Dos poemes de sant Jordi i un poema del drac: feliç Dia de Sant Jordi a tothom

Ja estem, ja ha arribat! El Dia de Sant Jordi està ací i els carrers s'omplin de llibres i roses, de gent mirant i comprant llibres, d'escriptors i il·lustradors signant les seues obres. Si, hui és el dia, ho sabem perquè de bon matí ja s'hem trobat passejant d'amagades a la princesa i al drac, a un sant Jordi un poc cansat de veure el que se li aveïna, i a la florista corrent entre la gent mentre se li caien roses i versos del seu cabasset. Hem arreplegat les roses i també els versets, així que els compartim amb tots vosaltres.

Bon Dia de Sant Jordi i bon Dia del Llibre!

A la primavera

(José Manuel Pagán)

A la primavera

vigila el jardí,

pot ser hi ha Sant Jordi

a sobre d'un pi;

ens porta orenetes,

flors i romaní.

A la primavera

vigila el jardí.

A la primavera

si surts per un bosc,

pot ser hi ha Sant Jordi

mirant una flor;

ell cuida les plantes,

els rius i els rocs,

a la primavera

si surts per un bosc.

A la primavera,

si vius a ciutat,

pots fer una visita

als arbres del parc;

pot ser hi ha Sant Jordi

assegut en un banc,

a la primavera

si vius a ciutat.

Sant Jordi

(Joana Raspall)

Pel caminet de vora el riu,

tresca que tresca,

va galopant un cavaller.

                                  Sant Jordi va,

                                                    Sant Jordi ve!

Ha sentit

dir que hi ha un país

plora que plora

perquè d'un drac és presoner.

                               Sant Jordi va,

                                                Sant Jordi ve!

La seva

espasa al raig del sol

brilla que brilla.

Cercaré el drac i el venceré!

                                Sant Jordi va,

                                                  Sant Jordi ve!

I tot tornant, quan l'ha vençut,

dubta que dubta:

Potser aquest drac no és el darrer...

                                  Sant Jordi va,

                                                    Sant Jordi ve!

Com dorm el drac

(Joan Josep Roca)

Com dorm el drac,

enmig de les tenebres,

cercant estrelles

que encara no ha trobat.

Demana, als déus,

un cos menys feixuc,

per aixopluc,

demana un cau,

però no escau,

en temps raonable,

ser pidolaire

en aquest ensurt.

Puix tot un poble

el vol escanyar

i ha disposat:

gran cavaller.

El veig plorar,

és tan proper.

Aquestes simpàtiques il·lustracions són d'Anna Llenas.