Pàgines

1.10.07

Piedra de sol, poema d'Octavio Paz -50 anys-

Ara fa 50 anys de la publicació de Piedra de Sol, d'Octavio Paz (Mèxic, 1914-1998), un dels poemes que han marcat un abans i un després en la poesia hispanoamericana. Per primera vegada es va editar el 28 de setembre de 1957 com un plaquette de 44 pàgines en la col·lecció Tezontle de l'editorial Fondo de Cultura Econòmica.

Piedra de sol està format per 584 versos -els últims i els primers sis no compten, doncs es repeteixen-, número idèntic a la rotació de Venus i al del cicle registrat pel calendari azteca.

Podem llegir el poema complet en Letras de agua. De tot el poema hem triat els versos de Madrid, 1937

Madrid, 1937,en la Plaza del Ángel las mujeres
cosían y cantaban con sus hijos,
después sonó la alarma y hubo gritos,
casas arrodilladas en el polvo,
torres hendidas, frentes esculpidas
y el huracán de los motores, fijo:
los dos se desnudaron y se amaron
por defender nuestra porción eterna,
nuestra ración de tiempo y paraíso,
tocar nuestra raíz y recobrarnos,
recobrar nuestra herencia arrebatada
por ladrones de vida hace mil siglos,
los dos se desnudaron y besaron
porque las desnudeces enlazadas
saltan el tiempo y son invulnerables,
nada las toca, vuelven al principio,
no hay tú ni yo, mañana, ayer ni nombres,
verdad de dos en sólo un cuerpo y alma,
oh ser total...

La pintura és de Pablo Picasso.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada