Malgrat la calor que està fent en aquests dies, la tardor ja està ací, amb tots els canvis que es produeixen en la natura. El més evident és la migració dels ocells. Les oronetes que van anunciar la primavera ara ens diuen adéu, o millor dit, un fins prompte, fins la propera primavera. Bon i poètic viatge tinguen.
Adéu, orenetes.
Torneu l’any que ve.
La branca florida
traurà el cirerer.
Rovell a les teules;
silenci del niu.
Sou fora vosaltres,
és fora l’estiu.
(Tomàs Garcés)
La il·ustracióés d'Amanda Cass.
Bona nit Sàlvia! Dir-te que a casa, cada any se'n van i tornen a la primavera a arreglar i tornar donar vida en els nius que tenen (i no toquem) a dins del nostre taller. És una preciositat observar-les i s'aprenen moltes coses de la màgica natura!
ResponEliminaSàlvia,
ResponEliminaUna meravella els poemes de tardor...
Es tot un luxe, avui en dia, estar en contacte amb la natura i observar els seus canvis.
ResponEliminaBesadetes
Gràcies, AN, per les teues amables paraules. M'alegra que t'hagi agradat la selecció.
ResponEliminaBesadetes