El somriure va unit a la felicitat, a l'amor. Un somriure és tot un esclafit d'àtoms d'alegria i una de les millors maneres d'expressar un bon estat d'ànim i una relació d'empatia amb l'altre. Un gran somriure volem compartir hui amb tots vosaltres, amb poesia.
...
Ríete de la noche,
del día, de la luna,
ríete de las calles
torcidas de la isla,
ríete de este torpe
muchacho que te quiere,
pero cuando yo abro
los ojos y los cierro,
cuando mis pasos van,
cuando vuelven mis pasos,
niégame el pan, el aire,
la luz, la primavera,
pero tu risa nunca
porque me moriría.
(Pablo Neruda / Helena Hauss, il.)
Perdona Biblio però volia enviar-vos aquesta i no sé molt bé on...us la deixe aquí i si us agrada borreu aquest comentari :)
ResponEliminahttp://laveudelvent.blogspot.com.es/2014/08/fill-duna-terra.html
Ets el fill d'una terra,
un filera de tenebres i llum sense igual,
ets cavaller d'un regne que perd sa essència,
ets component d'una llengua que lluita per parlar.
Teus son el taronja dels camps, el blau de la mar,
pare i mare que t'han vist caminar i caure,
teus son els mots d'una pàtria que volen callar,
ets fill d'una mare que et va voler només néixer.
Pertanys a una paraula encara no escrita,
a una lluita contra el silenci, encara no trencat,
ets fill d'un callar interromput per la lluita
d'un poble que s'alça cada matinada, i no el poden tombar.
Teus, meus, no hi ha lloc on la terra no et vulga,
fill seu eres, i fill seu seràs,
meus, teus, els teus ulls veuen un paratge de fortuna,
que ens volen llevar per no ser-ne capaç de parlar.
Ets fill d'un vent que t'acarona quan ets sòl,
aquell que t'asseca en venir l'aigua,
aquell que et calfa, en venir la calor,
ets fill seu, i t'arreplegava, si el seu fill queia.
Que no vull veure la meua llengua com un cadàver oblidat,
ni la meua terra com un regne que fa dolor en veure,
que vull una lluita, igual contra igual,
però que cada fill de la meua mare, s'assabente,
que a la meua lluita, la meua llengua, sempre, per davant.