Jo espero, quan sigui nen, trobar-me amb la poesia

Buscant la poesia al bosc de les paraules -il. Natascia Ugliano-

Sempre, sempre ens alegren els regals que ens fan els poetes i més encara quan el poeta és un bon amics d'aquest blog, com Joan Josep Roca Labèrnia. Moltíssimes gràcies (saps que tinc un calaixet màgic i especial per als teus versos i que poc a poc vaig compartint-lo amb els lectors/es del blog).

Ens ha encantat aquest poemeta, Quan jo siga nen, i el volem difondre entre les orelles de molts adults perquè estem segures que els ajudarà a tenir un pessic de reflexió sobre la infància, i a les orelletes de molts xiquets/es perquè els ajudarà a desplegar la seua imaginació. I és que quan jo siga nen voldria que cap xiquet restara sense poesia.

Quan sigui nen

(Joan Josep Roca Labèrnia)

Quan sigui nen, espero:

trobar la Caputxeta

a bon resguard del llop,

content en Calimero

que digui: Ho puc tot!

Quan sigui nen, desitjo:

viatjar cap a la lluna,

veure, una a una,

les estrelles del cel

i saber que les miro.

Quan sigui nen, demano:

aprendre a somiar,

jugar, riure, jugar

i, de tant en tant, pensar

amb dolços per a menjar,

de l'escola, l'esbarjo.