I si aquest estiu llegim poesia, per què no aprofitem també per a crear-ne? Us proposem jugar amb les paraules i crear nous poemes d'una forma molt imaginativa. Inventem-se i escrivim
"jitanjàfores" (no sabem si en català s'escriu corrèctament així, doncs ho hem consultat i no ens surt la paraula; en castellà s'anomenen "
jitanjáforas").
Jitanjáfora és una forma de fer poesia on el més important és el joc de paraules, reals o inventades, i el sense sentit o irracionalitat de les oracions. Val tot, incloent la prosa poètica. L'origen d'aquest paraula surt del poeta cubà
Mariano Brull i el seu poema
Leyenda:
Filiflama alabe cundreala olalúnea alíferaalveolea jitanjáforaliris salumba salífera....El terme l'agafà el poeta Alfonso Reyes i des d'aleshores queda acunyat com un divertiment poètic, un disbarat amb humor. La jitanjáfora es va fer tan popular als anys trenta del segle XX que la RAE l'acceptà com a paraula. Todos, a sabiendas o no, llevamos una jitanjáfora escondida como alondra en el pecho, ens diu Alfonso Reyes.
Luís Javier Eguren Gutiérrez, al seu llibre Aspectos lúdicos del lenguaje. La jitanjáfora, problema lingüístico (Universidad de Valladolid, Secretariado de publicaciones e intercambio editorial) ens dona tres definiciones:
- Es pura irracionalidad, una voz inventada, sin ningún significado lógico, es un modo de poetizar, más valiente todavía.
- Denominamos un conjunto heterogéneo de hechos del lenguaje creados en toda lengua y en todo tiempo especialmente por los poetas y por los niños, situados en una indeterminada área prelingüística, los cuales se caracterizan por la ausencia caso total de significado lógico o contextual, que es sustituido por un complejo grupo de significados emocionales, rítmicos y pictóricos, y cuya finalidad nuclear es el juego con los sonidos del lenguaje.
- Voces de nuevo cuño sin significado conceptual el las que se juega con el sonido.
Hi ha una versemblança entre jitanjàfores i limericks, doncs aquests últims són, d'alguna manera, el seus antecedents; o millor dit, un símil europeu anterior a elles. Però, mentre les jitanjàfores són més lliures en la seua construcció, els limericks necessiten de la rima i la mètrica, malgrat que tenen en comú el disbarat lingüístic.
Tenim exemples per tot arreu. En els jocs infantils acompanyats de cançonetes es solen utilitzar les jitanjàfores:
Una, do, li, tuá, oso fete, colorete, de la limentá.
Sero bai, torne stai, díe míe, compañíe, seri maco, tico taco, ori bara, buru sau, yaba ribe, yoco loso, este mira por todo mun, napa saye de armasau, boi tres tiros, foi no fu.
I en les fòrmules per a tirar sort:
Una doli tuá
de la limentuá
osofete colorete
una doli tuá…
Pisa pisuela
color de ciruela,
vía vía o este pie,
no hay de menta ni de rosa
para mi querida esposa
que se llama doña Rosa.
Els mags solen utilitzar-la al realitzar els seus trucs:
Abracadabra
Frastraslafra sagrapa el calimestrol.
I també hi ha cançons infantils, algunes d'elles molt conegudes, jugant amb les jitanjàfores:
Super cali fragilistico espialidoso...
Un esplèndit exemple de jitanjàfora ens el mostra Emilio Ballagas, amb el seu Poema de la Ele
Tierno glú-glú de la ele
ele espiral de glú-glú.
En glorígolo aletear:
palma, clarín, ola, abril...
Tierno la-le-li-lo-lu,
verde tierno, glorimar...
ukelele...balalaika...
En glorígoro aletear,
libre, suelto, saltarín,
¡ tierno glúglú de la ele!
I el de Rafael Alberti:
El diablo liebre,
fiebre,notiebre,
sepilitiebre,
y su comitiva,
chiva,
estiva,
silipitriva,
cala,
empala,
desala,
traspala,a
puñala
con su lavativa.
Aprofitem per a recomanar-vos el llibre
Antología Poética Jitanjáfora, d'Ediciones Sinmar (2000, col·lecció Jitanjáfora nº1)
Doncs bé, ara que ja sabem que són les jitanjàfores provem a inventar-se'n. Us asseguro que és un joc poètic molt, molt divertit; a més d'un recurs didàctic Excel·lent per tal que els xiquets descobreisquen que la poesia és pot convertir en un autèntic joc.
Acaben de començar els Jocs Olímpics. Volem unir en aquest espai poesia i esport de la mà d'Isaac Mateos Ángel. Molt bona sort a tots els esportistes i, especialment, als nostres.
