 |
| En el jardín del rellano, debajo de una palmera, allí estaba sentada Rosita la cigarrera (il·lustració de Christine Doucedame) |
Els romancer va perdent-se poc a poc perquè cada vegada els xiquets i xiquetes juguen menys al carrer, quasi està reduint-se a l'àmbit escolar i és una llàstima. Els romanços no sols formen part de la literatura, també del nostre folklore, els nostres arrels, que no podem perdre. Romanços infantils i joc van molt units, així que podem aprofitar els temps d'oci de l'estiu per gaudir cantant, recitant i jugant amb ells.
Us recomanem llegir l'article d'Antonio Moreno Verdulla, El romancero infantil y la escuela, una interessant reflexió sobre aquest tema que ben bé ens ajudarà a fomentar aquest gènere poètic. Romanços d'adults i les seues versions infantils, diferents i encara -esperem- vives.
Pepito el conejo
Pepito el conejo
al monte salió,
corre que te corre
desapareció.
De pronto aparece
un gran cazador
y de su escopeta
un tiro salió.
Corre el conejito,
corre el cazador,
entra en su casita,
la puerta cerró.
«Ven, ven conejito»,
le dice su mamá,
que unos azotitos
yo te voy a dar.
Eixe mateix poema-cançó l'aprengué el meu fill a escola l'any passat. L'etapa d'educació infantil es clau per a sembrar la llavor de la poesia al cor dels nostres fills. Ara falta que a primària la fem crèixer...
ResponElimina...Bon dia i bon final de curs! Pense com tu, en l'etapa d'infantil es juga molt amb la poesia i conforme s'escala a nivell educatiu va desapareixent. Per què? Ni idea, però pense que es fonamental anar plantant llavors i, poc a poc, fer-les creixer, Com es diu en castellà "sin prisa, pero sin pausa".
ResponEliminaEt desitjo un requetebon estiu.
Besadetes
Eh! que he vist que estas a Novadors! Aniré a vore't!
ResponEliminaSalvia,
ResponEliminahace 50 años que me sé esta canción. La cantábamos en la escuela. Muchas gracias por hacerme recordar viejos tiempos.