El silenci, des de l'ultratomba, és com una llosa pesada o no tant...? Té música el silènci de la mort?
Només de gran he après
a estimar el silenci.
Commou, de vegades, més que la música.
En el silenci apareixen senyals colpidors,
i a les cruïlles de la memòria
copses els noms
que el temps intentava ofegar.
De nit, a les capçades dels arbres,
sento els cors dels ocells.
I un capvespre, al cementiri,
vaig percebre, del fons d’una tomba,
el cruixir d’un taüt.
(Jaroslav Seifert, trad. Monika Zgustová)
La il·lustració és d'Inkcorf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada