Un llibre que amb els seus versos tracta de la pèrdua de memòria en la vellesa i de les persones que sofreixen infermetats degeneratives. De la relació d'una xiqueta amb la seua àvia surten poemes amb una gran sensibilitat. Les infermetats mentals degeneratives afecten cada dia a més persones majors i són molts els xiquets i xiquetes que dintre del seu ambient familiar conviuen amb una problemàtica que, de vegades, els costa entendre.
Aquest llibre, com Domingo de pipirimingo, enfronten la qüestió d'una manera original, intel·ligent, tendra i molt poètica. Necessitem llibres com aquests i ficar-los a les mans dels xiquets i xiquetes.
Del cofre de tesoros
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.
que ella ayudó a llenar
voy sacando palabras
que la hagan recordar.
Libro, fuente, paloma
arena, ola, espuma,
hormiga, miel, abeja,
caracol, viento, luna.
La vida abre sus brazos.
Su memoria perdida
hace nido en mi alma
que la guarda y la cuida.
Unas palabras muy bellas, cargadas de amor y de compasión.La poesía nos da luz y esperanza ante cualquier situación difícil.Gracias.Un saludo desde la clse de los mandalas de Jesús Pobre
ResponEliminatrist pero super bonic
ResponEliminaLa poesía es realidad hecha palabras, verso a verso. Es imaginación, creatividad, tristeza y dolor, alegría y sonrisas, es sentimiento y comunicación, solidaridad y compromiso, es....tantas y tantas cosas!
ResponEliminaMe encanta que os guste el poema, con toda la carga de sentimiento, cariño y tristeza que hay detrás del tema.
Besadetes a tota la classe dels Mandales, i una especial per Artur.
M'ha vingut el record d'una persona estimada que ja no està.
ResponEliminaÉs un poema molt bonic.