Ninguna realidad existe hoy sin haber sido primero una ilusión de soñadores
(Paula Dominguez, il·lustradora)
Varem començar l'any encetant-lo amb una meravellosa poesia que María García Esperón ens va enviar felicitant-nos. El poema, ¿Qué hay detras de la puerta del año?. Els versos s'han traduït a l'asturià per Encarnita García i al català per Dolors Insa.
¿Qué habrá detrás
de la puerta del año?
Una margarita
con un lazo blanco.
Una marea nueva
con barcos pintados.
Una nieve antigua
pidiendo verano.
Las palabras tuyas
soñando soñando...
*
¿Qué habrá tres
la porte l'añu?
Una catasola
con un llazu blancu.
Una marea nueva
con barcos pintaos.
Una ñeve antigua
pidiendo branu.
Les pallabres tuyes
suañando, suañando...
*
Què hi ha al darrere
de la porta de l'any?
Una margarida
amb un llaç blanc.
Una marea nova
amb vaixells pintats.
Una neu antiga
demanant estiu.
Les paraules teues
somiant, somiant...
La poesia de María dona joc a jugar amb la imaginació, versificant els somnis i les esperances. Així que varem fer una proposta d'activitats al seu voltant per tal de fomentar l'escriptura de la poesia. Des de Pola de Lavinia (Astúries), els alumnes de la classe de María Rosa Serdio van seguir l'activitat i varen crear un poemes molt bonics. I els versos han pres identitat en la xarxa i... s'ha creat un magnífic blog La puerta del año: poesía de niños para niños / La porta de l'any: poesia de xiquets per a xiquets.
Noltes vegades hem dit, en aquest blog, que la poesia pren cos a la xarxa i que els projectes col·laboratius són una llavor que ens enriqueix, no són paraules buides, és tota una realitat. Una poesia que ha volat creuant l'oceà, des de Mèxic, una i altra vegada, que ha arrelat i que s'ha enlairat de nou a la recerca de nous lectors. Un projecte molt interessant! Per cert, volem agrair-li a Maria que li haja ficat el nom del blog en català -això si és tota una deferència per la nostra llengua, gràcies Maria-.
Al blog ja podem trobar els versos que els xiquets i xiquetes han creat al voltant del poema. S'animeu a participar? Doneu-li una ullada a l'activitat i si l'apliqueu a classe ens encantaria que ens enviareu el poemetes que escriuen els alumnes (nosaltres li ho enviarem a María o els l'envieu directament a María) i, per què no, els dels mestres també. Poemes de xiquets i adults per omplir les orelles de sentiments.
Cullerades de poesia per alimentar el cós i l'ànima. Ens encanta aquest projecte, la gent que hi participa i el contingut del blog.
Les il·lustracions són de Paula Domínguez.
*
¿Qué habrá tres
la porte l'añu?
Una catasola
con un llazu blancu.
Una marea nueva
con barcos pintaos.
Una ñeve antigua
pidiendo branu.
Les pallabres tuyes
suañando, suañando...
*
Què hi ha al darrere
de la porta de l'any?
Una margarida
amb un llaç blanc.
Una marea nova
amb vaixells pintats.
Una neu antiga
demanant estiu.
Les paraules teues
somiant, somiant...
La poesia de María dona joc a jugar amb la imaginació, versificant els somnis i les esperances. Així que varem fer una proposta d'activitats al seu voltant per tal de fomentar l'escriptura de la poesia. Des de Pola de Lavinia (Astúries), els alumnes de la classe de María Rosa Serdio van seguir l'activitat i varen crear un poemes molt bonics. I els versos han pres identitat en la xarxa i... s'ha creat un magnífic blog La puerta del año: poesía de niños para niños / La porta de l'any: poesia de xiquets per a xiquets.
Noltes vegades hem dit, en aquest blog, que la poesia pren cos a la xarxa i que els projectes col·laboratius són una llavor que ens enriqueix, no són paraules buides, és tota una realitat. Una poesia que ha volat creuant l'oceà, des de Mèxic, una i altra vegada, que ha arrelat i que s'ha enlairat de nou a la recerca de nous lectors. Un projecte molt interessant! Per cert, volem agrair-li a Maria que li haja ficat el nom del blog en català -això si és tota una deferència per la nostra llengua, gràcies Maria-.
Al blog ja podem trobar els versos que els xiquets i xiquetes han creat al voltant del poema. S'animeu a participar? Doneu-li una ullada a l'activitat i si l'apliqueu a classe ens encantaria que ens enviareu el poemetes que escriuen els alumnes (nosaltres li ho enviarem a María o els l'envieu directament a María) i, per què no, els dels mestres també. Poemes de xiquets i adults per omplir les orelles de sentiments.
Cullerades de poesia per alimentar el cós i l'ànima. Ens encanta aquest projecte, la gent que hi participa i el contingut del blog.
Les il·lustracions són de Paula Domínguez.
Sàlvia
ResponEliminaMoltes gràcies per aquest bel somni!
Maria
Hola Sàlvia.
ResponEliminaÉste es otro de los milagros que la buena onda puede lograr si los mediadores no se ponen en medio y dejan que fluyan, en beneficio de todos, las buenas ideas.
Me parece que, de vez en cuando, tendríamos que proponernos alguna de estas hazañas tituladas "Ahora te toca a ti hacer grande lo pequeño"
Ya lo dice nuestro gran poeta Aurelio G.Ovies
Pequeño más pequeño
suman lo grande.
¿Se os ocurre algo para la próxima?
Hay Rosa, si juntamos la imaginación y las ganas de trabajar de las tres... uy, que peligro, somos una bomba de palabras.
ResponEliminaVamos a poner nuestra imaginación en marcha, siempre es un placer embarcarse en estos proyectos con gente tan maravillosa. Es curioso como las personas se van encontrando en este pequeño mundo.
Besadetes