Travesses una porta intacta
i en surts que t'han trencat
que tot és nou,
que potser allò és la vida.
Cinc minuts més tard
comença el drama d'estimar,
i no saps què era més verge:
si el teu cos
o el teu cor,
perquè els dos et fan mal.
A fora les garrofes cauen.
I no et necessiten.
(Cèlia Nolla i Yeste / Ana Godis, il.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada