no reacciona
Sino cuando se trata del estómago.

¡Qué lo van a asustar con poesías!

La situación es ésta:
Mientras ellos estaban
Por una poesía del crepúsculo
Por una poesía de la noche
Nosotros propugnamos
La poesía del amanecer.
Este es nuestro mensaje,
Los resplandores de la poesía
Deben llegar a todos por igual
La poesía alcanza para todos.

Nada más, compañeros
Nosotros condenamos
-Y esto sí que lo digo con respeto-
La poesía de pequeño dios
La poesía de vaca sagrada
La poesía de toro furioso.

Contra la poesía de las nubes
Nosotros oponemos
La poesía de la tierra firme
-Cabeza fría, corazón caliente
Somos tierrafirmistas decididos-
Contra la poesía de café
La poesía de la naturaleza
Contra la poesía de salón
La poesía de la plaza pública
La poesía de protesta social.
Los poetas bajaron del Olimpo.

26.5.09

¡Qué tontería!, Un calamar escriptor




¡Qué tontería!
¡Qué tontería
un calamar aprendiendo
caligrafía!
¿No ves que ensucias la plana
marina con tus borrones
y confundes a los buques
con faltas de ortografía?
Más te valía
haber abierto
una buena tintorería.

Podem escoltar el poema, amb la veu d'una xiqueta, punxant ací.

La il·lustració és d'Yolanda Mosquera.

Alba y Mayo. Poesia Infantil i Juvenil: col·lecció de llibres d'Ediciones de la Torre

Són poques les vegades que trobem tota una col·lecció de poesia infantil que té un contingut complet digne de recomanar. La "col·leccionitis", en general, no ens agrada; dintre d'una mateixa col·lecció solen haver-hi autors i il·lustradors molt interessants i altres un poc més fluixos. Cal fer una bona tria dels llibres, amb independència de tenir que seguir o no la col·lecció. L'efecte col·leccionita es sol donar molt a les biblioteques, públiques i escolars, i de vegades també en les familiess (els pares van comprant i comprant fins que s'acabe la col·lecció i de vegades ni tan sols els lligen els llibres fins que aquesta col·lecció no està tancada).

En aquest cas, i fent el contrari d'allò que comentavem abans, us volem recomanar la col·lecció Alba y Mayo-Poesia Juvenil, d'Ediciones de la Torre. Una col·lecció que s'inicia en 1979, així que porta ja 30 anys. Podem trobar la crème de la crème de la poesia, amb una selecció magnífica dels poemes. Cada llibre està dedicat a un poeta i en tots els llibres podem trobar una introducció que fa referència a la vida i obra del poeta junt a un eix cronològic. També cal dir que molts d'aquest llibres, malgrat titolar-se, per exemple, Luís Cernuda para niños, la poesia va més adreçada als lectors juvenils que infantils. Tal vegada siga la paraula "niños" la que done pas a confusió.

La col·lecció ja té 44 títols i podem trobar, entre altres, a Lope de Vega, Góngora, Quevedo, San Juan de la Cruz, Bécquer, Miguel Hernández, Carmen Conde, Nicolás Guillem, Castelao, García Lorca, Rosalia de Castro, Juana de Ibarbourou, Pedro Salinas, Blas de Otero, Vicente Aleixandre, ... De entre tots els llibres de la col·lecció hi ha quatre d'ells que, en lloc de ser d'un sol poeta, són poemes col·lectius d'una època: Romancero para niños, Cancionero para niños, Generación del 27 para niños i Poesia del Siglo de Oro para niños.
El format dels llibres, les il·lustracions i la selecció de poemes fa que els llibres siguen ideals per als lectors juvenils i un material poètic fantàstic per a les biblioteques.


Ara la col·lecció ha donat un tomb i els llibres que van editant-se tenen un altre format, amb il·lustracions en color, tapes dures i una selecció de poemes més adreçades als lectors infantils. Pasa a titolar-se "... para niños y niñas y otros seres curiosos". Ens agrada aquesta nova línia de la col·lecció. S'han publicat:

-Miguel Hernández
-Federico García Lorca
-Antonio Machado
-Rafael Alberti

Esperem que continue i que, a més, diversifiquen els poetes -aquests quatre poetes, junt a Juan Ramón Jiménez, són uns clàssics de totes les col·leccions de poesia infantil- per anar fent un bon fons.
Us recomanem la col·lecció, sencera, sense dubte.

25.5.09

Horripilantario, llibre de poesia infantil d'Alma Velasco

Sempre ens alegrem quan surten noves i bones editorials que mimen el seu fons per a que els xiquets gaudeisquen de la lectura. Des de fa poc ha sortit l'editorial Fineo, una editorial mexicana però que podem adquirir els seues llibres en Espanya. Ja varem parlar d'ella i del seu llibre ¡Estela, grita muy fuerte! i hui volem recomanar-vos un llibre de poesia infantil: Horriplilantario.

Horripilantario és un poemari d'Alma Velasco i està il·lustrat per Juan Gedovius. Pel poemari van desfilant tota una colla de personatges horripilants, monstres coneguts perquè solen invair els malsons dels xiquets: bruixots, esquelets, gats negres, fantasmes, ogres, vampirs, bruixones, mòmies, zombis, dracs... Poemes que segueixen el joc dels límericks anglesos.

El lobo y la luna

Todos saben que el lobo se enamora

de la luna nocturna... soñadora,

aunque ella lo desprecia

cuando su aullido arrecia.

¡Prefiere una guitarra muy sonara!

Com us hem dit els personatges són horribles, però els poemes són magnífics, amb molt d'humor i tendresa. Desprès de llegir els versos d'Alma sents simpatia pels monstres. Un poemeta per a cada personatge, un somriure darrere de cada il·lustració. Un llibre que us recomanem per a que els menuts i joves juguen amb els versos i s'animen també a crear nous poemes. Molt bó!


24.5.09

Fantasia, curtmetratge poètic de Kunio Kato

Deixar volar la fantasia pareix senzill, però en aquest món que vivim tan manipulat sembla que està un poc complicat. La fantasia s'alimenta de històries, de poesia, de imatges i cal que tots els dies la mimem un poquet, els adults i els xiquets. Des d'un punt de vista pragmàtic, la fantasia té molt a veure amb la inteligència emocional i des d'una vessant més poètica la fantasia és la base de tot un món interior que pot manifestar-se i exterioritzae-se a travès de la ciència, de les arts, del nostre dia a dia...

Per a la dosi de fantasia de hui, us proposem que mireu aquest vídeo animat de Kunio Kato -que va rebre l'Oscar 2009 al millor curtmetratge d'animació per La casa de los cubos pequeños-. Aquest jove nipó diu que li encanten les històries curtes i il·lustrar poemes. Fantasy és una bona prova del que fa: cinc històries molt breu que són pura poesia i on la fantasia impregna les imatges. És preciós! Esperem que us agrade tant com a nosaltres.

Fomentem la creativitat amb poesia i il·lustració. Podeu veure'n més al blog de Pinzellades al món -que també edita la biblioteca.


23.5.09

22.5.09

Nit de Joves Poetes a Barcelona: 22, 23 i 25 de maig


Faig gustosament de missatgera: dins de les diferents activitats que s'estan organitzan a Barcelona al voltant de la poesia, esteu tots invitats, per Sílvia Bel, a gaudir d'una bona colla de joves poetes i de la seua obra. Sota el títol de Nit Joves Poetes tindreu l'oportunitat de comprovar, in situ, que està coent-se en poesia per casa nostra.
Estem un poc lluny per a poder anar-hi, però els desitgem molt de públic i una gran festa on tothom es divertisca al ritme de la bona i juvenil poesia. Animeu-se a anar! S'ho passareu molt bé!

La lluna: farmacopoesia màgica per a malalties de l'esperit


Ai, la lluna i el seu encís... És com una gota de màgia que s'espolça a les nits. Però el que tal vegada no sabeu és que la lluna també cura; clar, en funció de la malaltia s'ha de prendre d'una o d'altra manera -això si, sense prescripció mèdica, ta sols per prescripció anímica-.


La luna

La luna se puede tomar a cucharadas
o como una cápsula cada dos horas.
Es buena como hipnótico y sedante
y también alivia
a los que se han intoxicado de filosofía.
Un pedazo de luna en el bolsillo
es mejor amuleto que la pata de conejo:
sirve para encontrar a quien se ama,
para ser rico sin que lo sepa nadie
y para alejar a los médicos y las clínicas.
Se puede dar de postre a los niños
cuando no se han dormido,
y unas gotas de luna en los ojos de los ancianos
ayudan a bien morir.
Pon una hoja tierna de la luna
debajo de tu almohada
y mirarás lo que quieras ver.
Lleva siempre un frasquito del aire de la luna
para cuando te ahogues,
y dale la llave de la luna
a los presos y a los desencantados.
Para los condenados a muerte
y para los condenados a vida
no hay mejor estimulante que la luna
en dosis precisas y controladas.

La il·lustració és de Wayne Anderson

21.5.09

Poesia al fondo del mar, poema de Yolanda Reyes


Balada del fondo del mar
(Yolanda Reyes)
No hay silencio profundo
en el fondo del mar
las criaturas marinas
parlotean sin cesar.

Imagina una selva
con su ruido animal,
imagínate el caos...
de una inmensa ciudad.

Las ballenas ensayan
sus canciones de amor,
sus lamentos profundos
van volando hasta el sol.

Y los peces pequeños
y el feroz tiburón
y los pulpos gigantes,
todos tienen su voz.

Hay medusas, cangrejos,
hay estrellas de mar,
y hay delfines rosados
que no paran de hablar.

Se oyen gritos, gemidos,
se oye el agua vibrar,
se oye el viento silbando
y la tierra al girar.

Se oyen muchas historias
en el fondo del mar.
Las sirenas las cuentan
con un triste cantar.

Y los barcos hundidos,
con corazas de sal,
son fantasmas que arrullan
desde el fondo del mar.
La il·lustració és de Javiera Donoso Romo.

Canciones de cuna para dormir cachorros: llibre de poemes per a dormir bebés

Canciones de cuna para dormir cahorros amb poemes infantils per a dormir als xiquets. La seua autora és Silvia Schujer i està editat per Atlántida (Argentina), però el podem adquirir ací.

Silvia escriu aquest poemari quan naix la seua neta i, com que el seu fill és compositor, els poemes podem escoltar-los també en cançó. La responsable de la música és Julieta Szewach. Un CD acompanya el llibre per arrodonir-ho.

Tot un grapat d'animals i nadons que necesiten que els bressolen amb les paraules i les cançonetes per a poder dormir, com els nostres bebés. Un llibre de poesia infantil del que gaudiran els nadons i els primers lectors. Versos amb molta musicalitat on cada animal té un ritme. Us fiquem uns quants dels poemes que aprèixen al llibre per a que feu un tastet (es recomana llegir-lo amb relax, llum suau i bon ritme):

¿Donde duerme el búho?
¿Donde duerme el búho?
¿Donde el caracol?
¿Donde duerme el viento,
La lluvia y el sol?
¿Donde duerme el agua?
¿Donde las abejas?
¿Dentro de casa
Duerme la almeja?
Y la luz del día
Que la noche esconde:
¿a que hora se acuesta?
¿Cómo?¿cuando?¿donde?
¿Donde duerme el pasto
donde, un avestruz?
¿Donde duermen todos
los bichos de luz?
¿En qué cuna llora
Con que cosas sueña
La vieja paloma y
El bebe cigüeña?
Y la luz del día
Que la noche esconde
¿A que hora se acuesta?
¿Cómo?¿cuando?¿dónde?
Yo me lo pregunto
pero no contesta
mi bebé en la cuna
sueña la respuesta.


Arroró elefante
Arroró elefante
Grande como el mar
Un colchón de oleaje
Te ayuda a soñar.
Arroró elefante
Que con tanto espacio
Los mejores sueños
Llegaran despacio
Cerrá tus ojitos
En cunas saladas
Que la noche inmensa
Parece agotada.
Cerrá tus orejas
Y por un instante
Que el viento te acune
Con mano gigante
Arroró elefante
Grande como el mar
Un colchón de espuma
Te ayuda a soñar.



Este era un conejo
Este era un conejo
que no se dormía:
de noche esperaba
que llegara el día
su abuela coneja
le cantaba así:
conejito es hora
de ir a dormir
si cerrás lo ojos
brotará en tu almohada
una zanahoria
muy anaranjada.
Y cuando despertés
Y no este la luna
Veras la sorpresa
Que creció en la cuna.
Este era un conejo
Que no se dormía:
De noche esperaba
Que llegara el día
Pero de repente
Se acabó la historia
Y el conejo sueña
Con la zanahoria.
Sueña como sueñan
Los conejos nietos
Con las dos orejas
Y el bigote, quietos.
Sueña como sueñan
Todos los conejos,
Con la abuela cerca
Y los miedos lejos.
*

Con pijama y camisón
Una vaca va a acostarse
con pijama y camisón
que larga ha de ser la noche
para esta vacación
la vaca se pone guantes
un rulero y un batón
cuatro chancleta de goma
y unas medias de algodón
y de pronto se ha dormido
con su gorro cascabel,
sobre una colcha de pasto
y una almohada de clavel.
Que no despierte la vaca
De su dulce vacación,
Que se callen las estrellas,
Que se apague la canción,
Que se callen las estrellas,
Que se apague la canción.
*

Sueño de cocodrilo
Duermen ya los cocodrilos
Sueños que vienen de lejos,
Duermen búhos, lagartijas
Ranas, sapos y conejos.
Duerme el sol tranquilamente
Sobre una estrella amarilla;
Duermen peces y lechuzas
Y los sauces de la orilla.
Duermen pájaros y grillos
Caracoles, mariposas;
Sueñan patos y zorrinos
Comadrejas y babosas.
Todos duermen en la tierra
Tibia noche los acuna;
Solo el cielo esta despierto
Por mirarse en la laguna.