... Així és, tot el que comença s'acaba; però açò no és el final, és el principi. Hem estat tres dies compartint poesia, activitats, experiències, amistat, converses, descobriments, sentiments, idees, versos... La paraula poètica ha pres cos en la veu dels ponents i dels participants. Hem acollit els versos, els hem bressolat, els hem enlairat i deixat créixer, han pres formes variades i ara cadascú de nosaltres portem arraulit ben dintre un niu de poesia que s'anirà escampant per les escoles i biblioteques de llocs propers i llunyans. Estic segura que per als assistents hi haurà un abans i un després de les les Jornades.
Poc a poc anirem pujant al blog fotos, gravacions i material per compartir-ho amb tots vosaltres. Entretant tan sols em resta agrair a Juan Carlos Mestre, Miquel Desclot, Pedro Mañas, Glòria Bordons, José Rovira, Mariano Coronas, Pedro Villar, Josep Antoni Fluixà, Rosa Serrano , Mª Rosa Serdio, Vicent Camps i a tos els assistents, la seua amabilitat de compartir temps i paraula en aquest llarg i dens cap de setmana a Cocentaina.
Amics i amigues, encetem un llarg camí per terres de la poesia, els que heu estat ací i els que no heu pogut assistir, i en aquesta senda anirem trobant-se, grans i menuts, joves i fadrins, homes i dones, perquè sols així, junts, serà quan el vol de la paraula, per damunt de barreres geogràfiques i culturals, en farà retrobar-se en la nostra essència humana.
Per aquest camí que emprenem tan sols enviar-vos, a tots i totes... moltes besadetes i un poema molt especial que Aurelio González Ovies ens ha regalat especialment per a tots els assistents a les Jornades, Hora bruja (poema que ha estat penjat, en una llarga tira de paper, en la seu de les Jornades, gràcies al manuscrit de Rosa i Cèlia).
Gràcies. Bon viatge amb la maleta plena de sentiments i poesia (en l'hora bruixa). No és un adéu, és un fins... les properes Jornades.
Hora Bruja
Es una hora meiga.
Es una hora bruja.
Cerramos el mundo
y a nuestra bruja.
No es porque sea fea,
o tenga verrugas,
o vuele en escoba,
o huela a tozuda.
Allí cocinamos
sopa de petunias
requemamos sueños
con versos y azúcar.
No es a media tarde
tampoco a la una,
es como a caballo
del siempre y del nunca.
Pero es un secreto
nuestra hora bruja,
es una hora vieja,
una hora mayuca.
En ella nos caben
la tierra y la luna
y armarios repletos
de viento, de bruma.
Miles de recetas
para travesuras
y cientos de planos
con mágicas rutas.
Subimos a montes,
cruzamos llanuras
y está prohibido
que nadie se aburra.
Nada de tristezas,
ni mentira alguna;
nada de enfadarse,
en la hora bruja.
En ella no hay prisa
ni penas ni dudas
ni miedo ni sustos
ni gripe ni culpas.
Procura encontrar también
tu hora bruja,
es como un jarabe
que todo lo cura.
La il·lustració és de Megan Hoover.
¡Cómo me hubiera gustado estar con vosotr@s,el año que viene no falto,seguro!
ResponEliminaQuerida Salvia, no cabe duda que esa larga hora bruja de Cocentaina va a durar todo el año, ¡hasta la próxima! Recibe las felicitaciones más calurosas!
ResponEliminaSàlvia, ens has sabut embruixar amb el brevatge que tan bé ens has preparat, fet de paraules,emocions,experiències,conexions,rialles...d'aquí i d'allà.
ResponEliminaFins la propera,bruixeta bona!
Querida Salvia, hace pocas horas que he regresado de Cocentaina, hacía mucho, mucho tiempo que no disfrutaba tanto de la poesía y de la categoría humana de las personas que he encontrado en una sensibilidad común de recuperar la palabra que nos ofrecen los versos. Estas jornadas mágicas las llevo ya para siempre en mi maleta poética. Enhorabuena. Un fort abraç.
ResponEliminaBonic, bonic, bonic estar amb tots vosaltres, aquella estoneta del dissabte. A aquest joglar (quina presentació tan bonica em feres); li van quedar tants versos dins la gola, que es quedà en unes ganes immenses de tornar, llàstima que es fera tan tard. Solament, per veure de nou, les cares de la gent que hi havia a la sala, de compartir la il.lusió per la poesia dita en veu alta, paga la pena haver estat a Cocentaina, gràcies pel que fas Maria Dolors, per obrir nous camins a la poesia, nous camins que l'apropen cada vegada més a tota la gent, a la fi arribarem a tenir uns minuts al telediari, com em deia Anna Ballester, tant de bó fos així, però pense, que això, solament arribarà, si una musa anomenada Sàlvia, s'ho posa dins del cap. Gràcies per tot, fins que em necessites. Salut i poesia.
ResponEliminaNOTA: em demanà molta gent, després del recital, textos dels que vaig recitar, pense que la millor manera serà que m'escriguen a la web i jo els envie el que faça falta.
www.vicentcamps.com
Enhorabuena por esas jornadas. Que tengamos todos tan hermosas horas brujas!
ResponEliminaMe encanta el poema, le daré uso mañana mismo en el aula. Gracias por la literatura. Carma
ResponEliminaA todos y todas...GRACIAS. Ha sido un lujazo compartir, desde la realidad tangente hasta la cibernética.
ResponEliminaAhora... pensando ya en las segundas Jornadas.
Besadetes, amics i amigues