Amb un Sol esplèndid i calor hui estrenem la tardor. El dia acurta i refresquen les nit, prompte ens vestirem amb l'abric. Li donem la benvinguda a la tardor perquè hui s'ha fet poema... de la ploma de la nostra amiga Isabel Barriel.
La tardor s'ha fet poema
La tardor s'ha fet poema
per enrederir l'albada
i avançar postes de sol
a la dansa de temporada.
La tardor s'ha fet poema
per fer ploure els mots
que s'arrelen a la terra
com els nàufrags als illots.
La tardor s'ha fet poema
per parlar-nos a cau d'orella
de carbasses, foc i nous,
de castanyes, fum i panses,
de molsa humida, suro i fred,
de ruixats i grans ventades.
D'un dia que ens durà l'hivern
pintat als núvols del cel
i als rostres gelats pel vent.
La il·lustració és de Penelope Dullaghan.
Gràcies! Un plaer per a mi rebre la tardor des d'aquest magnífic blog!
ResponEliminaGràcies a tu, Isabel, que eres una poetassa genial i molt generosa al compartir els teus versos.
ResponEliminaQue visca la tardor i la poesia!!!!
Besadetes
Hola chicas
ResponElimina¡Qué gusto ver nacer textos frescos y de ahora mismo para celebrar lo que nos viene regalando el año!
Te sigo, Isabel, por estepas y poemas. Un abrazo a las dos.
Rosa
Un petit present per encetar la tardor:
ResponEliminaPloren les fulles
A la casa terra,
s'allunya l'estiu,
es buida aquell niu,
ens deixa oreneta
i, sense gens de por,
amb la poca pressa
com grimpa tardor,
puja a la serra.
Com ploren les fulles
cansades de verd,
sentiment etern,
ànimes porugues
i com van deixant,
a l'arbre estimat,
amb caire cansat
de vell benestant.
I sense més clam
que el del vent feixuc,
aplego, vençut,
vora de la llar.
Joan Josep Roca Labèrnia
Benvinguda la tardor amb poesia, Joan Josep: Moltes gràcies per aquests regalets que enfas i que, com altres vegades, passaran a ser un post.
ResponEliminaBesadetes de colors groguens i rojos