Pàgines

3.3.22

Poemes d'Akiko Yosano, en veu de dona

 


Esa joven en sus veinte,
A través del peine
su cabellera negra
el orgullo de la primavera ¡tanta belleza!

(il·lustració d'Hashiguchi Goyo)

 

Continuem aquest dijous amb poemes de dones. Hui volem difondre la poesia d'Akiko Yosano, una escriptora i poeta japonesa (1878-1942), la carrera de la qual va ser desenvolupada entre l'era Meiji i l'era Taishō. El seu nom de naixement era Shō Hō (鳳 志よう Hō Shō?). Va exercir un paper preponderant al món literari de l'època i va introduir l'antiga tanka al món poètic modern, així com l'ús de paraules xineses a la poesia japonesa .Yosano també es va destacar com a pionera en el feminisme, el pacifisme i la reformista social. Se la considera com una de les més famoses i controvertides poetes de la literatura moderna del Japó. 

Us deixem un tastet de la seua poesia:


Pelo negro,
mil mechones de pelo,
este pelo enredado,
como mis pensamientos enredados,
como mis sentimientos enredados…

*

Dos estrellas en el cielo
susurros de amor
tras la cortina de la noche
mientras que abajo, ahora, las personas mienten 

sus cabellos en suave desorden...

*

Aunque suelto en el agua
mi largo pelo de cinco “shakus“,
mis sentimientos de mujer
permanecen secretos, retenidos ...

 *

Sin hablar del camino,
sin pensar en el futuro
ni en la reputación,
sólo amados y amantes,
tú y yo mirándonos 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada