Jo vinc d'un temps perdut: poesia de Maria Beneyto

 

Jo vinc d’un temps perdut. Sóc mare i filla 

de l’ombra omnipresent. Amb fil d’aram 

tanque la intimitat que em fa una illa.

 Enllà el poder del plom, la por, la fam. 

(Temps del fred mossegant-li al foc la cua, 

temps d’arbres primitius i agres, del monstre 

vegetal. Pell del món en l’aigua nua, 

blau tremolor ferit de fum per sostre...) 

Mare i filla, besàvia de la terra 

i encara amb por de nàixer, i vençuda 

pel dinosaure groc de la desferra, 

o per sempre mai pel temps perdut perduda.

(Maria Beneyto / Kirstine Reiner, il.)