Bufa el vent de la tardor / Sopla el viento de otoño: poesía de José Hierro

Vientos de otoño
(José Hierro)

Hemos visto, ¡alegría!, dar el viento
gloria final a las hojas doradas.
Arder, fundirse el monte en llamaradas
crepusculares, trágico y sangriento.
Gira, asciende, enloquece, pensamiento.
Hoy da el otoño suelta a sus manadas.
¿No sientes a lo lejos sus pisadas?
Pasan, dejando el campo amarillento.
Por esto, por sentirnos todavía
música y viento y hojas, ¡alegría!
Por el dolor que nos tiene cautivos,
por la sangre que mana de la herida
¡alegría en el nombre de la vida!
Somos alegres porque estamos vivos. 

La il·lustració és de Guilherme Marconi.

La cola del paro sabe a..., poema de Faustino Lobato

Sonido

(Faustino Lobato)

La cola del paro sabe

a sonidos

de atardecer,

a universo de llantos,

a lenguajes

con números primos,

a buenos días,

a quién es el último,

a sillas

y a papeles hacinados,

a secretarias atentas…

La il·lustració és de Juan Sebastian Amadeo.

Cançó de la tardor, de Glòria Casals

Cantar, cantar, cantar... sempre és fantàstic! Ara estem a la tardor, així que també les cançons acompanyen la caiguda de les fulles.

Cantem a la tardor
(Glòria Casals / Michael Austin, il.)

Mes de juny; cal dur la falç al puny.
Al juliol; descansa aquell qui vol.
Ai, l’agost, quin mes tan calurós!
Però a finals de setember, tothom ho ha d’entendre,
arriba la tardor, doncs hi ha un canvi d’estació.

Cargols, bolets, castanyes, pomes i magranes
ens fan pensar en el temps de tardor;
els boscos canvien de color, les fulles cauen,
també la pluja ens fa sentir una altra olor.
I poc a poc veiem com s’enfosqueix el dia,
com, lentament, se’n va la claror.
Però al mateix temps cantem amb joia i alegria,
cantem tots junts ara que som a la tardor.


Ben aviat, la tardor s’ha acabat.
Tots pensem en el fred de l’hivern.
I quan ja la neu es fondrà
vindrà la primavera, que l’estiu té a l’espera,
que ens portarà calor fins que torni la tardor.

Cargols, bolets, castanyes…

Millor escoltar-ho de les veus dels xiquets i xiquetes del CEIP Sant Salvador.

Trencaclosques poètic de Miguel Hernández / Puzzle poético de Miguel Hernández

 16 Miguel Hernández

Hui, diumenge, un dia que tenim més temps per a descansar i gaudir de la poesia, us proposem que resolgueu aquest trencaclosques poètic. Havíem ficat un trencaclosques fet en flash, però hem canviat per un altre fet amb Jigsaw, més fàcil de realitzar. Si punxeu damunt de la imatge us portarà al trencaclosques. Podem tonar a fer-ho tantes vegades com vullguem, donant-li al botó de l'esquerra, "scatter". Per als més menudets, si es perden fent-lo, poden punxar el botó de "ghost" i ens surt el trencaclosques, ja muntat, com a imatge de fons. Per als majors, si el fem amb moltes peces i també es perden, podem punxar en "image" i ens surt el trencaclosques fet. És fàcil!

Aquesta activitat la podeu portar fàcilment a classe triant la vostra imatge i el vostre poema. Una vegada ho tenim ja fet tan sols cal pujar-ho a Jigsaw Planet (no cal enregistrar-se) i triar quantes peces volem fer i quina forma volem. En funció de l'edat a la que va adreçat el trencaclosques pujarà el seu nivell de dificultat. Es genera un "embed" que ens serveix per a copiar i pegar al nostre blog o web. Passeu-ho bé i sigueu ràpids resolent-ho! Quan ja hem resolt el trencaclosques, surt la imatge ben muntada i ens diu el temps que hem tardat en resoldre-ho, així que sobre un mateix trencaclosques podeu fer competència, a veure qui el resol més prompte. Ja ens conteu com us ha anat.

El poema és de Miguel Hernández, muntat sobre una imatge de Tran Nguyen. A l'altre blog que editem, Pinzellades al Món, trobareu un grapat de il·lustracions poètiques que ben bé ens serviran per a realitzar aquesta activitat.

Un poema, una rosa; però... d'on és aquesta rosa poètica?

¿De dónde la rosa?

(Esther María Osses)

Negra la semilla,

la tierra morena,

sin color el agua

que te baña entera.

¿De dónde la rosa,

la rosa bermeja?

¿De dónde ese rojo,

semillita negra? 

Un poco de luna,

de sol y de viento.

Un poco de lluvia.

Lo demás…secreto.

La il·lustració és de Susana Velasco.

Top ten de refranys valencians

Dels Top Ten de Refranys Catalans, Víctor Pàmies ens fa una secció analitzada dels refranys valencians. Aquests són els resultats -curiosos, per cert-:

----

He rebut 220 enquestes d'informants del País Valencià. M'han arribat 768 refranys diferents. 494, només me'ls heu dit una sola vegada. El més votat, 72 vegades, amb un 32,73%. I el desè, 24 vegades, amb un 10,91% de percentatge.

Sobre la procedència de les enquestes, les zones amb més representació són:

• 43 de l'Horta de València
• 41 de la Ribera
• 22 de la Safor
• 16 de l'Alcoià
• 16 de la Marina Alta
• 15 de la Vall d'Albaida
• 14 de la Plana

I ara sí, el Top ten de refranys triats al País Valencià ha estat:

1. Qui no vulga pols, que no vaja a l'era (72, 32,73%)
2. A la taula i al llit al primer crit (58, 26,36%)
3. Quan Benicadell (o Bèrnia, o Corbera, o la Corberana, o Ifac, o Matamon, o Montdúver, o Montgó, o la Murta, o Segària) porta capell, pica espart i fes cordell (43, 19,55%) 
4. Cel a borreguets, aigua a canterets (36, 16,36%)
5. No deixes les sendes velles per les novelles (33, 15,00%)
6. Li diu el mort al degollat: -Qui t'ha fet eixe forat? (32, 14,55%)
7. De fora (o Forasters) vindran que de casa ens trauran (30, 13,64%)
8. A l'estiu tot lo món viu (30, 13,64%)
9. Per Sant Joan, bacores, verdes o madures, però segures (28, 12,73%)
10. Triple empat entre Tota pedra fa paret | Estira més un pèl de figa que una maroma de barco | Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal (24, 10,91%)

Nuechi d'Otoño: poesia infantil i juvenil en asturià

Cada vegada són més els projectes institucionals que porten a difondre la literatura, en diferents idiomes, a través d'internet. Per exemple, per a difondre la literatura en bable podem accedir a la web de Caveda y Nava on trobem un interessant recull digital de textos en asturià o bable -anteriors a 1950- que facilita la seua difusió i coneixement. Sempre felicitem aquests projectes que ajuden tant als estudiosos com als que per primera vegada s'apropen al coneixement de les diferents literatures.

Com que estem en plena tardor hem pensat que per a donar-vos un tastet del contingut de la web res millor que ficar un poema sobre les nits de la tardor: Nuechi d'Otoño / Nits de Tardor / Noches de Otoño.

Nuechi d'Otoño

(Enrique García Rendueles)

Nuichi, la nuichi serena

D' otoño, la nuichi clara

Cuando me mira la 'strella, 

Cuando el lluceru me fala;

¡Nuichi bendita! adormeces

Todes les coses, y á l'alma

Fásla espabilar ximiendo

Per el gozu que suañaba;

Cuando canten los poetas

Y el regatucu sonsaña,

Cuando hay besos enes fueyes

Y hay enos campos ruciada;

Y quier un besá la flor

Y l'oralina que´pasa,

Besá la estrellina pura

Y el cristal de fonte clara...

¡Nuiche bendita d'otoñu

Que per mín fuisti suañada!

La il·lustració és de Ryszard Chmiel.

Niño goloso: un mosset a la lluna

Niño goloso

(María Olimpia de Obaldía)

En el árbol de la noche
cuelgan espléndidas
frutas;
yo quiero la más hermosa,
redonda y blanca: ¡la luna!

¿Su pulpa, será de coco,
de guineo o de naranja?
¿Tendrá jugo delicioso
como piñas o granadas?

¿Cómo será su perfume:
suave y puro de violetas,
fuerte y raro como
orquídeas
o de todos tendrá mezcla?

Si yo comiera esa fruta
no sé qué me pasaría...
Si tan solo con mirarla
¡me emborracho de
alegría...!

La il·lustració és de Antonio Joao Santos.

Cantigas de ninar brasileiras: cançons de bressol brasileres

Hi ha llengües que tenen un ritme especial, una armonia locutiva que ens invita, segons si parlem depressa o lentament, a jugar en el llenguatge. Això passa amb el portuguès i el seu dialectisme, el brasiler. Per exemple, proveu a dir en veu alta i ritme suau, pausat, les cançons de bressol que fiquem a sota aquestes paraules. Sembla com si bressolarem, d'una manera molt musical, la sòn dels bebes. Ens semblen magnífiques aquestes "cantigas de ninar".

Tique, tique… tique, taque

(Maria dos Reis Campos
e Alcina M. de Sousa)

Tique, tique… tique, taque
Bate dentro de meu peito
um coração todo feito
tique, tique… tique, taque…
para amar a vovozinha,
que é só minha! que é só minha!

*

O murucututu
(Wilson Woodrow Rodrigues)

( Cantiga de ninar )

Murucututu,
que está escondidinho
na copa folhuda
do pé de araçá.

Murucututu,
o meu irmãozinho
precisa de sono,
onde é que ele está ?

Murucututu,
amigo da lua,
que não teme a noite
que não tem luar.

Murucututu,
que sorte é a sua
ir dentro da noite
o sono buscar.

Murucututu.
o meu irmãozinho
que não tinha sono
sonhando já está?

*

Ninho do Sono

(Wilson Pereira)

Na rede da varanda
o menino
se põe a balançar
pra lá pra cá
pra lá pra cá
e deixa-se embalar
leve voando.

O sono bem mansinho
vem perto pousando
e num instante
pega no colo o menino

 La il·lustració és d'Émorine Marie.

Miguel Hernández en 48 estampas, de Pedro Villar: auca de Miguel Hernández

El passat 30 de novembre es celebrà el centenari del naixement del nostre poeta Miguel Hernández. Multitud d'activitats s'han organitzat per tot arreu al voltant d'aquesta celebració. Estem arreplegant aquelles activitats que ens semblen més originals i interessants per a portar endavant a l'aula, a més, ja sabeu que podeu consultar el llibres de poesia infantil sobre Miguel Hernández en aquest blog.

Hui us volem presentar un llibre acabat de "traure del forn", de Pedro Villar, amb il·lustracions de Pedro Villarejo: Miguel Hernández en 48 estampas, que prompte podrem llegir en suport paper en l'editorial Libro de Notas, dins de la col·lecció LIJ, però mentrestant podem descarregar-se'l, en format pdf., punxant ací. Trobem molt interessant aquesta difussió digital del llibre per a que aplegue, per mig de la xarxa d'internet, a tothom.

48 estampes (48 eren les vinyetes dels plecs de cordell) està escrit en quartetes de versos octosil·làbics amb versemblança a les auques. L'obra ens fa un recorregut per la vida i obra de Miguel Hernández i és una molt agradable forma d'apropar-se poèticament al coneixement d'aquest gran poeta. Malgrat que el llibre va adreçat a un públic infantil -que ben segur gaudirà de la seua lectura-, també els lectors adults podem disfrutar d'ell, rememorant la seua poesia i reposant la mirada en les magnífiques il·lustracions.

Felicitem als autors, especialment a Pedro Villar, per aquesta gran llavor de difusió i apropament als lectors infantils de l'obra d'aquest poeta oriolà, Miguel Hernàndez. Un llibre que cal ficar a la mà dels xiquets i xiquetes.

Us fiquem un tastet:

Em mil novecientes diez

en la ciudad de Orihuela

nacía Miguel Hernández,

un futuro, una promesa.

Era de humilde família,
su padre no fue a la escuela,
el comercio del ganado
era su única riqueza.

Iniciaba el Bachiller
y estudia en Santo Domingo,
recita y declama versos,
siente amor hacia los libros.
...

Ruiseñores y naranjos,

llevadle la luz más pura

al poeta universal

de la huerta del Segura.

Poesía para el Dia de Muertos

La festivitat del Dia de Difunts es celebra per molts llocs, però d'una forma ben diferent. Per exemple, en Mèxic, Guatemala,... i en Sudamèrica en general la festivitat res te a veure amb la tristor i la pena, ben al contrari, és sol fer una alegre festa on els difunts són els protagonistes (si punxeu ací podeu veure com es celebra el Día de los Muertos en Mèxic i com en l'aula s'intenta recopilar i difondre aquesta part del seu folklore). Com en tota festa hi ha color, lluminositat, bon menjar i, també, poesia. Una excel·lent forma de fer-li ganyotes a la mort, malgrat que a nosaltres ens sembla un poc estrany.

Día de los muertos

(Ningo) 

De dulce calaverita
y flores como atracción
es costumbre, tradición
se convocan a la cita

Los dulces para los niños
en forma de corazón
es pura recordación
de su alma con cariño

Con tambora y el copal
y de los muertos el pan
son ofrendas que se dan
también se obsequia tamal

Es un día de excepción
cuando las almas reviven
y con los vivos conviven
celebran en comunión
*

Mujer de mirada triste
(Julie Sopetrán)
Mujer de mirada triste:
¿díme que ves en las velas,
son espectros de la noche
o son flores de la tierra?

¿Qué guardas en tu regazo,
llena de luz, transparente,
si hasta el aire del espacio
tu piel morena parece?

Doble llama en el sentido,
doble dolor, doble ausencia,
las flores se han vuelto ríos
y los perfumes se quejan.

Contemplación de la noche,
velación de la quimera,
manojo de luces, ecos,
transnochándose la espera..

Mujer de mirada dulce,
las llamas sacan sus lenguas;
se están burlando del tiempo
o están latiendo las treguas.

En tu rostro iluminado
la vida rejuvenece,
noche de oro en la mirada
para los que aman la muerte.

Para los que aman la vida
es noche de desconcierto,
la cera besa las flores
y la llama el sentimiento.

*

Sentado sobre los muertos
(Miguel Hernández)

...

Aquí estoy para vivir
mientras el alma me suene,
y aquí estoy para morir,
cuando la hora me llegue,
en los veneros del pueblo
desde ahora y desde siempre.
Varios tragos es la vida
y un solo trago es la muerte.

*

Día de los Muertos
(magica222)

El día de los muertos

nos acordamos los vivos

con severa compostura

un parentesis abrimos

Al turbión de los placeres

y al frenético bullicio

Dirigiendo nuestro pasos

al silencioso recinto...

donde la insaciable huesuda

nos marca el final destino

Barriletes del Día de Muertos

(Rafael Mérida Cruz-Lascano) 

Corramos al camposanto
Con barrilete gigante,
Pa´que el difunto se espante
Y en el cielo oiga su canto.
Su leyenda es un encanto:
Preciosa artesanía;
“Vuela alto” ¡Ave María!
Belleza de tradición;
folclor de nuestra región;
De San Lucas letanía. 

*

A una calavera

(Lope de Vega)

Esta cabeza, cuando viva, tuvo
sobre la arquitectura destos huesos
carne y cabellos, por quien fueron presos
los ojos que mirándola detuvo.

Aquí la rosa de la boca estuvo,
marchita ya con tan helados besos,
aquí los ojos de esmeralda impresos,
color que tantas almas entretuvo.

Aquí la estimativa en que tenía
el principio de todo el movimiento,
aquí de las potencias la armonía.

¡Oh hermosura mortal, cometa al viento!,
¿dónde tan alta presunción vivía,
desprecian los gusanos aposento?

Poema de novembre / Novembro poesia

Anem deixant caure les fulles del calendari i ja estem en Novembre, més de pluja i fred, de bolets i castanyes, i també de poesia. Ho fem de la mà del poeta João Manuel Ribeiro, que té un grapat de bons llibres de poesia infantil per a xiquets.

Novembro / Novembre

1 e 2, // 1 i 2
começa Novembro // comença novembre
com Santos e Defuntos // amb Sants i Difunts
juntos. // junts.

A 11, // A 11,
S. Martinho // S. Martí
junta as castanhas // junta les castanyes
com o vinho. // amb el vi.

A 23, // A 23,
S. Clemente // S. Clement
faz alçar a mão da fava // planteja la ma de fava
e da semente. // i de llavors

A 25, // A 25
Santa Catarina // Santa Catalina
um mês determina // un mes determina
até ao Natal. // cap a Nadal.

La il·lustració és de Mercedes de La Jara.

Mermelada de membrillo con azúcar de versos / Melmelada de codony amb sucre de versos

Un producte molt típic de la tardor és el codony. Aquest fruit tan aspre, si li fiquem sucre, dona un resulta ríquíssim...nyam, nyam!, melmelada de codony. Des de Salamanca l'amic i poeta Carlos Blanco Sánchez ens ha regalat un bon plat d'aquesta dolça melmelada, més bona encara perquè entre els ingredients hi ha ficat versos. Voleu donar-li un tastet?

Mermelada de membrillo

(Carlos Blanco Sánchez)

La buena de mi vecina,

-que se llama Josefina-

nos quiere enseñar a hacer

mermelada de membrillo.

Poned atención chiquillos

y, así, podréis aprender:

No hace falta ser un hada

para hacer la mermelada,

pues tan sólo hay que tener

un kilogramo de azúcar,

un poco más de membrillo,

agua, un limón y... ¡a cocer!

En cuatro trozos se parten,

-hay que echarle mucho arte-

les quitáis el corazón,

que esconde negras simientes,

pegajosas, relucientes...

Hacedlo sin compasión.

Remover muy a menudo,

con la cuchara de palo.

Tal vez pueda salpicar,

por eso, tened cuidado,

pues al hacerlo, lo malo,

es que, acaso, os quemará.

Sin dejar de remover,

le echáis zumo de limón

y trituráis la cocción

que pondréis en recipientes

-mejor si son resistentes-

Aquí acabó la cuestión.

Ingredients, per si s'animeu a cuinar-ne:
- 1 kilo de codonys ja nets
- 1 kg de sucre
- Aigua
- Suc de llimona

La il·lustració és d'Ana Zurita.

Un cucurutxo de castanyes calentes amb papers de poesia. Bona Castanyada poètica!

Estem en plena tardor i el fred que comença a notar-se en porta a pensar en les castanyes torrades, calentetes. Que bones! Al blog hem anat penjant molt poemes i cançons de castanyes i una presentació de poemes sobre la Castanyada, però ara us volem presentar aquesta cançoneta, de Lola Casas, del seu llibre Anem de festa.

Bona Castanyada a tots i totes!

Castanyada 

-cançó per anar a collir castanyes-

(Lola Casas)

Anem al bosc
Qui vol venir?
Sortirem
de bon matí!

Collirem
moltes castanyes
de jaqueta punxeguda.
Compte!

No siguem descuidats
O els dits
ens deixaran
Macats!

Tornem del bosc.
Venim corrents.
Els cistells
ja són ben plens.
Ja som a casa.
Estem contents!

La il·lustració és d'Anabela Dias.

Inventem-se endevinalles rimades: activitat poètica a l'aula / Nos inventamos adivinanzas rimadas

Aquest bitxet no porta corona

i sempre vola d'ona en ona,

pels seus colors ens impressiona

i és molt saltirona.

Li agrada la poma?

(La papallona)

Quin animal rima amb plat, mag, invitat, malvat i ratllat? Quina flor rima amb avorrida, presumida, florida, divertida i pansida? Quin personatge de conte rima amb maduixa, fluixa, dibuixa, ahuixa i arruixa? Quin mariner aventurer rima amb sabata, pata, xata, xocolata i serenata? ...? Es preguntareu de què va el post. Molt senzill, es tracta d'inventar-se endevinalles rimades.

Primer pensem en l'animal, objecte, personatge, vegetal, etc. que volem dir i desprès busquem paraules que rimen amb la nostra paraula (us recordem que podem consultar els diccionaris de rimes). Una vegada tenim la llista ja podem muntar l'endevinalla. Per exemple:

Quin animal rima amb gol, cresol, perol, sol i bunyol?

(el caragol i també l'esquirol)

*

Quina fruita rima amb ballarina, cantarina, tarongina i no és prima?

(la mandarina)

O les podem fer d'una forma més elaborada com:

Quin animal és fica sempre un turbant,

va tot elegant

i li agrada ser un cantant elegant?

(l'elefant)

*

En quin conte surt una xiqueta

que porta una cistelleta

i es passeja pel bosc

tota rojeta?

(la Caputxeta)

*

Quin fruit sempre ens apanya,

es mengem amb molta gana

perquè la seua pell no ens enganya?

(la castanya)

En castellà, per exemple:

La vampiresa y la abadesa,

la princesa y la alcaldesa,

la condesa y la sastresa

todas comen en la...

(mesa)

Una vegada feta tota la col·lecció d'endevinalles podem editar-les, en suport paper o digital, i regalar-les als pares, o als companys d'altres cursos. Us animeu a endevinar?

La il·lustració és de Kaller Becker.

El gat enfitat i el remei poètic

Esteu enfitats? Heu devorat massa llibres? A la vostra panxa no li caben més paraules? Doncs... tenim el remei perfecte o al menys això pensem. Llegiu aquests poemeta i se us empassarà l'enfit. El xarop poètic sempre dona bon resultat.

El gato sin botas

de puro goloso

amaneció enfermo

de un mal doloroso.

La gata afligida

no duda el motivo

de alguna comida

o de un salto furtivo.

El gato asustado

confiesa su culpa

devoró confiado

cinco ratas juntas.

Melindrosa

es la melindrosa

de tal condición

que le dio un insulto

al ver un ratón.

Al estar cosiendo

en el pasadizo

con el aire el hilo

le dio un romadizo.

Al tomar un libro

se le cayó una hoja

le pegó en el pie

y la dejó coja.

Ella está en la cama

muy de gravedad

por haberse puesto

un botín helado.

Ella sigue enferma

de muchos días

por haberse puesto

la sortija fría.

 La il·lustració és d'Abigail Davidson.

I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil: Cocentaina; 12, 13 y 14 Noviembre 2010

Ja sabeu que des del blog fa uns anys que anem enlairant els versos entre els xiquets, joves i adults, però ara tenim l'oportunitat de donar un pas més enllà i conèixer-se personalment. La Biblioteca Pública Municipal de Cocentaina junt al Ministeri de Cultura i la seua Direcció General del Llibre, Arxius i Biblioteques, (a qui agraïm públicament el seu interés per a que es realitzen aquestes jornades i la seua directa, inestimable i amable comunicació, per tal de fomentar la poeia infantil i juvenil) la Universitat d'Alacant i el CEFIRE d'Alcoi organitzen:

I Jornadas Nacionales de Poesía Infantil y Juvenil / 

I Jornades Nacionals de Poesia Infantil i Juvenil

Quin goig poder anunciar-ho! Les jornades es celebren a Cocentaina (Alacant) el dies 12, 13 i 14 de novembre al Centre cultural "El Teular" -cap de setmana, per a que pogau assistir- i ja està oberta la matriculació. Ho podeu fer de dues maneres:

-Per a professors, per mig del CEFIRE d'Alcoi. Es gratuït. La assistència es certificarà com a 20 hores lectives per tal que us serveixca per al currículum professional. Si sou professors -en pràctiques o en actiu- us recomanem aquesta modalitat de matriculació. Podeu fer-ho directament punxant ací.

-Per a estudiants, bibliotecàris, escriptors, pares, editors, llibreters, etc..., per mig de la Universitat d'Alacant. En aquest cas cal pagar un abonament de 30 euros per tal de certificar l'assistència, bé com a 20 hores lectives, bé com a dos crèdits universitaris. Podeu fer-ho dirèctament punxant ací.

El plantell de ponents és impressionat: Juan Carlos Mestre, Miquel Desclot, Pedro Mañas Mariano Coronas, José Rovira Collado, Pilar Pomares, Pedro Villar, Anna Ballester, Glòria Bordons, Vicent Camps i M. Dolores Insa; a més, participació i col·laboració de les editorials Pintar-Pintar, Factoría K de Libros, Tàndem, Bromera... 

Podeu consultar la programació:

Jornadas Nacionales de Poesia Infantil y Juvenil programa definitivo

View more documents from Salvia.

Hi ha ponències i tallers, a més d'altres activitats que ben cert us agradaran i complementaran les jornades. S'ho passarem molt bé i segur que després podem ficar en pràctica totes les idees i activitats de les que hem gaudit.

A què espereu? Inscriviu-se! Ens agradaria que no sols assistirà la gent del voltant, sino que vinguereu tots i totes les interessades en aquest màgic món de la paraula i la poesia, estigueu on estigueu. No s'ho podeu perdre! Per a qualsevol dubte i/o informació podeu enviar un correu electrònic a bibliodolores@gmail.com o trucar per telèfon a la BPM de Cocentaina: 965590869.

Abrir un libro es... poesía de Ana Drennen

Hui us recomanem la lectura d'un blog on, entre altres textos, hi a un bon grapat de poemes infantils: Los Yurumíes. L'edita Adriana Lis, des de la Pampa Argentina. La majoria de poemes són d'Adriana i també inclou poesía d'altres escriptors, com d'Ana Drennen de qui hem copiat aquests versos sobre el llibre i la lectura.

Ens agradaria que abans de llegir el poema tancareu el ulls i reflexionareu sobre el que significa per a vosaltres "obrir un llibre". Segur que hi haurà tantes possibles contestacions com lectors i lectores.

Abrir un libro

(Olga Drennen)

Abrir un libro es mirarnos

en dos espejos alados

y encontrar después de un rato

un cuento por todos lados.

El cascabel de sus hojas

suena, una, dos y tres

cuando un poema nos pone

el alma en puntas de pie.

Abrir un libro es buscar

" sésamos" o " abracadabras"

y es encontrar maravillas

en un mundo de palabras.

La il·lustració és de Shaun Tan.

Les mans i la poesia transmeten vibracions: poema d'Antoni Canu

Vibracions

(Antoni Canu)
Mans quietes rellisquen
sobre rieres de fils colorats
que condueixin a les fonts secretes
on hòmens coneixen lo llenguatge
que les engendraren.
I fan encara…
pulsar el cor,
escoltar el cant de l’aigua
que s’envolta
i el respir del fluid
que corre en les artèries de metall
per evaporar com la boira
i renàixer com l’onda de la mar.

La il·lustració és de Laura Ljungkvist.

Antología de poesía infantil ibeoramericana: llibre de poesia infantil digital

Hui us recomanem un llibre de poesia infantil que podem llegir tot en format pdf. Antología de la Poesía Infantil Iberoamericana está editat per la Biblioteca Nacional de Perú i surt d'un interessant projecte que aquesta biblioteca presenta a l'Asociación de Bibliotecas Nacionales de Iberoamerica per tal de fomentar la lectura de la poesia infantil i donar a conèixer, conjuntament, a un grapat de poetes dels diferents països iberoamericans. El llibre inclou tres poetes i tres poemes diferents per a cadascún d'aquests països. No sols està escrit en castellà, també en portuguès (els poemes que fan referència a Brasil i Portugal). Les il·lustracions són de Guisela Chauca Vergara.

Hui per hui tenim a l'aula molts xiquets i xiquetes de molts d'aquests països, així que trobe interessant donar a conèixer la seua pròpia poesia i compartir-la a l'aula. Ens enriquim amb la diversitat.

Un tastet d'alguns d'aquests poemes:

La Marimba

(Rubén Berríos -Hondures)

Es un puente

de flores

la Marimba.

Una vaca

de música.

Un muelle

de luceros

donde pescan

los niños

esperanzas

y sueños.

*

Caracol

(Héctor Collado - Panamà)

Cara, cara

caracol

piel de luna

alma sol.

Armadura 

 y armazón

ramadura

ramazón.

Sol y luna,

luna y sol,

mar y arena

caracol.

*

Alba

(R. Olivares Figueroa - Veneçuela)

Señora amapola,

sal del ababol,

lávate la cara,

con agua de olor,

ponte tu vestido

de rojo crespón,

peina tus cabellos,

que ha salido el sol.

Te dejo una poesía... guárdala

Te dejo una poesía

(María Fer Castro)

Te dejo una poesía,
que sabe a primaveras,
que viene de mi alma,
que tiene lo que esperas:
un poco de nostalgia,
un poco de esperanza,
la lluvia que me llena
de música con su agua...

Te dejo una poesía
que te abraza en las noches,
te canta y te consuela,
te consuela y te canta,
y te trae la fragancia
de mi lejana tierra,
y te lleva mis palabras
y en tu pelo se enreda...

Te dejo una poesia
que pinta las sonrisas,
que te llena de rosas
que te abraza y te besa,
y es mi sombra en tu casa
y es mi huella en tus pasos,
es caricia en tu rostro
y es mi beso en tu espalda....

La il·lustració és de Christian Ward.

Creación del Premio Nacional de Poesía Joven "Miguel Hernández"

 

Retrat de Miguel Hernández (1935), de Benjamín Palencia

 

El Consells de Ministres va aprovar el dia 15 d'octubre un acord pel que es crea el  Premio Nacional de Poesía Joven "Miguel Hernández", que reconeixerà l'obra publicada en l'any anterior per un autor menor de 31 anys. El premi està dotat econòmicament amb 20.000 euros. La convocatòria i concessió del premi correspondrà al Ministeri de Cultura, que definirà les bases i la composició del jurat i la resta d'aspectes relatius a la seua organització en la pròxima convocatòria de 2011. La vicepresidenta primera del Govern, María Teresa Fernández de la Vega, anuncià la creació d'aquest premi en l'acte d'inauguració de l'exposició Miguel Hernández. 1910-2010. La sombra vencida, a la Biblioteca Nacional, que podem visitar fins al dia 21 de novembre de 2010.

Este año 2010 se celebra el centenario del nacimiento del poeta Miguel Hernández, cuya vida y obra han marcado la historia de nuestras letras en el siglo XX. En este aniversario, en el que se ha rehabilitado definitivamente su figura en España resulta oportuno reconocer que la poesía sigue siendo la voz para que los jóvenes creadores expresen, como hizo él, sus anhelos, sentimientos o compromisos, assenyala la referència del Consell de Ministres.

 

En Espanya s'editen 2.700 títols de poesia espanyola i hispanoamericana i una part important d'ells està escrita per joves poetes, es tan profusa la actividad editorial que no todos los poetas logran ser conocidos.

Una bona notícia que esperem doni una empenta a la jove poesia i un reconeixement a la gran llavor que molts poetes i poetesses estan realitzant a l'actualitat.

Cenicienta, no escarmienta: poesia de Guillermo Saavedra

De vegades, quan el conte acaba, s'imaginem com continua la vida dels protagonistes. Què serà de la Blancaneus sense els nanets? Acabaran els tres porquets vivint junts? Seguirà la Caputxeta, ja adolescent, portant el seu abric vermell? I la Ventafocs, que farà? Llegiu el següent poema i ho sabreu.

Cenicienta, no escarmienta
(Guillermo Saavedra)

¿Se acuerdan de Cenicienta,
esa pequeña harapienta
cuyas hermanas mugrientas
la trataban de sirvienta?

Pues bien, una vez casada
con el príncipe y mudada
a su palacio en Posadas
no cambió nada de nada.

Se le metió en la cabeza
el furor por la limpieza
y sale a barrer las piezas
con su traje de princesa.

Por la mañana temprano,
con un cepillo de mano,
rasquetea a los enanos
del jardín y a los gusanos
que salen a ver que pasa
los lleva hasta la terraza
para sacarles la grasa
con un trocito de gasa.

Limpia ventanas y pisos
con el piolín de un chorizo
fabricado por un suizo
coloradito y petiso.

Lava ropa, seca platos,
lustra botas y zapatos,
por la tarde baña patos
mientras encera a los gatos.

El príncipe Sinforoso,
se empezó a poner nervioso
cuando él se pone mimoso
ella se va a planchar osos.

Y es probable que algún día
le diga: “Querida mía
no soportó esta manía”
vete a bañar a tu tía.

La il·lustració és de Michel Tcherevkoff.

No te detengas, de Walt Whitman: mantenim la il·lusió en el futur a cop de versos

En aquesta època de crisi que estem passant -no sols econòmica- ens sembla molt adient la lectura de poemes com el de Walt Whitman. Els versos encoratgen a continuar, a tenir esperança, a somiar, a no deixar-se abatre, a continuar mirant més enllà... a recuperar la il·lusió. Què us sembla?

No te detengas

(Walt Whitman)

No dejes que termine el día sin haber crecido un poco,
sin haber sido feliz, sin haber aumentado tus sueños.
No te dejes vencer por el desaliento.
No permitas que nadie te quite el derecho a expresarte,
que es casi un deber.
No abandones las ansias de hacer de tu vida algo extraordinario.
No dejes de creer que las palabras y las poesías
sí pueden cambiar el mundo.
Pase lo que pase nuestra esencia está intacta.
Somos seres llenos de pasión.
La vida es desierto y oasis.
Nos derriba, nos lastima,
nos enseña,
nos convierte en protagonistas
de nuestra propia historia.
Aunque el viento sople en contra,
la poderosa obra continúa:
Tu puedes aportar una estrofa.
No dejes nunca de soñar,
porque en sueños es libre el hombre.
No caigas en el peor de los errores:
el silencio.
La mayoría vive en un silencio espantoso.
No te resignes.
Huye.
"Emito mis alaridos por los techos de este mundo",
dice el poeta.
Valora la belleza de las cosas simples.
Se puede hacer bella poesía sobre pequeñas cosas,
pero no podemos remar en contra de nosotros mismos.
Eso transforma la vida en un infierno.
Disfruta del pánico que te provoca
tener la vida por delante.
Vívela intensamente,
sin mediocridad.
Piensa que en ti está el futuro
y encara la tarea con orgullo y sin miedo.
Aprende de quienes puedan enseñarte.
Las experiencias de quienes nos precedieron
de nuestros "poetas muertos",
te ayudan a caminar por la vida
La sociedad de hoy somos nosotros:
Los "poetas vivos".
No permitas que la vida te pase a ti sin que la vivas ...

La il·lustració és d'Annette Mangseth. 

Canta tus canciones favoritas: música, letras y vídeos de las canciones

En la web de Chile crece contigo hi ha un apartat adreçat a cançons infantils, Canta tus canciones favorita. Hi trobem quatre CDs de cançons infantils, que podem descarregar-se la lletra i la música, i algunes de les cançonetes tenen també un vídeo animat. Els discs i el llibre s'han regalat a les escoles infantils de Xile i ara, gracies a internet, podem nosaltres accedir a este material musical i poètic tan interessant.

- Lugar de paz amorosa. Música de estimulación prenatal

- Canciones para crecer contigo. Música para la estimulación del lenguaje

- Juguemos en el campo. Juegos musicales para la primera infancia

- Cuentos para cantar contigo. Cuentos musicales para la primera infancia

A la web que us hem indicat podeu a més escoltar la cançó. Les il·lustracions són de Sandra Conejeros, il·lustradora de Cuentos para cantar contigo.

Com escriviu els poemes? Inspiració o tècnica? Les muses en el procès d'escriure poesia

 

Què penseu de les muses? És veritat que existeixen? D'on ve la inspiració que ens fa escriure bells poemes? Ens interessa saber la vostra opinió, com a poetes i poetesses, sobre el procés d'escriptura. Penseu que és bo escriure tots els dies, ficar-se davant del paper en blanc o la fulla de word perquè sols així surt la inspiració? Sou dels que abans d'escriure deixeu que el poema repose dies i dies al vostre cap? Una vegada escrit el poema, soleu donar molts retocs? És millor deixar que el poema, una vegada creat, emmudisca en un calaix o arxiu de l'ordinador per a desprès passar el procés de relectura i possibles retocs?  Soleu tenir un racó a casa especial per a escriure o sou dels que porteu una llibreteta sembre damunt per a quan us ve la inspiració? Abans de publicar-lo (en un llibre, en el blog, etc.) soleu donar-lo a altra persona per a que us done l'opinió? ...? Cóm escriviu els vostres poemes?

Ens interessa molt la vostra opinió, perquè sabem que aquest blog és llegit per molts poetes, i ens agradaria conèixer les peculiaritats de cadascú de vosaltres, tot pensant que les vostres paraules poden animar als xiquets i joves a escriure. De vegades no valorem lo suficient aquest procés, ni les diferents parts del mateix; però a la vegada es sol exigir a l'aula l'elaboració de nombrosos textos poètics i, de vegades, el resultat passa perquè els xiquets i joves comprenguen la diferent metodologia que cada escriptor utilitza.

Al llarg d'aquest curs que s'enceta proposarem, en diferents articles, l'escriptura de poemes i em sembla molt important escoltar la vostra veu. S'animeu a deixar el vostre comentari?

La il·lustració és de Breeann Veenstra.