8.7.08

La poesia del mar, en la revista cultural Litoral

Estem molt mariners aquest mes de juliol. Poesia, poemes, endevinalles, refranys, cançons de la mar... Us volem recomanar un monogràfic que ens dona una àmplia visió poètica del mar.

Es tracta de La poesia del mar, editat per la revista Litoral (n. 231-232). L'índex del seu contingut és el següent:

Palabras previas, Lorenzo Saval
El mar, y nada más, José A. Mesa Toré
El mar y la poesía medieval castellana, José Luis González Vera
Ensayo de una simbología del mar en la poesía hispánica de la Edad Moderna, Francisco Fortuny
El influjo del mar en la lírica, Rafael Cansino-Assens
Antología del mar
Peces
, José Antonio Garriga Vela

L'obra és una amplia mostra de com els poetes en llengua castellana han expresat el tema marí. Són prop de 300 poetes espanyols i hispanoamericans acompanyats d'altres artistes gràfics.

Botella al mar
(Mario Benedetti)
Pongo estos seis versos en mi botella al mar
con el secreto designio de que algún día
llegue a una playa casi desierta
y un niño la encuentre y la destape
y en lugar de versos extraiga piedritas
y socorros y alertas y caracoles.
*
(Federico García Lorca)
El mar es
el Lucifer del azul.
El cielo caído
por querer ser la luz.
¡Pobre mar condenado
a eterno movimiento,
habiendo antes estado
quieto en el firmamento!
Una revista interessant per la seua lectura i des del punt de vista didàctic.

Poemes i cançons de la mar salada, llibre de poesia infantil

Poemes i cançons de la mar salada és un llibre editat per Publicacions de l'Abadia de Montserrat, que inclou un CD amb cançons al voltant del mar i la temàtica marinera.

El llibre inclou una ácurada selecció de poemes amb remor d'ones marineres i oloreta a sal. Poemes adreçats als lectors infantils de diferents poetes: Teodor Llorente, Miquel Ferrà, Costa i Llobera, Apel·les Mestres, Joaquim Folguera, Bonaventura Carles Aribau, Joan Alcover, Maria Antònia Salvà, Víctor Balaguer i Joan Maragall. Per les seues pàgines naveguen vaixells, peixos, somnis...

Joan Carles Martínez Prat ha musicat alguns d'aquests poemes i n'ha fet unes cançons tenyides de blau i amb un regust mariner, per a cantar sense pressa: Viatge nupcial, Vistes al mar, Mar blava, adéu, Avui el mar..., Davant del temporal, Palamòs, Les onades escumegen..., Mar grisa, escuma blanca, Notes de Deià.

Un llibre per a compartir lectura i poesia a la vora del mar.

7.7.08

Los tesoros del agua: gotas de poesía para todos

Seguint el comentari del post anterior, l'Expo de Sarragossa ha editat un llibret, Los tesoros del agua. Miguel Moltó, Comissari General de la UE per a l'Expo de Sarragossa, ens diu: La cultura del agua, la poesía del agua. Hemos pedido un poema sobre el agua y la Unión Europea a 11 poetas. Los resultados están recogidos aquí. Lean, disfruten, reflexionen y participen en el concurso «los tesoros del agua».

Els 11 poetes són: Luís Eduardo Aute, Carlos Valverde, Enrique Gracia Trinidad, Tano García-Page, Katy Parra, Vicente martín, Pilar Verdú del Campo, Juan Ramón Barat, Celia Bautista Iglesias, Inma Pelegrín, Nieves Álvarez Martín. Cada poeta escriu un poema, que el podem llegir en castellà, anglès i francès.

Gotas de lluvia
(Nieves Álvarez Martín, Mingorría -Ávila-, 1949)
Una a una las gotas de la lluvia
se van volviendo agua:
agua para los versos y las casas,
agua para los hombres y los peces,
agua para los árboles frutales,
para los sueños
agua.
Europa está lloviendo
su voz sobre las alas del progreso,
su voz sobre los círculos del hambre,
su voz sobre las ciénagas,
sobre todas las voces,
sobre el alma del mar.
¿Cuándo lloverás tú?



Nubes

(Inma Pelegrín, Lorca -Murcia-, 1969)
Algunos días juego
a distinguir las nubes y nombrarlas,
a imaginar que siguen
caminos invisibles que recorren
de par en par la tierra.

Esta nube que hoy
en el cielo de Europa se dibuja
no entiende las fronteras y mañana,
en África o América, otros hombres
la mirarán con sed.

Pasajeros de un barco
al que llamamos mundo.
Sus destinos y el mío son el mismo.
Cada gota de agua los contiene.

Concurs infantils i juvenil de poemes de l'aigua a l'Expo de Saragossa

Aquests dies està celebrant-se a Sarragossa l'Expo Universal 2008, al voltant del tema de l'aigua. Amb aquest motiu s'ha convocat un concurs de poesia adreçat a xiquets, joves i adults. Es pot concursar en castellà, anglès i francès. Ens pareix un concurs interessant, doncs l'aigua és font de vida i no estem valorant-la com cal. Mesclar aigua i poesia és una simbiosi culturalment perfecta.
Podeu consultar les bases del concurs:



BASES REGULADORAS
1.- ¿Quiénes pueden participar?
En el concurso “Los tesoros del agua” pueden participar todas las personas poetas que lo deseen, vivan en el lugar del mundo que vivan, siempre que respeten las bases del concurso.
Los poemas pueden estar escritos en una de las siguientes lenguas: castellano, inglés o francés.
Se han establecido dos categorías de acuerdo con la edad:
- Categoría Senior para mayores de 16 años.
- Categoría Junior para menores de 16 años.
2.- ¿Cuál es la forma de participar?
Se admitirán poemas del 14 de junio al 8 de septiembre de 2008.
2.1.- ¿Qué tipo de composición poética?
- Composición poética de libre elección: verso libre, haiku, soneto, lira, etc.
- Cada poema debe tener un mínimo de 3 versos y un máximo de 14.
- Tema: los tesoros del agua, el agua "Nuestra riqueza".
- Es obligatorio incluir en el poema dos palabras: agua y Europa.
2.2.- ¿Cuántos poemas se pueden enviar?
Cada persona que participe puede enviar un máximo de 5 poemas, siempre que cada uno de ellos corresponda a uno de los 5 apartados del Pabellón de la UE en la Expo. No se puede enviar más de un poema por apartado, pero se puede participar con un solo poema inspirado en los 5 apartados.
No se mantendrá correspondencia con los concursantes y las obras no premiadas serán destruidas al finalizar el concurso.
A medida que se vayan seleccionando, los mejores poemas se irán colgando en la página web de la Representación de la Comisión Europea en España y del Parlamento Europeo.
2.3- ¿Qué enviar?
Cada concursante debe enviar dos documentos:
- En uno de ellos incluirá el poema, con su título, la categoría a la que participa (senior o junior) y el apartado en el que quiere concursar (A, B, C, D o E)
- En el otro documento incluirá los datos personales: título del poema, nombre y apellidos, lugar de residencia, e-mail y teléfono de contacto.
2.4.- ¿Dónde y/ cómo enviarlo?
Se puede concursas de la forma siguiente:
- Por e-mail a la siguiente dirección: lostesorosdelagua@e-cons.net
- Por correo postal a la siguiente dirección:
Concurso de poemas “Los tesoros del agua”
Escuela Europea de Consumidores
C/ Nicolás Salmerón nº 7
39009 Santander, Cantabria, España.
- Directamente en el Pabellón de la UE en EXPOZARAGOZA 2008.
3.- ¿Qué premios se pueden obtener?
Para cada categoría se establecen los siguientes premios:
Un PRIMER PREMIO:
- Viaje a Bruselas acompañado de una persona, diploma acreditativo y publicación del poema en una obra colectiva.
Diez ACCESIS:
- Diploma acreditativo y publicación del poema en una obra colectiva.
4.- ¿Cuándo será el acto de entrega de premios?
- En la fecha y lugar que oportunamente se comunicará a los ganadores, se convocará un acto público para la entrega de premios.
- La noticia será recogida en la página web de la Representación de la Comisión Europea para España.
5.- ¿Cuál será la composición del Jurado?
- El jurado estará compuesto por poetas de reconocida trayectoria. Sus nombres se harán públicos en el momento de conocer el veredicto.
- El veredicto del jurado será inapelable.
6.- Aceptación de las bases.
La participación en este concurso, supone la aceptación de las Bases. Las incidencias que puedan plantearse en los supuestos no previstos en las mismas serán resueltas por las entidades organizadoras del mismo.
La il·lustració és de Curly Girl.

Sirenita, poesia infantil des de Cuba

Si hi ha un personatge marí a l'imaginari de tots els xiquets aquest és la sireneta. Des de la poesia grega fins als nostres dies les sirenes i el seu cant han donat pas a la creació de multitud de poemes. Llàstima que l'imperi Disney s'hagi fet amb el monopoli actual d'aquest personatge màgic i molts xiquets i xiquetes tan sols la coneguen per la pel·lícula i tots els llibres que s'han editat de la mateixa. Per tal de trencar l'esquema, us recomanem llegir aquest poema infantil de la sireneta, d'Enrique Pérez Díaz (al seu llibre Versos al nunca jamás, editat per Anaya), escriptor i poeta de Cuba, i amb una il·lustració de Ioanna Galanomati.


Sirenita
(Enrique Pérez Díaz)
Hay una niña sin sueño
a la orilla de la playa
es una niña muy antigua
que te piensa, que te aguarda.

Tiene ojos como el cielo
y su cabello es la sabana,
usa una cola de pez,
pero sueña como humana.

Hay una niña perdida que
no encuentra su camino,
es esa niña que teje
un beso como una barca.
Cada tarde cuando el sol
se esconde entre las olas
la niña busca en la arena,
entre redes, caracolas.

Pero, mientras anda y desanda
nunca va a encontrarse algo,
cuanto más sueña, se inventa,
su ilusión la lleva al agua.
Si tu la vieses un día,
pobre niña desvelada,
dale ese beso que anhela,
quizás de amor, una mirada.
Si tu la vieses un día,
niña sin tiempo ni edad,
dale aquel beso que sueña
y entonces verás que nunca
cómo no se desvela jamás...

6.7.08

Llibres d'endevinalles per a jugar amb la poesia: llegint i pensant

I més jocs d'endevinalles per a jugar aquest estiu. Dos llibres que faran passar hores de lectura divertides al més menuts.
El primer és de l'editorial Cadí, Endevina endevineta, amb unes simpàtiques il·lustracions de Maria Fe Quesada. Tenim endevinalles de tota mena, de fàcils i de difícils, de llargues i de curtes. Perquè facis servir la imaginació. Perquè posis a prova la imaginació dels altres.
El segon es titola Atenivedne, atenivedne i està
editat per Els Setciències. És el recull d'endevinalles que des del setembre de 1997 al juny de 1998 ens hem dit, explicat, inventat i els més important hem endevinat en el programa Endevina, endevineta de Ràdio Municipal d'Arenys de Mar...
El llibre proposa 180 endevinalles i dona 180 enganxines perquè els lectors hi trobin la seva correspondència gràfica. Cada endevinalla també inclopu un espai perquè els lectors i lectores puguin escriure la resposta i si s'animen fer-hi un dibuix.

Passeu-ho bé!

Piden silencio: poesia de Kepa Murua

Res millor que començar el diumenge amb la poesia d'un gran poeta i editor basc, Kepa Murua (Zarauz, 1962).
Amb el disc Poemas y canciones, Tasio Miranda posa música als poemes de Kepa Murua. Llegim i escoltem els poemes de Murua.

PIDEN SILENCIO
(Kepa Murua)
Las manos sirven para estrangular,

escribir un poema, poner bombas,
matar a otro, salvar a un inocente.
Las manos sirven para todo menos
para pensar.
Con las manos puedes pescar un pez,
atrapar un pájaro, tocar un cuerpo,
pedir silencio, palparte tú.
Las manos sirven para todo
menos para soñar.
Dibujar un barco, huir a nado,
volar un poco, lanzar al mar
un mensaje de socorro.
Las manos sirven para todo
menos para recordar.
Pueden ser el vivo retrato de uno
y poner a prueba a un hombre.
Las manos sirven para todo
menos para adivinar el futuro.
Puedes subir por una pendiente,
bajar un muro, escarbar un túnel.
Las manos pueden liberar
al mundo de su destino.
Pero no pueden con la vida
en el último momento.
No pueden sujetar el mundo
que se mueve sin sentido.
Las manos sirven para casi todo.
Menos para gritar.



boomp3.com

5.7.08

Premi de Poesia Jove "Pablo García Baena"

Un premi per a joves poetes que esteu a temps de participar. Es convoca aquest any per segona vegada:


II Premio de Poesía Joven "Pablo García Baena"

La Bella Varsovia (en colaboración con la Oficina para la Capitalidad Cultural “Córdoba 2016” y el Área de Cultura del Ayuntamiento de Córdoba) convoca el II Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”, que se regirá por las siguientes bases:

1. Podrán concursar en este premio autores que no hayan cumplido 30 años a 1 de septiembre de 2008.

2. Las obras deberán ser inéditas, escritas en castellano, y no premiadas en otros certámenes. El tema es libre, estableciéndose en 300 versos la extensión mínima de los poemarios, sin límite para la máxima. Se presentarán impresas o mecanografiadas, encuadernadas y por triplicado.

3. Las obras se presentarán bajo seudónimo o lema, que figurará en la primera página de cada ejemplar, así como en el exterior de la plica, como única identificación. En el interior de dicha plica se adjuntarán los siguientes datos: nombre y apellidos del autor, dirección postal y de correo electrónico, teléfono de contacto, breve nota biobibliográfica, y fotocopia del DNI o documento similar.

4. El plazo de presentación finalizará el 1 de septiembre de 2008. Deben remitirse por correo certificado a la siguiente dirección: La Bella Varsovia (II Premio de Poesía Joven “Pablo García Baena”). Apartado de correos 2164. 14080 - Córdoba. Serán excluidos los trabajos presentados después de fecha, siendo válida la del matasellos.

5. El jurado estará formado por cinco miembros de prestigio en el campo de la literatura, y un secretario, con voz pero sin voto, como representante de la asociación; su composición sólo se hará pública coincidiendo con la difusión de su fallo. Al jurado, que actuará con libertad y discreción, y cuyas decisiones son inapelables, corresponderá discutir y emitir el fallo, así como otorgar el premio a una sola obra o declararlo ex-aequo y/o desierto.

6. El premio estará dotado con la publicación de la obra ganadora en la colección La Bella Varsovia, con una tirada de 1000 ejemplares, interpretándose la entrega de 100 ejemplares al autor como pago de los derechos. La asociación se compromete a la distribución y promoción del libro, con su envío a prensa y crítica, y presentación en varias ciudades españolas. De igual forma, el autor participará en la edición de 2009 de Cosmopoética, dentro del apartado de poetas emergentes.

7. Los originales no premiados se destruirán tras el fallo del premio, sin que se mantenga correspondencia alguna sobre ellos.

8. El fallo se hará público durante el mes de noviembre de 2008, siendo comunicado personalmente al autor antes de su difusión en los medios. La publicación del libro ganador está prevista para febrero de 2009, y sus presentaciones tendrán lugar en los meses posteriores. El autor ganador se compromete a asistir a dichos actos.

9. El hecho de concurrir a este premio supone la total aceptación de estas bases.

Més informació en http://www.labellavarsovia.com/premio

Poemas de cuentos, de Cecilia Maurig

D'entre els fantàstics poemes que ens va enviar Cecilia Maurig hem realitzat aquest muntatge per a gaudir d'ells junt a les il·lustracions. Poemes de personatges de contes, alguns més coneguts que altres, tots ells molt eixerits i un tant disconformes amb el seu destí literari.

Llegiu-los i ho comprovareu.



Read this document on Scribd: Poemas de cuento

Natilles empolvorades de poesia, per a berenar


NATILLA PERFUMADA
(María Teresa Andruetto)

Mejor
que la leche pase
tibia,
por obra de tus manos
desde la vaca
al cuenco
asentado en tu vientre.
Si es así,
sólo bastará espesarla
a fuerza de harina
o de fécula,
mareando la blancura
con una vara
de madera.
No olvides perfumarla
con naranja seca,
con ramas de canela.
Y volverás a ser niño
cuando la comas
bajo la luna llena.

Què millor per a les vesprades d'estiu que una bon berenar, dolçet i refrescant, acompanyat de cullerades de poesia. Les natilles, mummmmmmm! Per a grans i menuts, boníssimes i millor encara si les fem a casa cuinant junts adults i menuts. Seguiu la recepta de dalt i comprovareu lo bones que estan.

La recepta és de Mª Teresa Andruetto i pertany a Coplas y recetas populares, un llibre editat per la Universitat de Rio Cuarto (Argentina).

4.7.08

Jugar amb la poesia, article de Ricard Bonmatí i un poema de Mercé Rodoreda


Hem trobat molt interessant la xerrada de Ricard Bonmatí, Jugar amb la poesia: rebre i donar llum i dolçor. La xerrada està dins d'un cicle de conferències, que la Subdirecció General de Llengües i Entorn de la Generalitat de Catalunya, sota el títol El gust per la lectura (2007-2008).


Cal prendre bona nota per al proper curs acadèmic, ficar-se les piles, i enlairar els versos entre els xiquets.

Cuca de llum
(Mercé Rodoreda)
Carregueu-me bé la pila,
que he de fer molta claror,
asseguda en branquilló,
que és cosa que molt s’estila.
Ja ve la fosca i, tot d’una,
encenc el meu fanal verd,
instal·lada prop d’un gerd
per engelosir la lluna.
Sóc un estel de la terra;
si mà incivil em desterra
i em reclou dintre d’un got,
m’apagaré de seguida,
i que la mà entossudida
em torni a encendre si pot.

Hada madrina, poesia per a una filla

Hada Madrina

Como tierna mariposa
hoy elevas tus alas…
esas que me han hecho volar
en el mundo de los sueños…
Me has tomado de la mano
y reído en tus brazos
sintiéndome muy querida
como princesita de cuento…
Hoy he descubierto
que no solamente eres hada y madrina
sino que ademas tenías guardado un secreto
y es que también eres princesa…
Porque hoy descenderás solita
como sueles hacerlo
dibujando en tu boca la más linda sonrisa
y luciendo como la más hermosa
Pero volarás acompañada
te llevará de la mano tu príncipe,
el que te ha enamorado
el que ha llenado tu corazón de cosas maravillosas
Y me siento muy feliz por eso
porque vivas el amor
ese que llevas dentro de tu corazón
ese que ha sabido amarme
Y desde hoy
te veré siempre como princesa
y tu secreto será mi secreto
y tu historia de amor, el mejor de mis cuentos…

La il·lustració és de Jennifer Emery.

Poema de amor entre la luna y el mar


IDILIO ETERNO

Ruge el mar, y se encrespa y agiganta:
la Luna –ave de luz-, prepara el vuelo
y en el momento en que la faz levanta,
da un beso al mar y se remonta al cielo.

Y aquel monstruo indomable que respira
tempestades y sube y baja y crece,
al sentir aquel ósculo suspira,
en su cárcel de rocas se estremece.

Hace siglos que de lejos
tiemblan de amor en noches estivales:
ella le da sus límpidos reflejos,
él la ofrece sus perlas y corales.

Con orgullo se expresan sus amores
estos viejos amantes afligidos.
Ella le dice: - ¡Te amo!- en sus fulgores,
El responde:-¡Te adoro!-en sus rugidos.

Ella lo duerme con su lumbre pura
y el mar la arrulla con su eterno grito,
y le cuenta su afán, y su amargura
con una voz que truena en lo infinito.

Ella, pálida y triste, lo oye y sube
por el espacio en que su luz desploma,
y velando la faz tras de la nube,
le oculta el duelo que en su frente asoma.

Comprende que su amor es imposible,
que el mal la espía en su convulso sueño,
y se contempla en el cristal movible
del monstruo azul en que retumba el trueno.

Le grita el mar:-¡ en tu fulgor me abraso!
¡no te alegues tan pronto, estrella mía,
y al descender tras de la sierra fría,
estrella de mi amor, detén el paso!.

¡Un instante mitiga mi amargura
ya que en tu lumbre sideral me bañas...!
¡no te vayas! ¿no ves tu lumbre pura
brillar en el azul de mis entrañas?

Y ella exclama en su loco desvarío:
-por doquiera la muerte me circunda;
detenerme no puedo, monstruo mío
¡compadece a tu pobre moribunda!.

¡Mi ultimo beso de pasión te envío,
mi casto brillo a tus semblante junto!
¡y en las hondas tinieblas del vacío,
hecha cadáver se desploma al punto!.

Entonces el mar, de polo a polo
al encrespar sus ondas plañideras,
inmenso, triste, desvalido y solo,
cubre con sus sollozos las riveras.

Y al contemplar los luminosos rastros
de la alba luna en el obscuro velo,
tiemblan de amor los soñolientos astros
en la profunda soledad del cielo.

Todo calla. El mar duerme y no inoportuna
con sus gritos salvajes de reproche,
y sueña que se besa con la luna
en el tálamo negro de la noche.

La il·lustració és de George Dmitriev.

Un fort aplaudiment per a Joan Margarit!


Joan Margarit (Sanaüja, Lleida, 1938) ha rebut el Premi Nacional de Literatura, un guardó ben merescut per a un gran poeta. Un fort aplaudiment per a Joan! El seu poemari Casa de misericòrdia (editorial Proa, 2007) i el recital poètic-musical Paraula de jazz, que el poeta va portar a la Fira de Frankfurt han estat les peces clau per a que el jurat el distinguira amb el premi.

Us recomanem es doneu un tomb per la seua web on podreu gaudir dels seus poemes en català, castellà i anglès, a més de llegir una acurada informació sobre Joan Margarit i la seua obra poètica.

AUTORETRAT AMB MAR
(Joan Margarit)
És aquell nen callat que juga sol.
S’està darrere d’aquests ulls de vell,
resisteix l’envestida del migdia
escoltant els confusos versicles de les ones
i els crits dels cossos nus i rovellats
entrant en l’aigua freda i transparent
de la platja de còdols. Té vergonya,
va d’un a l’altre amagatall dels contes.

Dorm dintre meu, perduda criatura:
dorm dintre meu en una nit de reis
on volen en silenci les escombres
i els llops deixen petjades en la neu.
A fora el cel s’emplena d’albercocs
i el mar blau fosc de prunes es desfà
damunt dels negres ganivets de roques.

Aquest estiu d’alcohol gelat als ulls
sento la meva vida negra i groga
com la polpa d’un fruit que es va podrint
al voltant del pinyol de la memòria.
Amaga’t dintre meu, perduda criatura.
Dins de mi, protegida del migdia,
recita la rondalla del nen gris
i de la miserable bicicleta
que munta el trist ciclista del suburbi.
T’està buscant i ja és a prop d’aquí.


També us recomanem escoltar el disc de Xavier Ribalta, Xavier Ribalta canta Joan Margarit. 18 cançons fantàstiques per a escoltar a les nits d'estiu.

3.7.08

El poema que cayó a la mar, llibre de poesia infantil en bable i castellà

Deu ser la calor d'aquesta nit, però a la ment sols en ve la visió de la mar. El blog està inundant-se d'aigua salada, de colors i de brisa marina.

Us recomanem el llibre de poesia infantil El poema que cayó a la mar, d'Aurelio González Ovies, il·lustrat per Ester Sánchez Vallina. El llibre està en bable i castellà i l'ha publicat l'editorial asturiana Pintar Pintar.

El llibre és un poemari presentat com un àlbum il·lustrat. Poemes per a llegir i per a veure. Tot un mar de poemes amb peixos metàfora, adverbis coral, pops monosíl·labs, rimes amb sal... Un plaer de llibre per a gaudir aquest estiu a la vora del mar. Poesia que ens farà vibrar al só del seu ritme.


El poema que cayó a la mar
Un poema estaba tan abandonado,
se sentía tan solo, tan triste y tan mal,
que marchó del libro que sobre unas rocas
olvidó algún hombre después de pescar.
Se puso de pie sobre las mayúsculas,
se arrancó dos oes, armó unos prismáticos
y miró asombrado aquel folio azul
por el que, a lo lejos, pasaban dos barcos.
Y sin darse cuanta de que estaba alto,
y que un cangrejo enano lo intentó picar,
se agachó a rascarse la última estrofa
y cayó en picado al fondo del mar.
Desde entonces dicen que a veces los buzos
ven peces metáfora, adverbios coral,
delfines esdrújulos, pulpos monosílabos
y algas muy poéticas con rimas de sal.
Verbos caracola, tildes oxidadas,
peces parecidos a la acción de amar.
Y que de la tinta que va destiñendo
bebe el chipirón,
y bebe la jibia;
bebe el calamar.
Desde entonces cuentan que en la arena siempre
hay restos vocales, consonantes nácar,
huellas del tacón de la A y la K
y que algunas olas traen versos sueltos
que mojan los pies a la soledad.
Afirman que el fondo no es tan embustero,
desde que el poema se cayó a la mar.
Que los caballitos son más estilosos
y que el pez espada dejó de cortar.
Que alguna sirena se hizo gargantillas
cosiendo burbujas en gramatical
y que con los puntos suspensivos labran
perlas para sueños en profundidad;
y que las esponjas absorben ansiosas
zumos de adjetivos al desayunar
y que con un ritmo mucho más plateado
los bancos de anchoas salen a nadar.
Parece mentira,
pero un poema
inunda la vida de sinceridad,
cala las mentiras,
ahoga las penas.
Un poema solo, fíjate,
uno solo, puede ser plural.

Poesia del mar: onades de poemes per a l'estiu



A la web de Mag Poesia hi ha un apartat especial de poemes del mar. Molt i bons poemes de petits i grans poetes, onades de poesia infantil. D'aquest lloc hem copiat aquests poemes:


SEMPRE QUE VEIG LA MAR
(Cèlia Viñas )
I sempre que veig la mar
sent que a l’esquena m’hi neix
com una cua de peix
empeltada de volar.

I sempre que veig la mar
la pell s’escata salada,
i la trena pentinada
verda d’algues, es desfà.

I sempre que veig la mar
ma veu de fonoll marí
al coll clava el volantí,
i ja no puc més cantar.

Diria quan veig la mar
que a les prades de la mar
els crancs em mengen els ulls,
mes el cor saupa xalest.

LA MAR
(Joan Alegret)
Ets noia trèmula
i vella reganyosa:
cantes o brames.
Mirall immens en calma
o irosa galopada.


La il·lustració és de Kellie Charlton.

1.7.08

Endevinalles de l'estiu: el sol

Aquest estiu us proposarem molts jocs poètics i així les neurones es refresquen i donen puntades de peu a l'avorriment. Volem començar amb les endevinalles i, com no, amb l'astre rei de l'univers: el sOl.
Ací teniu unes quantes endevinalles del sol, però ens agradaria que se n'inventareu d'altres i ens les escriguéreu a l'apartat de comentaris. Quantes més, millor!

Una taronja gegant,
que pel cel va rodolant.
Què és?
*
Que és allò que tothom pren
i ningú no s' emporta?
*
Sóc l'estrella més gran,
per la nit dorc
i pel dia vaig ballant
*
Fa llum sense ser un llum
a vegades ens crema,
al capvespre dorm
i al matí ens desperta.
*
Qui és el qui es lleva
més de matí del món
i de vespre
és el primer que s' adorm?
*
Diuen que sóc el rei, i no tinc regne;
diuen que sóc ros, i no tinc cabells;
diuen que camine, i no em moc;
i arreglo rellotges sense ser rellotger.
Qui sóc?
*
Enlluerna més que un cresol
i de vegades ens crema,
per la nit s'apaga
i pel dia es desperta.
Què és?
*
Em diuen turista del firmament
doncs a tots visito
en algun moment.
Qui sóc?
*
Em llevo, et desperto,
t'escalfo, et faig llum,
si un núvol em tapa
tot queda com fum.
*
Vola com un ocell
i mai no es fa vell.
*
Quan ell volta
tot ho fa alegrar;
el veiem però no el podem mirar
i quan se'n va a dormir
tot ho fa entristir.
*
Quan ell s’aparta: el cerquem,
i si s’acosta massa: marxem.
*
Un pa bullent, lluent,
que alegra a tota la gent.
*
No hi ha res més trist
que un estiu sense ell.
Què és?
*
Una cosa al·leluia
que es fica dins el riu
i no es mulla
*
Redó, redonet com un botonet
i qui em troba a l'estiu
ha de ficar-se barret.
*
Quina cosa és eixa cosa
que es remulla en el riu
i no és banya?
*
Una gran bombeta
penjada al cel
que de dia balla
i per la nit es fica un vel.
*
La il·lustració és de Thierry Mazzeo.

Aquesta remor que se sent: poema políticament incorrecte de Martí i Pol












Aquesta remor que se sent
(Miquel Martí i Pol)

Aquesta remor que se sent no és de pluja.
Ja fa molt de temps que no plou.
S’han eixugat les fonts i la pols s’acumula
pels carrers i les cases.

Aquesta remor que se sent no és de vent.
Han prohibit el vent perquè no s’alci
la pols que hi ha pertot
i l’aire no esdevingui –diuen- irrespirable.

Aquesta remor que se sent no és de paraules.
Han prohibit les paraules perquè
no posin en perill
la fràgil immobilitat de l’aire.

Aquesta remor que se sent no és de pensaments.
Han estat prohibits perquè no engendrin
la necessitat de parlar
i sobrevingui, inevitablement, la catàstrofe.

I, tanmateix, la remor persisteix.

En aquest temps que vivim, tan "políticament correcte", ens agrada que les paraules i els versos lluiten per obrir-se pas a empenteig entre la realitat i no el que ens volem fer veure. Martí i Pol ho tenia molt clar i la seua poesia es testimoni. Perquè... la remor persisteix.
Aquest poema ha estat musicat per Salvador Brotons. La il·lustració pertany a NOCLON.

Dites i refranys del mar, amb brisa mediterrània

Encetem juliol amb dites i refranys del mar. Ben cert que en aquest moment hi ha gent en la platja, o navegant pel mar i gaudint de la brissa i les ones. No és el nostre cas, doncs estem fent feina, però no per això deixem d'imaginar tot el relacionat amb el mar.
Si us interessen les dites i refranys de juliol les teniu en aquest mateix blog í al blog Refranyer Temàtic. Si el que us interessen són els refranys sobre l'estiu també els podeu trobar en aquest raconet de la web.


A la mar, entre un poc i un massa, sempre hi cap una barcassa.
A la mar, per un peix no s’hi coneix.
A mala mar no hi val bon mariner.
A mar boja, pit i fora.A mar boja, testa serena.
Al bon pescador, qualque dia el mar li fa traïdoria.
Al mariner més vell la mar li posa en perill sa pell.
Amb bona mar tothom és mariner.
Amb el temps, amb el mar i amb la guerra el més savi s’erra.
Amb la mar, no hi vulguis jugar, que a la llarga sempre et tocarà el perdre.
Bonança en la mar i en el cel foc, sang i foc.
Bord bordeja i el mar mareja.
Com més mar, més peix.
De l’abril al setembre navega sense témer; de l’octubre al març no vagis per mar.
De tres coses no et pots fiar: del rei, del temps i de la mar.
El bon any entra pel mar.
El mar és molt bonic mirat de lluny.
El mar, com més té, més brama.
El que la mar dóna, la mar s’ho emporta.
Els trons i la mar ensenyen de resar.
En agost, bull la mar i bull el most.
En mar i en amors hi entraràs quan voldràs i en sortiràs quan podràs.
Gavines en terra, temporal a la mar.
Gota a gota el mar s'esgota.
L’aigua de mar és medecina.
La lluna i el ploure a mar, no serveix per a res.
La mar dóna cent per un.
La mar en calma molt enganya.
La mar no vol jocs.
Lluna clara mar en calma.
Mar blanca, pluja a manta.
Mar roja, vent o pluja boja.
Parlar de la mar és un mai no acabar.
Si la mar bufa fort, senyal de vent nord.

A més, us recomanem que consulteu el post en aquest blog sobre llibres de refranys mariners.
La il·lustració és de PixelBoy Studio.

30.6.08

Poesia i futbol: la poètica d'un gol i la il·lusió d'un país


Temps enrera ja varem parlar del blog Els poemes de Josep Solé i hui l'hem visitat tot imaginant-se que hi hauria escrit un poema parlant de la final de l'Eurocopa de futbol. Efectivament, poesia i futbol no tenen perquè barallar-se i sinó llegiu aquest poema:

JA TENIM L’EUROCOPA
Al guanyar aquesta copa
Ha estat un gran acert,
D’aquest home que avui dia
Està dalt del cireret.
I són molts que no el volien
I ara preguen sobretot,
Que no deixi la batuta
Que es quedi en tal lloc.
Fins la premsa apretava a
Que es tragués l’entrenador,
I ara ells el glorifiquen
Al donar-li la raó.
Lo que ha fet aquest gran home
De seguir sempre son plat
De desfer-se d’uns galàctics
Que l’estaven marejant.
Ha sabut tan bé ajuntar-ne
Jugadors amb ambició,
Que tothom ara l’admira,
Per la seva actuació.
L’ha portat fins a la cima,
D’Europa la millor,
Com s’ha vist aquí a Viena
Que no té competidor.
Que el camp d’allí el prater
Més que un camp era un taller,
On brodaven els onze homes
El futbol que saben fer.
El Casilles a la porta
Que no deixa passar res,
Els penals per ell són xauxa,
I els defenses instrueix.
Que els quatre són muralla
De la Xina es pot dir,
La pilota que els hi arriba,
Ja no passa més d’allí.
Un Puyol i un Marxena
Són dos óssos per passar,
Sergi Ramos, Capdevila,
Laterals com no n’hi ha.
En la mitja “los jugones”
Són petits pro es fan molt grans,
Ajudats pel gran Senna
Sembla facin jocs de mans.
Ells es passen la pilota
Sens mirar-se ni un moment,
I la passen en “bandeja”
Qui l’espera atentament.
Són en Xavi i Iniesta
Els dos màgics del baló,
El contrari que els hi prengui
Ha de ser una excepció.
Al davant tenim en Silva
Un furó escorredís,
Fa ballar a la defenesa
Sempre troba passadís.
I en Torres és un nano
Que en el camp ho dóna tot,
Moltes voltes vol fer massa
Per diblar es perd el xicot.
És en Cesc suplent de luxe
Molt serè i intel.ligent
És un mag amb la pilota,
Un xaval polivalent.
I allí hi tenim en Villa
Element molt oportú,
Sempre està a la que salta,
Un segell de gol segur.
Però el destí, eixa vegada,
Doncs l’esquena l’hi ha girat,
Lesionant-se de tal forma
Sens final ell s’ha quedat.
Els suplents que allí saltaren
Quasi res en varià,
Xavi, Alonso i Cazorla
I en Güiza que marcà.
Finalment Sergi Garcia
El novell de selecció,
Els minuts que allí va tindre,
Es vegé bon jugador.
Ha estat tota una festa
Tot Espanya ho celebrà,
Ara falta continui
I més copes a guanyar!

La il·lustració és de Blanca Helga

Poemas pequeños de pequeños grandes poetas: poesia infantil


Estem ja arrancant la fulla del calendari per acabar juny i, ara si, donar-li pas a l'autèntic estiu. Us volem recomanar un lloc on els poetes infantils han donat llibertat a la seua creativitat. El lloc pertany al col·legi públic Villas (Aragó). Els xiquets i xiquetes han jugat amb la poesia i els seu fruit és una barreja molt divertida i interessant de poemes. Felicitem al col·le per la seua llavor difusora de la poesia entre els alumnes i felicitem als petits grans poetes per la seua creativitat.

BAJO EL SOL
(Ángela)
Bajo el sol la playa,
bajo la playa el mar,
bajo el mar las olas,
bajo las olas las estrellitas de mar,
bajo las estrellitas de mar la arena,
bajo la arena todo,
bajo todo tus ojos,
bajo tus ojos un beso eterno
bajo el sol.
*****
PAJARILLOS DE MONTAÑA
En la montaña hay un bosque,
en el bosque un árbol,
en el árbol una rama,
en la rama un nido,
en el nido unos huevos,
en los huevos pajarillos,
que dicen pío, pío,
que aprenden a cantar,
que aprenden a comer,
que aprenden a volar,
por encima del nido,
de la rama,.
del árbol,
del bosque,
de la montaña.
*****
COSEN
Cosen, cosen.
¿Qué cosen
las abuelas cuando cosen?
Cosen camisas
para sus pesadillas.
Cosen calcetines
para sus pequeñines.
Cosen zapatos
algunos ratos.
Cosen mantas
de las de lana.
Cosen pantalones
de muchos colores.
Cosen jerséis,
muchos más de cien.
Cosen, cosen.
¿Dónde cosen
las abuelas cuándo cosen?
Cosen en la cama
cuando están malas.
Cosen en el comedor
viendo el televisor.
Cosen en la puerta
si está abierta.
Cosen al sol
si están de buen humor.
Cosen, cosen,
cosen su tiempo
con el de sus nietos.
Cosen, cosen,
cosen su vida
con el cielo.
La il·lustració és de Lamia Aziz

29.6.08

La música del Siroco, llibre de poesia saharaui

El proper dia 23 de juliol es presenta públicament en Saragossa el llibre La música del Siroco, d'Ali Salem Iselmu, editat per Um Draiga, Amigos del Pueblo Saharaui en Aragón. Poemes des del més profund del sentiment d'un poble que pateix a les seues vides el sofriment d'un destí incert, injust i cruel arrelat a les fines arenes del desert.

La música del siroco es la música del alma cuando peregrina ajena a la realidad y en la fusión de los sentimientos renace para arrancar al aire la arena y esparcirla en pequeños versos que desbordan la conciencia, es allí cuando cala inmersa y se sumerge para hundirse en cada uno que la adopta como suya.

Es tan profunda una duna como un poema o una canción que entra en nuestros cuerpos y desaparece como lo hace el siroco cuando se funde con el agua, la palabra es belleza cuando la elevamos al orgasmo del verso y es allí donde vuela inequívoca y desafiante para brotar de nuestros labios.

Dejemos que la palabra acompañe a la imagen y desde el exilio de cada uno seamos capaces de sentir el movimiento de los ojos cuando besan el espejismo del desierto.La música del siroco es una charla permanente con el Sahara, con los camellos, con los beduinos y con el paisaje frondoso de Cuba, intenta mezclarse con el tiempo y rebuscar en las migajas de cada historia para sentirse libre en una plaza de El Aaiun, o en alguna calle de Dajla.

Condenados estamos todos a perseguirnos y ser perseguidos, mientras la poesía viaje de una montaña a otra en busca de una nueva ruta que la lleve al corazón de Tiris para jugar con sus dromedarios y pastores bajo el sonido del relámpago y las nubes.


La solidaridad con el pueblo saharaui

Mírame siempre.

Trata de entenderme,

ver mi destino como el tuyo,

nunca dejes de observarme,

si lo haces habremos desaparecido. (El diálogo)^

*****

Los activistas saharauis de derechos humanos

Siento tu mirada

convertida en lágrima

para romper el silencio

con el que tus verdugos violaron

la inocencia de tus ideas. (Aminetu Haidar)

Versos infantils de Stevenson


Un versos del gran escriptor Robert Louis Stevenson, del seu llibre A Child's Garden of Verses, per aquest cap de setmana d'estiu.

A cualquier lector

Como desde la casa tu madre te ve
Jugando por los árboles del jardín
Puedes ver, si miras por las ventanas de este libro
A otro niño, muy muy lejano,
jugando en otro jardín.
Pero no pienses que puedes
Llamarle tocando las ventanas
Para que te oiga.
Absorto está en sus juegos.
No oye, ni mira
Ni se deja salir de este libro.
Pues hace mucho, digo verdad,
que creció y se fue
Y es sólo un niño del aire
que se queda en el jardín aquel.
La il·lustració és de Susan Havice.

27.6.08

Un llarg estiu per a llegir... també poesia

Aquest estiu no s'oblidem, grans i menuts, de llegir; sobretot els xiquets i xiquetes, amb unes llargues vacances i molt de temps per a gaudir del temps. No s'oblidem de ficar a la maleta o a la motxilla de viatge, allà on anem, un grapat de llibres -als llibres també els agrada viatjar- i al menys un de poesia. Encara més, no s'oblidem la gent gran, i els pares, de compartir els nostre temps amb ells i llegir-los. Us assegurem que és ben divertit i junts podem enganxar-se a la lectura.
Un poema que ben bé reflexa el que els llibres estan desitjan que els passe aquests dies estivals:

Estaba el señor don Libro
sentadito en su sillón,
con un ojo pasaba la hoja
con el otro veía televisión.

Estaba el señor don Libro
aburrido en su sillón,
esperando a que viniera... (a leerle)
Algún pequeño lector.

Don Libro era un tío sabio,
que sabía de luna y de sol,
que sabía de tierras y mares,
de historias y aves,
de peces de todo color.

Estaba el señor don Libro,
tiritando de frío en su sillón,
vino un niño,
lo cogió en sus manos
y el libro entró en calor.

Poesia infantil de invierno: Els pingüins

Mai estem contents: quan fa molt de fred pensem en la calor de l'estiu i ara sols busquem la frescor de l'hivern. I així a mi m'han vingut al pensament els pingüins. Com passen ells la calor? Xuclen polos de llimona? Sota quin arbre és refresquen? Es lleven el smoquing i es fiquen calçotets d'estiu? ...? Rememorem la frecor de la poesia de l'hivern amb aquest preciós poema de Pablo Neruda.


Pingüino(Spheniscus Magellanicus)
NI bobo ni niño ni negro
ni blanco sino vertical
y una inoncencia interrogante
vestida de noche y de nieve.
Ríe la madre al marinero,
el pescador al astronauta,
pero no ríe el niño niño
cuando mira al pájaro niño
y del océano en desorden
inmaculado pasajero
emerge de luto nevado.
Fui yo sin duda el niño pájaro
allá en los fríos archipiélagos:
cuando él me miró con sus ojos,
con los viejos ojos del mar:
no eran brazos y no eran alas,
eran pequeños remos duros
los que llevaba en sus costados:
tenía la edad de la sal,
la edad del agua en movimiento
y me miró desde su edad:
desde entonces sé que no existo,
que soy un gusano en la arena.
Las razones de mi respeto
se mantuvieron en la arena:
aquel pájaro religioso
no necesitaba volar,
no necesitaba cantar
y aunque su forma era visible
sangraba sal su alma salvaje
como si hubieran cercenado
una vena del mar amargo.
Pingüino, estático viajero,
sacerdote lento del frío:
saludo tu sal vertical
y envidio tu orgullo emplumado.

La il·lustració és de Zapallo Zoom.

26.6.08

Aquest estiu... conta'm un conte


A qui no li agrada que li conten contes? Qui no s'ha quedat més d'una vegada bocabadat escoltant contes? Cuentame un cuento, de Celtas Cortos, és una cançó que ens invita aquest estiu a gaudir de la lectura de contes. Una cançó-poema que a l'espai de Biblioestiu -el blog de la biblioteca de Cocentaina per a gaudir de la lectura aquest estiu, on anirem penjant tot allò que xerrem al programa de ràdio Un estiu de contes i que us recomanem als adults que us agraden el contes- ens serveix d'introducció.
Però, a més us recomanem a grans i menuts llegir molt, molt molt aquest estiu: contes, llegendes, poemes, llegendes, novel·les... L'estiu ens invita a la lectura reposada. Un autèntic plaer! I no s'oblidem de compartir les lectures. Les orelles dels menuts tenen sed de contes.
Cuéntame un cuento
Cuéntame un cuento
y veras que contento
me voy a la cama
y tengo lindos sueños.
Pues resulta que era un rey
que tenía tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez
y las pobres princesitas
lloraban desconsoladas
y su padre les gritaba
que por favor se callaran.
Cuéntame un cuento...
las princesas se escaparon
por un hueco que existía
que las llevo hasta la vía
del tren que va para Italia
y en Italia se perdieron
y llegaron a Jamaica
se pusieron hasta el culo
de bailar reggae en la playa.
Cuéntame un cuento...
bailando en la playa estaban
cuando apareció su padre
con la vara de avellano
en la mano amenazando
fue tras ellas como pudo y
tropezó con la botella
que tenia genio dentro
que tenia genio fuera.
Cuéntame un cuento...
les concedió tres deseos
y ahora felices estamos
y colorín colorado
este cuento se ha acabado.
Y resulta que este rey
que tenia tres hijas
las metió en tres botijas
y las tapo con pez.
Cuéntame un cuento
la enanita junta globos
la que vuela por los aires
la que nos seduce a todos.
Cuéntame un cuento
el del ratoncito Pérez
que te deja cinco duros
cuando se te cae un diente.
Cuéntame un cuento
que ya creo que estoy soñando
cuéntame un cuento
con música voy viajando.
Cuéntame un cuento
que todavía no es tarde
cuéntame un cuento
que la noche esta que arde.

La il·lustració és de Kristin Abbot.