De vegades mirem les coses però no les veiem, reposem la vista sobre la superfície sense aprofundir ni captar l'essència. Tot de pressa, no tenim temps per a sentir, per a reflexionar, per a viure en si mateix. D'això i més enllà ens parla aquest preciós poema d'Àngel Terrón. La poesia ens ajuda a descobrir, com la ciència.
De rerum natura
Quan un científic mira una pedra
no veu tan sols un objecte contundent,
hi veu tot un entramat de molècules,
l’estructura tridimensional dels silicats,
l’acumulació ofegada de foraminífers.
Quan mira un arbre coneix el perquè dels seus colors,
la distribució espacial dels àtoms de la clorofila,
les cadenes de carbonis asimètrics que l’hi han donat vida.
Quan era un infant i es demanava el perquè
de la duresa de les roques,
el canvi del vi en vinagre,
per què la sobrassada torna blanca,
no sospitava la bellesa dels símbols,
el bell alenar del coneixement
i que la mirada seria un acte de creació.
De la natura de les coses
cal extreure el plaer de viure.
La il·lustració és d'
Ada Breedveld.
