Pàgines

24.9.20

Tocar el cel amb els dits: llibre de poesia infantil de Pep Molist

 

Hui us volem recomanar un llibre de poesia infantil ben original i bonic: Tocar el cel amb els dits, de Pep Molist i amb il·lustracions de Christian de Christian Inaraja i editat per Jo Llibre.

Es tracta d'un poemari, dividit en cinc parts: Somnis d’anar, Somnis de fer, Somnis de sentir, Somnis de ser i Somnis de tenir. El primer poema, Tinc un grapat de somnis, és el que ens explica l'esdevenir de tot  el llibre. Cada poema, a més, parteix d'una dita popular al voltant de la que giren tots els versos (molt curiós i, a la vegada, pedagògic).



Tinc un grapat de somnis

(Pep Molist)


Els somnis

no els puc tocar.

Ni tastar. 

Ni flairar. 

Ni sentir. 

Ni mirar. 

Ni tampoc 

aturar-m’hi, 

ballar-hi, 

o caminar-hi 

al damunt.

Els somnis tan sols

els puc tenir, 

per casualitat,

a dins del cap, 

i provar

de saber-ne 

el tacte,

el sabor, 

l'aroma,

el soroll

i la forma.

Encara que,

com un grapat de sorra, 

com un manat d’herba,

com un manyoc de cabells, 

els somnis

s'escolen,

de mica en mica, 

entre els meus dits

per tornar

qualsevol altra nit,

sense avisar. 

Us fiquem un tastet del que us podeu trobar al llibre i així anar assaborint-lo:

Ser un ratolí de biblioteca

(Pep Molist)

Endevinc petit i silenciós.

M'entaforo allà, al meu racó,

entre llibres de roba i cartró,

i un coixí lila i esponjós.

Romandré immòbil i neguitós

fins que desfili el darrer nadó.

Sé del cert que, de nit, en la

foscor,

a la biblioteca, hi ha sarau gros.

Hi són tots els meus amics:

(Jim Boyó,

Nana Bunilda i Celestina,

Trencanous, Pippi i en Rovelló.

La Mary Poppins, la Clementina,

l'Elmer, els contes de mel i cotó, els Mumin, Xola i Ottolina.

Hi haurà viatges en coet i camió,

tràngols al bosc i a Cotxinxina,

confidències, jocs i acció...

*


Anar a Pastar fang

(Pep Molist)

Demano un destí sorpresa 

en una agència de viatges, 

i m’envien, amb rapidesa,

a Pastar fang, sense equipatge.

Allà, descobreixo l’encant, 

del país de Pastar fang

un indret molt relaxant.

La gent, a cada instant,

sosté un bocí de fang 

entre les seves mans,

que va pastant, remenant, 

fins a l’hora més foscant.

Avanço enmig de la bellesa

i la tranquil·litat del paisatge. 

Torno a casa, amb més saviesa,

i una foto del bell paratge. 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada