Una de les coses que més ens agraden de la tardor és sortir al bosc a per bolets. Una bona cistella al braç per anar arreplegant-los i que deixen la seua llavor mentre caminem, com en la poesia.
Plaer de tardor
M'has tocat la fibra,
em tens el cor robat
quan t'ensumo entre la molsa,
quan veig que m'has esperat.
Petit ésser taronja o vi rovellat
que has nascut dissimulant,
destaques pel teu color
i perquè m'has portat plaer de tardor.
Et busco pel bosc,
respiro, camino, avanço i miro
fins que et veig al meu davant.
-Ai! una mica més i et trepitjo!
T'agafo, t'abraço, t'estimo,
ets un fantàstic exemplar.
I segueixo, segueixo cercant
els teus amics, els teus germans.
La il·lustració és de Mikish.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada