Està sent temps de futbol i nosaltres ho volem celebrar amb poesia, perquè els versos no estan renyits amb l'esport. Tot es compatible i amb l'equilibri està el seny.
Poeta futbolista
El balón es mi musa,
mi inspiración.
El balón toco y toco,
porque el balón
-al revés que la rosa
del poema de Juan Ramón-
cuanto más se toca
tanto mejor.
Si no me queda más remedio
le doy un puntapié
y lanzo el balón en largo,
pero prefiero pasarlo en corto,
que me rompe el corazón
hacerle daño
y no soporto
tanta distancia entre él
y yo.
La il·lustració és de Daniel Torrent.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada