Plou, plou, plou... l'Arca de Noé, versos de Pedro Villar

Xip-xap, xip-xop,... no para de ploure per aquests indrets, dia i nit. Crec que fins i tot els cargols porten paraigües. Tanta pluja m'ha portat a pensar en l'arca de Noé i... com que una idea porta a l'altra he pensat en els versos del nostre amic poeta, Pedro Villar, i el seu actual projecte de submergir a Noé i tota la seua colla d'animals dintre del vaixell de la poesia -un projecte poètic amb bona dosi d'humor, que desitgem veure prompte publicat- acolorint-ho la paleta pictòrica de Miguel Ángel Díez.

Amb el seu permís us avancem un versos que formaran part d'aquest libre de poesia infantil: Noé

Noé

Pedro Villar

...Noé con sus familiares

y unos miles de animales

prepararon la maleta

de la forma más discreta.

Él ha sido el elegido

pocos saben cómo ha sido,

algunos dicen que a dedo

otros que fue por sorteo.
Contentos entraron al barco

hasta que vieron los charcos,

vaya desastre de nave

quien la construyó no sabe,

cuatro maderas mal puestas

y rechina la cubierta,

qué constructor tan espeso,

poco espacio mucho peso....

La il·lustració, de l'il·lustrador alicantí Miguel Ángel Díez, formarà part d'aquest llibre.