La sonrisa: regalem somriures i versos a tots i totes

Regalem cada dia molts somriures -il. André Neves-

Tenim una moneda personal molt valuosa però que podem regalar-la a tothom en cada moment i mai s'acaba. Una moneda que no cotitza més que a la borsa dels sentiments: el somriure. Oferir-la beneficia a tots i negar-la crea tristor i hostilitat.

Hui volem regalar molts somriures per a tots vosaltres, grans i menuts.

La sonrisa

(Ernesto Mejía Sánchez)

Vale tan poco una sonrisa

que darla cuesta nada y sí

negarla, mucho. Una sonrisa,

una sonrisa inmerecida, no tiene

precio ni en el cielo ni en la tierra.

Una sonrisa gratuita, pura

como la luz sin la que no podría

vivir, sólo se paga con la muerte.

La finestra de les nits de lluna plena... ens obri a la poesia dels somnis

La finestra de les nits de lluna plena

(Pep Molist)

Una vegada al mes,

la finestra em cedeix la barana

per veure la cara ufana

de les nits de lluna plena.

Una vegada al mes,

la finestra no vol que la persiana

em tapi, tossuda, la façana

de les nits de lluna plena.

Una vegada al mes,

la finestra m'acull talment una cabana

per observar la fosca i la clariana

que encerclen la lluna plena.

La il·lustració és de Maria Mola.

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència

La poesia oral: gèneres, funcionalitat i pervivència és un llibre coordinat per Jaume Guiscafrè i Caterina Valriu , que està editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat i el Departament de Filologia Catalana i Lingüística General i Edicions UIB (2007).

Els textos que integren aquest volum tenen com a denominador comú la voluntat d'explorar el complex món de la poesia oral en alguns dels gèneres que la conformen, en l'àmbit de la llengua catalana i essencialment des d'una perspectiva funcional i sincrònica.

El llibre inclou nou estudis, tots realitzats per especialistes en la matèria, sobre un aspecte o un altre de la tradició popular vinculada a la creació poètica. Així, Carme Oriol aprofundeix en la baladística; Jaume Guiscafrè analitza les diferències entre la balada i el romanç, mentre que Josep M. Esteve posa de manifest com els materials orals que conformen els jocs i les cançons del repertori infantil són peces funcionals que faciliten un gran nombre d'aprenentatges a un ampli ventall d'edats. Antoni Serra analitza algunes de les balades catalanes més freqüents i Felip Munar sintetitza al seu estudi els principals recursos que cal posar en pràctica per compondre gloses, mentre que Caterina Valriu treballa sobre el corpus de les gloses populars mallorquines que parlen de les dones en la seva relació amb l'altre sexe.

Joan Borja demostra en la seva aportació com les formes expressives pròpies del folklore són el substrat poètic sobre el qual es construeix l'estètica d'un gran nombre de cançons dels cantautors adscrits a l'anomenada Nova Cançó; Víctor Gómez Labrado fa una acurada revisió de les balades que conformen el corpus del comte maleït i condemnat a vagar eternament com una ànima en pena per les seves malifetes; i, finalment, Bàrbara Sagrera revisa la funcionalitat dels proverbis.

Un llibre fantàstic per a conèixer el nostre folklore, analitzar-lo i difòndre-lo. Són els nostres arrels poètics!

Les il·lustracions són de Johanna Wright.

Tardor inclusiva, poema de Tomàs Camacho Molina

Tardor inclusiva

(Tomàs Camacho Molina)

Tardor, tardor.

Les fulles cauen.

Tardor, tardor.

El núvols, grisos i tristos,

ploren.

Tardor, tardor.

Agulla al pit!

Tardor,

pensar que del decaïment

creix nova vida.

Tardor,

que el crepuscle

vida nova transporta.

Tardor, tardor,

llunyania del temps,

vent i pluja

de la qual no vaig

ser conscient.

Tardor, tardor,

tombeau de l'estiu.

Gairebé oblidada

primavera d'hivern.

Tardor, tardor,

també de flors

i cementeris.

Tardor, tardor,

també t'escau

la càlida carícia

de l'amor.

Il·lustració d'Alina Chau.

Let's read: poemes sobre els llibres i la lectura / poemas sobre los libros y la lectura

Let's read! -il. Laura Wennstrom-

També en anglès hi ha poemes infantils i cançons sobre els llibres i la lectura. Així, hui anem a practicar el nostre anglès al ritme de la lectura amb els poemes que hem trobat a la web CanTeach; books and reading (podem trobar-hi al mateix lloc web molts més poemes, seleccionats per temes, per exemple els de la tardor / otoño / autumn)

Let's read

(autor desconegut)

The more you read,

the more you know.

The more you know,

the smarter you grow.

The smarter you grow,

the stronger your voice.

When speaking your mind

or making your choice.

*

 Look in a Book

(Ivy O. Eastwick)

Look

in a book

and you will see

words

and magic

and mystery.

Look

in a book

and you will find

sense

and nonsense

of every kind.

Look

in a book

and you will know

all

the things

that can help you grow.

*

Books

(autor desconegut)

I like books

I really do -

Books with stories

And pictures, too.

Books of birds

And things that grow

Books of people

We should know.

Books of animals

And places, too,

I like books

I really do!

Stop a la violència de gènere. Tolerància zero / Stop a la violencia de género. Tolerancia cero

Els lectors d'aquest blog sabeu que estem totalment en contra de la violència, més encara de la violència que s'exerxeix contra les persones més febles: xiquets, gent gran i dones. Hui, 25 de novembre, celebrem el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència envers les dones / Día Internacional de la Eliminación de la Violencia contra la Mujer. És una data que cal recordar, que cal celebrar junts, homes i dones, per eradicar definitivament aquesta violència, psicològica i física, que pateixen moltíssimes dones arreu del món, també en el nostre país.

Reivindique que hem de tenir a l'abast tots els recursos possibles per prevenir-la, perseguir-la i reparar els seus efectes. Stop total a la violència de gènere, tolerància zero.

Nosaltres ho volem fer amb poesia, en aquest cas amb els versos d'una poetessa, Pura Peris (bona amiga i gran poeta). Cops de versos per a que tots ens conscienciem i lluitem contra aquesta lacra social.

 Al masclisme criminal

(Pura Peris)

(No m’ofegues, deixa'm viure)

Respire

Per què et moleste?

Visc

t’he de demanar permís?

Si m’aparte del teu pas

Per què em maltractes?

Pense i m’expresse

Per què em malinterpretes?

Camine,

Per què em poses pedres en el camí?

Fa temps que vaig decidir

que la vida no és vida

si has de transitar per ella

a cada pas demanant permís.

No puc evitar-ho, respire,

camine, opine, gaudisc dels amics,

No m’ofegues, deixa'm viure

no vull ser una titella

de la que altres tiren dels fils

ni sóc una diana

on altres practiquen el tir.

(del poemari Ones sobre la mar, premiat al XXI Premis 9’Octubre 2013, Ajuntament Sant Vicent del Raspeig,)

Maltracte

(Pura Peris)

Flor desfullada

per por i punys marcada

pensa't, no calles!

(de Tasts de vida, ed. Germania 2014)

Il·lustracions d'Alex Rodriguez

Jo espero, quan sigui nen, trobar-me amb la poesia

Buscant la poesia al bosc de les paraules -il. Natascia Ugliano-

Sempre, sempre ens alegren els regals que ens fan els poetes i més encara quan el poeta és un bon amics d'aquest blog, com Joan Josep Roca Labèrnia. Moltíssimes gràcies (saps que tinc un calaixet màgic i especial per als teus versos i que poc a poc vaig compartint-lo amb els lectors/es del blog).

Ens ha encantat aquest poemeta, Quan jo siga nen, i el volem difondre entre les orelles de molts adults perquè estem segures que els ajudarà a tenir un pessic de reflexió sobre la infància, i a les orelletes de molts xiquets/es perquè els ajudarà a desplegar la seua imaginació. I és que quan jo siga nen voldria que cap xiquet restara sense poesia.

Quan sigui nen

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Quan sigui nen, espero:

trobar la Caputxeta

a bon resguard del llop,

content en Calimero

que digui: Ho puc tot!

Quan sigui nen, desitjo:

viatjar cap a la lluna,

veure, una a una,

les estrelles del cel

i saber que les miro.

Quan sigui nen, demano:

aprendre a somiar,

jugar, riure, jugar

i, de tant en tant, pensar

amb dolços per a menjar,

de l'escola, l'esbarjo.

Domingo... mientras cae el otoño: poesía de Giovanni Quessep

Mientras cae el otoño

(Giovanni Quessep)

Nosotros esperamos

envueltos por las hojas doradas.

El mundo no acaba en el atardecer,

y solamente los sueños

tienen su límite en las cosas.

El tiempo nos conduce

por su laberinto de hojas en blanco

mientras cae el otoño

al patio de nuestra casa.

Envueltos por la niebla incesante

seguimos esperando:

La nostalgia es vivir sin recordar

de qué palabra fuimos inventados.

La il·lustració és d'Aga Adamska.

Dia Universal del Nen / Día Universal del Niño: canción y poesía para celebrar este día

25 anys de la Declaració dels Drets dels Xiquets -il. Yan Nascimbene-

Hui celebrem el Dia Mundial de la Infància -25 anys-, basant-se en la Declaració Universal dels Drets de l'Infant / Declaración Universal de los Derechos de los Niños -1959-.

Un dia especial per donar-los veu, per ser el seu portaveu. Reivindiquem que cap nen passi gana, ni guerres, ni abusos de qualsevol tipus, ni pateixin violència, ni se'ls exploti, ni se'ls negui la salut i l'educació. Exigim que a cada nen i nena del món se li apliquin els seus drets i afegim: dret a somiar, a tenir esperança, a imaginar, a escoltar belles paraules, a rebre molt afecte, a jugar, a somriure, a viure i créixer en llibertat i tenir al seu voltant adults que defensin sempre que aquests drets es compleixin. A tots els nens i nenes els enviem un gran somriure, moltes besadetes i molts llibres. 

En aquest raconet ho volem celebrar amb poesia i cantan:

Canción de los Derechos del Niño

Azul, verde o rojo
no importa el color
ni el idioma, raza o religión.

Da igual de donde vienes,
da igual a donde vas.

Si vives en el campo
o en la gran ciudad

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Derecho a la escuela,
a la educación.

Derecho a la salud,
a la protección.

Derecho a opinar
y a participar,
unos y otros
con libertad

Nacemos libres
nacemos iguales
tenemos derechos,
universales.

Nacemos libres
nacemos iguales
los mismos derechos,
somos responsables.

Libreeeesss
Igualeeeess
Derechoooosss universales

Libreeeeess
Igualeeeeess

LIBREEEEEESSS...!!!

"La xitxarra ric-ric canta i balla per ací": recital poètic-musical a la Biblioteca de Cocentaina

La setmana passada vàrem tenir el plaer de presentar a la Biblioteca el llibre de cançons infantils La xitxarra ric-ric canta i balla per ací. Va estar genial i com que ens vàrem quedar amb la mel a la boca hem pensat que els xiquets i xiquetes del nostre poble i de tota la comarca deurien de gaudir també de les nostres cançons.

Aquest proper dijous, 20 de novembre de 2014, a les 17:30 de la vesprada, tindrem a la sala infantil de la Biblioteca de Cocentaina una animació poètica-musical partint d'aquest llibre. Cantarem i cantarem junt a la xitxarreta que ja està a la biblioteca, grans i menuts. S'ho passarem d'allò més bé, segur. No s'ho podeu perdre!!!

A la lectura també s'aplega per la poesia, pel folklore i pel cant, així doncs és molt important que els xiquets i xiquetes gaudeixin del plaer d'escoltar i cantar, de poetitzar amb música i de conèixer el nostre ric folklore.

Obrim la porta al món dels llibres i de la poesia / Abrimos la puerta al mundo de los libros y de la poesía

Els lectors i lectores de totes les edats saben que la lectura i els llibres són tot un món que existeix en el moment que nosaltres obrim les seues pàgines, que cobra sentit en les nostres vides y que creixem agafats de la seua mà -intel·lectualment, emotivament, creativament-. Ens sap greu que molts xiquets i xiquetes no puguen accedir a aquest món per la pobresa que hi ha al seu voltant i que altres que podem accedir visquen d'esquena a aquest món (a casa i de vegades, malgrat que sembla paradòxic, a l'escola).

Ens acompanyeu a entrar al món dels llibres?

En el mundo de los libros

(Juan Carlos Martín Ramos)

En el mundo de los libros,

puedes vivir muchas vidas

y ser alguien muy distinto.

En el mundo de los libros,

lo que se cuenta es verdad

aunque no haya sucedido.

En el mundo de los libros,

hay ciudades invisibles

donde ves lo nunca visto.

En el mundo de los libros,

ayer puede ser mañana

y el futuro hoy mismo.

En el mundo de los libros,

se atreviesan los espejos,

cualquier límite prohibido.

En el mundo de los libros,

todos los libros del mundo

llevan dentro un sueño escrito. 

La il·lustració és de Chiara Fatti.

Xocolate calent mullant amb poesia / Chocolate caliente remojando con poesía

En estos dies de fred es genial esmorçar o berenar una bona tassa de xocolate calent... i si mullem amb "xurros" i ho acompanyem de poesia encara millor.

En una taza caliente

se bañaba el chocolate

y en el mismo recipiente

la leche quiso bañarse.

Un churrito despistado

en la taza se metió…

y así los tres terminaron

en la panza de un glotón.

(José García Velázquez / il. Eugenia Nobati)

Descripción de la hermosura: escatologia poètica amorosa de Francisco de Quevedo

La bellesa també amaga la lletjor -il. Audrey Benjaminsen-

Volem aquest diumenge de tardor fer-vos sortir un bon somriure llegint poesia. Hem seleccionat el poema de Quevedo Descripción de la hermosura. Escatologia amorosa en forma de sonet.

Descripción de la hermosura
(Francisco de Quevedo)

Piojos cría el cabello más dorado,
lagañas hace el ojo más vistoso,
en la nariz del rostro más hermoso
el asqueroso moco está enredado.


La boca de clavel más encarnado
tal vez regüelda a hálito fatigoso,
y la mano más blanca es muy forzoso
que al culo de su dueño haya llegado.

El mejor papo de la dama mea
y [a] dos dedos del culo vive y mora,
y cuando aquesta caga, es mierda pura.

Esto tiene la hermosa y más la fea,
veis aquí el muladar que os enamora,
cágome en el Amor y en su hermosura.

Ángel guardián, ángel de la poesia: versos de Gabriela Mistral

Sembla que els xiquets i xiquets, ho cregam o no, tenen un àngel que sempre els guarda dels perills i de l'efecte de totes les seues entremaliadures. Ésser màgic i protector, ésser també poètic.

Ángel guardián

(Gabriela Mistral)

La verdad, no es un cuento,
hay un Ángel Guardián
que te toma y te lleva como el viento
y con los niños va por donde van.

Tiene cabellos suaves
que van en la venteada,
ojos dulces y graves
que te sosiegan con una mirada
y matan miedos, dando claridad
(no es un cuento, es verdad)

El tiene cuerpo, manos y pies de alas
y las seis alas vuelan o resbalan,
las seis te llevan de su aire batido
y lo mismo te llevan de dormido.

Hace más dulce la pulpa madura
que entre tus labios golosos estrujas,
rompe a la nuez su taimada envoltura
y es quien te libra de gnomos y brujas.

Es quien te ayuda a que cortes las rosas,
que están sentadas en trampas de espinas,
el que te pasa las aguas mañosas
y el que te sube las cuestas más pinas.

Y aunque camine contigo apareado
como la guinda y la guinda bermeja
cuando su seña te pone el pecado
recoge tu alma y el cuerpo te deja.

Es verdad, no es un cuento:
hay un Ángel Guardián
que te toma y te lleva como el viento
y con los niños va por donde van.

La il·lustració és d'Annika Hiltunen.

Boira, boirina, pluja fina: dites populars i refranys sobre la boira... acompanyant el temps de tardor

Boira, a terra o mar, tot s'amaga -il. Tomi Ungerer-

 A la tardor el temps està rebolicat. Un dies fa calor i altres fred, bufa el vent, plou al pla i neva a les muntanyes i quasi sempre a les matinades hi ha boira. Així, la selecció de refranys populars que hui hem fet gira al voltant de la boira.

Ja sabeu que al blog podeu llegir molts més refranys de la tardor, refranys del temps, refranys de bolets i refranys del mes de novembre. Poc a poquet anem difonent els nostres refranys i dites populars, formen part de la nostra cultura i del nostre llenguatge i volem que els xiquets i les xiquetes els coneguen.

 Refranys populars de la boira

Anar a escampar la boira
Boira a Begur, pluja segur
Boira a la muntanya, pastor a la cabanya
Boira al castell, pluja al clatell
Boira al desembre, pluja o llevant
Boira a les muntanyes, aigua al pla
Boira al pla, pescador a pescar.
Boira a les Gavarres, aigua a samalades
Boira a Sant Pere, pagesos enrere. Boira a Sant Pau, pagesos endavant
Boira, boirassa, el cul de la burra t'apedaça
Boira d'agost, pluja d'abril 
Boira de març, aigua segura i la mar moguda 
Boira de matinada, aviat acabada.
Boira de Nadal, a fi del desembre, duu el garbí al ventre
Boira de Salou, plourà si no plou. 
Boira en el castell, pica espart, i fes cordell
Boira en març, fred en maig
Boira per terra, pescador a la mar
Boires en sequedat, vent-te les mules i compra blat
Bon dia és el que plou i no pedrega.
Boira saltirona, no és cosa bona
Boires pel desembre, ni pluges ni neus són de tembre
Boira pel desembre, pluja o llevant
Boires pel gener, pots sortir al carrer
Boires pels baixos, sol pels alts; sol pels alts, boires pels baixos
Boires pel Xaloc, prepara llenya per el foc
Boira saltirona, no és cosa bona
Boira setembral, garbí i gregal, i si massa en fa, llebeig i mestral
Boira terrera, sol espera
Boirina a la vall, pagès al treball
Boirina pixanera, torna-te'n enrere
Bon dia és el que plou i no pedrega
Cada boira de gener, una pluja de maig sol ser.
Desembre boirada, pluja o solellada
Déu et lliuri de pedra, boira i guitza d´euga
Dia de boira, dia de sol.
La boira de desembre duu el garbí al ventre.
La boira en Galirón, aigua per tot lo món
La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer.
Lluna nova en dimecres, boira i tempestes.
Lluna tapada, boira o ruixada; lluna lluent, sequedat o vent
Pel febrer, si la boira venç el sol, mal temps per als pastors
Per Sant Anton de gener, perd la boira l'«aposenter»
Per Sant Antoni, la boira al dimoni
Quan la boira pastura, aigua segura
Sant Anton treu la boira del món

Caligrama del gato Garabato, de Ramón Iván Suárez Caamal

                                            G                    O

                 A         T

            El gato Garabato

        lame leche en el plato

          de la luna redonda.

                            No deja que

                               se esconda

               la rata en el zapato;

       para salir buen mozo,

 sin duda, en su retrato,

los bigotes se lame.

 A las gatitas ronda,

 -no es nada timorato-

  no hay gata que no ame

   con amor insensato.                                la

    Les lleva serenata                                 co

       a las bellas mininas                          su

        con un violín                              con

         que desafina                             le

            bajo la luz de plata            pu

             de la luna y su plato   que

          en un vaivén de ola

                 el gato Garabato.    

El cal·ligrama és de Ramón Iván Suárez Caamal

El mercado de los duendes: poema de Christina Rossetti

Ja sabeu que els donyets són eixos éssers descarats i divertits que viuen al bosc, menuts i entremaliats. Però el que no sabíem és que tenen un mercat -són bons comerciants!?- ple de fruites silvestres i que els agradaria que els comprarem. Jo vaig a agafar la meua cistelleta de vímet i omplir-la amb els seus saborosos productes.

Escoltem com publiciten la venda de les fruites del bosc, igual com qualsevol verduler al mercat.

El mercado de los duendes
(Christina Rossetti)

De la mañana a la noche

gritan los duendes a troche y moche:

"nuestros frutos comprad,

venid, venid y comprad

membrillos y manzanas,

limones y naranjas

rollizas cerezas,

melones y fresas,

sonrosados melocotones,

arándanos silvestres

moras atezadas,

zarzamoras muy moradas,

piñas y garraberas,

albaricoques y frambuesas;

que alcanzan su madurez

en verano todas de vez;

la mañana llega

y la tarde se aleja,

comprad lo que el verano deja:

de la viña uvas frescas,

granadas hermosas y plenas,

dátiles y peras,

de fraile y claudias son las ciruelas,

también damascenas y de yema,

venid y probadlas, no os dé pena:

pasas y grosellas,

encarnadas bayas,

higos a raudales

cítricos meridionales,

dulces y lozanos:

comprad, alargad esa mano.

... 

La il·lustració és de Brian Froud.

Llueve, abrimos el paraguas de la poesía / Plou, obrim el paraigües de la poesia

Hace siglos que llueve.

Hace siglos

que, con perverso afán,

el repique monocorde

golpea el techo,
invade,
gota a gota,
las grietas
que el silencio
talla en los sonidos
cotidianos.

Hace siglos,

solía amar

la lluvia.

Hace siglos,

lejos de esta infinidad

de aguas,

cayendo

en tortura minuciosa

sobre el mundo.

(Mariana Finochietto / il. Fabrice Backes)

El espejo gótico: un blog amb poesia gòtica

Hui us volem recomanar un blog de literatura gòtica que, a més, té un apartat de poesia gòtica: El espejo gótico. Podem trobar a grans poetes que han escrit el que s'anomena "poesia gòtica" i per tal de fer una recerca cal buscar pel títol de poema -estan ordenats alfabèticament-:

A-B. I C-D. I E-F. I G-K. I L-M. I N-Q. I R-S. I T-Z.

Un lloc interessant que ajudarà a més d'un jove a descobrir la poesia, estem segures. Podeu trobar també, dins del mateix blog:

• Poemas Góticos de amor.
• Poesía Vampírica.
• Poesía victoriana.
• Poesía medieval.
• Poesía mitológica.
• Poemas de la Tumba.
• Poemas Tristes.
• Poemas de Hadas.
• Poemas de Fantasmas.

Us fiquem un tastet, el poema La Bruja (1893), de Mary Elizabeth Coleridge, del que hem buscat també la seua versió anglesa.

La Bruja
(Mary Elizabeth Coleridge)

He caminado mucho sobre la nieve,
No soy alta ni mi corazón fuerte.
Mis ropas están mojadas,
Y mis dientes se estremecen,
El camino ha sido largo
Por el penoso sendero crujiente.
He vagado sobre la exuberante Tierra,
Pero nunca he venido aquí antes.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

El filo del viento es un enemigo cruel,
No me atrevo a pararme en la tempestad.
Mis manos son de piedra,
Y mi voz se lamenta.
Lo peor de la muerte ha pasado,
Pero aún soy una pequeña dama.
Mis delicados pies se han llagado,
Y en blancas heridas sangrado.
¡Oh, levantádme sobre el Umbral
Y dejádme ante la Puerta!

Su voz era la voz que la mujeres tienen
Rogando por un deseo del corazón.
Ella vino.
Ella llegó,
Y la llama temblando,
Hundiéndose en el fuego
Finalmente murió.
Nunca más en mi alma se encendió,
Desde que me agité en el suelo,
Levantándola sobre el Umbral,
Y dejándola ante la Puerta.

*

The Witch
(Mary Elizabeth Coleridge)
I have walked a great while over the snow,
And I am not tall nor strong.
My clothes are wet, and my teeth are set,
And the way was hard and long.
I have wandered over the fruitful earth,
But I never came here before.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

The cutting wind is a cruel foe.
I dare not stand in the blast.
My hands are stone, and my voice a groan,
And the worst of death is past.
I am but a little maiden still,
My little white feet are sore.
Oh, lift me over the threshold, and let me in at the door!

Her voice was the voice that women have,
Who plead for their heart’s desire.
She came—she came—and the quivering flame
Sunk and died in the fire.
It never was lit again on my hearth
Since I hurried across the floor,
To lift her over the threshold, and let her in at the door.

La il·lustració és d'Ivica Stevanovic.

Hada en la almohada... poesía de Carlos Blanco para antes de irse a dormir

Tinc una fada al coixí, que en visita cada nit -il. Mónica Carretero-

Ja sabeu que les fades estan per tot arreu, malgrat que de vegades no es deixen veure, però estan molt properes a nosaltres. Segur que llegint aquest poema infantil de Carlos Blanco se n'adoneu de la seua presència.

Un hada en la almohada

-Poema para iniciarse en la búsqueda de estos seres-

(Carlos Blanco Sánchez)

 Las hadas se esconden

en cualquier lugar;

por eso son hadas,

ven y las verás.

 En la mermelada

que hay en la nevera,

con algo de suerte,

verás la primera.

 Hasta en la ensalada

que vas a comer,

se esconde otra hada,

fíjate muy bien.

 Aquí tienes una,

en la naranjada

y puedes ver otra

en la limonada.

 ¡Qué bien me lo paso

descubriendo hadas!

¿Seguimos jugando?

¡Estoy encantada!

 Las hay tan pequeñas

que no pesan nada

y las hay enormes,

de hasta toneladas.

Una, estoy seguro,

vive en Ponferrada

y otra, gitanilla,

sé que está en Granada.

 Podrás ver a una

en la madrugada,

otras están siempre

en las campanadas,

viven en camadas;

puedes encontrarlas

hasta en la fabada,

hacen digestiones

un tanto pesadas

y después se sienten

 muy malhumoradas.

Me gusta este juego,

pero estoy cansada;

seguiré buscando

pegada a mi almohada.

¡Qué bien lo he pasado!

Me voy a la cama.

Muchas, muchas gracias.

¡De nada, monada!

Ya estaba la niña

durmiendo en su cama;

cayó tan rendida que,

al poco, soñaba

y no se dio cuenta

que un hada velaba

sus hermosos sueños

en la misma almohada.

 ¿Caíste en la cuenta?

Ninguna es un hada y,

aunque lo parezcan,

viven camufladas

en muchas palabras,

pues con hache muda

se visten las hadas.

¡Ya me imaginaba

que ver tantas hadas

parecía imposible

pero, así era el juego

y no pasa nada.

 Si os gustó este juego,

seguidlas buscando,

yo, con tanta rima,

me estoy mareando,

las hay a patadas.

Tengo la cabeza

algo atolondrada.

Seguiré mañana.

Rodolins sobre els números

Comptem i rodolinem -il. de Dreams Time-

Ja sabeu els seguidors d'aquest blog que ens agrada molt escorcollar per la xarxa i anar fent troballes poètiques per tal de compartir-les amb tots vosaltres. Buscant poemetes infantils sobre els números ens hem trobat amb aquests simpàtics rodolins, de Laura Cuenca que ha creat per a la seua aula i que ha compartit al seu blog Ses meues feinetes. Ens han encantat, perquè a més a fet un muntatge amb les il·lustracions de Steve Mack i els resultats, podeu comprovar, són superxulos. Ens encanta la gran llavor que fan les mestres i la seua generositat a l'hora de compartir la seua feina. Gràcies, Laura.

Partint d'aquests rodolins ara podeu inventar-se'n vosaltres altres, segur que igual de divertits com aquests.