Música i poesia en primavera: activitats per a l'aula

Volem acomiadar-se'n d'aquest mes donant-li música i ritme a la poesia infantil. Cal aprofitar la vinguda de la primavera per a realitzar determinades activitats poètiques i, si les acompanyem amb música encara serà més divertit.

Cristina I. Gallego García ens proposa una sèrie d'activitats, totes elles molt senzilles i fàcils de portar a l'aula, per a gaudir de la poesia infantil, les cançons infantils i la música. Música en primavera ens dona idees per a realitzar tallers i jocs al voltant de la primavera, la poesia i la música.

Doneu-li una ullada!

Una historia

(Manuel Fernández Juncos)

Oculta en el corazón
de una pequeña semilla
bajo la tierra una planta
en profunda paz dormía.
¡Despierta! – dijo el calor.
¡Despierta!- la lluvia fría.
La planta oyó la llamada,
y quiso ver qué ocurría.
Se puso un vestido verde
y estiró el cuerpo hacia arriba.
De toda planta que nace,
ésta es la historia sencilla.

-------

El cuco ya cantó
(cançó infantil)
El mes de abril llegó
y el cuco ya cantó. (bis)
Cucú, cucú, el cuco ya cantó,
cucú, cucú, el cuco ya cantó.

Las lluvias comenzaron
y el viento las secó. (bis)
Cucú, cucú, el viento las secó,
cucú, cucú, el viento las secó
Llegaron las cigüeñas
En busca del calor. (bis)
Cucú, cucú, en busca del calor,
cucú, cucú, en busca del calor.

La il·lustració és de Erin Eitter Kono.

Poesia per a la mare: article i poemes de la maternitat

Hui us volem aconsellar que llegiu l'article Escriure amb tinta blanca: construccions poètiques de la maternitat, de Maria Rossell, publicat a la revista electrònica Extravío (2007, n. 2). Un article sobre la poesia de la segona meitat del segle XX insisteix a formular figuracions literàries del tema de la maternitat a partir del moment que el desenvolupament de les ciències socials o humanes ha posat de manifest que aquesta és una representació o conjunt de representacions produïdes per la cultura. El present treball suposa una aproximació a la “construcció i reconstrucció de mares” en l’obra de les poetesses Anne Sexton, Maria-Mercè Marçal i Anise Koltz des d’una directriu bàsica: acostar-nos a l’etopeia de les mares de les autores en la mesura que apareixen com a figures reconstruïdes en els poemaris.

Los dioses suben al cielo
Los hombres bajan
a la tierra
en la que yacen sus madres
Hasta su muerte
llevan la cicatriz del cuchillo
que los separó de ellas.
(Koltz, 1998)

Madre guía

(Antonio Machado)

Galerías del alma...

¡El alma niña!

Su clara luz risueña;

y la pequeña historia,

y la alegría de la vida nueva...

...¡Ah, volver a nacer, y andar camino,

ya recobrada la perdida senda!

Y volver a sentir en nuestra mano

aquel latido de la mano buena

de nuestra madre... Y caminar en sueños

por amor de la mano que nos guía.

Poema per a la meva mare

(Meral)
M'has vetllat en les malalties

donant-me escalfor i carícies.

Amb la teva valentia moral

has donat la cara per mi

davant de les malifetes de joventut.

M'has ensenyat a estimar lliurement,

i defensora del feminisme,

a viure lliurement la meva sexualitat.

M'has donat un somriure

quan m'he trobat sola.

M'has ensenyat a comportar-me

amb humilitat i respecte

i has inflamat en miel desig

d'aprendre sempre coses noves

i de no perdre la il·lusió per la vida.

Ara sé que t'estimo

perquè tu també m'estimes

i el més important, creus en mi

i m'has fet una dona de pensament lliure.

Les il·lustracions són de Klimt i d' Audrey Ficociello.

La primavera i la lectura

Estela de versos, llibre de poesia infantil

Acaba de presentar-se públicament el llibre guardonat en la V Convocatòria del premi de poesia infantil Luna de aire. Els premiats foren Antonio García Teijeiro i Rafael Cruz Contarini pel seu poemari Estela de versos. El premi de Poesía Infantil Luna de Aire, dotat amb 3.000 euros, és un dels pioners en aquest àmbit a Espanya i un dels més prestigiosos.

El llibre guardonat es presenta en tres parts: Estela de colores, Estela de canciones i Estelas de sueños; poemes amb una estructura tradicional i altres de versos lliures que ben bé es complementen. El llibre està il·lustrat per Fran Collado.

Ja podem presentar-se a la propera convocatòria del premi Luna de aire, la sisena. Podeu veure les bases punxant ací.

La il·lustració és de Vicky Jones.

Poesia juvenil amb valors

Un poema per aquest cap de setmana adreçat a tots i totes les joves que ara estan preparant examens i que estan iniciant el seu futur (sort als examens, xicons).

TÚ
Eres
velero
navegante
de la vida por
mares inciertos,
creador de estelas,
portador de sueños
rumbo a la felicidad,
ese puerto que queremos,
que algunos lograron y otros,
tras rozarlo de cerca, lo perdieron.
Ponrumbo,
iza velas,
leva anclas,
abre el mapa
de tus proyectos,
y con la tripulación
de ilusiones y sueños,
hazte a la mar de la vida
aprovechando los vientos,
aquellos momentos blancos
cuya energía los hace eternos.
Momentos
de paz,
ilusión,
de vida,
de amor.
(Saturnino de la Torre)

El poema l'hem llegit al blog Educación, Comunicación y Nuevas tecnologías.

Poesia clàssica: una passejada poètica fora de les aules

Ens alegra veure com la poesia, veritablement, s'enlaira entre la gent jove i fora de les aules. Un grup d'alumnes dels instituts Emérita Augusta i Santa Eulalia de Mérida (Badajoz) han realitzat un itinerari poètic ben peculiar, aprofitant aquest dies primaverals plens de flors i llibres.

El professor del I.E.S Emerita Augusta y organitzador de l'itinerari, Antonio Salguero, explicóa que se trata de un recorrido arqueológico, histórico y poético por nueve obras de arte “emblemáticas” de la capital de Extremadura, donde en cada uno de ellos se leerá un poema relacionado con el lugar. Así, se recorrerá por orden el Puente Romano, el río Guadiana, la Alcazaba, la Plaza de España, el Templo de Diana, el Arco de Trajano, el Acueducto de Los Milagros, el Hornito de Santa Eulalia y el Teatro Romano.

En cada monument es va llegir un poema en funció del lloc on s'aturaven: “Meditación ante el Puente Romano de Mérida” de Claudio Martínez, “Guadiana” de Jesús Delgado, “Rincón de Mérida” de Carlos Murciano, “Tendrá” de Rafael Rufino, “El Templo de Diana” de Antonio López, “Arco de Trajano” de Juan María Robles, “El Acueducto de los Milagros” de José Canal, “Olalla de Mérida” de Francisco Baviano y “Perenneidad” de Eugenio Frutos.

A més, manifesta Salguero, als alumnes els agrada participar en actividades diferentes, ya que se salgan de la rutina, ya que adquieren conocimientos históricos, arqueológicos y poéticos de una manera distinta y divertida a la vez.

Molt bona idea, digna de copiar. Per tots els nostres llocs i ciutats tenim grans poetes que podem aprofitar per sortir amb els alumnes fora de l'aula i que la poesia ens acompanye en la passetjada (una motxilla amb entrepans i poesia). Per què no? Un itinerari poètic tal vegada ens ajude a tots a interioritzar millor els seus versos, a comprendre el punt de vista del poeta, a... gaudir del nostre patrimoni natural, històric i poètic.

La fotografia és de Pere Soler.

...Quan el mal ve d'Almansa: auca i cançons per al 25 d'Abril

Quan el mal ve d'Almansa, a tots alcança, diu el savi refranyer popular. Demà és 25 d'abril i fa 301 any que varem perdre els furs, que una nova llengua se'ns imposa, que les nostres tradicions quedaren arraconades. Com dèiem en el post anterior, parlant de Juan Gelman, cal no perdre la memòria perquè sinó es quedem sense arrels (per cert, demà vaig a Xàtiva, on tenen penjat a Felip V cap per avall, per a reunir-me amb un grup de dones que celebren aquest dia llegint -quina bona idea!-).

A l'aula podem recordar la història amb l'ajuda d'una auca: Auca de 25 d'abril.

Ens agrada un dia com el 25 d'abril escoltar les festives cançons d'Al Tall que, sense perdre el ritme i l'humor, ens narren la batalla d'Almansa i el seu significat per a tots els ciutadans del països catalans.

Cant dels maulets
(Al Tall)
Eixiu tots de casa que la festa bull,
feu dolços de nata i coques de brull,
polimenteu fustes i emblanquineu murs
perquè Carles d´Àustria ha jurat els Furs.
Enrameu de murta places i carrers,
abastiu de piules xavals i xiquets,
aclariu la gola amb vi i moscatell,
que no hi ha qui pare el pas dels maulets.
Vine Pilareta que et pegue un saxó,
els peixos en l´aigua i els amos al clot,
i si no l´empara el Nostre Senyor,
tallarem la cua a Felip de Borbó.
Si l´oratge es gira en mal dels maulets
vindran altres dies que bufe bon vent.
Quan més curt ens lliguen més perill tindran.
Passeu-me la bota i seguiu tocant

Dansà
(Al Tall)
La història ja està passada,
pols i terra la taparen,
però el mal que vingué d'ella
mal d'Almansa,
rossega encara i alcança
tot el poble.

Invocarem alquimistes,
bruixes, fades i ocultistes
que dissipen la foscor,
per què conjuren el temps
que tot tracta d'amagar-ho.

Que torne a la llum del dia
en un primer cadafal
tot el poble que va viure
abans del fracàs d'Almansa;
prenguen lloc en igualtat
Jaume I i Ausiàs March
amb els gremis i els oficis,
llauradors i gent de mar.
...

Romanç de Cec
(Al Tall)
Va ser a la tardor de 1705
que a Altea desembarca
Baptista Basset
com a general
de l'exèrcit de Carles el d'Àustria.
Entra en la Marina
i passeja per pobles i viles
i en moltes comarques
als maulets va distribuint armes
i donant raons,
convencent a tots els llauradors
que l'Arxiduc Carles
ha promés suspendre tributs i gravàmens
i tot el país
li va plantar cara al borbó Felip V.
...

També podem escoltar complet el Romanç de Cec d'Altall punxant al damunt d'aquest audiovisual.

Juan Gelman... un fort aplaudiment per a un gran poeta

Genial!!! Emocionada vaig escoltar el discurs del gran poeta, Juan Gelman, al rebre el premi Cervantes. Unes paraules que, amb tremolor de la veu, anava abocant sobre els assistents a l'acte amb la naturalitat i el compromís de la seua poesia. (Podeu llegir el text sencer del seu discurs punxant ací.)

D'entre tot el que va dir ressalto aquestes esplèndides frases que m'han aplegat ben fons:

Ahí está la poesía, de pie contra la muerte.

Hay millones de espacios sin nombrar y la poesía trabaja y nombra lo que no tiene nombre todavía.

No se puede escribir por obligación, la poesía no es una cuestión de voluntad.

Allá donde la ciencia no llega, llega la poesia.

No se vive para escribir, se escribe para vivir.

Queden com a testimoni de la profunditat i dolor de la seua vivència, de la gran humanitat d'aquest poeta, del compromís amb els més marginats, de la valentía (també en el seu discurs) de la denúncia social, de la seua lluita real i a cop de vers per la llibertat, aquests versos:

María la sirvíenta
(Juan Gelman, Gotán, 1962)

Se llamaba María todo el tiempo de sus 17 años,
era capaz de tener alma y sonreír con pajaritos,
pero lo importante fue que en la valija le encontraron
un niño muerto de tres días envuelto en diarios de la casa.

Qué manera era esa de pecar de pecar,
decían las señoras acostumbradas a la discreción
y en señal de horror levantaban las cejas
con un breve vuelo no desprovisto de encanto.

Los señores meditaron rápidamente sobre los peligros
de la prostitución o de la falta de prostitución,
rememoraban sus hazañas con chiruzas diversas
y decían severos: desde luego querida.

En la comisaría fueron decentes con ella,
sólo la manosearon de sargento para arriba,
pero María se ocupaba de soñar,
los pajaritos se le despintaron bajo la lluvia de lágrimas.

Había mucha gente desagradada con María
por su manera de empaquetar los resultados del amor
y opinaban que la cárcel le devolvería la decencia
o por lo menos francamente la haría menos bruta.

Aquella noche las señoras y señores se perfumaban
con ardor
pero el niño que decía la verdad,
por el niño que era puro,
por el que era tierno,
por el bueno, en fin,
por todos los niños muertos que cargaban en las valijas
del alma
y empezaron a heder súbitamente
mientras la gran ciudad cerraba sus ventanas.

Al seu blog, La bitácora de Gelman, podem llegir més poemes sobre l'autor, xerrades, guardons rebuts, notícies, llibres, etc... Cal donar-li una ullada.

Un fort aplaudiment per a un gran poeta!!!

La caricatura de Juan Gelman és d'Alberto Ponticelli.

Més poesia per a celebrar la festa del llibre

ABRIL D'ENAMORAT

(Pere Quart)

Passeig de Gràcia amunt
amb el llibre i la rosa,
avança somrient,
abril endins,
la Núria, la Núria,
primavera meva!
Potser plou i fa sol
i el cavaller invisible
cavalca un núvol d'or
muntanya endalt.
Sant Jordi, Sant Jordi,
primavera nostra!
Passeig de Gràcia amunt,
la Núria!
Cavalca un núvol d'or,
Sant Jordi!

A més, podem felicitar amb una targeta digital, amb la rosa de Sant Jordi.

Mi libro, mi amor: poesia del libro en el Dia del Libro

Reproduïm el poema sobre el llibre que Miguel Angel Fernández-Pacheco va crear per a celebrar, en 1999, el Dia del Llibre Infantil, però que ben bé hui ens ve a la clau per a celebrar el Dia Internacional del Llibre i dels Drets d'Autor. El poema és una autèntica confessió pública de l'amor als llibres i la lectura. És encantador. Us el regalem a tots i totes les lectorses d'aquest blog i us desitgem una bona Diada, una rosa i UN LLIBRE.

Mi libro, mi amor

(Miguel Angel Fernández-Pacheco)

Ya sé que eres muy viejo,

que has cumplido

varios miles de años.

Sé que tu corazón

anda por todas partes,

mil millones de veces repartido

en cientos de miles de bibliotecas.

Ya sé que te han prohibido

muchas vecesy quemado otras tantas.

Pero te quiero

como si hubieras nacido ayer,

como si fueras sólo mío,

y como si tu salvación

dependiera de mí.

¡Y cómo no quererte,

cuando he vivido tanto

de tu luz y tu sombra,

cuando he soñado tantas veces

contigo entre las manos,

cuando, gracias a ti,

he escapado al dolor

y he podido enfrentarme a la injusticia,

cuando has acabado por convertirte

en toda mi memoria,

y, lo que es aún mejor,

en toda la memoria de mi especie!

Por eso puedo sentir

que te amé desde niño

y que te amaré siempre.

Por eso puedo gritar

que eres la mejor herramienta

de mi libertady de la libertad de todos.

Reconozco que debo

parecer exaltado,

admito que la gente se sonría

al oír estas cosas...,

pero así somos los enamorados.

De verdad que no puedo avergonzarme,

sino estar orgulloso,

de esas noches en vela

pasadas a tu lado...

De ese temblor, emocionado,

cada vez que te descubro...

De la pena de perderte

y la alegría de reencontrarte,

y hasta de la ansiedad que me consume

si no te tengo a mano.

Confieso que me ciega la pasión

si digo que, de tanto como han hecho los hombres,

eres tú lo mejor y lo más grande,

libro mío,amor mío...

Envelliran els llibres, poesia sobre els llibres

Envelliran els llibres

(Josep -Franco Felgado)

Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú,
però tant se val
si ens han representat i ens han tornat
més vius mentre els bastíem i els vivíem.

Envelliran els llibres i potser
no els llegirà ningú, però els mots que hi vam
escriure romandran en aquell vent
que torna de tant en tant ple de vida.

Mentrestant traçarem cartografies:
noves a totes les planes del llibre
dels camins rals de la nit i del dia.
Obrirem la cartera que fa molts
anys vam desar a les golfes del neguit.

I quan fem el recompte de les coses
ens adonarem que el millor de tot
ho hem tingut per l’atzar que ens va donar
vida i uns ulls per trobar-nos i viure.

Poema del llibre per al Dia del Llibre, de Joana Raspall

El llibre

(Joana Raspall)

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols

vol dir que, llegint, l'estimes.

Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.

Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

Poesia infantil i juvenil en el Dia de la Terra (22 d'abril)

Quina llàstima que amb tants problemes i mancances socials ens falten dies al calendari per a testimoniar la nostra pròpia barbarie. Però és així... celebrem i celebrem i quan passa el dia assenyalat ni se'n recordem de tanta celebració.

El dia 22 d'abril es celebra internacionalment el Dia de la Terra. Per què? Doncs perquè així com qui no vol estem carregant-se-la i de vegades cal xisclar en veu alta, personal i col·lectivament, per a que s'ature aquest desenfrenament salvatge de destrucció de la natura.

I, perquè no, aprofitem aquest dia per a llegir uns quants poemes, versos compromesos amb el nostre entorn, i aconsellar-vos la lectura d'un llibre ple, de gom a gom, de bona poesia al voltant de l'ecologia: Con los ojos abiertos, de Jorge Riechmann, editat per Los libros del Sol.

Un árbol

con medio cuerpo seco y medio vivo

¿Las ramas luminosamente grávidas
querrían deshacerse de las ramas muertas?

Si lo hicieran
el árbol moriría.

(Jorge Riechmann)

---------
L'ànima vital de la Terra

(Lèvingir)

La terra no mor.

Està per sobre,

Per damunt de tot.

Força immortal,

El seu sediment.

Record?

Vers la seva història.

La seva immensa força,

Creix i esdevé nova, novament.

No cedeix a la superioritat de res.

Dipositada a contracor,

A despit de la seva natura, natural.

És rebel i genera fruit sense descans.

El règim dictatorial de la humanitat,

No pot gens contra l’ànima vital de la terra.

-------

És llavors que, feliç,
m’avinenç amb el món
perquè viure és, a més
de llegir i passejar,
menjar en pau cada fruit
generós que hem sembrat
i ens ofrena agraïda,
amorosa, la terra.

(Ponç Pons)

-----------

Aigua matinera, rosada de prat

Dius bon dia a l'herba, dius bona hora als camps.

Aigua riallera de dintre els bassals

Quan el sol et crida, hi vas amb un salt.

(Núria Albó)

----------

Els rius tenen boques,
i només els feroços actes
de l´aigua en pot fer collars
de la set governant-nos
a mirar resplendent el mirall
on la paraula diu el viatge
de la llera i la fluència.

(Ramón Sellarés)

---------------

Un árbol desnudo
Vienen las estrellas
Le visten de hojas
El alba las seca.

(Jacobo Sureda)

Solaz de caricias, llibre de poesia juvenil

Jesús del Real Amado ens ha enviat el llibre que s'ha autoeditat, Solaz de caricias. Després de llegir-lo detingudament (ha estat tot un plaer pladejar poc a poc els versos) us el recomanem. Suposem, en aquest cas, que per tal d'aconseguir-lo, cal escriure al seu autor ( solazdecaricias@yahoo.es ). Aprofitem per donar-li les gràcies públicament i el felicitem per la seua creativitat poètica.

Ens ha agradat molt la seua edició i el poemari. Versos d'amor i desamor que es filen com en una teranyina dins del cor, que intenten trobar racionalitat a les relacions amoroses i que aprofundeixen en aquesta bogeria que anomenem enamorament.

Uns poemes, d'aquest Solaz de caricias, per ha que us doneu una idea del seu contingut:

La felicidad, un frágil momento

donde fugaz coinciden

lo irracional pasional

y la certeza del plasmado deseo.

Después, acabado ese instante,

todo deviene normal racional

y la inquietud por volver a desear;

ahi falleceremos de nuevo,

deseando sólo lo que conocemos,

conociendo tan poco...

Disfraz de felicidad

para cualquier socorrido instante,

sobreviviendo, engañándonos,

con la ilusión marchita, de tanto

rendirnos a la cotidianidad

*

Solaz

de caricias

tu piel

donde arrebatadores besos

surgen de cada poro

brotando, a la vez, quejido asaz.

*

Soledad: allá donde van nuestros besos lanzados en fin de semana

*

Escapada la mirada

a través del cielo de lluvia,

rompe el cristal que la atenaza

y en otro, azul, te imagina

sedienta por estas gotas

que recorren

los párpados de las ventanas.

*

Te quise con la fuerza de mil,

con la ineficacia del cero

La il·lustració és d'Alfred Gockel.

Bernat Artola, blog per a un poeta castellonenc

Navegant per internet hem trobat la web d'un gran poeta castellonenc, Bernat Artola Tomàs. Està molt bé això d'aprofitar les noves tecnologies per a difondre la bona poesia, doncs de vegades el suport paper limita la seua difusió. Aprofitant el cinquentenari de la seua mort, un col·lectiu de poetes (Lluís Meseguer, Vicent Pau Serra, Vicent Jaume Almela, i Josep Porcar) i músics (Ártur Álvarez i Carlos Álvarez) han realitzat aquesta web: Homenatge a Bernat Artola.

Un lloc molt complet on podem llegir el llibre que s'ha editat amb el CD, el context històric i enllaços que ens porten a ampliar a informació sobre Bernat Artola.

Cançoneta d'abril

(Bernat Artola)

Sé una cançoneta

que no sap ningú;

el meu cor l’ha feta

tan sols per a tu.

Paraules polides

que sense dir res

demanen ardides

la gràcia d’un bes.

Com porta la flama

la llum bategant,

la lletra reclama

l’ajuda del cant.

I com tinc la gola

tan presa pel cor,

la veu em tremola

ferida d’amor.

Que bé la diria

la veu juvenil!

M’enamoraria...

si no fos l’Abril!

*

Jocs d'aigüa

(Bernat Artola)

El vent i la pluja

combaten jugant.

La pluja s’enutja

i el vent va volant.

Quin joc jugarien

més bo i divertit?

Potser renyorien

fent dona i marit?

La pluja és molt fina

i el vent és molt ruc;

el vent l’amoïna

dient-li poc suc.

I fent llurs antuvis

la pluja i el vent

igual que dos nuvis

espanten la gent.

Puix fent manifesta

la pugna d’amor

el vent diu la festa;

la pluja, el dolor.

I un poema d'Artola que ve a la clau en un dia com el de hui, de vent i pluja.

La pintura sobre Artola és d'Amat Bellés.

Ser y parecer, nou llibre de poesia infantil de Jorge Luján

Acaba d'editar-se un nou llibre de poesia infantil de Jorge Luján en l'editorial Kókinos: Ser y parecer. Tot el llibre és un poema de Luján magníficament il·lustrat per Isol.

Si tú quisieras conocerme

yo giraría sobre un pie,

pero te esperaría un largo viaje

desde mi apariencia hasta mi ser.

Perquè no és el mateix el que mostrem que el som, no és el mateix la nostra imatge que el nostre ser, no és el mateix allò que els altres veuen que el que nosaltres veem... No és el mateix ser que parèixer.

Un llibre amb una poesia intimista, reflexiva, lírica, molt lluny dels típics llibres de poesia infantiloide que hi pul·lulen per algunes editorials. Cal dir que a Sud-Amèrica el llibre està imprés per SM. Les il·lustracions d'Isol, vers a vers, li donen al llibre una poesia estètica que el fa extraordinari.

Un llibre fantàstic, no sols per als més menudets, també per als joves, doncs el seu contingut no té edat.

Nanas para dormir: una web i un CD de cançons de bressol

Us volem recomanar el CD 14 Canciones para dormir, interpretat entre altres per Lucrecia, Gabino Diego, Victor Manuel, Paloma Berganza, Benito Lertxundi, etc. grans veus de cantants espanyols que tots junt formen un cor per als xiquets. L'objectiu d'aquest disc és la lluita contra el maltractament infantil.

També us recomanem una web Nanas para bebés, i d'ella hem triat aquests dos cançons de bressol per al cap de setmana (el ritme de la cançoneta el fica cada pare i mare).

Nana de la paloma

Una palomita
en el palomar
rucuqura cuentos
de nunca acabar.
Le canta una nana
a su palomito
plumita con pluma
piquito con pico.
La señora noche
se alisa el vestido
de perlas oscuras
y olor a rocío.
Y la palomita
con su palomito
plumon con plumon
sueñan en el nido.
(Mita Berenguer)

Nana de los ratones

Te contare el cuento
De los tres ratones
que duermen felices
en los tres cajones
Se lavan la ropa
se cantan la nana
dicen buenas noches
hasta la mañana.
(Ines Molinow)

¡Adivina! Adivino, llibre d'endevinalles

L'editorial Diego Marín acaba d'editar un llibre amb moltes endevinalles: ¡Adivina! Adivino. L'autora és Mati Morata i les il·lustracions són de Jesús García Vidal. El llibre conté 250 endevinalles molt originals, que tracten de conceptes abstractes -amistat, personatges de contes, amor...- i altres.

Endevinalles enginyoses, intiutives i divertides. Un bon exemple de com poder jugar amb les idees i el llenguatge. Us fiquem algunes endevinalles que apareixen al llibre:

Grabadora sin discos,
creadora de historias,
almacén de recuerdos
y lectora de cuentos.

Vida que crece desde la vida,
latido ciego que busca la luz,
para sentir el calor de un beso
y ver el inmenso cielo azul.

Se viste de blanco
para ocultar su sol.
y que la vida crezca
en su interior.

Ladrona de tu tiempo.
asesina de tu paciencia.
compañera del miedo a veces
y una falta de respeto
que no mereces.

El tiempo se derrite en su obras.
Los sueños se tornan color,
de gala se viste su arte.
Ingenio genial, loco pintor.

Tiene agua y no es un río.
Tiene agua y no es un mar.
No puedes montar en barco,
porque simplemente es un ...

Les solucions... al llibre.

I Premio Poesia para Niños Ciudad de Orihuela

Factoria K de Libros ens ha enviat aquest correu electrònic que suposem us interessarà a molts i moltes poetes.

La Concejalía de Educación del Ayuntamiento de Orihuela (Alicante) y la editorial Faktoría K de Libros convocan el “I Premio de Poesía para Niños Ciudad de Orihuela”, un certamen de ámbito internacional que tendrá una dotación de 7.000 euros, la mayor cuantía para este tipo de concursos a nivel estatal. El plazo de presentación de los trabajos finaliza el 19 de septiembre de 2008 a las 12:00 horas y el fallo del jurado se dará a conocer el 30 de octubre, fecha que coincide con el aniversario del nacimiento del poeta oriolano Miguel Hernández.

Más información en Factoria K de Libros: http://www.faktoriakdelibros.com/ comunicacion@faktoriakdelibros.com Tlf. 667 401 563

Podeu veure les Bases Completes en format pdf.

Animeu-se a participar!

La il·lustració és de Jenny Lloyd.

Une gentille petite poire, poesia infantil en francès

Une gentille petite poire

(Talwyn)

Mais voici l'histoire,
D'une gentille petite poire,
Qui vivait bien accrochée,
Sur un arbre en haut perchée.

Une mouche vint à passer,
Qui avait une patte foulée,
Elle voulait se reposer,
Sur le fruit à la rosée.

La bestiole se déposa,
A la poire lui demanda,
Si ça ne la gênait pas,
De se mettre sur elle comme ça.

Ayant vu son triste sort,
Le bon fruit en fut d'accord,
Et laissa se délasser,
La bestiole un peu blessée.

Quant la mouche fut guérie,
Celle-ci vite repartit,
Ayant laissé derrière elle,
Un poignée de vermicelles....

La il·lustració és d' Anny Betts.

La segunda estrella a la derecha, curtmetratge poètic de Pablo Bullejos

De vegades a Youtube tenim la sort de trobar pel·lícules com aquesta de la que us volem xerrar hui: La segunda estrella a la derecha. Un fantàstic i poètic curtmetratge de Pablo Bullejos que ens ajuda a comprendre, als adults, com els llibres infantils són la clau de la imaginació. Tot realitzat am molta sensibilitat i enginy, sense quasi paraule, doncs és la música la que ens acompanya.

Ambientada en una biblioteca pública (la BPM de La Chana, Granada) trobem dos personatges centrals que estan units per la mateixa clau: la lectura.

Una animació lectora que podem aprofitar tan sols veient la pel·lícula, doncs surten personatges del món fantàstic de la literatura infantil que tothom coneixem i que pot donar pas a llegir aquests llibres o altres dels mateixos autors.

Però el més interessant, per a mi, és el missatge poètic clar que transmet la seua visualització: adults i xiquets podem veure el mateix món amb la clau de la imaginació que es troba amagada als llibres. Malauradament, aquests dies que estic a la biblioteca realitzant diverses animacions lectores per als menuts, comprove que de vegades són els adults els que amaguen la clau, els que rebutgen l'imaginari dels xiquets, els que troben que llegir és tan sols cosa de "delletrejar", els que pensen que acudir a una biblioteca amb els fills és perdre el temps, els que no saben -o no volen- compartir una estoneta del seu temps amb els menuts, el que veuen la lectura com una obligació que imposa el col·le i no com un plaer per a compartir, els que troben que "això de la imaginació són xorrades", els que es preocupen perquè el seu fill o filla llig "massa", els que no regalen mai un llibre però omplin la casa de joguines per a que els menuts juguen sols, els que....

Tambè estan els altres pares, o avis, o cuidadors que amb un bon pessic d'il·lusió i una mica de fantasia li ajuden a trobar la clau que obri les portes de l'imaginari personal. De tot hi ha, però em preocupa que cada vegada són més els pares que omplin els temps d'oci dels seus fills i filles d'activitats extraescolars i són incapaços de gaudir, al menys, d'una lectura compartida amb ells.

Doneu-li una ullada a la pel·lícula i espere que gaudiu d'ella (està dividida en dos parts, però la marjor part del curtmetratge està en la primera). Al blog de pablo Bullejos podem adquirir la pel·lícula en DVD.

Lyrikline.org, una web de poesia multilíngüe en 48 idiomes

L'aprofitament de les noves tecnologies al camp de la poesia és cada vegada major. Una prova del que diem és Lyrikline.org, un plataforma per internet per sentir i llegir poesia contemporània en la llengua original i en diferents traduccions. S'hem assabentat d'aquest lloc gràcies al blog de BEAT.cat.

La base de dades poètica fou creada, originalment, a novembre de 1999 en Berlin per promocionar la poesia contemporània alemanya i el 2001 va rebre el suport de les Nacions Unides. El lloc web té versions en alemany, anglès, francès, eslovè i àrab i en aquests moments aplega 4.600 poemes de 460 autors, en 48 llengües, entre les quals el català (amb poemes d'Enric Casassas, Francesc Parcerisas, Eduard Escoffet, Josep Ramon Roig i Ester Xargay) i el castellà (amb poetes d'Espanya, Argentina, Mèxic, Veneçuela, Cuba, Perú, Xile, Guatemala i Uruguay).

Els poemes es poden cercar pel nom de l'autor ordenats alfabèticament, per l'idioma original, per l'idioma de traducció i a partir de 4 temes: poemes que tenen versió àudio (mitjançant el sistema de reproducció Real Audio Player) llegida pels propis autors, poesia contemporània, poesia per a infants i poesia visual. De cada poeta i poetessa representats s'hi inclou una fotografia, la biografia, la bibliografia, els premis i una selecció de poemes.

El dilluns passat, a Punt 2, vaig tenir el plaer d'escoltar a la poetessa i gran traductora Clara Janés, una dona prolífica, interessant, amb una gran sesibilitat i amb un gran bagatge poètic. Així que, aprofintant el meu record de l'entrevista, l'he buscada en aquesta web i he pogut escoltar-la recitant els seus poemes.

Un "xollo" trobar els poemes en versió original, recitats pels poetes i amb la traducció. Projectes com aquests són els que es necessiten per a difondre la poesia... enlairant versos per tot arreu.

Las nubes ceden a estrellas

(Clara Janés)

Las nubes ceden a estrellas,
las estrellas forman fuegos,
los fuegos incendian nubes
y por los espacios giran
discos y planos y esferas
en espirales ascensos,
desapariciones súbitas,
caídas y retrocesos,
sonámbulas simetrías,
urentes círculos tensos
por un radio indetenible.
Los fuegos incendian nubes,
las nubes ceden a estrellas,
las estrellas forman fuegos.

La il·lustració és del blog Vendetta.

Las sirenas, poesia d'Antonio Porpetta

Hui us volem parlar d'un poeta que ens és ben proper, doncs viu a Elda -població quasi veïna-. Es tracta d'Antonio Porpetta i l'hem descobert navegant per una web de poesia que us volem recomanar: Rostros y versos. Antología de Poesía Universal. Quasi és imprescindible donar-li una ullada per trobar veus i poemes que als cercadors generals d'internet no hi solen aparèixer.

D'entre els poemaris ens ha agradat molt el d'Antonio Porpetta. Hem quedat atrapats entre les veus de les sirenes, perquè no volem que aquests éssers imaginaris que poblen tots els mars passen a l'oblit de l'imaginari col·lectiu o sols quede la visió de la factoria Disney.

Las sirenas

(Antonio Porpetta)

Vieron llegar la nave:
como siempre
elevaron sus cánticos pianísimos,
sus murmullos de lluvia y arboleda
que un céfiro brumoso llevaba lentamente
a las sienes morenas de los hombres,
allí, donde se oculta el desconsuelo
y remotos paisajes se atesoran
con el secreto brillo de su azogue…

Vieron pasar la nave:
nadie se conmovió,
nadie se derrumbaba, loco, sobre el agua,
nadie quiso buscar, enajenado,
sus pechos luminosos, sus miradas de jaspe,
sus escamas de fuego y de coral.
(Un hombre entre cadenas,
hermoso como un héroe,
desgarraba con llantos y alaridos
aquel hondo y sereno navegar…)

Vieron como la nave se alejaba
ajena, indiferente,
en calma singladura
hacia islas felices y puertos abundosos,
firme como el destino, libre como el olvido,
desplegadas sus velas al viento y a la sal…

Ausentes, melancólicas,
asoladas de un lívido temor,
dejaron de cantar, envejecieron,
quedaron con los siglos
ignoradas de todos, convertido
en historia dormida su recuerdo.
Y una pobre mañana,
entre un torpe revuelo de peces fugitivos,
diéronse a lo profundo, naufragaron

Todos los navegantes debieran perdonarlas:
ellas nada querían,
ellas sólo cantaban y cantaban…
Ellas nunca supieron que en sus voces
habitaba la muerte.
De Adagio mediterráneo

La il·lustració és de Jim Daly.

Acròstic numeral per al Dia del Llibre

Amb humor i profunda reflexió, i barrejant lletres i números, a l'estil SMS, Paco Córdoba ens presenta un acròstic per al Dia del Llibre:

Pacto acróstico

(Paco Córdoba)

L evantamos por la presente Acta cada1:

E nterramos envidias y procuramos sinceros olvi2

T ras oír durante años tantas quejas de to2

R econocemos Letras y Números que hemos sido mal cria2

A la lucha fraticida -por nuestro orgullo- éramos arrastr2

S olucionemos hoy los enfrentamientos antiguos y profun2

Y hagámoslo hoy en clase de Adultos, en el Día del Libro, ¡par10!

N osotros decimos que somos igual de váli2

U námonos aquí como prueba, ante los clamores terres3

M andemos también esperanzados mensajes firma2

E l que diga después que siempre fuimos unos vendi2

R econocerá que aquellos errores quedaron enterra2

O jocosamente, que pudimos compartir 14 versos p8s

S ellamos este pacto, el 23 de abril, convenci2

La il·lustració és de Scott Hansen.

Poesia juvenil de Jordi Sierra i Fabra

Jordi Sierra i Fabra és un dels autors més prolífics, interessants, premiats i literaris del món de la literatura juvenil. I dic "literari" perquè s'està editant molta "brossa" sota la denominació de juvenil. Llibres que no hi fan lectors: als bons lectors avorreixen i als no-lectors no els enganxen. No és el cas de les obres de Jordi. El que tal vegada desconeixeu és la seua vessant poètica (jo, al menys, la desconeixia).

A la seua web trobem un apartat on cada és escriu un relat inèdit o un poema. L'apartat es titola Lee gratis. Ens diu Jordi:

Queridos amigos y amigas:

Durante más de 30 años, me habéis regalado vuestra amistad a través de la lectura de mis libros. La mejor forma que tengo de agradeceros esta fidelidad es abriendo esta ventana a través de la cual yo también os podré regalar un poco de mí a vosotros y a vosotras. Como dice el encabezado, cada mes tendréis aquí un avance de alguna novela, un poema... algo con lo que acercarnos más y seguir compartiendo aquello que más amamos, los libros, y toda la esperanza que despositamos en ellos.
Gracias y hasta siempre.
Jordi Sierra i Fabra

Així, doncs, descobrim els seus poemes llegint-los. Hi té poemes en castellà i en català. Per tal d'anar avançant camí, i perquè se n'adoneu d'un pessic de la seua poesia, copiem ací un dels poemes que més ens han agradat.

IMPARIDADES SENTIMENTALES

(Numerario romántico para una cita)

Un poema

para una primera cena

Tres horas

de un tiempo nunca suficiente

Cinco roces

que te robaré en silencio

Siete miradas

prendidas de tu alma

Nueve besos

aunque algunos ni los sientas

Una noche

para soñar a tu lado

Tres te quieros

para arrancarte un "tal vez"

Cinco suspiros

cargados de sueños rojos

Siete caricias

jugando a mil quimeras

Nueve abrazos

para sentirte muy adentro
Una esperanza

llena de futuro

Tres promesas

como pactos en el tiempo

Cinco gritos

si te rompieras al amarme

Siete vidas

las que necesitaría para darte

Nueve canciones

cantadas en tu Paraíso

Un amor

sin que el tiempo nos alcance

Tres deseos

aunque bastara con uno

Cinco sueños

para cubrirte de estrellas

Siete pasiones

desbordadas en la cima

Nueve poemas

tan desnudos como este

La il·lustració és de Neil Duerden.

CIDCLI, editorial mexicana amb llibres de poesia infantil

Us recomanem el fons editorial de CIDCLI, concretament la seua col·lecció Reloj de Versos. Un llibres de poesia infantil molt interessants amb una edició ben acurada i acompanyats d'unes magnífiques il·lustracions. Tots els autors són hispanoamericans i també els il·lustradors. Així, en una llegida de la col·lecció podem tenir una visió completa del que està editant-se en poesia infantil a l'altra banda de l'Atlàntic.

Els títols dels llibres i els autors són:

Antonio Deltoro; Francisco Ochoa, il. La plaza.

Fernando del Paso. Encuentra en cada cara lo que tiene de rara.

Fernando del Paso;Vicente Rojo, il. Paleta de diez colores.

Alfonso d'Aquino; Serena Riglietti, il. Fauna mayor.

Jaime Sabines; Luis Manuel Serrano, il. La luna.

Francisco Serrano; Anita Büscher, il. La loquita frente al mar.

Octavio Paz; Tetsuo Kitora, il. La rama.

Myriam Moscona; Fernando Medina, il. Las preguntas de Natalia.

Elsa Cross; Lucía Zacchi, il. El himno de las ranas.

Alberto Forcada; Hermilio Gómez, il. Despertar.

Coral Bracho; Gerardo Suzán,il. Jardín del mar.

Alberto Blanco; Diana Radavicuité, il. También los insectos son perfectos.

I fora de colecció el llibre de Nicanor Parra, Sinfonía de cuna, il·lustrat per Enrique Martínez

Un plaer gaudir d'aquests llibres.

Dites i refranys sobre el llibre

Podeu trobar un grapat de refranys i dites populars sobre el llibre i la lectura en el fantàstic i interessant blog de Victor Pàmies, Refranyer Temàtic. Més de cent dites populars sobre aquest objecte que ens té enganxats i, en aquest cas, enxarxats.

Uns quants refranys de mostra:

Gastar-se diners en llibres és una inversió que rendeix un bon interès
Del llibre vell, el bon consell
Dels llibres, pren només el que et convé, i fes-ho bé
Déu ens guard d'un mal llibre
De llibres i paraigües no en deixis gaires
De llibres n'hi ha de bons i de dolents
Llibre tancat no fa lletrat
No es pot jutjar un llibre per les cobertes
Els llibres i els amics han de ser pocs i escollits
Els llibres petits fan els grans savis
Els llibres reprenen i no castiguen
Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen
El millor amic és un llibre
Els llibres fan de bon vetllar
Qui crema llibres, tard o d'hora crema homes
Sant Jordi, llibre i roses
Val més llegir mil vegades un llibre, que mil llibres una vegada

Si a més voleu assabentar-se d'uns quants refranys de Sant Jordi i la Diada punxeu ací.

Amigos de papel, poesia sobre personatges de contes

Un poemeta preciós que he conegut gràcies al fantàstic fòrum de Babar (LIJ). Una poesia infantil que ve com anell al dit per a celebrar el Dia del Llibre Infantil o el proper Dia del Llibre. Molts, molts personatges dels contes estan invitats a aquest festival de poesia en paper.

AMIGOS DE PAPEL
(Mª Rosa Serdio)

Para asistir a la fiesta
que habrá en mi cole mañana
les he pedido que vengan
a mis amigos del alma.

Mandé una carta a Platero,
a Pippi y Caperucita,
al Principito, a las Brujas
a Matilda y a Mafalda.

Les he enviado un e-mail
¡ espero que estén en casa !
a Elmer y a McKee, su jefe;
y a aquel topo de la caca.

Deseo que venga Teo,
y no falte Garrapata.
Quizá venga Fray Perico
con borrico y con campana.

Espero a Kika impaciente.
¿Y si Heidi trae las cabras?
¡Puede armarse una muy gorda
en la Biblio esa mañana!

Los príncipes, las princesas,
los gnomos, ogros y hadas,
todos los seres y mitos,
vendrán desde sus moradas.

Nadie se pierde una fiesta
como la que habrá mañana
porque es el Día del Libro
Infantil y de la magia.

Y, desde el fondo del mar
o desde el fondo del alma,
Andersen y Sirenita
van a soplar nuestra tarta

La il·lustració és de Jane Christy.

Poetas en el Aula, poesia per a joves en León

La Fundació Leer León i el Club Leteo, en col·laboració amb la regidoria de Cultura i Patrimoni de l'Ajuntament de León ha tingut una magnífica iniciativa: Poetas en el Aula. El seu objectiu es apropar al públic juvenil la poesia, de forma directa i pels propis poetes, als centres educatius.

Se trata de que cada autor o autora acerque al alumnado no sólo sus creaciones, sino todo el proceso creativo cuyo fruto son, precisamente, los poemas que se presentan. Es, en definitiva, un pequeño taller de creación en torno a la poesía, de forma que mediante las claves que aportan los creadores y la imaginación de los alumnos éstos lleguen a participar en la creación de un trabajo conjunto. La actividad tiene una duración de dos horas que se reparten en dos partes: presentación del autor y práctica creativa por parte del alumnado. Los autores seleccionados y sus poemas participarán, además, en una lectura poética que tendrá lugar durante la celebración de la Feria Internacional Libro Infantil y Juvenil Leer León 2008, entre el 15 y el 19 de mayo.

En aquest mes d'abril el projecte es portarà endavant en els instituts de secundària de León. El programa de dies i poetes és el següent:

Juan Carlos Mestre en el Legio VII, dimarts 8 de abril

Víctor M. Díez en el Padre Isla, dimecres 9 de abril

Cecilia Quílez en el Juan del Enzina, divendres 11 de abril

Coché López en el Ordoño II, dilluns 14 de abril

Raquel Lanseros en el Ginés de los Ríos, divendres 18 de abril

Susana Barragués en Eras de Renueva, dilluns 28 de abril

Vicente Muñoz en el Lancia, en data per determinar

En la segona fase del projecte seran els propis joves els que realitzaran una pràctica creativa. S'invita també als joves a crear al menys un poema per participar al concurs, amb un jurat de luxe doncs són els poetes participants en aquesta iniciativa, i el premi serà la publicació d'un llibre amb els poemes dels poetes que imparteixen els tallers i els poemes seleccionats d'entre els joves participants.

En paraules de Carlos Mestre: hay que realizar una apuesta por este tipo de iniciativas, así como apoyarlas y aplaudirlas.En su opinión, la construcción de un poema es como crear un artefacto "de emoción" que es una nave hacia la utopía. "La poesía produce una súbita dignificación de las circunstancias adversas". Així mateix, recalcó el papel de la imaginación, que según manifestó es una herramienta al servicio de la conciencia de los hombres, un concepto que unió a la palabra, que según explicó, tiene una relación íntima con la restitución de la memoria.

Aplaudim aquesta iniciativa i desitjariem que s'escampara en altres poblacions.

La ilustració és de James Yang

Exposició poètica al museu Baden de Solingen

El Museu Baden de Solingen (Alemanya) ha realitzat una exposició sobre els poetes "cremats" pel nazisme. Sota el títol Die vebrannten Dichter -Els poetes cremats-, l'exposició es podrà visitar fins a finals del mes de maig, quan es compleix el 75 aniversari de la cremà dels llibres prohibits pel nazisme.

En l'exposició es mostren llibres, autògrafs, cartes, manuscrits originals, fotografies i altres documents d'aquests escriptors. La base de l'exposició és el llibre Die verbrannten Dichter, publicat en 1977 pel periodista hamburguès Jürgen Serke en el que s'investiga sobre el destí d'alguns d'aquests autors i de la seua obra.

Un reconeixement merescut als poetes víctimes de la dictadura i la intolerància nazi i un recordatori de la barbàrie del feixisme.