A casa, de Vinicius de Moraes, poeta brasiler

No saben quin és el per què, però no hi sol haver molt d'humor entre la poesia infantil. Hui us volem invitar a llegir aquest poema de Vinicius de Moraes, A casa / La casa on la rialla la tenim assegurada.

A Casa

Era uma casa

Muito engraçada

Não tinha teto

Não tinha nada

Ninguém podia

Entrar nela não

Porque na casa

Não tinha chão

Ninguém podia

Dormir na rede

Porque na casa

Não tinha parede

Ninguém podia

Fazer pipi

Porque penico

Não tinha ali

Mas era feita

Com muito esmero

Na Rua dos Bobos

Número Zero.

Poesia i música, cantar i escoltar: poemusicant per als joves lectors

Podem aprofitar les cançons per a introduïr en el aula la poesia entre els joves lectors, una altra manera de llegir i escoltar.

La relació entre poesia i cançó ve de ben lluny i continuarà rodolant a la par al llarg del temps. El ritme en la paraula i en la música creen una simbiosi que es retoalimenta. De vegades són els propis autors, els poetes, qui fiquen música als seus versos i d'altres vegades es musiquen els versos dels grans mestres de la poesia de tots els temps. D'exemples hi ha molts i molt bons, però avui volem recomanar-vos que doneu una ullada a l'article Poesia i Cancó on podem trobar un bon grapat d'exemples d'aquesta relació i una bibliografia que ens orientarà. També l'article de Miquel Pujadó, Poetes (i altres escriptors) musicats.

Miquel Pujadó, a més d'escriptor, poeta, cantant, gran comunicador... és teòric de la música, com bé ens ho demostra al seu llibre Diccionari de la cançó. Dels Setze Jutges al rock català, editat per Enciclopèdia Catalana. Més de 750 noms de cantants i grups de tots els estils, amb la seva discografia comentada amb deteniment i esperit crític. Qui canta què, com, quan i per què. L'obra es completa amb una història detallada de la Cançó des dels anys cinquanta fins al 2000, i amb un inventari molt complet dels poetes i poemes catalans que han estat musicats i interpretats, i el disc on es pot trobar cada poema.

El propi Miquel Pujadó (que ara està impartint un curs a Eivissa al voltant del valor de la poesia medieval en la cançó catalana) té una cançó que fa referència a la poesia i la música: La Senyora Cancó, dins del seu àlbum Somriures que mosseguen.

Música i Poesia -il·lustració de Dilka-

LA SENYORA CANÇÓ
Text i música : Miquel Pujadó
La senyora Cançó és una bandarra

(Serrat, Georges Moustaki, Violeta Parra),

una puta tan vella com el món

(Paolo Conte, Pete Seeger i Raimon).

S’enganxa a tots els llavis de la terra

(Chico Buarque, Amèric, Pedro Guerra),

tan promíscua i alhora tan fidel

(Ovidi, Paco Ibáñez i Jacques Brel).
La senyora Cançó és una noieta

(Nougaro, Georges Brassens i Labordeta)

i us puc dir, perquè ho sé de bona tinta

(Guidoni, Pierre Perret, Maria Cinta),

que ignora encara l’ús de la vagina

(Gato Pérez, Al Tall, Joaquín Sabina)

i reneix cada dia en sortir el sol

(Krahe, Uc, Giorgio Gaber i Imanol).
Se sorprèn del que veu al seu voltant

(Aute, Llach, Zeca Afonso i Yves Montand)

i us ho voldrà explicar peti qui peti

(Cohen, Biel Majoral, Daniel Viglietti).

De tota fusta en fa la millor estella

(Pau Riba, Silvio, Tero i Jaume Arnella)

i és capaç de mudar sovint de pell

(Gilles Vigneault, Anne Sylvestre i la Rossell),
p’rò incomoda els qui canvien de camisa

(Barbra Streisand, Oskorri, Jaume Sisa),

i el poder li té poca simpatia

(Guillem d’Efak, Bonet, Carlos Mejía)

car no és fàcil poder-la controlar

(Carlos Puebla, Renaud, Toni Morlà),

i voldrien posar-li una sordina

(Víctor Jara, Om Kalsoum, la Guillermina).
Si no es deixa comprar amb qualsevol cosa

(Atahualpa, Leclerc i David Broza),

la neguen i li lliguen mans i peus

(Joan Isaac, Tomeu Penya i Madredeus),

i li atien els gossos del Mercat

(Woody Guthrie, Lertxundi, Jean Ferrat)

i miren d’escanyar-la fins que mori

(Lucio Dalla, Francesco di Gregori).
La senyora Cançó traspua amor

(Pi de la Serra, Fausto, Luis Pastor)

p’rò no li prova gens l’excés de mel

(Peter Gabriel, Leprest i Lluís Miquel).

La senyora Cançó és alegre i trista

(Caetano, Barbara, Ia&Batiste),

no deixa indiferent gairebé mai

(Charles Trenet, Milanés, Gilbert Laffaille).
I pot ser emprenyadora com un poll

(Paoli, Xabier Lete, Sting, Fonoll)

quan de nit se’t cruspeix de viu en viu

(Ute Lemper, Lou Reed i la Feliu).

La senyora Cançó pot ‘nar elegant

(Hernàez, Gilbert Bécaud, Wolf Biermann)

o quasi nua i ensenyar el culet

(Subirachs, la Laffitte, Gerard Jacquet):
La veu i una guitarra o un piano

(Édith Piaf, Vinicius, Carlos Cano)

sovint fan més que una orquestra sencera

(Bob Dylan, Reggiani, Quintín Cabrera)

perquè les emocions s’alcin de proa

(Béart, Léo Ferré, Mikel Laboa)

i solquin l’oceà més enrabiat

(Tom Waits, Paco Muñoz, Enric Barbat).
Mentre uns dits acaronin una galta

(Paul Simon, la Gréco, Xavier Ribalta)

i la paraula no l’aixafi el tren

(Cilia, Hilario Camacho, Jorge Ben),

la senyora Cançó se sabrà eterna

(Jordi Barre, Gal Costa, Elisa Serna),

eterna com l’arxiu que em queda coix

(Carbonell, Yves Duteil i Xesco Boix)
car el deixo en suspens tot just obert

esperant que el completi algun expert,

esperant que el completi un dia algú,

esperant que el completis potser tu.

I tota aquesta lectura la podem complementar amb la música, escoltant els poemes cantats a la web Música de Poetes, amb mp3.

Disbagats, llibre de poesia infantil de gats

Us recomanem un altre poemari de gats, gats de tot tipus i tots ben divertits i espavilats. Gats i gatets que miolen, que fan un concert, gats grassonets i grans, gats i més gats.

Es tracta del llibre Disbagats, de M. José Orobitg i Della, editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, dins de la seua col·lecció Els Flautats. M. José ens proposa no sols jugar amb la poesia i els gats, també amb la paraula gat.

Un llibre molt divertit per a gaudir de la poesia en aquests dies de tardor: Poemiolant amb els gats!

Embarbussaments i travallengües, quin embolic de llengua!

La pluja que plou, quan plou, es pluja plujosa.

Els embarbussaments i travallengües sempre són jocs poètics divertits on sembla que la nostra llengua s'enganxe, es paralitze, i les paraules que per separat semblen senzilles, quan les enjuntem amb altres, s'emboliquen a la boca. L'índex de dificultat va en funció dels interlocutors, de la seua edat, del seu domini llinguístic. Als xiquets menuts o als nouvinguts és ben fàcil travar-los la llengua tan sols utilitzant paraules amb síl·labes compostes o amb una certa dificultat de pronuncia. Als més majors podem augmentar la dificultat.

Jugar a classe i a casa amb les paraules, amb la seua fonètica, pot resultar molt didàctic, a més de divertit. Proveu-ho!

Blau cel, roig boig, groc badoc, blanc cranc, verd perd....... Ben fàcils per als menudets

Aquesta vegada us proposem inventar-se'n agafant una lletra concreta i jugant, diccionari en mà, amb els seus significats. Per exemple, amb la doble "l" -"ll"- s'hem inventat aquests embarbussaments:

Davall del lluc del lledoner cauen llavors;

si plantem les llavors al llibrell tindrem més lledoners

*

A la finestra de llevant, damunt la lleixa,

hi ha un llibre de lletanies llatines

llistades per la primera lletra.

*

La lletra del llibre és il·legible

*

Llig el llibre lleig

*

És lloable llindar la vellesa amb bellesa

*

Enlluerna la llenya on la lloca llueix la llocada

*

El vell Mascarell porta un anell al turmell

*

Quin descabell! Ha ficat el mantell, fet un farcell, dins del cistell

*

Lluny del lloc de lloguer viu el vell llogater, el mateix llogater que nuga el penell amb cordell

*

Al bell mig del taulell vermell, com un rovell, s'han ficat un parell de llistats, junt al cartell

*

Mulla la palla vella, la més lleugera, i garbella-la al garbell

*

Cull la palla i calla

*

Els polls als cabells afussellen la pell

Encara resulta més divertit si les paraules que fiquem són totalment inventades:

Pollineca pon pollerons

vermells com llafardolls.

Si Pollineca no pon pollerons,

vermells com llafardons

pollinacara altres pollerons

tollecolls com cavullons.

*

Cadulls als penolls llepolletgen

cavillaquen i polletetgen

el penjoll de curumull

per aquell que el cull

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre de Josep i Jordi Batllori, Què t’empatolles? Recull d’embarbussaments, publicat per La Galera.

La il·lustració és de Vanessa Lodeiro.

Un somriure i un poema, de Mario Benedetti

Arco Iris
(Mario Benedetti)

A veces,

por supuesto,

usted sonríe.

Y no importa lo linda

o lo fea,

lo vieja

o lo joven,

lo mucho

o lo poco,

que usted realmente

sea.

Sonríe
cual si fuese
una revelación,
y su sonrisa anula
todas las anteriores;
caducan al instante.
Sus rostros como máscaras,
sus ojos duros,
frágiles
como espejos en óvalo;
su boca de morder,
su mentón de capricho,
sus pómulos fragantes,
sus párpados,
su miedo.

Sonríe.
Y usted nace,
asume el mundo,
mira
sin mirar.
Indefensa,
desnuda,
transparente...
Y, a lo mejor,
si la sonrisa viene
de muy
de muy adentro
usted puede llorar,
sencillamente;
sin desgarrarse,
sin deseperarse.
sin convocar la muerte
ni sentirse vacía.

Llorar.
Sólo llorar.
Entonces, su sonrisa,
si todavia existe,
se vuelve un arco iris.

Cançons xines per escoltar i cantar

Ja hem parlat en altres articles d'aquest blog dels poemes infantils i de les cançons xines. Ara us volem recomanar un lloc on podem trobar més cançons xines i les podem escoltar. Un bon material per a l'escola i casa.

Doneu-li una ullada!

Caminos y cantares, llibre de poesia infantil dels germans Machado

L'editorial Edelvives, dins la col·lecció Adarga, ha editat un fantàstic llibre dels germans Machado, Antonio y Manuel, Caminos y cantares, amb unes precioses il·lustracions de Patricia Metola. Una oportunitat estupenda per a donar a conèixer als xiquets i joves aquests poemes i gaudir de bones il·lustracions.

Cantares...

Todo pasa y todo queda,
pero lo nuestro es pasar,

pasar haciendo caminos,

caminos sobre el mar.
Nunca persequí la gloria,

ni dejar en la memoria

de los hombres mi canción;

yo amo los mundos sutiles,

ingrávidos y gentiles,

como pompas de jabón.
Me gusta verlos pintarse

de sol y grana, volar

bajo el cielo azul, temblar

súbitamente y quebrarse…
Nunca perseguí la gloria.
Caminante, son tus huellas

el camino y nada más;

caminante, no hay camino,

se hace camino al andar.
Al andar se hace camino

y al volver la vista atrás

se ve la senda que nunca

se ha de volver a pisar.
Caminante no hay camino

sino estelas en la mar…
Hace algún tiempo en ese lugar

donde hoy los bosques se visten de espinos

se oyó la voz de un poeta gritar

“Caminante no hay camino,

se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso…
Murió el poeta lejos del hogar.

Le cubre el polvo de un país vecino.

Al alejarse le vieron llorar.

“Caminante no hay camino,

se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso…
Cuando el jilguero no puede cantar.

Cuando el poeta es un peregrino,

cuando de nada nos sirve rezar.

“Caminante no hay camino,

se hace camino al andar…”
Golpe a golpe, verso a verso.

Adivinancero antológico español, llibre d'endevinalles

Aquesta vegada us volem recomanar un llibre que és una xicoteta joia poètica, un llibre d'aquests que sempre cal tenir a mà per a jugar a les endevinalles i anar difonent el nostre ric folklore. Aquesta antologia recupera aquesta tradició oral per a donar-la a conèixer als lectors actuals.

José Luís Gárfer i Concha Fernández són els autors d'aquest recopilatori d'endevinalles, Adivinancero antológico español, una obra editada per Anaya Infantil i Juvenil.

Les endevinalles estan organitzades per temes i es complementa la seua recerca amb un índex.

Ací teniu unes quantes endevinalles d'animals:

De cierto animal di el nombre:

es quien vigila la casa,

quien avisa si alguien pasa

y es fiel amigo del hombre.

(El perro)

A cuestas llevo mi casa.
Camino sin tener patas.
Por donde mi cuerpo pasa
queda un hilillo de plata.
(El caracol)

Adentro no hay quien me alcance
y si salgo sufro un percance.
(El pez)

¿Qué animal va por la vida

con los pies en la cabeza?

¿Qué animal así camina?

(El piojo)

Con su cola inmensa,
vestido de gris,
busca tu despensa
en cualquier país.
(El ratón)

Duermo en una cama
que jamás se arruga.
De todas las hierbas,
prefiero la lechuga.
Tengo orejas largas
y una cola diminuta.
Si echamos una carrera,
gano sin disputa.
(El conejo)

Es que el pobre ve tan poco

que tampoco mira ya,

topa que topa que topa,

con la topa lo hallarás.

(El topo)

Duro por arriba,

duro por abajo,

cara de serpiente

y patas de palo.

(La tortuga)

Fluyo más fluida que la dulce rima.
Caigo hermosamente, mas subir no puedo.
Diez mil toneladas resisto sin miedo
pero el aire siempre me marca y lastima.
(La rana)

Hay ocho que están en pie,
dos a punto de aferrarse
y dos ojos desafiando.
(El cangrejo)

Los dedos muy separados,
la ropa de mil colores.
Van veloces y ordenados.
Los buscan los cazadores.
(Los patos)

Grandes patazas,

chicas manitas,

lindos colores en mis alitas,

salto y no sé

dónde caeré.

(El saltamontes)

Mi inicial está en curva pero no en carretera
y mi segunda letra se encuentra en exquisito.
En rechoncho y no obeso encontrarás mi tercera.
Doméstico y paciente, me sirvo del detrito
para hacer las delicias del mundo entero.
(El cerdo)

Mi inicial está en paz
y la segunda se agita como un ala.
En todos los países voy vestido de gala,
unas veces de blanco y otras de color plomizo.
(La paloma)

No vuela muy alto pero es presumido.
Calza espuelas, mira con ojos feroces.
Soberbio y distante, pésimo marido,
se levanta pronto, grita a dos voces.
(El gallo)

Si preguntas mi nombre
mi inicial está en guante
y mi segunda letra
anda siempre ambulante.
La tercera y la cuarta
se hallarán en total .
Soy el más listo y guapo...
pero el menos cordial.
(El gato)

Soy una piedra preciosa
que se extravió en el jardín.
En la hiedra o en la rosa
me encuentras siempre en trajín.
(La mariquita)

Va caminando por un senderito
Te da muchas cosas y va despacito.
(La vaca)

Verde nací,
verde viví
y verde moriré.
(El lagarto)

Vuelo de noche,
duermo de día
y nunca verás plumas
en el ala mía.
(El murciélago)

Zumba el vuelo vibrador.
En su casa todo es oro.
Trabaja haciendo un tesoro
con lo que le da la flor.
(La abeja)

Una adivinanza te voy a poner

a ver si adivinas lo que es:

Tiene dos patitas y no tiene pies;

plumas de colores

y pico también.

Cuando tiene hambre suele decir "pío";

cuando tiene frío se mete en el nido.

(el pájaro)

Les il·lustracion és d'Omar Alberto Figueroa.

Dites populars i refranys actuals d'informàtica i internet

Els temps es modernitzen i les dites i refranys s'adapten a l'era cibernaútica. Mireu sinó aquests refranys que hem llegit al blog Conocimientos web. Són adaptacions de refranys ben coneguts aplicats a la informàtica i el ciberespai. Tenen en comú amb les dites populars tot el seu enginy. Els temps canvien i els refranys s'adapten:

1.- No hay mail que por Internet no venga

2.- No por mucho megaRAM carga Windows más temprano

3.- Geek que ladra no programa

4.- Cuando el río suena es porque los bloggers postean

5.- Mas vale post en blog que cientos de spam

6.- Amigo desaparecido, te tiene no admitido

7.- A programa pirateado no le funcionan los pluggins

8.- Amigo que un .exe te adjunta, mala junta

9.- Historial ayer borrado, anteayer hubo pecado

10.- Esposa con blog no hace la comida

11.- La esposa en el Chat, el marido en PizzaHut

12.- Chatea a diario con menores, y usarás emoticones

13.- Tarde o temprano, el último comentario es spam

14.- Tanto va el webmaster a la fuente, que al final Verdana

15.- A programa pirateado no se le miran las fuentes

16.- Mas vale post publicado que cientos preparados

17.- El que mucho postea poco investiga

18.- No postees mañana lo que puedes publicar hoy

19.- A contactos necios, estado: No Admitido

20.- Al idiota, bloc de notas.

I si us interessen els refranys del mes de novembre punxeu ací.

A la tardor s'enlairen els versos amb els premis de poesia

El mes d'octubre que acabem de deixar ha sigut prolífic en pluja i en premis de poesia infantil. Ja coneixem qui ha sigut la guanyadora del I Premio de Poesia para Niños Ciudad de Orihuela: Beatriz Osés García (Madrid, 1972), amb el poemari El secreto del oso hormiguero.

Al concurs s'han presentat 151 treballs, de gran qualitat literària. El poemari serà publicat el proper 21 de març, Dia Mundial de la Poesia, per l'editorial Kalandraka. Felicitacions a la guanyadora i esperem llegir el seu poemari.

Fa poc també s'ha fallat el Premio Hispanoamericano de Poesía para Niños 2008 . En aquest cas la guanyadora ha estat Mercedes Calvo (Salto, Uruguai, 1949) amb Los espejos de Anaclara. El llibre serà publicant per Fondo de Cultura Económica. Ben aviat llegirem aquest poemari... tot un plaer. Felicitacions també per a Mercedes.

També s'acabem d'assabentar del guardonat amb el concurs de poesia infantil Verso en nubes, és el periodista Daniel Blanco Parra, amb el poemari ¡Vamos al Circo!. En aquest cas l'obra serà editada pel propi Ajuntament de León, que és qui feia la convocatòria.

Ens alegrem que amb aquests premis, d'una i altra banda de l'Atlàntic, els xiquets puguen llegir bona poesia.

La il·lustració és de Shilo Shiv Suleman.

Poesia per a la nit de difunts

Un poema del gran mestre Vicent Andrés Estellés per aquesta nit de difunts:

Vindrà la mort, i jo no seré al llit

(Vicent Andrés Estellés)

Vindrà la mort, i jo no seré al llit,
ni al menjador, assegut al divan:
l’esperaré al replà de l’escala,
entre els parents que han arribat de l’horta,

de cap a peus com vestit de diumenge,
de blau marí, amb la corbata torta,
i no serà necessari que entre:
us diré adéu, des de la porta, anat-me’n.

Evitarem, potser, el formulisme,
i tot serà lleuger i natural:
m’ajudarà, agafant-me d’un braç,

la meua mort, en baixar per l’escala.
S’excusarà per si ha trigat massa;
Però és que, abans, ha tingut quatre casos.

La il·lustració és de Dani Jones.

O meu libro, poesía de nenos para os nenos

Al blog Mi refugio, hem trobat poemes de xiquets i joves, en castellà i galleg, que ens han agradat. Preciós és el poema O meu libro, d'un xiquet de 7 anys (llàstima que no hi fique el seu nom). Us invitem a llegir-lo:

O meu libro

Eu teño un libro
que ten plantas,
árbore e flores,
tamén ten nenos
e paxaros de colores.
Polo medio ten un barco
navegando polo mar
e moitos peixes nas augas
unha estrela e un calamar.
Ó final ten moitos contos
que me gustan a rabear
e tamén ten poesías
para os nenos recitar.
¡Que ben o paso co libro!
é o meu mellor amigo.

La il·lustració és de Katrina Rain.

Revista de poesia Ping Pong, poesia des de Mèxic

Hui volem aconsellar-vos la lectura de la revista digital de poesia Ping Pong. De periodicitat trimestral, s'edita des de Santo Domingo (República Dominicana) des de 2006. Són responsables de la seua edició Frank Báez i Giselle Rodríguez Cid.

Podem enviar poemes, articles i altres materials literaris per a la seua publicació a revistapingpong@gmail.com


Ens diuen els seus redactors:

La función de la revista PING PONG es suplir una necesidad que tienen los editores de conocer poesía, de debatir las últimas escuelas y tendencias poéticas, y de poder difundirla en un medio que día a día se va tornando más necesario e importante. Para nosotros la función de una revista de literatura es ser una ventana, una especie de muestrario de textos que se desarrollan plenamente en libros. Es un medio de divulgación, de encuentro, es como las Llegadas y Salidas de los aeropuertos, donde la gente entra y sale continuamente con algo entre las manos.


De l'últim número d'aquesta revista, que fa referència, entre altres coses, al VII Festival de Poesia de Costa Rica (maig 2008), hem copiat aquest poema de Dennis Ávila, poeta hondureny.

Equivalencias. Equidistancias. hn

(Dennis Ávila)
Hay poemas que no son poemas

que son heridas.

Se sabe que al escribirlos

apenas rasgan, son golpecitos

no me hagan caso.

Hay poemas que no soportan

que uno los mire

poemas No estacionar

Cuidado, perro brazo, poemas

que son las gotas de toda lluvia. Tu vecindario.

Por ejemplo, cae una fruta

muere su órbita

algo del universo

ha sido arrancado

una distancia se ha detenido

y hay poemas que no son poemas

sólo una fruta en la tierra.

Poesia infantil i matemàtiques

Les matemàtiques solen agradar poc als alumnes, al contrari de la poesia. Per què !? Us donem una solució, mesclar la poesia i les matemàtiques. A la web de Sector Matemática hi tenen un raconet amb poemes sobre les matemátiques.

Gaudiu de la lectura d'aquest poema i... penseu també en la solució.

EL LADRÓN DE NARANJAS
(Córdoba: Escuela del Califa )

Un ladrón un cesto de naranjas
del mercado robó
y por entre los huertos escapó;
al saltar una valla,
la mitad más media perdió;
perseguido por un perro,
la mitad menos media abandonó;
tropezó en una cuerda,
la mitad más media desparramó;
en su guarida, dos docenas guardó.
Vosotros, los que buscáis la sabiduría,
decídnos:
¿cuántas naranjas robó el ladrón?

La il·lustració és d' Álex Dukal.

Antologia de poesia espanyola sobre Marroc

Acaba d'editar-se el llibre Marruecos en la poesia española, de l'editorial CajaSur.

L'antologia està realitzada pel poeta Salvador López Becerra, director de l'Institut Cervantes de Fez i ens fa una interessant selecció dels poetes espanyols vius que han escrit sobre Marroc. Fora de tòpics, Marroc és un país que ha donat inspiració a molts dels nostres poetes.

Ens diu Salvador López: Si nos acercamos con mirada atenta a la literatura española de los últimos siglos, veremos la cantidad de textos que hacen referencia al ribereño Marruecos (tan cerca y, a la vez, tan lejano) encontrándonos con obras de hondo calado literario y seducción poética junto a otras preñadas de tópicos, arengas colonialistas de ridículos tintes patrióticos o mediocres fabulaciones decimonónicas. Pero lo que cuenta es que Marruecos nunca pasó desapercibido ante quienes lo visitaron: bien desde la convicción de su belleza y noble abolengo, para unos, o desde la visión superficial y sesgada de otros. Desgraciadamente el tiempo en color sepia — o de colorista postal— de los estereotipos todavía no pasó, pero hoy se ve y describe a Marruecos más motivado por la pasión y el arte que cada autor destila y menos desde las presiones que las modas literarias y sociales impusieron en el pasado. Sí, es verdad que más allá del airecillo “exótico” u “orientalista” que todavía pervive en el imaginario colectivo español, percibimos que no es esto lo que principalmente motiva a nuestros autores actuales a escribir sobre Marruecos, sino que, más bien, lo hacen desde una contemplación casi mítica, desde la memoria, la ensoñación (de Al-Andalus, del Paraíso perdido...) o desde la evocación de experiencias vividas, casi siempre motivadas por un corto — no siempre dérmico— o intenso viaje.

Una visió diferent, poètica, actual i lluny de tòpic. Cal llergir-ho!

Children's Halloween Poetry and Songs / Poesies i cançons infantils en anglès per a celebrar Halloween

En aquests moments de l'aldea global, la comunicació instantània, internet, la publicitat, el bombardeig comercial... conviuen una barreja de les nostres tradicions i de tradicions importades. Aquests dies sentim molt parlar de Halloween, una festa que ens ve de fora, però que poc a poc anem implantant. Nosaltres som de celebrar la Castanyada i el Dia de Difunts, però sabem que a moltes escoles es celebra Halloween. Podem aprofitar les disfresses i les rialles dels xiquets per aprendre en anglès poemes i cançonetes. Qualsevol festa és bona per a passar-ho bé i gaudir de la poesia, en aquest cas de la poesia infantil en anglès.

Us recomanem uns llocs on podeu trobar-hi poemes infantils i cançons sobre Halloween, alguns d'ells creats per xiquetes i xiquets:

-4 The teacher: ací podem trobar, a mes de cançons i poemes per a celebrar Halloween, endevinalles, dibuixos, trencaclosques (amb esquelets que ballen), jocs...

-Alphabet-soup: molts poemes, senzills

-Mamá Lisa's: cançons de tot el món, també per a Halloween (ja hem xerrat en altre post del blog d'aquest pàgina que ens pareix molt interessant).

-E-card: molts poemes escrits per xiquets i xiquetes. A més, podem enviar postals electròniques

-Haikus poemes: haikus infantils sobre el tema de Halloween

-Halloween: cançons infantils sobre el tema, amb lletra, i que podem escoltar

Us fiquem per anar obrint boca del que hi ha en aquestes webs, uns poemes infantils al voltant d'aquest Hallowen:

Halloween Night

(Caitlin, age 14, from Brandon, Manitoba)

Moonlight eyes,

And face of white,

Scared to death,

On Halloween Night.

Bloodshot eyes,

And face of blue,

This young man,

Is scared stiff too.

Vampires strike

And werewolves howl,

The air is haunted,

With hoots of an owl.

Only one hour left,

You think in fear,

In only one hour,

Morn will be here.

Trick or treat

(Victor Meldrew)

When the little boys and girls

Knock at my door for candy

I must give them what they want

“Or else” is their modus operandi

So with a false smile I comply

But under my breath I pray

That by the time Christmas comes

They’ll all have tooth decay

Halloween

(Rachel Anne Lippard)
Bats fly into the sky.

Flip flying into the clouded black eye.

Cats tip toeing across my toes.

Into the witches hands they go.

Ghosts say boohaunting kids and scaring adults.

Vampires fangs suck bloodturns the victim into what it was.

Say goodbye to what you heard

Goodbye to cats, ghosts, bats, and witches.

Goodbye to you and good luck on halloween night.

Ha Ha Ha

Les il·lustracions són d' Heather Castler.

Promesas, poesia juvenil amb ritme de hip-hop, des de Xile

Il·lustració de Marta Farina

A ritme de hip-hop electrònic, amb la marxa musical de la banda xilena Los Mono i la seua cançó Promesas. Aprofitem aquests ritmes i la seua lletra per a introduir la poesia. Podem nosaltres cantar-la amb altres ritmes o al revés, amb la mateixa música canviar la lletra o part d'ella. El més important és pasar-ho bé i que els joves se n'adonen que la poesia va més enllà de lectures a classe, els examens i les fitxes de comprensió.

Promesas(Los Mono)
Las palabras son bastantes,
son bastante importantes.
Cuando hablo pienso antes,
hay que hacerse responsable.
Las palabras son bastantes,
son bastante importantes.
Cuando hablo pienso antes,
hay que hacerse responsable.
Mula
mula.
Decir una cosa una cosa por otra
es como confuso. Es como pura boca.
Una promesa rota, palabras que rebotan,
una persona por delante y por detras otra.
Una promesa trucha,
puras palabras mula.
Porfa diga la verdad,
no me prometas
lo que nunca llegará.
Una vez que se dice algo
se hace, se cumple, no se pasa por alto.
Una vez que se dice algo
se hace, las promesas no se pasan por alto.
No me de una liebre por un gato,
lo que prometiste lo espero hace rato.
que pasó, se olvidó, no cachó cuando me lo dijo.
¿No se ponía atención?
Oh! que pena... que pena que me da.
Ya no estoy seguro cuando dices la verdad.
Duda, duda, duda, duda, duda, muchas dudas ahora me das.
Una vez que se dice algo
se hace, se cumple, no se pasa por alto.
Una vez que se dice algo
se hace, las promesas no se pasan por alto.
Cuando digo algo y lo cumplo
algo gano, yo siento que triunfo, pero
cuando digo mucho me confundo,
me siento como un gusano, como un humano.
Trucho ouch oh! Puede ser quizás que yo te
llamo, te lo juro de más obvio que vamos: si, si, si,
como si fuera tan fácil.....mula.
Yo lo sé es díficil decir que no,
pero vale la pena entonces. Vamos a aprender
como: `n´ con `o´ es no `n´ con `o´ es no.
Si le pones un gracias, cuanto mejor;
no, gracias señor, yo esta ves paso.
Porque que le digo si, si sino, si te
confundo a ti ,termino confundido yo, yo, yo.
Una vez que se dice algo
se hace, se cumple, no se pasa por alto.
Una vez que se dice algo
se hace las promesas, no se pasan por alto.
Una vez que se dice algo
se hace, se cumple, no se pasa por alto.
Una vez que se dice algo
se hace, las promesas no se pasan por alto.
Las palabras son bastantes,
son bastante importantes.
Cuando hablo pienso antes,
hay que hacerse responsable.
Las palabras son bastantes,
son bastante importantes.
Cuando hablo pienso antes,
hay que hacerse responsable.

Mmuuuuuuuula, la, la(mula, mula, mula)
muuuuuuuula, la, la(mula, mula, mula)
muuuuuuuula, la, la(mula, mula, mula)
muuuuuuuula, la, la(mula, mula, mula)

Podem veure dos vidoclips sobre el tema:

-Educatiu: un muntatge de la professora Nancy Camys, amb orientacions didàctiques al voltant del tema. Està al portal Educar en Chile, on tenen un bons i interessant fons audiovisuals que us poden servir en molts àmbits educatius: Aula Visual. El video se'l podem descarregar.

-Promocional: esta penjat a YouTube. Cal veure-ho al portal, doncs no es pot descarregar.

Los días de la semana, poesia infantil

Los días de la semana

(Regina Esther Sassón)
Somos los siete pequeños

de la señora semana;

damos a la noche sueños

y alegría a la mañana.

Todos quisiéramos dar,

como Domingo, un paseo.

Lunes dice: —¡A trabajar!

No por eso es día feo.

A Martes lo ven mal vestido,

y a veces medio enojado.

Miércoles, que es distraído,

camina un poco encorvado.

Jueves siempre se entretiene,

porque estudia, y luego juega.

Viernes a todos conviene.

Con él, ¿no ven lo que llega?

Sábado es mitad trabajo,

aunque su pecho engalana.

Tira alegre, cuesta abajo,

lo que pesa en la semana.

Somos los siete pequeños

de la señora semana;

damos a la noche sueños

y alegría a la mañana.

La il·lustració és d' Arrolynn

Endevinalles de Nicolas Guillén i un llibre d'endevinalles

Il·lustració de Jim Bradshaw

També els poetes han jugat a les endevinalles. Us invitem a llegir les endevinalles de Nicolás Guillén.

Adivinanzas de Nicolás Guillén

En los dientes, la mañana,

y la noche en el pellejo.

¿Quién será, quién no será?

(El negro)

Con ser hembra y no ser bella,

harás lo que ella te mande.

¿Quién será, quién no será?

(El hambre)

Esclava de los esclavos,

y con los dueños, tirana.

¿Quién será, quién no será?

(La caña)

Escándalo de una mano

que nunca ignora a la otra.

¿Quién será, quién no será?

(La limosna)

Un hombre que está llorando

con la risa que aprendió.

¿Quién será, quién no será?

(Yo)

Aprofitem per a recomanar-vos el llibre de Pedro Cerrillo, ¡Adivina!, editat dins de la col·lecció Los Piratas de l'editorial SM. Una joganera manera d'intrduir als xiquets més menuts en el nostre folklore i la tradició poètica oral. Comença així:

Vive en pie constantemente,

con los brazos hacia fuera;

se desnuda en el otoño

y se viste en primavera.

Què és?

A la tardor cauen fulles i poemes

Ens pareix interessant aquests slide sobre poesia i tardor. El primer està realitzat per Matilde Martínez de l'Aula d'Acollida IES Pai i és una proposta de treball poètic sobre la tardor. El segon és la presentació d'un treball realitzat pels xiquets i xiquetes del CEIP Miquel Granell d'Amposta -Tarragona-.

Els felicitem als dos i gràcies per compartir la seua feina amb tots nosaltres. Ells també enlairen els versos.

Si necessiteu més poemes de la tardor poden trobar-ne molts en aquest blog, sobretot en Poesia de la tardor / Poesia del otoño.

Poesia Oberta Aula D Acollida

View SlideShare presentation or Upload your own. (tags: marçal mercé)

Tardor

View SlideShare presentation or Upload your own.

Un poema de biblioteca per al Dia de la Biblioteca

Ens han regalat un poema! Què fantàstic tenir amics i amigues que se'n recorden de nosaltres! De bon matí, trobar-te amb un regal com aquest, per a qualsevol bibliotecari és tot un luxe: que els lectors ens regalen els seus escrits. Aquest raconet de poesia no és més que un dels serveis virtuals que presta la Biblioteca Municipal de Cocentaina (a banda estan els serveis presencials), així que quan escrivim el blog ho fem com una tasca més dins de l'objectiu que ens hem proposat: difondre la lectura als lectors presencials de la biblioteca i als lectors virtuals -allà on estiguen- i, ací, especialment difondre la lectura de la poesia, entre els menuts, els joves i els majors.

La emoció fa que m'enrotlle més del que cal. Us invitem a llegir aquest preciós poema sobre la biblioteca que la molt bona amiga i gran poetessa, Isabel Barriel, ens ha enviat, amb una dedicatòria especial per a tots els bibliotecaris i lectors d'aquest blog de poesia infantil i juvenil:

La Biblioteca, casa de tots, niu de democràcia, llibertat i tolerància (il·lustració de Dana Radulescu)

Eres

(Isabel Barriel)

Eres mi refugio, mi lecho, mi cueva.

Eres un palacio de elegancia extrema.

Un cielo de transparencia externa.

La luz, el espejo, el balcón, la maceta.

Elegancia, belleza, inquietud y sorpresa.

Antigüedad, conocimiento y solera.

Ardid, trampa, un techo de acogida suprema.

Eres el edificio más culto.

La cultura hecha papeles.

Los índices, los prólogos, los lomos.

Alimentación de lujo con su mesa y su silla,

sin fuego ni agua en la cocina.

Sólo pensamiento y palabra y letras y silencio y tiempo.

Eres…………mi biblioteca.

Dia de la Biblioteca 2008: us invitem a tots a entrar i llegir a les biblioteques

Il·lustració en homenatge a Borges, un gran lector i escriptor, que imaginava el paradís com una gran biblioteca on hi viurien tots els llibres, el ja publicats i els que encara no ho han fet (desconeixem l'autoria d'aquest magnífica il·lustració)

Hui, 24 d'octubre, és el Dia Internacional de la Biblioteca 2008 i en aquest blog no podiem deixar de celebrar-ho. Des de 1997 ve celebrant-se aquest dia en tot el país i desitjariem que aquest dia -i la resta de 364 dies de l'any- les biblioteques s'ompliren de lectors. Remenant pel calaix de la memòria hem recordat un poema que ens va atrapar entre els seus versos (del blog amic Trazando caminos) i volem compartir-lo amb tots vosaltres. Un poema on el llibre, amb les pàgines en blanc, invita als escriptors a plasmar la seua creativitat. Sense llibres no hi ha lectors i les biblioteques públiques són el millor lloc on tothom pot acudir a gaudir de la lectura.

¿Qué pasa que nadie se levanta
y viene a dejar su huella en forma de letras
en este libro que habla de caminos trazados?

¿Qué os pasa a vosotros los autores
que parece habéis perdido esa ilusión de
los primeros tiempos y dejáis mis hojas en blanco?
¿qué os pasa que ya ni comentarios leo?

Debe ser un virus del alma
de esos que cada día van haciendo mal camino
un virus que riega pereza por doquier
un virus que quita las ganas de seguir escribiendo

¿Porqué no abrís la ventana al amanecer
observáis la maravilla del alba,
y refrescáis vuestras ideas
con el rocío de la mañana?
mirad como el cielo descorre sus cortinas
y nos habla del milagro de un nuevo día
quizás de un nuevo sueño

Levantaros de vuestro lecho de pereza,
sacudiros las angustias y el desánimo,
emborrachar los tinteros de tinta,
coged la pluma y nutridme de nuevo con vuestras letras
letras de antaño volved a este camino trazado.

Quiero que plasméis vuestros sueños
En mis hojas vestidas de blanco
Llenadme de colores, de letras
nutrirme de sueños quizás olvidados

Quiero que me emborrachéis de tinta
Quiero que me acariciéis de nuevo
Y sentir vuestros sueños en forma de letras
Letras que tienen alma, letras que llevan sueños.

(Nerim)

Mi primer libro de poesia: introduir la poesia infantil a l'aula

L'editorial Libsa té un fantàstic llibre per a introduir als més menuts en el món de la poesia. Es tracta de Mi primer llibro de poesia, una antologia de poemes i autors seleccionats per a que els xiquets i xiquetes s'endinsen en el joc poètic, tot amb molta rima i amb bon ritme. les il·lustracions de Sandra Ramírez Llanas complementen els versos i suggereixen nous imaginaris poètics.

Els poemes s'acompanyen de quadres explicatius amb la biografia dels autors i amb el vocabulari que sol tenir més dificultats de comprensió. Aquesta antologia, amb un a presentació molt didàctica, és un material poètic que en ajudarà en les diferents activitats que realitzem en classe.

Un llibre que trobem molt interessant per a tenir a l'aula.

Cançoneta de bressol

Aquesta cançoneta de bressol hem porta molts, molts records. Me la cantava ma mare i jo l'he cantada als meus fills, amb veu baixeta i ritme lent. És molt típica per aquests llocs.

La mare canta noneta

per a dormir totes les nits,

i de matí sembrar la terra

i recollir tots els seus fruits.

Que la xiqueta és la flama
d'un poble i d'uns carrers,
de la llimera i la parra
i de la flor dels tarongers.

La il·lustració és d'Emma, des de Canada.

Juguem amb els refranys i les dites populars

Els que llegiu normalment aquest blog ja sabeu que al parlar de la poesia infantil i juvenil fem sempre referència als refranys. La nostra parla està plena de dites populars i refranys que de vegades els xiquets desconeixen i, aleshores, ja no utilitzen en el seu xerrar quotidià. És una llàstima i cal anar fomentant el nostre ric folklore poètic.

Això és el que han fet i penjat a la web els Centres de Lloret de Lloret de Mar. Ens proposen una sèrie d'activitats per a realitzar a l'escola amb els refranys. Ens pareix molt interessant aquesta proposta didàctica, així que l'hem copiada i la compartim amb tots vosaltres:

QUÈ ES POT FER AMB ELS REFRANYS?
1. Completar refranys. (Prof. Diu la primera part i els alumnes completen la resta).
2. Inventar refranys.
3. Explicar per escrit el significat dels refranys.
4. Variants i sinònims amb d’altres llengües.
5. Escriure el refrany en dues columnes(partits) i trobar la correspondència.
6. Encertar refranys (dos equips), diuen refranys i es tracta de trobar el significat.
7. Fer un petit dibuix del significat del refrany.

Ben cert que els refranys donen moltes possibilitats de joc i en agradaria que ens fereu arribar la vostra experiència

La il·lustració es de Javier González.

Alicia... en el país de la poesia

Alicia... expulsada al país de las maravillas

(Enrique Bunbury, Radical Sonora)

Ni un día más

me quedaré sentado aquí,

en la penumbra de un jardín tan extraño.

Cae la tarde y me olvidé otra vez

de tomar una determinación.
Alicia sortilegio de babia

en el fondo del espejo.

Alicia ni supone ni piensa,

con la luna por cerebro.

Alicia en su pensamiento

tirando del hilo de su enredo.
Alicia en el laberinto
sin minotauro me llama: ¡Teseo!
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado.
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada…
al país de las maravillas.
Para Alicia hoy…
es siembre todavía.
Alicia, viajando entre lunas,
de charla con musarañas.
Alicia tejiendo las nubes
con tela que nunca se acaba.
Alicia es siempre tan breve
que ya ha terminado
Alicia dice que te quiere
cuando ya te ha abandonado.
Alicia expulsada…
al país de las maravillas.