La poesia a Primària, proposta d'activitat poètica a l'aula

Ja fa molt de temps, al principi d'editar aquest blog, us varem recomanar uns articles de Gloria Bordons. Hui us en volem recomanar un altre, magnífic com tots els seus escrits, molt pedagògic i interessant. El seu títol és La poesia a Primària, tot aprenent a reflexionar sobre la identitat cultural i el món. L'article està fet per Patrici Batalla, Glòria Bordons, Jaume Centelles i Mercè Segarra (amb la col·laboració de Sílvia Rins), tots ells especialistes en poesia infantil.

Ens dona bones pistes i excel·lent metodologia per a treballar a classe la poesia infantil. Doneu-li una ullada i comproveu-ho. La proposta d'activitat poètica a classe és fàcil de portar endavant i la reflexió està, malhauradament, a l'ordre del dia.

D'aquest article hem copiat Riera dolça i lenta, un poema popular alemany, traduït per J. Galí i O. Martorell.

Riera dolça i lenta
(Popular Alemanya)

Riera dolça i lenta:
on vas avui matí?
Jo vaig avall sens pressa
seguint el meu camí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu destí?
Jo dormo entre la molsa,
del vespre fins al matí.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu saber?
Jo sols visc per l'herba
amb cor sempre serè.
Riera dolça i lenta:
quin és el teu deler?
Jo moriré dins l'ona
i ja no seré res.

La fotografia és de Toni Bra i el paisatge pertany a les rodalies de Cocentaina, el meu poble.

Poetilandia, web de poesia italiana

Si volem llegir, escoltar, comentar... poesia en italià us recomanem Poetilandia, una web molt completa realitzada per un col·lectiu de poetes italians.

Poemes, llibres podcasting poètics (magníficament recitats per Enrico Besso), poemes cantats, audiovisuals de poesia, comentaris, exposición i recitals poètics... molt completa.

Piove ancora

(Silvia Russo)

Sospiri infiniti

nella grande stanza oscura.

Pensieri già svaniti,

scivolati su queste mura.

E piove, piove ancora

dietro questi vetri vani

dove lì, la notte mora,

già ingoia il mio domani.

E piove, piove sempre

lì, sui fari ormai accesi

qui, sul mio novembre

quando i sogni son già spesi......

Piove, come piove!

Sia nell'anima, che sul balcone.

Il mio silenzio che si muove

dietro l'ombra della ragione.

E piove, piove intanto

che io smetto di parlare

per le gocce che hanno infranto

già la voglia di ascoltare

cosa dico, come e dove

poichè ascolto: ancora piove.

Verde marzo, poema infantil primavera

La papallona, Toni Bra

Verde marzo (Alma Flor Ada)

Verde, verde,
bajo el sol.
Verde la hoja
del caracol.
Verde la hoja,
roja la flor,
que visita zumbando
el picaflor.
Verde la hoja,
alta la flor
amarilla sonrisa
del girasol.
La mariposa
de flor en flor
verde el campo
bajo el sol.

I podeu llegir molts més poemes infantil, com aquest, de temàtica ben variada, punxant ací.

Mujeres, poema sobre les dones de Silvio Rodríguez

Les poetes, treballadores de la paraula, il. de Etsy.

Mujeres

(Silvio Rodríguez)

Me estremeció la mujer que empinaba a sus hijos
Hacia la estrella de aquella otra madre mayor
Y como los recogía del polvo teñidos
Para enterrarlos debajo de su corazón

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo
Siempre a la sombra y llenando un espacio vital
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
De la melena invencible de aquel alemán

Me estremeció la muchacha
Hija de aquel feroz continente
Que se marchó de su casa
Para otra de toda la gente

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Me estremeció la mujer que parió once hijos
En el tiempo de la harina y un kilo de pan
Y los miró endurecerse mascando carijos
Me estremeció porque era mi abuela además

Me estremecieron mujeres
Que la historia anotó entre laureles
Y otras desconocidas, gigantes
Que no hay libro que las aguante

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Dia de la dona treballadora 2008: dones, art i poesia

Versos i dones / Versos y mujeres -il.Ivan Olinsky-

Les cançons populars de Pasqua

Cançó de Pasqua

(A Picassent)

Estos tres dies de Pasqua

són tres dies de jugar;

les beates que no juguen

venen a dorotejar.

Ai, xumba, la...

(Polsa ací, per escoltar la cançó)

La tarara

El dia de Pasqua
un xiquet plorava
perquè el catxirulo
no se li empinava.

La tarara sí
la tarara no
la tarara mare
que la balle jo.

Ell porta pirri
ella porta pirri
ella porta pirri
també polissó.
....

Ara vindrà Pasqua

(cançó popular)

Ara vindrà Pasqua

en lo mes d'abril;

eixirà Maria

amb lo cosset prim,

sabata de plata,

gipó de paper.

Tot això qui ho pague?

- Ximo del barber.

Ximo del barber

és un home prim,

va per les teulades

rosegant un fil.

Ximo del barber

és un home gros,

va per les teulades

rosegant un os.

Ja ve el dia de Pasqua
Ja ve el dia de Pasqua,
les mones en color,
totes les xiques guapes
posades de mocador,
xoriço en es morritos
i la cella depilá,
van elles tan reguapes
el dilluns per l’esprà.
-Vine, fadrina graciosa,
que t’agarre del cabàs.
Vull esta esprá deliciosa
ser tan feliç al teu costat.
Eres la xica més guapa
que ha vingut a berenar,
en estos dies de mona
que jo te tinc que demanar.

Per molts indrets de Catalunya a Pasqua es canten les caramelles.

Tenim, com exemple les caramelles de Reus. Una de les seues cançons és La Vetlla de Pasqua (Colla musical Els tranquils, de Reus)

La Vetlla de Pasqua

(lletra Xavier Amorós)

Pels camins de la alegria avancem amb pas ardit,

afinant la melodia de l'amor sense neguit

en els llavis la tonada que acompassa el cor fidel

dins la nit asserenada abrigall del nostre anhel,

nostre anhel.

Fem dringar la caramella engronxant-la en l'Oreig fi

perquè arribi a la donzella que té el somni a mig florir,

mig florir.

La il·lustració és de Roberto Forero.

L'elefant: poemes infantils i cançons

I va d'elefants,

amb trompa i ullals.

Patim-patam,

van caminant,

la cua al darrera

i la trompa davant... (Sàlvia)

Uns simpàtics animals que pel seu físic sembla que no inspiren molt als poetes. Hem recopilat una cançó de bressol d'elefants -Nana del elefante-, una cançoneta popular que acompanya un joc infantil -L'elefant del parc- i un poema infantil -L'elefant-. Esperem que us agraden:

La il·lustració, Elefants, és de Linda Edwards

NANA DEL ELEFANTE

(Edith Mabel Russo)
Nana del elefante,
nana chiquita...
sueña que tiene alas
suaves...finitas...
Que juega entre las nubes
cruzando el cielo,
que juega a la escondida
con los luceros.
Nana del elefante
que está durmiendo...como sueña que vuela
duerme sonriendo.

La il·lustració, Elmer, l'elefant, és de David McKee

L'ELEFANT DEL PARC

(cançó popular)

L'elefant del parc
diu que está malalt
té una pota coixa
i l’altra li fa mal
van a buscar el metge
metge manescal.

La fotografia és de Big Ears.

L'ELEFANT

(Josep Carner)

-Salut i alegria.

Jo só l'elefant,

el forçut més gran

que la terra cria.

*

Tins una estatura...!

Qui més s'expandí,

al davant de mi

sembla criatura.

+

Per plans i muntanyes

duc al meu davant

la trompa, dansant

entre dues banyes.

*

Bé em faria trist

de perdre-la un dia,

però pel que he vist

mai no s'esgarria.

*

I en pena o en pompa,

redreçat o cot,

arribo amb la trompa

gairebé pertot.

El brunzir des del silenci: Zahra Hasnaui, la veu de la poesia femenina saharaui

Brunzint des del silenci del desert es remou la veu de les dones saharauis, la veu de poetes com Zahra El Hasnaui. Zahra forma part del grup d'escriptors i poetes saharauis Generación de la Amistad i ha participat en dos antologies de poesia saharaui Aaiun, gritando lo que se siente i Um draiga. Poesia contemporánea saharaui.

Aquesta poetessa és una esplèndia representant del paper intelectual que juga la dona saharaui en la seua societat, una veu plena de belleza i de força, com be demostra en aquest poema dedicat a les dones saharauis:

Sahrauia
A la mujer saharaui.
(Zahra Hasnaui)

Tuve sed, y tus dedos
escanciaron el rocío.
Tuve hambre,
de pan, de paz,
y tus cantos me colmaron.

Con la capa de estrellas,
arropaste la noche gélida,
acercaste la luna y la brisa marina.

Espíritu,
alegría, esperanza,
cómo compensarte, dime,
cómo superar la magia.

La il·lustració és de Lamiel.

La poesia compromesa amb el feminisme: Nicole Brossard

Un dia més, fins el 8 de març, volem difondre bona poesia de dones. Hui volem xerrar de Nicole Brossard (Montreal, Quebec, 1943) és una poetessa molt reconeguda al seu país i una intel·lectual destacada pel seu activisme, des dels anys seixanta, a favor dels drets de les dones i les revindicacions lingüístiques del Quebec. Segons Antoni Clapés, fa una poesia trencadora, novedosa, d’avantguanda. Podem llegir una interessant entrevista a Nicole Brossard.

Us recomanem llegir en català el seu poemari Instal·lacions, editat per Eumo.

EGO

(Nicole Brossard)

L'època ens ocupa a estimar

el cos i els seus olis, capricis exigents

disciplines suaus

per sostreure'ns a la brutalitat

la fatiga en diversos graus convé saber

si morir és un cúmul

de circumstàncies o de personalitat

ben gravat en el relleu del jo

La il·lustració és de Takashi Iwasaki.

Wikiprojecte: Poesia Europea

Des d'aquest raconet de la blogsfera volem donar-li publicitat a un projecte que ens pareix força important i interessant per a difondre la poesia. Es tracta del wikiprojecte Poesia Europea. El projecte està encara en una fase inicial, però ens pareix important donar-lo a conèixer, doncs sabem que aquest blog el lligen moltes persones interessades per la poesia i, algund d'ells i d'elles, amb grans coneixements sobre la matèria.

Animeu-se a participar. Ja sabeu que escriure a un wiki és molt fàcil i que el més important és el contingut que se li done. A més, pot servir de plataforma per a difondre als nostres poetes i donar-los més a conèixer.

La il·lustració correspón a un dels cal·ligrames d'Apollinaire.

La sardina, poema satíric d'Halfdan Rasmussen

I entre tant de poema senriós i profund, cal gaudir també d'humor "socarró" en la poesia. Llegiu aquest poema de Halfdan Rasmussen, poeta danès, i comproveu-ho. Clar, que el poema tambè ens dona molt que pensar i si fem extrapolacions... ¡!

Sardina

(Halfdan Rasmussen)

Soñé con salir una vez. Yacía abajo en el fondo
aplastada por cinco hermanas descabezadas
que cada día me aseguraban que para un pececillo
una lata era más segura que el Atlántico.

Pensé en muchas cosas raras. Les contaba
cuentos y fábulas a las otras.
Cantaba al mar y al gran banco
de peces de la vía láctea bajo el cielo.

Traté de despertarlas. Pero todas
dormían profundamente en espeso aceite
y estaban muy contentas con su situación
y con el orden total y mundial de la hojalata.

Soñé que San Sebastián iba a venir
saliendo de la bruma matinal del Atlántico
para liberar a todas las sardinitas del mundo
con su gran abrelatas dorado.

Anhelaba las aguas profundas. Me presionaron
hasta convertirme en una modosa sardina conformista
cuya espina dorsal fue pareciéndose a la de las otras,
suave y lacia como un aborto de lombriz.

Ya no soñaré jamás con el mar. Serenamente
he aceptado esta iglesia de hojalata
donde puedo descansar tranquila entre hermanas
mientras esperamos los últimos óleos.

Aquest poema està copiat de Poesia Nórdica, en Edicions De la Torre, un llibre que aprofitem per a recomanar-vos.

La il·lustració, de Mark A. Hicks, vol acompanyar amb humor el poema. O no?

Quima Jaume, els versos des del record

Hui és el cinquè dia que parlem de poesia feta per dones, per a homes i dones. La poesia de Quima Jaume és de les que cal llegir, quasi de manera obligatòria, i donar a conèixer als joves. Quima -Cadaqués 1934 - 1993- és una poetessa catalana humanista que reflexa als seus poemes un classicisme mediterrani, que reflecteix una gran passió per la mar, per les relacions humanes i pel paisatge.

Una veu poètica que, com a altres magnífiques veus, queda enfilada als nostres sentiments. I ara que la poeta no hi és, ens queda el recer de furgar en els seus versos, pausadament, fruint paraula a paraula del seu imaginari poètic.

Tanka
(Quima Jaume)
La lluna té
els colors dels teus somnis.
Ara decreix
en el cel dels teus dies
Són fràgils els sentits.

La il·lustració és de Laura Diehl.

What is poetry? Web de poesia infantil en anglès

Ben segur que moltes vegades haurem escoltat de boca dels xiquets i xiquetes aquesta pregunta: Què és la poesia? Podem trobar i donar-los moltes definicions diferents, algunes més encertades que altres. De entre totes elles ens ha agradat una que hem llegit en anglès: La poesia és un camí menut -A poem is a little path-.

A POEM IS A LITTLE PATH
A poem is a little path
That leads you through the trees.
It takes you to the cliffs and shores,
To anywhere you please.

Follow it and trust your way
With mind and heart as one,
And when the journey's over,
You'll find you've just begun.

Aquesta resposta l'hem trobada en una web de poesia infantil, Poetry Teachers, que us recomanem, doncs trobem moltíssims poemes infantils per a llegir a casa i a classe, poemes en anglès que podem arpofitar per jugar a les classes d'anglès. What is poetry? és un dels seus apartats.

Un lloc molt interessant, com bé podeu comprovar. La il·lustració és de Patricia Metola.

La veu de la jove poesia femenina xilena: Antonia Torres

Des de Xile ens parlen els versos d'una jove poeta i periodista, Antonia Torres (Valdivia, Xile-1975). Poesia femenina d'una jove que ens atrapa des del con sud. Poetes que posen en els seus versos la muda paraula de tantes i tantes dones de Sud-Amèrica, tija nova que enriqueix tot el panorama poètic mundial, imaginari que bressola amb música la poesia. Un plaer haver descobert aquesta poetessa xilena.

Us invitem a llegir un dels poemes d'Antonia Torres.

TODO LIBRO ES UN CAZADOR OCULTO,
empolvado,
que espera en su nicho,
su tumba momentánea,
la secreta ilusión de cantar al unísono.
Porque todo libro es un cantante ansioso,
envilecido por el tiempo,
única voz que, en silencio,
retumba entre las cuatro paredes.

Estoy rodeada de un coro mudo de voces
las escucho, a veces, mas
de un bosque cercano suele llegar el soplo
de un sueño pegajoso que no abandona.
Y como siesta empozada en invierno
en el charco del hastío
duermo
sin escuchar.
El cazador anida en mi oído
y murmura,
así,
despacito,
el SECRETO.

La il·lustració és de Marcos Chin.

Ballmanetes: cançons, moixaines i jocs de falda

El joc és el millor aprenentatge dels menuts. Açò ho saben ben bé els pares i els mestres de l'escola bressol i d'educació infantil. Les cançonetes, ballmanetes, ... que solen anomenar-se jocs de falda solen transmeters per tradició oral, generació rere generació. Però hi ha també editat, en format digital, audiovisual i paper, molt de material que ens ajudarà a recordar els nostres jocs o aprendrem altres i ampliarem el nostre bagatge poètic i lúdic. Algunes d'aquestes cançons més conegudes són:

-Aquest és el pare
-Arri, arri tatanet
-Ballmanetes
-Bim, bom, les campanes de Salom
-Escarbat Bum, bum
-Pon titeta, pon
-Salta Miralta
-Sol, solet

-Ralet, ralet

Les cançons, moixaines i jocs de falda es poden considerar les primeres manifestacions lúdiques que les mares i els pares poden compartir amb els seus fills i constitueixen un punt de partida privilegiat en l’educació infantil, a través del qual els nens i les nenes poden iniciar el descobriment del seu cos, del llenguatge oral, de la dansa, del ritme, del moviment, de la música. I aprendre a sentir, a percebre i, a poc a poc, a expressar-se. A més, s'enforteixen els vincles afectius.

Tots aquests jocs estan plen de música, sonoritat, ritme i... molta poesia. En Jocs de falda, un racó de MenorcaTV -fet pel Consell Insular de Menorca- és recullen un bon grapat d'aquests jocs, que podem veure en plena acció gravades. Pares i mares jugant amb els fillets acompanyant-se del ritme de les cançons. Un lloc molt, molt educatiu, lúdic i interactiu.

També és molt interessant el llibre de Montserrat Busqué i Barceló, Jocs de falda, editat pel Servei de pulicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Durant uns quants números, En Patufet va publicar una secció amb el títol de més amunt firmada per "En Set Ciencias". Podem trobar les cançonetes i l'explicació del joc.

Ballmanetes

Ballmanetes, toca galtetes,
toca-les tú que les tens boniquetes.
La ball, ball, la cueta de la gallina;
la ball, ball, la cueta del nostre gall.
Nostre gall és cantador ,
canta de dia, canta de dia.
Nostre gall és cantador,
canta de dia i de nit no.

L'adult fa seure el nen a la seva falda o en una cadira, encarats. S'agafen les mans del nen i es fan picar l'una contra l'altra. També es poden anar acaronant les galtes del nen o de l'adult mentre es canta la cançó.

La il·lustració és de Rachelle Anne Miller .

Aniversari de Juan Antonio Corretjer

Gràcies a Ana, una lectora d'aquest bloc que ens llig des de Puerto Rico, hem recordat que tal dia con hui va naixer Juan Antonio Corretjer (1908-1985). Aquest gran poeta era net de catalans (el seu cognom és ben evident). Fou detés varies vegades als Estats Units per actes a favor de la independència de Puerto Rico. Ens agrada la seua poesia i hui us invitem a llegir-la, per a que els seus versos s'enlairen en aquest dia primaveral. Al bloc podeu llegir Ayuburí, un preciós poema infantil de Corretjer.

Podem llegir una Antologia dels poemes de Corretjer a internet (en pdf.). D'aquest lloc hem copiat el següent poema:

Canción de siempre

(Juan Antonio Corretjer)

Puse sobre la poesía
mi bandera y mi pistola
y tal hizo mi alma sola
su vela de armas un día
Hice del bosque castillo.
Logré, con su hoja dorada,
tocara mi hombro la espada
de un relámpago amarillo.
Me abrí el brazo para ver
juntas mi sangre y mi estrella.
Aún siento la luz aquella
por mis adentros correr.

La il·lustració és de Jumping Vanilla Beans.

Necessito poemetes per a publicar al bloc

Aquest mes es celebra el Dia Mundial de la Poesia i m'agradaria que ens enviareu poemes, poemetes, poemassos per anar publicant-los al bloc. Ja sé que hi ha molts poetes tímids que no s'atreveixen a enviar-nos els seus poemes. Per què? Ens agradaria sobretot publicar poemes originals que s'estrenaren aquest dia (quin dia millor per a un poema que nàixer el 21 de març?). S'accepten poemes en tots els idiomes del món (malgrat que no sapiguem llegir-ne més que 7 o 8).

Animeu-se!. Us recorde el correu del bloc: bibliodolores@gmail.com

Generador de poemes en castellà: Poemaquinari

Ja varem parlar en altre post, fa molt de temps, d'un generador de poemes -en català-. Una màquina enginyosa per a jugar amb la poesia. Hui us volem recomanar una altra d'aquestes màquines que fan poesia anomenada Compositor de poesia barata (el títol ja ho diu tot). Consisteix en crear un poema amb un sol clic de les tecles de l'ordinador. Tan sols cal donar-li a la tecla F5 o al botó d'actualitzar la pàgina (a la barra d'eines del navegador) i surt un nou poema. És ben curiós. Proveu-ho!

El poema generat no té títol, així que podem començar per ficar el seu títol després de la lectura. També podem jugar a inventar-se un nom per al generador. A mi m'agradat "Poemaquinari". I a vosaltres?

Podem jugar a casa o amb els alumnes, en català o castellà, creant poesia; o pseudopoesia?

Aquest és el poema que he generat. Quin títol li fiquem?

Su animoso anochecer acariciará cualquier amor sorpresivo.

Aquel oscuro resplandor cambiará aquel sinvivir, sabiendo

que el amargo sopor acariciará vuestro sentimiento.

Vuestro amor romperá su sopor.

Algún anochecer levantará la voz contra un sentimiento enérgico.

Vuestro sorpresivo hormigueo abrazará un hormigueo,

aunque su asfixiante sonido romperá ese futuro.

Algún futuro dudará de un sonido,

a la vez que nuestro despertar cambiará aquel sinvivir sorpresivo.

Ese amargo canto agitará ese cantar que el pequeño odio soñará.

Aquel asfixiante sopor combatirá

contra un momento que un sinvivir nos recordará.

Este pensamiento romperá este silencio que todo

apagado futuro apagará.

El futuro levantará la voz contra tu deseo,

dudando si aquel enérgico sinvivir perfilará su resplandor.

La veu de les dones islàmiques: poemes de Yaratullah Monturiol

Un dia més per a parlar i llegir poesia de dones. Avui volem recomanar-vos la lectura de poesia espiritual. Així, us presentem a Yaratullah Monturiol, una catalana de naixement que un bon dia va decir canviar de religió. És una feminista islàmica, missatgera de la tolerància i la convivència. L'espiritualisme que porta al seu interior li ha fet escriure, entre altres textos, poesia. Podeu llegir a internet alguns dels seus poemes -Diez poemas espirituales-. Hui volem compartir amb vosaltres, amb la veu femenina de Yaratullah, un dels seus poemes:

PRIMER POEMA

(Yaratullah Monturiol)
Sumisión descenso tiempo intensidad

SUMISIÓN

Ya no me importa en qué cuerpo se refleja;
lo veo sólo a Él.
El Amado se ha dado a conocer y es Celoso.

DESCENSO

Caer sin límite;
el único rastro, la Esencia.
Un espacio invisible...
tomando cuerpo.

TIEMPO

El tiempo que cuenta
gira en torno a un instante.
Lo demás no existe;
eso es la eternidad.

INTENSIDAD

Un corazón gime amordazado
en la celda de su pecho.

Se prolonga un instante
más allá de este mundo,
con ecos de realidad
esparcida en el tiempo.

Aprofitem per a recomanar-vos la lectura del llibre de Teresa Costa-Gramunt i Yaratullah Monturiol, Lluernes a cel obert. Antologia de poesia espiritual femenina. Barcelona, March editor, 2006.

La poesia de les dones africanes: Tanella Boni

No cal remarcar que la tradició oral africana, al llarg del temps, ha estat en mans de dones. Dones anònimes que han deixat la seua empremta però que quasi han passat sense que se n'adonem. A més, hi ha molt poca poesia de dones africanes traduïda. Una llàstima! Avui volem donar veu a totes les dones africanes, amb els poemes de Tanella Boni, de Costa de Marfil, del seu llibre Labyrinthe.

Desearían

(Tanella Boni)
Que tiemblen que se estremezcan
Que tiemblen que se estremezcan
Desearían
Que tiemblen y que palidezcan
Que tiemblen y palidezcan
Las hojas de un árbol
¿Se teme que verdezcan?
¿Se teme que hablen?
Sacuden todas las calabazas
Tienden todas las redes
Tensan todos los arcos
Todos los coras
¿Qué se teme aquí?
¿Quién habla aquí?
¿Quién ennegreció por naturaleza?
¿Por qué tanto ruido?
¿Hay fuego en la casa?
¿De dónde viene esta humareda
Fabricada con todas las polvaredas?
¿De dónde esta angustia
Que oprime la garganta de todos los ancestros?
¿La tradición está en peligro?
¿A qué se juega aquí?
¿Qué máscara se lleva en este laberinto?
Pero el árbol siempre está ahí
Plantado delante de la casa
Sus hojas murmuran y verdecen
La tranquilidad
El equilibrio
La no-tradición
La no-tropa
¡La mujer!

Us recomanem llegir els articles d'Orfeo a Prometeo. La poesia africana en femenino I y II.

La il·lustració és de Monica Stewart.

Març, poema infantil de Júlia Costa

MARÇ

(Júlia Costa)
Vent rabent, vent de llevant,
papers fugen i se’n van.
Vent rabent, la tramuntana,
dura tota la setmana.
Vent rabent, vent de ponent,
treus barrets a molta gent.
Vent rabent, vent de migdia,
fins a mi se m’enduria.
Vent de març, un pèl traïdor,
no m’encalcis, que tinc por.
El penell d’aquell teulat
té el seu gall ben marejat.
Roba estesa, banderola,
la camisa blanca, vola.

Els arbres en la poesia catalana

Ens deia l'ecòleg Ramon Margalef que per descriure la complexitat d'un arbre és necessari un poeta. L'editorial 3 i 4, en la col·lecció El Grill, ha publicat l'antologia Els arbres a la poesia catalana, un llibre antològic de Victòria Solina i Jordi Bigues. El llibre, que recull setanta-dues obres de vint-i-vuit autors distints, inclou tant els poemes populars com també Lo pi de Formentor, El pi de les tres branques i l'Himne de l'arbre fruiter.

Per primera vegada l’ombra de l’arbre abraça els poetes catalans de l’era moderna. Plantar arbres és una prioritat ecològica del nostre temps. La pèrdua de la cobertura vegetal, els incendis i l’erosió dels sòls, i el canvi climàtic plantegen un repte sense precedents per a la nostra generació i al capdavall la pèrdua d’un capital natural. En contrast, l’estima envers el valor del bosc i l’arbre, tant l’humil com el singular, és un exemple de la veneració per la vida i la biofília arrelada en la nostra identitat nacional.

I en aquests esplèndits i assolejats dies, jornades de llargues passejades pel camp, podem gaudir dels ametllers florits.

Ametller florit

(Josep Gibernau i Clos)

Ametller florit,

parell a una nit

amb el cel teixit

d’estels que s’encenen,

quan l’hivern, son vel

desplega de gel,

tu també ets un cel

de flors que corprenen.

En els jorns incerts,

els braços oberts

tens de flors coberts

que amb goig l’ull admira;

ets talment un far

lluminós i clar

on hi troba empar

el cor que sospira.

Ametller nevat

de fecund esclat.

Joiell cisellat

ric en pedreria,

en mig la foscor

tens en cada flor

un punt de claror,

un bri d’alegria.

Dites i refranys del mes de març i de la primavera

Benvinguda primavera, foto de Toni Bra.

Nou mes i nova estació, doncs la primavera està al girar el cantó. Hem preparat nous refranys per aquest mes -podeu veure'n més, editats en aquest blog, punxant ací-:

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat
Març aquí, cada somera amb son pollí
Març bo o dolent, el bou a l'herbei
Març falsa primavera que enganya al bestiar
Març i abril, cada dia en fan mil
Març i els seus marsons fan córrer els minyons
Març i febrer, carregats de flascos
Març i marcet ha passat, ni bou, ni vaca m'han costat
Març marçador, nit freda i dia amb calor
Març marceja, abril abriuleja
Març marceja, Abril bogeja
Març marcer apedrega sa mare en el carrer
Març marcer, cada ovella amb son corder
Març marcer, carasser
Març marçot cara de gos, bufa'm el cul, que la cara no pots
Març marçot mata la vella i la jove si pot
Març marçot poc sol i dolent
Març marçot que la vella s'emporta al clot de la vora del foc, i a la jove si pot
Març marçot ronca fins que és mort
Març marçot, mata l'ovella i el pastor si pot
Març marçot, ronca fins que és mort!
Març oratjós i abril plujós fan el bover joiós
Març plujós dóna bones collites
Març que massa marceja, o mata o malmeneja
Març que no marceja, tot l'any li porta enveja
Març sec, el pagès plora; març humit, el pagès riu
Març s'emporta la culpa i l'Abril la fruita
Març ventós fa abril plujós
Març ventós i abril plujós fan al maig florit i gloriós
Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós
Març ventós i abril plujós, el llaurador fan ser orgullós
Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós
Març ventós i juny calent, bon vi i bon forment
Març ventós i l'abril plujós, tornen al pagès rabiós
Març ventós, abril plujós
Març ventós, abril plujós i maig humit fan el pagès ric
Març ventós, cara de gos
Març ventós, graner polsós
Març ventós, pel pagès és profitós
Març ventós, pel pagès és profitós, i pel mariner, desastrós
Març, falsa primavera que enganya al bestiar
Març, marcedor, que de nit fa fred i de dia calor
Març, marceja i bord, bordeja
Març, marceja; abril, bogeja i bord, bordeja
Març, marcelades
Març, marcer, apedregui sa mare en el llavaner
Març, marcer, carabasser i ventoler
Març, marcer, sol carasser
Març, marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó
Març, marçol, tant te temo a tu com al caragol
Març, marçot, mata la bruixa i el bruixot
Març, marçot, poc sol i dolent
Març, marçot, que cap ovella no m'has mort. -Manllevaré dos dies a l'abril i te'n mataré més de mil
Març, pigues i barbs

Dites i refranys sobre la Primavera:
Aigua de primavera, si no és torrencial, omple la panera
Alegre com una primavera
Anar de cara a la primavera
Arròs de primavera, per l'herba és fem
Bella Candelera, lletja primavera
Bou de tardor, cavall de primavera
El bou, de tardor, i el cavall, de primavera
El despertar de la primavera
El dia de la Candelera sabrem si la primavera serà lletja o bella
El mal hivern, de la primavera fa govern
Estar a la primavera de la vida
Falsa primavera enganya al bestiar
Flor en abundor a la primavera, bona tardor ens espera
Flors de tardor, plors de primavera
Hivern fred, primavera regalada
Hivern rigorós, primavera de gos
La primavera la sang altera
La tardor és la primavera de l'hivern
Mal hivern, primavera d'infern
Molta flor de primavera, bona tardor espera
Oreneta arribada, primavera començada
Oreneta aviat, la primavera ha arribat
Oreneta primerenca, primavera calorenca
Pasqua nevada, primavera gemmada
Per Sant Joan i Sant Pere, adéu primavera
Pluja de primavera no ha passat per mal temps
Primavera arribada, ovella esquilada
Primavera tardana fa créixer el blat a la sala
Quan arriba el noguerol, primavera, si Déu vol
Quan fa dissabte la formiga, a venir la primavera no triga
Qui treballa a la primavera, prepara un bon estiu
Si l'hivern primavereja, la primavera hiverneja
Si trona per la Mare de Déu de Març, la primavera és freda
Tramuntana de primavera, pluja al darrera
Una cuca no fa estiu ni una flor fa primavera
Una flor no fa estiu, ni dues primavera
Una flor no fa primavera
Una flor no fa primavera, ni dues estiu
Una mosca no fa primavera, ni dues estiu
Una oreneta no fa estiu, ni dues primavera

Podeu llegir més dites populars i refranys sobre Pasqua punxant ací. I molts mes refranys en el Refranyer Temàtic.

Enlairem els versos: un vers, un llibre i... que rode la poesia

Us proposem anar rodant una idea que ens pareix enginyosa i molt interessant per a difondre la poesia.

La idea sorgeix d'Antaria per tal de celebrar el Dia Mundial de la Poesia -el proper 21 de març-. Es tracta de crear un poema, enviar-lo a antariablog@gmail.com fins el dia 7 de març. Amb tots els poemes rebuts s'editarà un llibre-objecte que serà alliberat en diferents ciutats del món el dia 19 de març, publicant-se també un bloc on es presentaran tots els poemes.

Sabem que entre els lectors d'aquest blog hi ha molts i bons poetes, així que us animem a participar.

Del montón, poesia de dones de Wislawa Szymborska

Estrenem mes i estrenem poemes. Sempre m'ha agradat estrenar: un nou dia, una nova idea, un nou projecte, una nova trobada... Aquest mes estrenem poemes de dones. Des d'avui fins al dia 8 de març penjarem un poema d'alguna de les tantes i bones poetesses que ens agraden. Poemes de dones per a homes i dones, poemes sensibles, intel·ligents.

Volem començar per Wislawa Szymborska, poetessa polaca que va rebre el Nobel de Literatura en l'any 1996. Ara acaba d'editar-se Dos puntos, el seu últim llibre, publicat per Igitur.

DEL MONTÓN

Soy la que soy,

casualidad inconcebible

como todas las casualidades.

Otros antepasados

podrían haber sido los míos

y yo habría abandonado

otro nido,

o me habría arrastrado

cubierta de escamas

de debajo de algún árbol.

En el vestuario de la naturaleza

hay muchos trajes.

Traje de araña, de gaviota, de ratón de monte.

Cada uno, como hecho a medida,

se lleva dócilmente

hasta que se hace tiras.

Yo tampoco he elegido,

pero no me quejo.

Pude haber sido alguien

mucho menos personal.

Parte de un banco de peces, de un hormiguero, de un enjambre,

partícula del paisaje sacudido por el viento.

Alguien mucho menos feliz

criado para un abrigo de pieles

o para una mesa navideña,

algo que se mueve bajo un cristal de microscopio.

Árbol clavado en la tierra,

al que se aproxima un incendio.

Hierba arrollada

por el correr de incomprensibles sucesos.

Un tipo de mala estrella

que para algunos brilla.

¿Y si despertara miedo en la gente,

o solo asco,

o sólo compasión?

¿Y si hubiera nacido no en la tribu debida

y se cerraran ante mí los caminos?

El destino hasta ahora,

ha sido benévolo conmigo.

Pudo no haberme sido dado

recordar buenos momentos.

Se me pudo haber privado

de la tendencia a comparar.

Pude haber sido yo misma, pero sin que me sorprendiera,

lo que habría significado

ser alguien totalmente diferente.

La il·lustració és del bloc de 2clk.

Pulir huesos, antologia poètica llatinoamericana: 1950-1965

Pulir huesos, una antologia de poesia llatinoamericana, acaba d'editar-se pel Círculo de Lectores i Galaxia Gutenberg, amb pròleg d'Eduardo Milán.

Aplega 23 poetes llatinoamericans nascuts entre 1950 i 1965. El concepte de "polir ossos", extret d'uns versos d'Octavio Paz, dóna nom a una antologia viva.. Una peça que ens permet aproximacions o descobriments francament interessants. També ens serveix per confirmar l'existència de moltes veus contemporànies i, a la vegada, molt dispars en objectius i en forma; poètiques rotundes destinades a heretar la creativitat d'un continent que ha demostrat una predilecció històrica pel gènere poètic.

Esta flor
amarilla
de cuatro pétalos
abiertos
sobre la arena,
se afana y dura,
resiste y brilla,
sostiene
contra el mar
su vocación de estrella.
(Eduardo Hurtado)

Canción de invierno, poema infantil de Juan Ramón Jiménez

A la web de Poemasde hi ha un apartat de poemes infantils. Hi ha molts i bons poemes infantils en castellà, però no hi solen ficar l'autor -per què?-. D'aquest lloc hem copiat aquest poema d'hivern, Canción de invierno, de Juan Ramón Jiménez.

Canción de Invierno
Cantan. Cantan.

¿Dónde cantan los pájaros que cantan?

Ha llovido. Aún las ramas

están sin hojas nuevas. Cantan. Cantan

los pájaros. ¿En dónde cantan

los pájaros que cantan?

No tengo pájaros en jaulas.

No hay niños que los vendan. Cantan.

El valle está muy lejos. Nada…

Yo no sé dónde cantan

los pájaros -cantan, cantan-

los pájaros que cantan.

La il·lustració és d'Antiheroe (Angel De Franganillo).

Las cinco vocales, poema infantil de Carlos Reviejo

Las cinco vocales
(Carlos Reviejo)
Con saltos y brincos,
del brazo las cinco,
muy poco formales
vienen las vocales.
¿Las conoces tú? .
a, e, i, o ,u,

A, grita que grita,
se enfada y se irrita,
y se va al teatro.
Sólo quedan cuatro.

E, llama que llama,
se marcha a la cama
con dolor de pies.
Sólo quedan tres.

I, chilla que chilla,
se sube a una silla
porque ve un ratón.
Sólo quedan dos.

O, rueda que rueda,
¡sálvese quien pueda!,
rodando se esfuma.
Sólo queda una.

U, muy asustada,
se ve abandonada
y se va a la Luna.
No queda ninguna.
¿Las recuerdas tú?:
a, e, i, o, u.

I un joc amb les vocals per a educació infantil. La il·lustració és del blog Tras.

Grans poemes infantils de petits poetes

Tot és ficar-se, remenar en el calaix de la imaginació, donar ales als versos i... els resultats són sorprenents. Hem trobat un llogaret a la xarxa ple de poemes infantils de "petits grans poetes". Els xiquets i xiquetes de l'escola pública Àngels Garriga -barri de la Font d'en Fargues (Horta) de Barcelona- del curs de sisè d'Educació Primària, han penjat a la seua web un poemes preciosos de creació pròpia.

Doneu-li una ullada hi ho comprovareu.

Per obrir boca us copiem ací alguns dels seus poemes:

LA VIDA

(Monkey?)

De la maternitat a la guarderia

de la guarderia al parvulari

del parvulari a la primària

de la primària a la E.S.O

de la E.S.O al batxillerat

del batxillerat a la carrera

de la carrera al ofici

del ofici a la mort

Reencarnar i tornar a començar

ESTIC ENAMORAT
(Dani Tornos Rodríguez)
No puc dormir,
estic enamorat.
No puc estudiar,
estic enamorat.
No faig els deures,
estic enamorat.
Em surten poesies només bufant,
estic enamorat.
Només penso en ella,
estic enamorat.
No sé què faré!!!!!
Ja m’ho temia:
estic enamorat!!!!!

PERQUÈ?

(IBM)

Perquè ploro, si les llàgrimes puc retenir?

Perquè crido, si ningú em pot sentir?

Perquè estic trista, al contrari de tothom?

Perquè m’ha creat així el món?
Perquè guerres, i perquè por?

Perquè enemics i perquè dolor?

Perquè blanc, si tot és negre?

Perquè tristor, si tot està alegre?

Perquè?

EL CIRERER
(Helena Calafell Muñoz-Castanyer)

Caminant per la plana
He vist un cirerer.
Els cabells em tapaven la cara
amb un vent lleuger.
Era petit,
no tenia ni una fulla.
Les flors amb el vent
li relliscaven dels braços suaument.
Jo em preguntava si cireres vermelles en faria
en aquell paisatge sec i planer.
Jo pensava en les cireres
i en el bon temps vinent.
Boles de foc
que brillen amb la llum de ponent
seductores per fora
i per dins consistents.
Penjades me les imagino
i amb delit espero que arribi l’estiu
per veure el cirerer
d’un vermell viu.

IDEES

(Eva Serrano Canudas)

No sé que fer,

Que pensar,

necessito una idea per escriure

per expressar i crear.

Ja sé! Faré...

Començaré per fer punta al llapis

em concentraré...

i una poesia en aquest paper escriuré.

La il·lustració és de Rosina Wachtmeister.

Poemes i cançons de burla/ Poemas y canciones de burla

Dins del ric folklore poètic que tenim cal incloure les cançons i poemes de burla. Parlar ara d'elles no pareix molt políticament correcte, però ignorar-les no és motiu per a que desapareguen. Moltes d'aquestes cançonetes estan plenes d'humor i, qui menys, les ha recitades més d'una vegada. Com diu el refranys no ofen qui vol, si no qui pot. Cal agafar-ho amb bon humor.

No obstant això, hem d'entendre com a burles el gènere que té com a finalitat la manifestació, gairebé sempre pública, per part d'un emissor, individual o múltiple, d'una mofa que provoca una actitud, un fet, un defecte físic, fins i tot una distracció o un error, del receptor que és qui, a més, sofreix la burla; en el cas que la burla la motivi un joc, serà l'atzar del mateix -en el seu desenvolupament- el que faci que el xiquet/a sofreixi la mofa.

Per a fer enveja

Chincha, rabiña,
tengo una piña
con muchos piñones
y tú no los comes.

Per a fer burla a l'ocupar un lloc
El que se fue a Sevilla
perdió su silla,
el que se fue a León
perdió su sillón.

Per a fer burla als qui pregunten què passa?

- ¿Qué pasa?

- La saliva por la garganta,

el tren por la vía y el brazo por la manga

*

¿Qué pasa?

- Un burro por tu casa.
*
—¿Qué pasa?
—La bandera por tu casa.
—Rabia que por la tuya no pasa

Per a fer burla als qui pregunten on?

- ¿Dónde?

- En casa del conde

que te pele y que te monde,

que te quite esas orejas

y que te ponga otras más viejas.

Per a fer burla dels que diuen ¡mentira!

- ¡Mentira!

- Alza el rabo y tira.

- Como no tengo rabo no puedo tirar.

- Pues pronto lo tendrás.

Per a burlar-se d'un insult

El que lo dice lo es,

con la cara del revés.

*

Botellita de Jerez

todo lo que me digas

será al revés

Per a fer burla d'algú que ens persegueix

Aquí te espero

comiendo un huevo,

patatas fritas

y un caramelo.

Per a fer burla a qui pregunta què mires?

-¿Qué miras?

-Los pedos que te tiras

-Tu madre los recoge y los echa a la comida

Per a fer burla al qui pregunta què estàs fent?

-¿Qué estas haciendo?

-Una punta

-¿Para qué?

-Para pincharle a la lengua a quien pregunta

Per a fer burla del que no ens invita

Al que no convida

le crecen sapos

en la barriga

La il·lustració és d'Alicia de Miguel.

Abécédaire de mon poème, un abecedari poètic en francès

Abécédaire de mon poème

(Yadine Aziz)

Approche l'unité plurielle
Barricade l'automate de fiel
Casse la langue de bois
Dénature l'immonde loi
Enseigne le suc de la fiction
Fonde l'aiguille de la transgression
Germe l'intuition et les flots
Habite la forêt des mots
Isis protèges-tu encore mon enfant
Jupiter détrones-tu encore les plafonds
Dire je rêve donc j'existe et
Lave le regard qui subsiste
Ménage cet éclair pour frémir
Noie ton corps entier pour écrire
Ouvre le robinet de ton inconscient
Prends le mot avec passion
Quantifie ta pure présence
Réveille l'intimité et la vigilance
Supplie la créativité maligne
Thésaurise la droiture bégnine
Usine l'inhabitable
Valse le falsifiable
Wagon lyrique est ma quête
Xénophobie n'est pas ma fête

Yacht de rêves est la poésie
Zèle et amour sont la poésie

La il·lustració és de Patrice Goré.