Hi ha moltes i diferents maneres de sentir l'amor i expressar-ho poèticament, i ens ha agradat molt com ho fa el poeta Manuel Forcano. Partint del "jo" cap a l'estimat/da, com entrar en contacte amb allò forani on es sentim estrangers.
El meu país és el desig
que em fa anar a l'estranger de mi.
Sóc sempre emigrant al cor d'algú:
li prenc l'idioma,
el clima, el cos,
menjo el que hi ha,
allò que em donen.
Fins que,
llei en mà,
m'expulsen
o jo surto a cercar nous horitzons.
Mans invisibles ens empenyen.
No sé si prospero.
Sobrevisc.
La il·lustració és de Julia Kuznecova.
L'amor es una bona poesia, el cor vermell com un tomaquet jo he estat alguna vegada enamorada pero... així es la vida, no.
ResponEliminaL'amor és causa de felicitat i també de dolor... la seua absència produeix també els mateixos efectes. Què curiós!
ResponEliminaBesadetes vermelles per a tu